1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
El fenmeno de la inmigracin est transformando las sociedades receptoras. Un creciente nmero de estudios revela que la reciente inmigracin en Espaa es principalmente motivada por razones econmicas y por tanto se trata de una poblacin compuesta por gente joven, cualificada y sana. Por otro lado, hay cada vez ms evidencia sobre la relevancia del capital social sobre la salud. Nuestro trabajo pretende crear un puente entre la literatura sobre la inmigracin y la que relaciona el capital social y la salud. El presente trabajo tiene un doble objetivo. Por un lado, queremos dilucidar la verdadera relacin entre el capital social y la salud utilizando por primera vez datos de Catalua. Por otro lado, pretendemos determinar un posible efecto diferencial del capital social sobre la salud en tres grupos de poblacin, ms concretamente, los nacidos en Catalua, los espaoles nacidos fuera de Catalua y los inmigrantes extranjeros. Utilizamos datos de la Encuesta de Salud de Catalua 2006, que contiene una muestra representativa del colectivo inmigrante. Los indicadores contextuales provienen de fuentes alternativas. Para determinar la relacin entre el capital social y la salud (salud auto-percibida y salud mental, GHQ-12), controlando por otros factores determinantes, estimados modelos multinivel separadamente para las tres muestras poblacionales. Distinguimos entre capital social individual y capital social comunitario. Nuestros resultados revelan que el capital social individual tiene mayor impacto sobre la salud que el capital social comunitario. Sin embargo, independientemente de los indicadores de capital social empleados en el anlisis, observamos que el capital social ejerce un efecto beneficioso tanto para la salud fsica como la salud mental en Catalua. Adems, encontramos que las redes sociales son ms importantes para la salud de la poblacin autctona, que para la salud de los inmigrantes. Creemos que potenciar la acumulacin de capital social puede ser un instrumento potencialmente eficaz (y que requiere, en comparacin con otras medidas polticas, menos recursos econmicos) para la consecucin de los objetivos relacionados con la mejora de la salud y la reduccin de las desigualdades en salud entre los colectivos de nativos e inmigrantes. Palabras clave: estado de salud, capital social, inmigracin
Resumo:
En las elecciones municipales celebradas en el ao 2003 hizo eclosin en Catalua una formacin islamfoba que reclamaba un mejor control de la inmigracin: la Plataforma per Catalunya [PxC]. Con sede central en Vic (Barcelona), haba sido constituida un ao antes por Josep Anglada, un antiguo militante del partido ultraderechista Fuerza Nueva. Este ensayo analiza la evolucin de la PxC desde sus orgenes hasta febrero de 2009 (cuando concluye la redaccin del texto) y expone cmo la PxC configura una oferta nueva inserta en un proceso de cambio del sistema poltico cataln. Su caso es llamativo en la medida que constituye el nico de un nacional-populismo desarrollado en Espaa que cuenta con una presencia institucional significativa.
Resumo:
Prato e Sabadell hanno avuto peculiarit territoriali ed economiche molto simili, tanto da essere state definite nel tempo come due citt del tessile. Entrambe le citt, infatti, hanno avuto una tradizione manifatturiera tessile con una simile organizzazione della attivit produttiva. Da un punto di vista politico, questo lavoro apporta preziosi elementi per un studio paragonativo tra le due citt del tessile.
Resumo:
Este trabajo se propone analizar las estrategias electorales y de coalicin del PP y del PSOE en las distintas Comunidades Autnomas con el objetivo de demostrar que un mismo partido puede adoptar simultneamente respuestas. Este comportamiento segn el planteamiento que aqu se sostiene se debe que cada comunidad presenta una dinmica de la competencia diferenciada, sobre todo aquellas que cuentan con partidos de mbito no estatal relevantes.
Resumo:
El Parc del Garraf (PG) s una zona on la dinmica del porc senglar amb el medi t una alta importncia, tot i que la densitat de poblaci al PG daquest ungulat s de les menors de Catalunya. Els aspectes ms rellevants de la relaci porc senglar-medi sn: la correlaci que hi ha entre labandonament drees de conreu i activitats forestals amb laugment de la poblaci de porc senglar, i lafectaci que per tant, provoca a les rees de conreu que hi ha actualment, que es pot veure minvada aplicant bones mesures correctores. Tamb la relaci que t amb el margall (Chamaerops humilis), que s positiva ajudant a la recuperaci, conservaci i a la dinmica ecolgica de lespcie, aix com amb el medi del PG en general, i, per ltim, els impactes viaris a la xarxa viria del PG, tot i que no existeix cap TCCU (Tram de Concentraci de Collisions amb Ungulats) dins els lmits del PG. Referent a la caa, actualment s la nica mesura viable de control de la poblaci de porc senglar, tot i que no hi ha relleu generacional per a aquesta activitat.
Resumo:
El present projecte t com a objecte destudi lanlisi de la situaci ambiental en que es troben els ETR de lrea dinfluncia del Parc del Garraf (PG). En una primera fase, sinventarien i analitzen els 12 ETR ms propers als lmits del sistema natural del PG, Parc dOlrdola i Foix a partir duna ecofitxa de criteris ambientals dmbit general. Posteriorment, sestudia la viabilitat dimplantaci del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA) en els 6 ETR pilot escollits a partir duna segona ecofitxa creada a partir dels criteris del distintiu. Daquest detallat estudi sextreuen relacions interessants com per exemple, que els ETR ms allats del nucli urb fan servir el doble de sistemes per obtenir energia que els establiments ubicats al recinte urb i que actualment, el preu segueix estant ms associat a confort que no pas a comproms ambiental. Finalment, selaboren unes propostes de millora i els pressupostos associats per que aquests ETR puguin complir les exigncies del distintiu.
Resumo:
Lefecte rebot s aquell mecanisme a travs del qual una millora de leficincia energtica no produeix el potencial estalvi denergia esperat, o incls pot fer que naugmenti el consum. Aix s degut a que una millora de leficincia energtica produeix un abaratiment del cost de proveir el servei energtic, que nimpulsa la demanda. Aquest treball realitza una revisi de la literatura existent sobre efecte rebot directe; analitza els principals aspectes terics i metodolgics; i finalment estima, a partir de tcniques economtriques, la magnitud de lefecte rebot directe per als serveis energtics que utilitzen energia elctrica a les llars a Catalunya.
Resumo:
El present treball vol constatar un fet, que alhora ha resultat motor d'aquest. La realitat tal com se'ns planteja s la segent: sembla que no existeix un model organitzat i globalizador de competncies, a manera de paradigma integrat, que relacioni els processos educatius que s'esdevenen en el si de la famlia i de l'escola. La definici d'aquesta problemtica tan estretament relacionada amb la tasca docent ens ha condut a plantejar una hiptesi d'investigaci, que pot formular-se d'aquesta manera. El nostre sistema educatiu preveu la implicaci de la instituci familiar en la formaci competencial dels escolars?, i si s aix, ens plantegem la segona qesti: s possible elaborar un model de formaci competencial que articuli els processos educatius que s'esdevenen en el si de la famlia i de l'escola de forma operativa i integrada? Per aconseguir respondre a aquestes qestions s'inicia el treball amb l'estudi i posterior exposici dels segents punts: el marc legislatiu ms recent, (des de la primera norma postconstitucional que va regular la participaci dels pares a l'escola fins als nostres dies), les propostes formulades pels Consells Escolars Autonmics i de l'Estat en les seves trobades anuals i les dades obtingudes de diversos informes realitzats pel INCE sobre la participaci dels pares a l'escola. Tenint en compte que el nucli de la recerca gira al voltant de la relaci famlia-escola a nivell competencial, sexposa -ms endavant- el marc legal i institucional, que actualment sembla favorable a la viabilitat d'un desenvolupament competencial com entre famlia i escola . A continuaci, es mostren unes taules amb indicadors que facilitaran l'estudi de la potencial relaci entre les competncies que es desenvolupen a l'escola i les que es donen en la famlia. Els aspectes relacionats amb la famlia els obtindrem de les aportacions trobades en obres i documents de pedagogs rellevants com Pestalozzi, Froebel, Montessori i Decroly. Al final del treball podem trobar -mitjanant l'assignaci d'indicadors o descriptors- la relaci que s'estableix entre les accions familiars i les competncies escolars. Aquest treball permet postular que no noms s possible articular una formaci competencial del nen / a en la famlia i l'escola, sin que les dues institucions educatives sn articulables i sinrgiques en aquest desenvolupament, optimitzant la formaci competencial.
Resumo:
El Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catleg collectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) per aviat va ampliar les seves activitats amb el prstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informaci electrnica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats pbliques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu inters de que en les compres conjuntes tamb s'incloguessin revistes electrniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear com d'informaci electrnica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finanament per al projecte que cobria el perode 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formaci, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversi de 180.000/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilitzaci, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evoluci. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC aix com els reptes de futur ms immediats.
Resumo:
El estudio investiga las razones que explican un conflicto sobre la instalacin de parques elicos en Terra Alta, una comarca rural de Catalua. Identificamos tres razones principales. Primero, y de acuerdo con el marco conceptual de ecologa poltica, el conflicto elico forma parte de un conflicto ms generalizado sobre la macro-concentracin de instalaciones energticas en el sur de Catalua que generan energa y beneficios econmicos principalmente para el centro del desarrollo econmico cataln. Segundo, el impacto paisajstico de los proyectos elicos choca con iniciativas locales que impulsan el paisaje como un activo valioso capaz de sustentar la vida en la comarca. Por ltimo, desequilibrios de poder en el sistema formal de toma de decisiones sobre parques elicos impiden la inclusin de valores locales como criterios en el proceso de toma de decisiones y eso tambin genera conflicto. Para un desarrollo sostenible de energa elica, la importancia del potencial elico como criterio principal de localizacin debe ser reevaluada, y la negociacin de la distribucin de beneficios debe hacerse en la forma ms abierta posible.
Resumo:
Aquest treball s una primera aproximaci al magmtic mn del teatre societari barcelon de principis de segle XX. Vol ser una radiografia, primer, en forma destat de la qesti general, i desprs, en forma danlisi de dos casos concrets, el CADCI i lAteneu Obrer del districte II, de tots els aspectes que engloba el fet teatral en aquests espais: des dels repertoris al funcionament de les companyies, passant per la recepci, el paper del pblic o la importncia del teatre com a eina poltica i de transmissi generacional del coneixement. Tot aix en el context duns anys de crisi del mn teatral, en general, i del teatre catal, en particular.
Resumo:
L'eficcia del procs judicial noms es visualitza quan s'executa el que sha jutjat. Per si la part que ha perdut el judici decideix mantenir la seva resistncia fins al lmit, fins i tot fins desprs del moment en qu aquesta havia de cessar, sorgeix la necessitat de la investigaci patrimonial. L'executat no donar a conixer fcilment els elements del seu patrimoni, per dificultar al mxim l'embargament judicial. L'xit de la fase executiva del procs passa necessriament per conixer el patrimoni de l'executat. En la nostra ordenació jurdica, la jurisdicci s la potestat pblica que t com a missi l'actuaci o realitzaci del dret objectiu en el cas concret. Aquesta potestat pblica s l'encarregada de dur a terme la funci del Dret. s el que en diem administrar Justcia. La funci del Jutge en la nostra societat s la de impartir Justcia aplicant el Dret, s a dir, donar a cadasc el seu. Difcilment podrem donar per complerta aquesta funci si no s'executa de forma efica la sentncia ferma per ell dictada. L'article 24 CE estableix el dret a la tutela efectiva dels jutges. En aquest dret s'inclou l'execuci de la sentncia. En l'execuci de la sentncia s'inclou la investigaci patrimonial de l'executat. La LEC reconeix el dret de l'executant a conixer el patrimoni de l'executat. Tanmateix, l'executant ha d'evitar que en aquestes accions d'investigaci puguin conculcar els drets fonamentals de l'executat. L'executat t al seu favor un conjunt de normes que desenvolupen el dret fonamental a la seva intimitat personal. Com sn l'article 18 CE o la Llei Orgnica de Protecci de Dades. A la prctica, ser molt poca la informaci important per a lexecuci que provingui noms de la investigaci privada. Quan l'executant no pot disposar d'informaci patrimonial suficient de l'executat per cobrir la quantia de l'execuci, noms ens queda l'actuaci pblica del Tribunal per aspirar a un procs executiu efica. La LEC estableix, subsidiriament a la designaci de bns per part de l'executant, tres formes perqu la informaci patrimonial de l'executat pugui arribar al Jutge. La manifestaci de bns de l'executat, que determina el final del dret de resistncia de l'executat. La investigaci judicial. La collaboraci obligatria de tercers en la investigaci. El requeriment judicial d'informaci patrimonial t una legitimitat absoluta i la cessi a tercers d'informaci patrimonial de l'executat, a requeriment judicial, mai no suposa cap vulneraci del dret fonamental de l'executat a la protecci de les seves dades personals. Hauria d'existir un servei pblic d'investigaci patrimonial, tutelat per l'administraci de justcia, que pogus solucionar els actuals problemes d'ineficcia d'algunes resolucions judicials. Sens dubte, ajudaria a impartir justcia i facilitaria donar a cadasc el seu.
Resumo:
s evident el trasps per part de lEstat del Benestar de diferents accions socials a la societat civil, que aglutina un conjunt dentitats sense nim de lucre anomenat actualment com a tercer sector o sector privat social que es configura com un nou espai que floreix com una nova realitat a leconomia occidental, on desenvolupen un paper important en la prestaci de serveis socials. En aquest context, el present treball pretn en primer lloc conixer la concepci actual de persones jurdiques i desgranar-ne les categories. Fer una breu visi de levoluci histrica daquestes entitats fins arribar a la configuraci actual de les mateixes. Daquestes entitats, les Fundacions sn un dels membres ms antics, genuns i actius del tercer sector i per aquest motiu, declinem la segona part del present treball en lestudi de la seva regulaci a Catalunya, fent un anlisi crtic de la regulaci de les Fundacions que cont el Llibre III del Codi Civil Catal. Es qestiona si la configuraci jurdica de la Fundaci i el sistema de control administratiu sobre les mateixes est en concordana amb les caracterstiques i funcions actuals de les fundacions arrel dels escndols financers duna de les entitats ms representatives de Catalunya, el Palau de la Msica Catalana. En la mateixa lnia sanalitzaran les exempcions fiscals actuals per a determinar si sn suficients i adients per a incentivar la seva proliferaci en el nostre teixit social.
