Evaluation des connaissances des mesures légales de protection de la maternité au travail (OProma) chez les femmes enceintes et chez les gynécologues

Pour permettre à une femme enceinte de continuer à travailler en toute sécurité, l'OProma (ordonnance du Département fédéral de l'économie sur les activités dan- gereuses ou pénibles en cas de grossesse et de maternité) est entrée en vigueur en 2001. Cette loi concerne les employeurs, les médecins traitants, les gynécologues et les travailleuses enceintes et précise comment certains travaux, substances, ou micro- organismes peuvent faire courir un risque potentiel à la mère et à son enfant et comment ces risques doivent être évalués et traités. Le but de l'étude est d'évaluer, par le biais de questionnaires, l'état des connaissances des mesures légales de protection de la maternité au travail en général et plus spécifi- quement de l'OProma, chez 76 femmes enceintes suivies à la consultation d'obstétrique du CHUV (questionnaires administrés en face à face) et chez 87 gynécologues du CHUV et installés en Suisse romande (questionnaire on line). Les objectifs sont : déterminer la prévalence de la connaissance de ces dispositions légales, évaluer les facteurs person- nels pouvant influencer la connaissance de ces dernières, les raisons possibles du manque d'information et les mesures pouvant être prises pour améliorer cet état de fait. Concernant les femmes enceintes, 68% savent qu'il existe des mesures légales et 32% connaissent l'OProma, surtout par le biais de l'employeur et de l'entourage. L'unique facteur personnel significatif influençant la connaissance des mesures légales est le niveau de formation. Concernant les gynécologues, 95% savent qu'il existe des mesures légales et 47% connaissent l'existence de l'ordonnance, surtout dans le cadre de la formation continue. Les facteurs personnels significatifs sont l'âge et leurs années d'expérience pro- fessionnelle. Les deux populations trouvent que le manque d'information provient d'une méconnaissance de ces dispositions légales chez les employeurs. Les gynécologues re- connaissent aussi leurs lacunes et se sentent mal informés. Pour améliorer le manque d'information, les femmes demandent à en être informées par leur gynécologue. Les gy- nécologues désirent plus d'information et de formation sur la thématique. Il en ressort que les deux populations ont une bonne connaissance de l'existence de me- sures légales en général mais l'OProma spécifiquement est peu connue. Les gynécologues la connaissent mieux que les femmes enceintes, ce qui est loin d'être suffisant. Chez les femmes enceintes, le niveau de formation a été choisi dans cette étude comme indica- teur pour la classe sociale. L'appartenance à une classe sociale plus élevée induit une meilleure connaissance des mesures légales et de l'OProma. Chez les gynécologues, les médecins plus âgés et donc plus expérimentés connaissent mieux les mesures légales et l'OProma. Probablement, un médecin avec plus de pratique, la globalité de la patiente avec sa problématique sociale sera mieux prise en considération, en comparaison à un jeune médecin plus focalisé sur les problèmes somatiques. Il y a encore des efforts à faire concernant la formation des gynécologues et des em- ployeurs à propos de ce sujet. En effet, ces derniers se doivent d'assurer à la travailleuse enceinte une grossesse sans danger.

Desenvolupament d'eines informàtiques per a residències geriàtriques

L’envelliment de la població demana cada cop més centres especialitzats en geriatria en els països desenvolupats. Aquests mateixos països pateixen recentment una falta de personal qualificat en infermeria. Aquests dos factors es combinen i posen en evidència la necessitat de desenvolupar eines informàtiques que modernitzin les residències geriàtriques. El projecte que s’ha desenvolupat consisteix en una aplicació de gestió d’una residència geriàtrica amb una base de dades centralitzada en un PC des de la qual s’hi pot accedir a través d’una aplicació feta per PDA. La seva funció principal és poder agilitzar tota la repartició de medicació dins la residència geriàtrica, gestionant des de les pautes de medicació corresponents a cada resident, fins a un control d’stock. Consta, per tant, d’una aplicació per PC, programada amb Visual Basic i utilitzant com a base de dades Microsoft Access, i d’una aplicació per PDA, programada amb Embedded Visual Basic i utilitzant la mateixa base de dades creada per l’aplicació per PC. L’aplicació de PC proporcionarà als usuaris una gestió ràpida i còmode i, alhora, rapidesa i estalvi de treball si es vol fer un determinat manteniment a través de l’aplicació de PDA. En el manteniment de l’aplicació, però, no s’hi inclou el manteniment dels usuaris tot i haver un control d’aquests. En aquest projecte s’estudia com es desenvolupa una aplicació per PDA i com comparteix una base de dades amb una altra aplicació a través del sistema de sincronització PC↔PDA anomenat ActiveSync.

Gestió de pressupostos per a la construcció

En els últims anys el sector de la construcció ha experimentat un creixement exponencial. Aquest creixement ha repercutit sobre molts aspectes: des de la necessitat de tenir més personal a les obres, la implantació d’unes oficines per a poder gestionar la compatibilitat i portar un control sobre les obres fins a la necessitat d’haver de disposar de programes informàtics específics que ajudin a realitzar la feina de la manera més còmode i àgil possible. El projecte que s’ha dut a terme consisteix a cobrir una d’aquestes necessitats, que és la de la gestió dels pressupostos en les diferents obres que els constructors realitzen. Utilitza la base de dades de l’ITEC (institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya) sobre la qual treballen la immensa majoria dels arquitectes quan dissenyen les obres, però també permet entrar les pròpies dades que el constructor vulgui. L’usuari de l’aplicació podrà fer pressupostos per obres de nova construcció, reformes ... agrupant cada una d’elles per capítols. Aquests capítols els podem entendre com les diferents fases a dur a terme, per exemple: la construcció dels fonaments, l’aixecament de les parets o fer la teulada. Dins dels capítols hi trobem les partides, que és un conjunt de materials i hores de feina i maquinària per a dur a terme una part de l’obra, com per exemple seria fer un envà de separació entre habitacions. En aquest cas hi tindríem els diferents materials que necessitaríem, totxanes, morter; les hores de manobre necessàries per aixecar-la, el transport de tot el material fins a l’obra... Tots aquests paràmetres (materials, hores, transport...) s’anomenen articles i van inclosos a dins de les partides. Aquesta aplicació està dissenyada per funcionar en un entorn client/servidor, utilitzant com a servidor un Linux OpenSuse 10.2 i com a clients estacions de treball amb Windows XP, tot i que també podríem utilitzar d’altres versions dels sistemes operatius de Microsoft. L’entorn de desenvolupament utilitzat és el del llenguatge FDS , el qual ja porta integrat un gestor de fitxers que és el que es farà servir.

Staff extremity doses in interventional radiology. Results of the ORAMED measurement campaign

The introduction of interventional radiology (IR) procedures in the 20th century has demonstrated significant advantages over surgery procedures. As a result, their number is continuously rising in diagnostic, as well as, in therapy field and is connected with progress in highly sophisticated equipment used for these purposes. Nowadays, in the European countries more than 400 fluoroscopically guided IR procedures were identified with a 10-12% increase in the number of IR examinations every year (UNSCEAR, 2010). Depending on the complexity of the different types of the interventions large differences in the radiation doses of the staff are observed.The staff that carries out IR procedures is likely to receive relatively high radiation doses, because IR procedures require the operator to remain close to the patient and close to the primary radiation beam. In spite of the fact that the operator is shielded by protective apron, the hands, eyes and legs remain practically unshielded. For this reason, one of the aims of the ORAMED project was to provide a set of standardized data on extremity doses for the personnel that are involved in IR procedures and to optimize their protection by evaluating the various factors that affect the doses. In the framework of work package 1 of the ORAMED project the impact of protective equipment, tube configuration and access routes were analyzed for the selected IR procedures. The position of maximum dose measured is also investigated. The results of the extremity doses in IR workplaces are presented in this study together with the influence of the above mentioned parameters on the doses.

Difficulties associated with outpatient management of drug abusers by general practitioners. A cross-sectional survey of general practitioners with and without methadone patients in Switzerland.

BACKGROUND: In Switzerland, general practitioners (GPs) manage most of the patients receiving methadone maintenance treatment (MMT). METHODS: Using a cross-sectional postal survey of GPs who treat MMT patients and GPs who do not, we studied the difficulties encountered in the out-patient management of drug-addicted patients. We sent a questionnaire to every GP with MMT patients (556) in the French-speaking part of Switzerland (1,757,000 inhabitants). We sent another shorter questionnaire to primary care physicians without MMT patients living in the Swiss Canton of Vaud. RESULTS: The response rate was 63.3%. The highest methadone dose given by GPs to MMT patients averaged 120.4 mg/day. When asked about help they would like to be given, GPs with MMT patients primarily mentioned the importance of receiving adequate fees for the care they provide. Secondly, they mentioned the importance of better training, better knowledge of psychiatric pathologies, and discussion groups on practical cases. GPs without MMT patients refuse to treat these patients mostly for emotional and relational reasons. CONCLUSION: GPs encounter financial, relational and emotional difficulties with MMT patients. They desire better fees for services and better training.

School Leader Update, February 2008

Monthly newsletter produced by Iowa Department of Education

School Leader Update, March 2008

Monthly newsletter produced by Iowa Department of Education

School Leader Update, April 2008

Monthly newsletter produced by Iowa Department of Education

School Leader Update, May 2008

Monthly newsletter produced by Iowa Department of Education

School Leader Update, June 2008

Monthly newsletter produced by Iowa Department of Education

School Leader Update, July 2008

Monthly newsletter produced by Iowa Department of Education

School Leader Update, August 2008

Monthly newsletter produced by Iowa Department of Education

School Leader Update, September 2008

Monthly newsletter produced by Iowa Department of Education