Monaghan General Hospital - Proposals for further and future development

Click here to download PDF

Antecedents of Job Satisfaction, Organizational Commitment and Stress in a Public Hospital: A P-E Fit Perspective

This article tests different P-E fit dimensions in order to assess their impact on three work outcomes: job satisfaction; organizational commitment; and stress perception. Findings shows that P-E fit dimensions have differentiated effects on its dependent variables. This study contributes to several important academic discussions. The first concerns the model tested, which contains several P-E fit dimensions. The second scientific contribution is to consider P-E fit dimensions as antecedents of three job outcomes. The third contribution concerns the development and testing of a new P-E fit dimension called "person-reforms" fit.

Impacto de la rotación cíclica de antibióticos sobre la etiología de las neumonías nosocomiales por gramnegativos en una unidad de cuidados intensivos (uci)

La rotació cíclica d'antibiòtics (RCA) consisteix a restringir de forma determinada i establerta un antibiòtic o classe d'antibiòtics durant un determinat període de temps, per a tornar a reintroduir-lo posteriorment. D'aquesta manera es pretén evitar l'aparició de resistències bacterianes derivades d'un ús continuat del mateix. En aquest treball, proposem la RCA com una estratègia per al control d'infeccions per gèrmens multirresistents i veure la seva influència en els gèrmens més freqüents que intervenen en les pneumònies nosocomials (NN). A través del registre ENVIN es van recollir les dades de tots els pacients ingressats a la UCI de l'Hospital Universitari la Fe durant dotze mesos consecutius. Es van dividir en 4 cicles de 3 mesos de durada cadascun d'ells. En el primer cicle es va restringir ampicilina/sulbactam, amikacina, cefalosporines i vancomicina; en el segon cicle carbapenems, amikacina i linezolid; en el tercer cicle tigeciclina, quinolones, tobramicina i linezolid i al quart i últim cicle, piperacilina/tazobactam, tobramicina i teicoplanina. Es va comparar amb els tres mesos previs al inici del treball, al qual l'ús d'antibiòtics va ser lliure. El temps global de l'estudi va ser de 15 mesos. El percentatge d'aïllaments d´Acinetobacter spp en el període basal va ser del 46,15% (n=6), de Pseudomonas aeruginosa 15,38% (n=2) i d'Escherichia coli 7, 69% (n=1). Al final de l'estudi els gèrmens aïllats van ser en un 8,57% (n=3) Acinetobacter spp i en un 37,14% (n=13) Pseudomonas aeruginosa.

Deloitte and Touche Report on AMINCH Hospital

This summary presents the findings, conclusions and recommendations arising from our review of The Adelaide and Meath Hospital, incorporating the National Children,s Hospital (AMINCH). Download the Report here

Non-tuberculous mycobacteria I: one year clinical isolates identification in Tertiary Hospital Aids Reference Center, Rio de Janeiro, Brazil, in pre highly active antiretroviral therapy era

The aim of this study was to determine the prevalence of non-tuberculous mycobacteria (NTM) isolates at University Hospital, Reference Center for Aids in Rio de Janeiro, Brazil, during one year. We used standard biochemical tests for species identification and IS1245 PCR amplification was applied as a Mycobacterium avium specific identification marker. Four hundred and four specimens from 233 patients yielded acid-fast bacilli growth. M. tuberculosis was identified in 85% of the patients and NTM in 15%. NTM disseminated infection was a common event correlated with human immunodeficiency virus (HIV) infected patients and only in HIV negative patients the source of NTM was non sterile site. M. avium complex (MAC) was biochemically identified in 57.8% (49/83) of NTM isolates, most of them from sterile sites (75.5%), and in 94% (46/49) the IS 1245 marker specific for M. avium was present. Twenty NTM strains showed a MAC biochemical pattern with the exception of a urease-positive (99% of MAC are urease-negative), however IS1245 was detected in 96% of the strains leading to their identification as M. avium. In this group differences in NTM source was not significant. The second most frequently isolated NTM was identified as M. scrofulaceum (7.2%), followed by M. terrae (3.6%), M. gordonae (2.4%), M. chelonae (1.2%), M. fortuitum (1.2%) and one strain which could not be identified. All were IS1245 negative except for one strain identified as M. scrofulaceum. It is interesting to note that non-sterile sites were the major source of these isolates (92.8%). Our finding indicated that M. avium is still the major atypical species among in the MAC isolates recovered from Brazilian Aids patients without highty active antiretroviral therapy schema. Some discrepancies were seen between the identification methods and further investigations must be done to better characterize NTM isolates using other phenotypic and genotypic methods.

Tractament de les descompensacions agudes de la diabetis mellitus en règim d’hospital de dia al pacient ancià

Estudi de cohorts no randomitzat que compara la eficiencia i la eficacia del tractament de les descompensacions agudes de la diabetis a Hospital de Dia (n=64) i a l’Hospitalització convencional (n=36) en diabètics &74 anys. L’hospital de Dia suposa un estalvi mig de 1418,4€ per cas sense diferències en el control glicèmic i les hipoglucèmies a curt termini, i amb menys freqüència de reingressos per diabetis i úlceres per pressió.

Long-term azithromycin therapy in patients with severe chronic obstructive pulmonary disease and repeated pulmonary exacerbations

L’objectiu es determinar si el tractament amb azitromicina a llarg termini redueix la freqüència d’exacerbacions respiratòries en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) greu. Estudi retrospectiu observacional que avalua els beneficis clínics del tractament amb azitromicina a llarg termini (500 mg per via oral tres vegades per setmana) durant 12 mesos en pacients amb MPOC greu amb un mínim de 4 exacerbacions agudes (EAMPOC) per any o colonitzats per Pseudomonas aeruginosa. Es comparen amb els 12 mesos previs a l’introducció de l’azitromicina: nombre de EAMPOC, hospitalitzacions i dies d'estada hospitalària. L’azitromicina a llarg termini s’associa a una reducció significativa de EAMPOC, hospitalitzacions i dies d’estada hospitalària en pacients amb EPOC greu independentment de la colonització basal.

Fascitis eosinofílica. A propósito de 13 casos.

Es tracta de la descripció d'una sèrie de 13 pacients amb fascitis eosinofílica diagnosticats en un hospital universitari entre 1989 i 2009. És una síndrome esclerodermiforme que es caracteritza per induració cutània i engruiximent i inflamació de la fàscia profunda. Es descriuen les característiques clíniques, el tractament rebut i l'evolució de 9 homes i 4 dones, amb una edat mitjana de 50 anys. Es va realitzar biòpsia profunda en tots els casos i els canvis van ser compatibles amb fascitis eosinofílica. Les característiques descrites en aquesta sèrie no difereixen de les descrites per altres autors.

Incidenceof out-of-hospital adult nontraumatic cardiac arrest presenting as a convulsion

Introduction: The majority of convulsions are due to an epileptic seizure or a convulsive syncope. The incidence of out-of-hospital cardiac arrest (OH-CA) presenting as a convulsion is unknown. Objective: This study aimed to measure the incidence of adult nontraumatic OH-CA presenting as a convulsion, a rate that has not been published so far, to the best of our knowledge. Methods: We prospectively collected all incoming calls with an out-of-hospital nontraumatic seizure as the chief complaint in patients >18 years old during a 24-month period. Among these calls, we collected cases identified as OH-CA by paramedics. Results: During the 24-month period, the emergency medical services (EMS) dispatch center received 561 calls for an out-of-hospital nontraumatic convulsion in an adult. Twelve cases were ultimately classified as CA. In this group, one bystander spontaneously reported that the patient was known for epilepsy. The incidence of OH-CA presenting as convulsions was therefore 2.1% of all calls for convulsion. Over the same period, the EMS dispatch center received 1,035 calls related to an adult nontraumatic OH-CA. Therefore, the rate of OH-CA presenting as a convulsion represented 1.2% of all adult nontraumatic OH-CA. Conclusion:L Only 12 cases out of the 531 calls for nontraumatic adult convulsions were confirmed OHCA (2.1%). Nevertheless, this unusual presentation of OH-CA must be recognized by dispatchers, even when a patient is reported by bystander as a known epileptic. Dispatchers should keep bystanders on the line or call them back before paramedics' arrival, and have them confirm the progressive return of a normal pat- tern of breathing and state of consciousness; if not, they should encourage the bystander to initiate CPR when necessary. An intervention should be implemented to improve the detection by dispatchers of OH-CA presenting as convulsion by the development of a specific interview and directed observation. For dispatchers, a past medical history of epilepsy should not be regarded as sufficient information to rule out OH-CA. It is mandatory that known epileptic patients should be monitored in the same way as nonepileptic patients.

The Report of the Task Force on Assaults on Psychiatric Nurses

click here to download PDF

Eficacia y Seguridad del tratamiento con Tocilizumab en pacientes con Artritis Reumatoide

L'artritis reumatoide (AR) és una malaltia inflamatòria crònica de caràcter sistèmic que afecta de manera preferent a les articulacions. El tractament de l'AR ha canviat de forma radical en l'última dècada. Això és a causa del desenvolupament de nous tractaments biològics dirigits contra molècules directament implicades en la patogènesi de l'AR. Un d'aquests tractaments és el Tocilizumab (RoACTEMRA ®) un anticòs monoclonal humanitzat que bloqueja l'acció de la Interleucina-6. TCZ ha estat aprovat recentment per al tractament de l'AR. El present projecte té com a objectiu avaluar la seguretat i eficàcia de TCZ en pacients amb AR inclosos en l'assaig clínic ACT-SURE (MA21573), provinents de la consulta externa monogràfica de pacients amb AR de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

Supervivencia y factores pronósticos en una serie de 317 pacientes con esclerodermia

La esclerosis sistèmica és una malaltia del teixit conectiu que té una gran variabilitat a la seva expressió y evolució clíniques. El càlcul de la supervivència dels malalts no ofereix resultats uniformes als diferents estudis realitzats. En aquest treball estudiem la supervivència i factors de risc associats al pronòstic a 317 pacients espanyols amb ES controlats en un únic hospital universitari. Tal i com mostra aquest estudi la supervivència a l´esclerodermia ha aumentat a la última dècada, essent la principal causa de mort a l´actualitat l´afecció pulmonar. Segons aquest treball, són factors de risc associats a una major mortalitat: l´afecció pulmonar, la forma difusa, la crisis renal esclerodèrmica i l´edat superior als 60 anys al moment del inici de la malaltia.

Financial impact of introducing the Swiss-DRG reimbursement system on potentially avoidable readmissions at a university hospital.

QUESTION UNDER STUDY: Thirty-day readmissions can be classified as potentially avoidable (PARs) or not avoidable (NARs) by following a specific algorithm (SQLape®). We wanted to assess the financial impact of the Swiss-DRG system, which regroups some readmissions occurring within 18 days after discharge within the initial hospital stay, on PARs at our hospital. METHODS: First, PARs were identified from all hospitalisations recorded in 2011 at our university hospital. Second, 2012 Swiss-DRG readmission rules were applied, regrouped readmissions (RR) were identified, and their financial impact computed. Third, RRs were classified as potentially avoidable (PARRs), not avoidable (NARRs), and others causes (OCRRs). Characteristics of PARR patients and stays were retrieved, and the financial impact of PARRS was computed. RESULTS: A total of 36,777 hospitalisations were recorded in 2011, of which 3,140 were considered as readmissions (8.5%): 1,470 PARs (46.8%) and 1,733 NARs (53.2%). The 2012 Swiss-DRG rules would have resulted in 910 RRs (2.5% of hospitalisations, 29% of readmissions): 395 PARRs (43% of RR), 181 NARRs (20%), and 334 OCRRs (37%). Loss in reimbursement would have amounted to CHF 3.157 million (0.6% of total reimbursement). As many as 95% of the 395 PARR patients lived at home. In total, 28% of PARRs occurred within 3 days after discharge, and 58% lasted less than 5 days; 79% of the patients were discharged home again. Loss in reimbursement would amount to CHF 1.771 million. CONCLUSION: PARs represent a sizeable number of 30-day readmissions, as do PARRs of 18-day RRs in the 2012 Swiss DRG system. They should be the focus of attention, as the PARRs represent an avoidable loss in reimbursement.

Estudio prospectivo caso control de los factores de riesgo y pronósticos de la neumonía nosocomial en los enfermos no ventilados

Es tracta d'un estudi prospectiu cas-control realitzat a l'Hospital Germans Trias i Pujol, amb l’objectiu de determinar la incidència, els factors de risc i el pronòstic de la pneumònia nosocomial en pacients no ventilats. Els factors de risc associats a la pneumònia nosocomial van ser la insuficiència renal crònica, la malnutrició, l'anèmia, la infecció nosocomial prèvia així com el ingrés hospitalari en el darrer mes i el previ a la UCI. La malaltia de base, el risc d'aspiració, el tractament antibiòtic i la presència de complicacions es van associar amb un pitjor pronòstic.

Encefalopatía de Wernicke: descripción de 26 casos

La encefalopatía de Wernicke es una enfermedad por déficit de tiamina. Su causa más frecuente es el enolismo. La clínica típica es la tríada de trastornos de la motilidad ocular, ataxia y confusión mental. Objetivo: Descripción de los casos de encefalopatía de Wernicke diagnosticados en el Hospital General de Valencia entre los años 2000 y 2009. Resultados: De los 26 casos recogidos, el 88.46% presentaban como causa el enolismo. La tríada clásica se presentaba en menos del 50%, siendo el síntoma más frecuente la ataxia (80.76%). Las regiones más afectadas en RM eran el área periventricular y el tálamo.