1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Girona
Resumo:
Les migracions han estat i sn una constant en la histria. Sn fenmens complexos, multidimensionals i multicausals, en constant evoluci i que, en nombroses ocasions, han estat un factor determinant en les transformacions poltiques, socials, econmiques i culturals de les regions dorigen, de dest i de trnsit. La immigraci pot satisfer les necessitats del pas dorigen i del pas dacollida. Per en les societats democrtiques planteja un altre repte: com integrar als immigrants com a ciutadans de ple dret? Aquest treball pretn endinsar-nos en la realitat de les migracions actuals a casa nostra, analitzant-la des duna vessant terica i apropant-nos tamb a aquest fenomen a travs dun estudi de casos amb el qual ens endinsarem en la histria de vida dels veritables protagonistes daquest episodi de la nostra histria
Resumo:
Aquest treball de prcticum pretn, a partir de lanlisi de la prctica que hi ha tant a nivell de comarca del Baix Empord com a nivell dexperincies a ms generals, fer una proposta dactuaci a lhora de prevenir la mutilaci genital femenina mitjanant el treball comunitari com a eina dintervenci preventiva i generadora despais de relaci, que permeti treballar amb i per a la comunitat fent-la, aix, responsable i participativa del propi procs de canvi. T la voluntat de ser un recurs til i generadora de noves idees dactuaci
Resumo:
La recerca proposa lestudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoraci del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisi de les places judicials. Lanlisi de la tramitaci parlamentria de les disposicions ha perms posar en context decisions del legislador, oferint instruments dhermenutica tils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal. La recerca inclou lestudi dels efectes daquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficcia i shan de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva danlisi de les poltiques pbliques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Pbliques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb lobjectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari. La recerca ha posat en evidncia que el rgim jurdic que ordena laptitud lingstica i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherncia. La valoraci del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autnoma sha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mrit en la provisi de la plaa, sotms a ms a intenses controvrsies pel que fa a la determinaci dels barems de puntuaci concedits. En certs casos, com s el cos de Fiscals substituts, la valoraci de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autnoma ni tan sols es valora com un mrit. Simplement no es t en compte. Pel que fa referncia als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introdut el requisit de la capacitaci lingstica per cobrir determinades places, per b que el criteri general s el de la meritaci puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat sha garantit el requisit daptitud lingstica. Daquesta manera, sha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llenges oficials, tant en lexpressi oral com en lescrita, per a desenvolupar eficament les funcions prpies del seu lloc de treball.
Resumo:
Les literatures francfones, relegades durant molts anys a una quasi total indiferncia per part de la literatura francesa, han pres en els ltims quinze anys una importncia considerable. L'esfor per part de molts professors d'incloure aquestes literatures en els programes d'ensenyament est donant els seus fruits. L'inters suscitat per l'estudi de la literatura quebequesa i l'apogeu que est prenent a Catalunya a ms de les bones relacions Catalunya-Quebec van ser el motor duna recerca sobre la presncia, la traducci i la recepci de la literatura de Quebec a Catalunya. Per tal de conixer lestat de la qesti, es va procedir, en un primer temps, a un seguiment de tot el que shavia publicat a Catalunya referent a la literatura del Quebec. Igualment, es va sondejar els treballs sobre aquesta matria que no havien estat objecte de publicaci i es va recopilar la diversa informaci sobre les manifestacions culturals relacionades amb aquesta matria. En un segon temps, es va procedir a lestudi dels materials obtinguts i a la seva avaluaci. Malgrat la presncia recent de la literatura del Quebec a Catalunya i la manca de planificaci institucional per dur a terme una traducci sistemtica que permeti mostrar lestat actual daquesta literatura, es troba, cada vegada ms, una voluntat manifesta de donar a conixer aquesta cultura provinent de Quebec ja sigui per afinitats o voluntats individuals o per respondre a les tendncies de mercat.
Resumo:
Amb les transformacions de la societat postfordista i la progressiva retirada dels estats de Benestar, emergeixen per una part, noves modalitats de transicions juvenils de bloqueig i precarietat, aix com noves formes de marginalitat urbana per efecte de tres components; lextensi de latur de llarga durada i la relaci precaritzada amb el treball, la relegaci en barris de concentraci de la pobresa i lestigmatitzaci territorial; dinmiques que generen la nova marginalitat avanada. Aquest treball, planteja una aproximaci terica als condicionants i els efectes de les noves formes de marginalitat sobre els joves en determinats contextos territorials, plantejant hiptesis respecte el micro-context de Salt
Resumo:
Actualment la situaci del mercat espanyol i catal del biodisel es caracteritza per les grans importacions doli de palma africana. Per a produir aquesta matria primera sestan establint plantacions a gran escala dElaeis guineensis (palma africana) a Indonsia. El monocultiu dElaeis guineensis i la producci de loli tenen associats grans impactes ambientals i socials. Per una banda, els impactes ambientals sn principalment la desforestaci, el canvi ds del sl, la prdua de biodiversitat, lerosi del sl i la contaminaci de laire, del sl de laigua. Per altra banda, els impactes socials ms destacats sn la violaci dels drets humans dels pobles indgenes, els conflictes dadquisici de terres i que es compromet la seguretat alimentria del pas. Per tant, ls del biodisel produt amb oli de palma africana redueix les emissions de GEH a Espanya i a Catalunya provocant un gran impacte ambiental i social a Indonsia.
Resumo:
Aquest projecte de recerca proposa un estudi emmarcat en la realitat actual de lazona geogrfica del Baix Ter enfocat des dun prisma transversal que collabori a feraflorar noves reflexions sobre el territori i el paisatge a partir dalgunes de les aportacionsque sestan produint des de les arts plstiques.La investigaci pretn omplir un buit historiogrfic existent pel que fa alpatrimoni dart contemporani de la zona, tenint en compte la notorietat de la sevariquesa cultural i artstica. Es proposa analitzar algunes de les figures artstiques msrellevants que hi treballen i seleccionar daquelles que treballin ms directament sobre elterritori, el paisatge i la formaci de nous valors al seu entorn
Resumo:
Les biblioteques pbliques per a infants a Catalunya: Anlisi i propostes de millora de la praxis educativa s una recerca que pretn donar a conixer la realitat actual catalana entorn les biblioteques pbliques infantils, tot fent incidncia en les potencialitats educatives que presenten les biblioteques infantils i juvenils. En el desenvolupament del treball shan recollit i analitzat els avantatges i els inconvenients dels diferents models de biblioteca estudiats, i les possibles relacions que sestableixen entre aquests models i alguns aspectes com lautonomia dels infants, els tipus de projectes i activitats infantils que desenvolupen o les repercussions dels espais
Resumo:
Investigaci educativa sobre els lmits en les formes de vestir en els centres educatius pblics de Catalunya. Mitjanant unes propostes pedaggiques que saplicarien als alumnes dESO es pretn debatre, intercanviar visions i reflexionar sobre la convenincia o no destablir uns criteris consensuats amb tota la comunitat educativa en relaci a les formes de vestir amb lobjectiu de millorar la convivncia en els centres
Resumo:
Lescola els ngels s el centre pblic a nivell comarcal que atn a 57 alumnes amb necessitats educatives especials dels quals 15 realitzen una escolaritzaci compartida a escoles ordinries de les seves poblacions. Aquesta modalitat descolaritzaci contempla la possibilitat que un alumne amb discapacitat pugui realitzar la seva jornada escolar a un centre ordinari i al centre deducaci especial a la vegada. Aquest treball doncs, neix i semmarca dins el context del Baix Empord i ms concretament en aquesta escola deducaci especial
Resumo:
Treball de recerca on analitzo els elements socials i culturals que influeixen en la vivncia de la maternitat, en el cas de tres dones. Em proposo intentar copsar de quina forma tres dones que han estat mares al segle XXI experimenten la seva prpia maternitat i aix intentar dilucidar fins a quin punt aquestes tres dones viuen aquesta situaci personal present, en clau de passat. Quan escric passat, em refereixo al segle XIX, quan es va institucionalitzar el concepte de l'ideal maternal.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball s saber com hauria dacollir la Uni Europea a una Catalunya independent que en vol formar part. Estem, doncs, davant dun procediment dampliaci interna de la Uni Europea, ja que el territori catal ja forma part de la mateixa i ja funciona com a subjecte i aplicant del Dret europeu. Per tant, el nostre objectiu fa que, en primer lloc, ens preguntem qu s el dret a lautodeterminaci i saber si aquest t cabuda dins de la Uni Europea, ja que primer cal determinar qui s el poble catal que sha constitut com a Estat. En segon lloc, la persecuci de la nostra fita ens porta a buscar si els Tractats constitutius inclouen la pauta del procediment dampliaci interna. Aix doncs, hem dentrar a analitzar-los i a establir quins passos haur de realitzar el nou estat que pretn ser membre, aix com la mateixa Uni Europea.
Resumo:
Lobjectiu principal daquest estudi s analitzar el fenomen turstic a Ripoll durant els primers anys del segle XX, concretament durant el perode 1907-1936, a travs de revistes setmanals de Ripoll daquesta poca, ja que permeten observar qu passava en aquells moments a la societat de la vila i com vivia el turisme, si ho veien com un aspecte negatiu o positiu. A ms, el perode sha escollit per veure com era el turisme a inicis del segle XX, per tamb per veure com va evolucionar i com es va estancar al 1936 amb lesclat de la Guerra Civil
Resumo:
La mediaci en lmbit penal del menor s un mitj innovador de resoluci de conflictes, que sha de promoure per les seves innegables avantatges envers el model de punici tradicional. Permet que tots el agents afectats puguin intervenir i apropa la justcia a la societat, tot donant un paper fonamental a la vctima i afavorint-hi les possibilitats resocialitzadores i educatives del menor infractor. Lobjectiu principal ha de ser facilitar al menor, que tot just comena la seva carrera criminal, les eines necessries per evitar-ne levoluci com a adult delinqent, amb el consegent benefici per a tota la societat. Igualment, la vctima, gran oblidada del procs penal, adquireix un nou protagonisme per decidir labast de la seva reparaci i, alhora, la societat refora els mecanismes per obtenir la pau social. Aquestes finalitats tan loables mereixen lesfor de les institucions per invertir en mitjans personals i materials que garanteixin leficcia i la viabilitat dels programes de mediaci i reparaci. Lexperincia a Catalunya, comunitat pionera en aquest mbit, ve avalada per uns resultats excellents en el camp de la jurisdicci dels menors, segons reconeixen els mateixos protagonistes. Els resultats favorables de la mediaci en lmbit del menor han perms, fins i tot, iniciar la primera experincia a lEstat pel que fa a la mediaci en la justcia penal dadults. Sobren, doncs, noves possibilitats dins la filosofia del dret penal que ens permetran assolir en el futur solucions innovadores, proposades per les persones directament afectades. Aquest ha estat lobjectiu del nostre estudi, tot mirant daprofundir els avantatges de la mediaci envers al sistema punitiu tradicional i els resultats de la seva implantaci a Catalunya, aix com cercar solucions que alleugeressin la sempre sobrecarregada Administraci de justcia.
Resumo:
Disseny i posada en marxa duna indstria crnia elaboradora dembotits cuits on es segueixen criteris deficincia energtica en tot el procs. La indstria subicar al polgon industrial Girona, sector Ponent, del terme municipal de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva, en una propietat del promotor, dotada amb bones comunicacions per carretera, ferrocarril i avi, i a ms es trova situada a prop de nuclis urbans importants com Girona i Barcelona. Per tant, per la seva localitzaci i les bones infraestructures existents podem assegurar que tindr un bon accs per la recepci de les matries primeres i per la distribuci dels productes acabats. Es dissenyen les installacions de la indstria per garantir una capacitat productiva de 1.000 tones de producte acabat a lany. La comercialitzaci dels seus productes es preveu que sigui bsicament a nivell de la provncia de Girona, abraant una quota de mercat del sector carni en aquesta zona dun 10%, i podent ampliar el seu mercat objectiu en un futur a daltres provncies o a lestranger si fos viable. Del volum anual de producci, es decideix que el 45% de la producci vagi destinada a envasos llescats, ja que la venda dun producte llescat fa que el consumidor final compri lestrictament necessari, per tant aquest fet assegura que elmercat sigui ms estable. El 55% restant es destina a la presentaci a lengrs, per poder servir el producte a carnisseries o al sector restauraci
