Diseño de un modelo de intervención del suicidio en niños y adolescentes

Resumen El objetivo de este estudio fue el de diseñar un modelo de intervención para la prevención del suicidio en la población escolar de niños y adolescentes, con 72 participantes de un colegio público y un colegio privado de la ciudad de Bogotá. Se caracterizó el suicidio en la ciudad de Bogotá en los últimos nueve años, los aspectos legales, se analizaron algunos modelos de prevención, se identificaron los principales factores de riesgo y factores protectores y se propusieron estrategias para su prevención. Este modelo está basado en la administración social del riesgo y los factores protectores y de riesgo, susceptibles de modificación. Se realizó una prueba de tamizaje y fueron utilizados: el Inventario de depresión infantil (CDI de Kovacs), la escala de desesperanza de Beck y la escala de ansiedad para niños y adolescentes de Spence, validadas a nivel internacional. Se observó una correlación positiva (0.490) mediante el coeficiente de rangos de Spearman, con una significación de 0,01 (bilateral) para los tres factores de riesgo. Se hace entrega de un manual de instrucción para la intervención temprana del suicidio en esta población y un folleto informativo dirigido a padres de familia sobre los factores de riesgo y factores protectores. A partir de esto se plantean implicaciones futuras.

Resultados tratamiento de las fracturas intertrocantéricas en el Hospital Universitario Mayor MEREDÍ

Las fracturas intertrocantericas son una importante causa de la morbimortalidad en los adultos mayores. Requieren la mayoria manejo quirurgico. No se ha logrado definir si es mejor el tratamiento con osteosintesis o artoplastia de cadera. Por esta razon decidimos realizar un estudio identificando los resultados en cada uno de los tratamientos con poblacion colombiana en el Hospital Universitario Mayor Mederi. Metodos: Estudio de serie de casos. Se analizó una cohorte retrospectiva de pacientes mayores de 59 años con fractura intertrocantérica en el Hospital Universitario Mayor Méderi. Resultados: Se reportaron un total de 179 pacientes con diagnóstico de fractura intertrocantérica. De los cuales se realizaron 100 osteosíntesis , 20 reemplazos totales de cadera y 59 hemiartroplastias. La mortalidad fueron 11 pacientes que corresponde al 6.1%, 3 fueron hombres y 8 mujeres, en cuanto al procedimiento realizado a 7 pacientes se les realizo osteosíntesis y a los 4 restantes se les realizo hemiartroplastia. En total 7 infecciones las cuales se presentaron respectivamente en 6 osteosíntesis y 1 hemiartroplastia. Discusión: La mortalidad fue mayor en la osteosíntesis con 7 pacientes que equivale al 63,6 % de la mortalidad total del estudio. Los porcentajes de infección postoperatoria fueron mayores en la osteosíntesis , encontrándose que del total de pacientes intervenidos 3,9% se infectaron y de estos el 85,7 % corresponden a osteosíntesis versus 14,3% de hemiartroplastia. El sangrado postoperatorio fue mayor a 500 cc en un 39% de las osteosíntesis y en un 44% en las hemiartroplastias. Conclusión: el tratamiento de las fracturas intertrocantéricas tuvo menor mortalidad y menor porcentaje de infección cuando los pacientes fueron tratados con hemiartroplastia y reemplazo total de cadera.

Autonom??a en el aprendizaje a trav??s de un m??todo de estudio desde el aula de PT

Se propone un programa encaminado hacia la formaci??n y maduraci??n del alumnado que asiste al aula de PT de primer y segundo ciclo de la ESO. Se intenta instaurar en los ni??os y ni??as un h??bito razonador y de autonom??a a trav??s de la aceptaci??n de s?? mismo. El m??todo aplicado se basa en el trabajo de Fuensanta Hern??ndez Pina y Francisco Mond??jar Romero, que sirve de hilo conductor para el desarrollo del Plan de Autonom??a. Se intenta que todo el alumnado siga el ritmo de sus respectivas clases seg??n sus dificultades y adaptaciones porque el principal objetivo es adquirir distintas capacidades hasta el punto de que el profesor sea solo una gu??a.

Preparació de nous catalitzadors basats en complexos de Ru i Pd, i el seu ancorament a polímers conductors per a la fabricació de materials multifuncionals

Aquesta tesi doctoral es basa en l'estudi de l'aplicació en catàlisi de dos tipus de complexos organometallics basats en dos metalls de tansició diferents. Concretament s'estudien complexos macrocíclics triolefínics de pal·ladi(0) com a catalitzadors per a les reaccions de Suzuki i Heck, i oxocomplexos carbènics de ruteni(II) com a espècies catalítiques en oxidacions de compostos orgànics. En el cas dels complexos de ruteni s'ha vist que en augmentar el nombre de lligands carbènics en l'esfera de coordinació del metall s'aconseguiex afavorir els processos bielectrònics, obtenint-se catalitzadors més actius i més selectius. En un segon pas, els dos tipus de catalitzadors homogenis s'han immobilitzat sobre la superfície d'un elèctrode mitjançant l'estratègia d'electropolimerització del grup pirrol. Els elèctodes modificats resultants s'han aplicat com a catalitzadors heterogenis. En ambdós casos els catalitzadors heterogenis han mostrat una activitat equiparable o superior a la del sistema homogeni corresponent. Finalment, s'ha assajat una reacció de catàlisi tàndem en què els dos catalitzadors (immobilitzats sobre el mateix elèctrode) actuen en cooperació. S'ha aconseguit realitzar dues transformacions consecutives d'un substat orgànic.

Síntesi, caracterització química i estudi de l'activitat biològica de nous complexos de Pt(II) amb lligands de tipus diaminocarboxílic i els respectius ésters i derivats peptídics

El cisplatí, PtCl2(NH3)2, ha estat una de les drogues més utilitzades en la quimioteràpia del càncer des del descobriment de la seva activitat. Però degut a la seva alta toxicitat i greus efectes secundaris, s'han sintetitzat nous compostos amb la finalitat de reduir aquests inconvenients. En aquest sentit, el treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral ha estat la síntesi i caracterització de tretze complexos de Pt(II) amb la finalitat d'estudiar llur activitat antitumoral. Aquests complexos presenten unes característiques estructurals comunes: geometria cis, dos lligands làbils de tipus clorur i un lligand diaminoquelatant derivat dels àcids d,l-2,3-diaminopropiònic (Hdap) i d,l-2,4-diaminobutíric (Hdab). S'han dissenyat unes estratègies sintètiques a partir de les quals els lligands han estat funcionalitzats amb diferents grups de tipus éster, aminoàcid i peptídic: Etdap·2HCl, Etdab·2HCl, [(dap-Metala)·2CF3COOH], [(dab-Metala)·2CF3COOH], [(dap-phe)·2CF3COOH], [(dab-phe)·2CF3COOH], [(dap-Mettrp)·2CF3COOH], [(dab-Mettrp)·2CF3COOH], [(dap-ASTTTNYT-NH2)·2CF3COOH], essent Metala= éster metílic de L-alanina, phe= L-fenilalanina, Mettrp= éster metílic del L-triptofà. Aquests lligands diaminoquelatants s'han utilitzat per sintetitzar els corresponents complexos de Pt(II): PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dab-phe), PtCl2(dap-Mettrp), PtCl2(dab-Mettrp), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2). A través de diferents tècniques i assaigs biològics (dicroisme circular, electroforesi en gel d'agarosa, microscopia de forces atòmiques, citometria de flux, assaigs de proliferació cel·lular) s'ha pogut demostrar l'activitat antitumoral d'aquests compostos. A través de la tècnica de dicroisme circular (DC) s'ha pogut demostrar que els lligands lliures no interaccionen covalentment amb el DNA de Calf Thymus i no modifiquen l'estructura secundària de la doble hèlix. En canvi, els respectius complexos han demostrat tenir capacitat per interaccionar amb el DNA i modificar la seva estructura secundària. Els complexos PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab) i PtCl2(dab-phe) mostren un comportament similar al cisplatí, generant adductes cis-bifuncionals que distorcionen la doble hèlix de forma no desnaturalitzant amb obertura de la doble cadena. Els complexos PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) quan interaccionen amb el DNA generen un canvi en la conformació del DNA de la forma B a la forma C, produint-se un augment de la curvatura de l'hèlix per rotació de les bases nitrogenades. En aquests estudis s'ha comprovat que l'estructura del complex influeix en l'efecte generat sobre l'estructura secundària de l'àcid nucleic. En primer lloc, existeix una diferència en el comportament en funció del tamany del lligand diaminoquelatant, de manera que els complexos amb el lligand (dab) provoquen un efecte més remarcable. També s'observa aquest canvi de comportament al passar dels complexos que tenen el grup funcional esterificat als que el tenen protonat. D'aquesta manera, s'observa un major efecte sobre l'estructura secundària del DNA en aquells complexos que tenen el lligand diaminoquelatant de tres metilens (dab) i amb el grup carboxilat terminal protonat. Per tal de modelitzar la interacció d'aquests complexos amb el DNA, s'ha estudiat la interacció d'aquests compostos de Pt(II) amb 5'-GMP a través de RMN-1H, observant la variació dels senyals corresponents al H8 de 5'-GMP. Així s'ha pogut demostrar que aquests compostos interaccionen amb la 5'-GMP a través d'un enllaç covalent Pt-N7, de la mateixa manera a com interacciona el cisplatí. A través d'electroforesi en gel d'agarosa i microscopia de forces atòmiques (AFM) s'ha pogut determinar l'efecte que generen els lligands lliures i els respectius complexos de Pt(II) sobre l'estructura terciària del plasmidi pBR322. Els lligands provoquen un augment de l'agregació de les molècules de DNA i un lleuger augment de la compactació de l'estructura terciària. Aquests resultats s'atribueixen a la capacitat d'aquests compostos a interaccionar per pont d'hidrogen amb el DNA. Els corresponents complexos de Pt(II) provoquen un augment de l'agregació i una important compactació, degut per una banda a la capacitat de l'àtom de Pt a interaccionar covalentment amb el DNA, i per altra banda, a la capacitat del lligand a interaccionar per pont d'hidrogen amb l'àcid nucleic. Finalment s'ha estudiat l'activitat citotòxica d'aquests complexos de Pt(II) en diferents línies cel·lulars: A431 (línia de carcinoma epidermoide), HeLa (línia de carcinoma de coll d'úter) i HL-60 (línia promielocítica de leucèmia). Els complexos moderadament solubles en aigua, PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe) i PtCl2(dab-phe), han demostrat ser actius. L'activitat depèn de la concentració de complex, del temps d'incubació i de la línia cel·lular. Per temps d'incubació alts i concentracions de complex elevades s'observa la màxima activitat. Els complexos de l'alanina, PtCl2(dap-ala) i PtCl2(dab-ala), són els que mostren més activitat, mentre que els compostos de la fenilalanina són els menys actius, degut probablement a la voluminositat del lligand, la qual pot impedir o dificultar el transport del compost a través de la membrana cel·lular. L'activitat citotòxica dels complexos insolubles en aigua, PtCl2(Etdap) i PtCl2(Etdab), queda bloquejada per l'elevada concentració de DMSO (12%) necessària per solubilitzar els compostos. Aquests resultats permeten deduir que la presència d'un 12% de DMSO anul·la l'activitat d'aquests complexos, ja que el DMSO pot coordinar-se amb el Pt ocupant les posicions làbils del complex i evitant que es pugui coordinar amb el DNA. Els assaigs de proliferació cel·lular del complex PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) i del pèptid lliure ASTTTNYT-NH2 han demostrat que ambdós compostos són actius. Tot i això, l'activitat del complex és superior a la del pèptid lliure, ja que el Pt pot interaccionar covalentment amb el DNA i augmentar l'efecte citotòxic. Per tant, el complex presenta un lligand portador biològicament actiu que pot transportar el metall a través de la membrana cel·lular i facilitar així la seva interacció amb el DNA. A través de la tècnica de citometria de flux s'ha comprovat que en tots els casos la mort cel·lular produïda pels complexos ha estat per apoptosi. Per últim, s'ha sintetitzat i caracteritzat un complex trinuclear de Pt(II), {[Pt(Me2Bpy)2][PtCl2(Me2Bpy)]2}, essent Me2Bpy= 4,4'-dimetil-2,2'-dipiridil. La resolució de la seva estructura per difracció de Raig-X ha permès determinar l'existència d'una interacció intramolecular Pt-Pt de 3.474 Å.

Theory of enhanced magnetic anisotropy induced by Pt adatoms on two-dimensional Co clusters supported on a Pt(111) substrate

Calculations are reported of the magnetic anisotropy energy of two-dimensional (2D) Co nanostructures on a Pt(111) substrate. The perpendicular magnetic anisotropy (PMA) of the 2D Co clusters strongly depends on their size and shape, and rapidly decreases with increasing cluster size. The PMA calculated is in reasonable agreement with experimental results. The sensitivity of the results to the Co-Pt spacing at the interface is also investigated and, in particular, for a complete Co monolayer we note that the value of the spacing at the interface determines whether PMA or in-plane anisotropy occurs. We find that the PMA can be greatly enhanced by the addition of Pt adatoms to the top surface of the 2D Co clusters. A single Pt atom can induce in excess of 5 meV to the anisotropy energy of a cluster. In the absence of the Pt adatoms the PMA of the Co clusters falls below 1 meV/Co atom for clusters of about 10 atoms whereas, with Pt atoms added to the surface of the clusters, a PMA of 1 meV/Co atom can be maintained for clusters as large as about 40 atoms. The effect of placing Os atoms on the top of the Co clusters is also considered. The addition of 5d atoms and clusters on the top of ferromagnetic nanoparticles may provide an approach to tune the magnetic anisotropy and moment separately.

Some transition metal complexes derived from mono- and di-ethynyl perfluorobenzenes

Transition metal alkynyl complexes containing perfluoroaryl groups have been prepared directly from trimethylsilyl-protected mono- and di-ethynyl perfluoroarenes by simple desilylation/metallation reaction sequences. Reactions between Me3SiC CC6F5 and RuCl(dppe)Cp'[Cp' = Cp, Cp*] in the presence of KF in MeOH give the monoruthenium complexes Ru(C CC6F5)(dppe)Cp'[Cp' = Cp (2); Cp* (3)], which are related to the known compound Ru(C CC6F5)(PPh3)(2)Cp (1). Treatment of Me3SiC CC6F5 with Pt-2(mu-dppm)(2)Cl-2 in the presence of NaOMe in MeOH gave the bis(alkynyl) complex Pt-2(mu-dppm)(2)(C CC6F5)(2) (4). The Pd(0)/Cu(I)-catalysed reactions between Au(C CC6F5)(PPh3) and Mo( CBr)(CO)(2) Tp* [Tp* = hydridotris(3.5-dimethylpyrazoyl)borate], Co-3(mu(3)-CBr)(mu-dppm)(CO)(7) or IC CFc [Fc = (eta(5)-C5H4)FeCp] afford Mo( CC CC6F5)(CO)(2)Tp* (5), Co-3(mu 3-CC CC6F5)(mu-dppm)(CO)(7) (6) and FcC CC CC6F5 (7), respectively. The diruthenium complexes 1,4-{Cp'(PP)RuC C}(2)C6F4 [(PP)Cp'=(PPh3)(2)Cp (8); (dppe)Cp (9); (dppe)Cp* (10)] are prepared from 1,4-(Me3SiC C)(2)C6F4 in a manner similar to that described for the monoruthenium complexes 1-3. The non-fluorinated complexes 1,4-{Cp'(PP)RuC C}(2)C6H4 [(PP)Cp' = (PPh3)(2)Cp (11); ( dppe) Cp (12); ( dppe) Cp* (13)], prepared for comparison, are obtained from 1,4-(Me3SiC C)(2)C6H4. Spectro-electrochemical studies of the ruthenium aryl and arylene alkynyl complexes 2-3 and 8-13, together with DFT-based computational studies on suitable model systems, indicate that perfluorination of the aromatic ring has little effect on the electronic structures of these compounds, and that the frontier orbitals have appreciable diethynylphenylene character. Molecular structure determinations are reported for the fluoroaromatic complexes 1, 2, 3, 6 and 10.

The surface structure of BaO on Pt(111): (2x2)-reconstructed BaO(111)

The surface structure of BaO(111) has been determined using STM and computer modelling. The BaO(111) surface was prepared in thin film form on Pt(111) and presents a surface with twice the lattice parameter expected for that of the bulk termination, i.e. a (2 x 2) reconstruction. Computer modelling indicates that the bulk termination is unstable, but that the (2 x 2) reconstructed BaO(111) surface has a low surface energy and is hence a stable surface reconstruction. The (2 x 2) reconstruction consists of small, three-sided pyramids with (100) oriented sides and either oxygen or barium ions at the apices. Less regular surface reconstructions containing the same pyramids are almost equally stable, indicating that we may also expect less regular regions to appear with a fairly random distribution of these surface species. The simulations further suggest that a regular (4 x 4) reconstruction built up of bigger pyramids is even more energetically favourable, and some evidence is found for such a structure in the STM. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

A new emissive Ru(II)N5O core

From the reaction of cis-Ru(1,10-phenanthroline)(2)Cl(2 center dot)2H(2)O with 2-picolinic acid in 1:1 molar ratio in degassed methanol-water mixture, [Ru(1,10-phenanthroline)(2)(2-picolinate)]PF6 center dot H2O (1) has been isolated as a red compound by adding excess of NH4PF6. Single crystal X-ray crystallography shows that the metal in 1 has an octahedral N5O coordination sphere. Complex 1 displays (MLCT)-M-1 bands in the 400-500 nm region in acetonitrile. Upon excitation at 435 nm, complex 1 gives rise to a broad emission band at 675 nm in acetonitrile at room temperature with a quantum yield of 0.0022. The energy of the MLCT state in 1 is estimated as 1.99 eV. Since, from cyclic voltammetry, the ground state potential of the Ru(II/III) couple in 1 is found to be 1.01 V vs NHE, the potential of the same couple in the excited state is calculated as -0.98 V vs NHE. The emissive state in 1 seems to be the triplet Ru(II) -> 1, 10-phenanthroline charge transfer state.

Acid dissociation of 2,2 '-dipyridylamine in non-aqueous medium when chelated to some Ru(II)N-4 cores

[Ru(2,2'-bipyridine)(2)(Hdpa)](BF4)(2) center dot 2H(2)O (1), [Ru(1,10-phenanthroline)(2)(Hdpa)] (PF6)(2) center dot CH2Cl2 (2) and [Ru(4,4,4',4'-tetramethyl-2,2'- bisoxazoline)(2)(Hdpa)] (PF6)(2) (3) are synthesized where Hdpa is 2,2'-dipyridylamine. The X-ray crystal structures of 1 and 2 have been determined. Hdpa in 1 and 2 is found to bind the metal via the two pyridyl N ends. Comparing the NMR spectra in DMSO-d(6), it is concluded that 3 has a similar structure. The pK(a) values (for the dissociation of the NH proton in Hdpa) of free Hdpa and its complexes are determined in acetonitrile by exploiting molar conductance. These correlate linearly with the chemical shift of the NH proton in the respective entities. (C) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.

trans-[Ru-III(N-N)(2)Cl-2](+) species, where N-N is bis(3,5-dimethylpyrazol-1-yl)methane

Using bis(3,5-dimethylpyrazol-1-yl)methane as an N-N donor ligand, a trans-[Ru-III(N-N)(2)Cl-2](+) core has been isolated from the direct reaction of the ligand with RuCl3 center dot xH(2)O and characterized structurally for the. first time. The core displays a rhombic EPR spectrum and a quasireversible Ru(II/III) couple with an E-1/2 of -0.34 V versus NHE. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

A deliberate synthesis of a mononuclear trans-dimethoxide complex of ruthenium(III). X-ray crystal structure, electrochemistry and electron paramagnetic resonance

Using bis(3,5-dimethylpyrazol-1-yl) methane as the bidentate N donor ligand L, the yellow compound trans-[(RuL2)-L-III(OMe)(2)]ClO4 center dot CH2Cl2 is synthesized. It is a rare example of a mononuclear dialkoxo complex of Ru(III). It shows a quasireversible Ru(II/III) couple at -0.65 V versus NHE in acetonitrile at a Pt electrode. Its magnetic moment at room temperature corresponds to one unpaired electron. It displays a rhombic EPR spectrum in acetone at 77 K with g = 2.219, 2.062 and 1.855. (C) 2009 Elsevier B. V. All rights reserved.

A hemiacetalate complex of Ru(II)

Reaction of cis-Ru(bisox)(2)Cl-2, where bisox is 4,4,4',4'-tetramethyl-2,2'-bisoxazoline, with excess of pyridine-2-carboxaldehyde (py-2-al) in 1:1 (v/v) methanol-water mixture under nitrogen atmosphere and subsequent addition of excess of NH4PF6 give [Ru(bisox)(2)(py-2-al)](PF6)(2)center dot H2O (1). Refluxing of 1 in dehydrated methanol in presence of triethylamine yields the corresponding hemiacetalate complex: [Ru(bisox)(2) (pyridine-2-(alpha-methoxymethanolato))] PF6 center dot 1.5H(2)O (2). Both the complexes have been characterised by single crystal X-ray crystallography, FTIR and NMR. In cyclic voltammetry in acetonitrile at a glassy carbon electrode, 2 displays a quasireversible Ru(II/III) couple at 1.08 V versus NHE which is not observed in 1. A tentative mechanism is proposed for the conversion of 1 to 2. DFT calculations with the LanL2DZ basis set have been performed to investigate these observations theoretically. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Ligand effects in cis-Ru-II(N-N)(2)L-2 species where N-N is a substituted 2,2 '-bisoxazoline and L is monodentate

Starting from previously reported cis-Ru(MeL)(2)Cl-2, where MeL is 4,4,4',4'-tetramethyl-2,2'-bisoxazoline, cis-Ru(MeL)(2)Br-2 (1), cis-Ru( MeL)(2)I-2 (2), cis-Ru(MeL)(2)(NCS)(2) center dot H2O (3), cis-Ru(MeL)(2)(N-3)(2) (4) and cis-[Ru(MeL)(2)(MeCN)(2)](PF6)(2) center dot (CH3)(2)CO (5) are synthesised. The X-ray crystal structures of complexes 1, 2, 3 and 5 have been determined. All the five new complexes have been characterized by FTIR, ESIMS and H-1 NMR. In cyclic voltammetry in acetonitrile at a glassy carbon electrode, the complexes display a quasireversible Ru(II/III) couple in the range 0.32-1.71 V versus NHE. The Ru(II/III) potentials yield a satisfactorily linear correlation with Chatt's ligand constants P-L for the monodantate ligands. From the intercept and by comparing the known situation in Ru(2,2'-bipyridine)(2)L-2, it is concluded that MeL, a non-aromatic diimine, is significantly more pi-acidic than 2,2'-bipyridine. (c) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.