Respiratory distress in a one-month-old child suffering brachial plexus palsy.

This paper describes a one-month-old girl presenting with respiratory and growth failure due to diaphragmatic paralysis associated with left brachial plexus palsy after forceps delivery. Despite continuous positive pressure ventilation and nasogastric feeding, the situation did not improve and a laparoscopic diaphragmatic plication had to be performed. When dealing with a child born with brachial plexus palsy, one must think of this possible association and if necessary proceed to the complementary radiological examinations. The treatment must avoid complications like feeding difficulties and failure to thrive, respiratory infections or atelectasis. It includes intensive support and a good evaluation of the prognosis of the lesion to decide the best moment for a surgical therapy.

Valoració de la capacitat de salt i sincronització temporal intergrupal en la Gimnàstica Estètica de Grup

La Gimnàstica Estètica de Grup (GEG) és un esport emergent del qual no existeix gairebé cap treball de camp i/o publicació. En relació al codi de puntuació d’aquesta modalitat, tant les capacitats de salt com la unitat de moviment del cos i la sincronització entre els membres del conjunt, tenen un pes molt important en la puntuació del valor tècnic i de l’execució. En aquest estudi s’ha realitzat la mesura, avaluació i comparació de les manifestacions de la força explosiva, elàstica i reactiva d’un grup de gimnàstica d’estètica d’alt nivell al principi i al final del període competitiu, mitjançant la bateria de tests de salts verticals de Bosco, concretament SJ, CMJ, CMJas i RJ (15” CMJas). També s’ha analitzat la sincronització i/o coordinació temporal intergrupal d’execució de les dificultats tècniques de salt de les coreografies competitives, al llarg del període competitiu d’un conjunt de gimnàstica estètica d’alt nivell, tenint en compte la sincronització en començar la dificultat i en acabar-la. Els resultats obtinguts demostren que la manifestació de força elàsticoexplosiva en CMJ ha disminuït un 0,46 % i la força explosiva SJ (sense reutilització d'energia elàstica ni aprofitament del reflex miotàtic) ha augmentat un 4,63 %. Durant el període competitiu del conjunt sènior de gimnàstica estètica del Club Muntanyenc Sant Cugat, la influència dels braços en la capacitat de salt ha augmentat un 1,32% i la potència anaeròbica alàctica un 4,76%. Tot i que en la majoria de tests, els resultats han estat positius, no es considera que la mostra hagi assolit una millora significativa, atès que no ha superat el 10% proposat en començar l’estudi, i els valors obtinguts són totalment inestables. S’ha vist que en un mateix test el % de pèrdues i de guanys ha estat molt variat, de manera que no es pot establir una relació de millora de la capacitat de salt en funció de l’entrenament. Pel que fa a la sincronització temporal intergrupal, ha millorat entre un 37,50% (sincronització temps inicial) i un 50,00% (sincronització temps final) en relació a les dificultats tècniques. Fet que és relaciona directament amb l’automatització de mecanismes d’execució al llarg de la temporada competitiva. Tot i així no s’ha igualat o superat la millora d’un 70% proposada per les hipòtesis inicials de l’estudi.

Preparació física específica en l'esport col·lectiu del futbol. Estudi de la millora i el manteniment del valor del VO2màx

En el treball que es mostra a continuació podrem observar un estudi sobre la preparació física aplicada a l’esport del futbol. A més, farem un estudi dels nivells del volum màxim d’Oxigen (Vo2màx) a través d’un procés d’obtenció de resultats indirecte (Test de Course Navette) tenint present el nombre de sessions setmanals. Observarem les diferències en la definició del paràmetre segons Zintl (1991), Diéguez (1997), Gómez, Aranda i Ferrer (2010), entre d’altres. També observarem els nivells que s’han de tenir a partir d’autors com Zintl (1991), Rivera i Avella (1992), Sánchez i Salas (2008). Per dur-ho a terme, farem un estudi hipotètic-deductiu a través d’un mostreig no probabilístic. Observarem els valors del Vo2màx. assolits en el període preparatori, comparats amb el manteniment, la millora o la pèrdua d’aquest després d’un període d’entrenament diferenciat entre una i tres sessions. Un cop realitzat el procés, hem pogut veure que els nivells assolits després del període preparatori (60.87+ 8.81 ml/kg/min) són majors respecte l’inici del període (44.38 +8.92 ml/kg/min.). Posteriorment, al observar les diferències entre els dos grups de la mostra, podem afirmar que amb tres sessions realitzades no es poden mantenir els nivells anteriors (57.80 +10.16) respecte els (56.73 +9.24) de l’últim test. Per últim, el grup 2, amb una única sessió setmanal els valors baixen més, es passa dels (63.93 + 6.24 ml/kg/min.) als (56.50 + 7.52 ml/kg/min)

Rehabilitation of orbital cavity after total orbital exenteration using oculofacial prostheses anchored by osseointegrated dental implants posed as a one-step surgical procedure

BACKGROUND: Total orbital exenteration is a radical surgical procedure, which typically involves the removal of the entire contents of the orbit including the periorbita, leaving the patient with a deep orbital deformity and results in devastating cosmetic, functional, and psychological consequences requiring difficult and challenging procedures for oculoplastic surgeons. Oculofacial prostheses retained by endosseous dental implants present an attractive and viable alternative when aesthetic and functional demands are beyond the capacity of local reconstructive efforts. PATIENTS AND METHODS: A 72-year-old woman presenting a malignant melanoma of the right eyelids and a 77-year-old man presenting a sebaceous carcinoma of the left upper eyelid underwent a total exenteration followed by positioning of endosseous implants (Straumann system Dental implants) as an integrated one-step combined surgical procedure. The oculofacial prosthesis was placed after epithelialization of the orbital cavity. RESULTS: The implants were perfectly osseointegrated without any complications, providing sufficient retention of the prostheses. A satisfactory aesthetic outcome has been achieved for both patients. CONCLUSIONS: Oculofacial prostheses anchored by osseointegrated dental implants placed as one-step surgical procedure ensure an adequate aesthetic result as well as a considerably decreased rehabilitation time and present a satisfactory solution when reconstruction is not a suitable option.