1000 resultados para Muestreo (Estadística )
Resumo:
El estudio desarrollado en la tesis doctoral profundiza en las relaciones existentes entre la microestructura y el comportamiento a rotura y fatiga de tres tipos de Aceros de Herramienta para trabajo en Fro, dos obtenidos por colada y un tercero mediante pulvimetalrgia. En primer lugar se evaluaron los aspectos microestructurales relacionados con las dos vias de procesamiento empleadas, adems del efecto del cambio en la composicin qumica. Asimismo se document la influencia del trabajado en caliente sobre la isotropa microestructural. Considerando las caracteristicas microestructurales se evalu el comportamiento a rotura en tres orientaciones referidas al sentido de la deformacin en caliente. Para ello , se emple la Mecnica de la Fractura Elstica Lineal como marco analtico. Los resultados fueron tratados siguiendo la estadística de Weibull. Para el caso de los aceros colados se implementa un analisis de curva-R para explicar el crecimiento subcrtico de grietas observado experimentalmente. El estudio del comportamiento a fatiga incluy la determinacin del limite a fatiga para todas la orientaciones microestructurales escogidas y el estudio de la cinetica de propagacin de fisuras fsicamente pequeas para la orientacin con mejor respuesta mecnica.
Resumo:
El objetivo principal de este estudio es profundizar en el concepto de desistimiento y los factores de proteccin, primero a nivel terico y despus a nivel emprico. El estudio consta de dos partes, una primera descriptiva del perfil del menor desistente, y una segunda hecha con encuestas, donde se evalan les dimensiones de la competencia emocional en un grupo de adolescentes infractores. A partir de una muestra de 288 adolescentes infractores, 86 reincidentes y 202 desistentes, de las comarcas del Baix Llobregat, Garraf, Alt Peneds y algunos municipios del Anoia, se analizan las diferencias sociodemogrficas, criminolgicas y del recorrido educativo hecho en la Direccin General de Justicia Juvenil. A continuacin participan en el estudio por encuesta una muestra de 101 adolescentes, 45 reincidentes y 56 desistentes, procedentes de los programas de mediacin, medio abierto e internamiento. Los adolescentes desistentes en el delito obtienen puntuaciones superiores a los reincidentes, siendo estas diferencias estadísticamente significativas en la dimensin de competencia social y en la puntuacin total de competencia emocional.
Resumo:
El estudio presenta datos sobre la incidencia de la victimizacin en jvenes catalanes usuarios de centros de salud mental a partir de sus propias respuestas, estableciendo las caractersticas principales relativas al victimario, las lesiones fsicas derivadas, el malestar psicolgico asociado y la presencia de psicopatologa.
Resumo:
La classificaci dels interns penats en algun dels graus penitenciaris previstos a lordenament jurdic espanyol s una de les funcions i tasques de lAdministraci penitenciria. La classificaci inicial en rgim obert s una daquestes possibles modalitats de classificaci per a un determinat conjunt de persones que complien els requisits. Aquesta modalitat de classificaci ha estat fins ara poc coneguda i sovint incompresa per part de la societats, ja que sassocia amb la llibertat definitiva de lintern sense cap tipus de control. La finalitat de la recerca s precisament donar a conixer els resultats daquesta aplicaci en el conjunt de penats que lany 2001 varen accedir a aquesta modalitat i sels va seguir fins a octubre de 2005, per saber la seva trajectria i shi havia reincidit. Tamb es va constituir un grup de contrast amb interns classificats en segon grau, per contrastar les diferncies entre ambds collectius.
Resumo:
Sn quatre els objectius daquesta recerca: (1) determinar la taxa de reincidncia administrativa dels sotmesos a formes substitutives a la pres; (2) descriure les relacions significatives entre determinades variables individuals i dhistorial delictiu i la seva reincidncia; (3) comparar taxes de reincidncia entre penats que compleixen treballs en benefici de la comunitat (TBC) i suspensions de condemna amb imposici de regles de conducta; (4) comparar les taxes de reincidncia de persones amb mesures alternatives amb les de reincidncia penitenciria. Per reincidncia administrativa sentn entrar a pres o complir una nova mesura penal alternativa per un nou delicte durant el perode de seguiment. Per assolir els objectius, han estat estudiades 329 persones que, al llarg de lany 2000, van finalitzar, com a mnim, un TBC o una obligaci imposada en el marc de la suspensi de la pena. El seguiment ha estat concls els 30 de juny de 2005. Els resultats indiquen que: (1) la taxa de reincidncia administrativa dels sotmesos a MPA s inferior a la taxa de reincidncia penitenciria; (2) no hi ha diferncies rellevants pel que fa a la reincidncia administrativa entre els homes i les dones estudiades, tampoc entre estrangers i espanyols; (3) presenten una major taxa de reincidncia els que tenen antecedents de qualsevol tipus, i encara una taxa major els que tenen antecedents penitenciaris.
Resumo:
En aquest estudi es pretn avaluar l'impacte de la intervenci de tres programes aplicats en centres educatius tancats de la Direcci General de Justcia juvenil per ajudar al jove al control de la seva conducta violenta. Aquest mateix programa s'ha aplicat a joves en medi obert que complien mesures imposades pel jutge de llibertat vigilada. La recerca intenta avaluar els resultats de l'aplicaci i la seva perdurabilitat en el temps, un cop han passat uns anys des que van ser aplicats en els joves. El programa es plantejava el control de la conducta violenta dels joves a partir d'un plantejament cognitivo-conductual on les activitats proposades i desenvolupades amb els joves anaven encaminades al canvi i modificaci d'aquests comportament. Per avaluar l'efectivitat d'aquests programes la recerca segueix a 31 joves que van fer el programa entre el 2002 i el 2004 i analitza el seu grau de satisfacci respecte la situaci actual aix com la taxa actual de reincidncia. L'estudi aprofita per donar dades respecte el perfil socio-familiar, personal i criminolgic dels joves que participen en les diferents aplicacions dels programes.
Resumo:
La recerca presenta el resultat de la segona aplicaci del Programa del Pensament Prosocial, Versi Curta per a Joves en una mostra de menors que han complert mesures judicials en un equip de Medi Obert de Lleida. Aquest programa cognitiu-conductual entrena en laprenentatge dhabilitats sociocognitives i valors que es requereixen per la competncia social i sha aplicat amb xit a joves infractors i adults de 14 pasos de tot el mn a ms de quaranta mil subjectes. La recerca aplica el programa utilitzant com a mtode un disseny pre-test i post-test amb grup de control. Dels resultats es destaca que laplicaci del programa incorpora en la intervenci en medi obert un canvi important en el plantejament de treball, ja que els instruments estan especficament dissenyats per a menors que shan mostrat ms resistents a altres intervencions.
Resumo:
En aquest treball exploratori sha estudiat les diferencies entre un grup dinterns penitenciaris, de 4 Centres diferents de la Comunitat Autnoma de Catalunya i un grup dalumnes universitaris de semblants caracterstiques en les seves variables de subjecte de sexe i edat. Linstrument psicolgic emprat ha estat el Psicodiagnstic Miokintic Revisat i Digitalitzat (PMK-RD) que ha posat de manifest diferncies estadísticament significatives en 4 dels 6 trets de personalitat estudiats: excitaci, impulsivitat, emotivitat i agressivitat. Ha perms classificar globalment als interns en un 94,7% i els universitaris en un 100 %. Un posterior anlisis discriminant a partir tan sols daquelles variables que han resultat significativament diferents en un i altre grup, ha classificat segons lexcitaci i lemotivitat un 86,8 % dinterns i un 97,4% duniversitaris. Linters daquest treball resideix en que aquestes dades shan obtingut a partir dun instrument psicolgic que mesura la conducta motora de les persones, a pols i sense visi, o sigui que avalua la influencia de lactivitat propioceptiva, en el control motor de la conducta voluntria. Sha emprat un disseny de doble cec, segons el qual els administradors de la prova no coneixien que savaluava i els correctors de la mateixa no coneixien als participants. Per aquests motius la interpretaci dels resultats no es fonamenta en altres fonts ( entrevista, qestionaris verbals, etc.) que no sigui el test emprat. Els autors consideren que per les seves caracterstiques no verbals i per els resultats aconseguits aquesta prova pot ser un magnfic instrument per a la classificaci de les caracterstiques de personalitat dalt risc per la conducta delictiva i per consegent til per a una formaci preventiva de les persones, i a tenir en compte per a la rehabilitaci de les mateixes.
Resumo:
El estudio actualiza la tasa de reincidencia de los jvenes que realizaron un programa de mediacin i reparacin penal juvenil en el ao 2008 y a los que se sigui hasta el 30 de junio de 2011 para saber si haban vuelto a reincidir en algn delito, ya fuese como menores o como adultos. Se exponen los resultados tanto del perfil general de los menores, como de las caractersticas de los que son reincidentes. El estudio compara tambin esta intervencin con otras medidas o programas como la amonestacin, la aplicacin del artculo 27.4 de la LORPM 5/2000 de no continuar tramitando el expediente, o las propuestas del equipo tcnico respecto a imponer una medida de prestacin en beneficio de la comunidad.
Resumo:
BACKGROUND Functional brain images such as Single-Photon Emission Computed Tomography (SPECT) and Positron Emission Tomography (PET) have been widely used to guide the clinicians in the Alzheimer's Disease (AD) diagnosis. However, the subjectivity involved in their evaluation has favoured the development of Computer Aided Diagnosis (CAD) Systems. METHODS It is proposed a novel combination of feature extraction techniques to improve the diagnosis of AD. Firstly, Regions of Interest (ROIs) are selected by means of a t-test carried out on 3D Normalised Mean Square Error (NMSE) features restricted to be located within a predefined brain activation mask. In order to address the small sample-size problem, the dimension of the feature space was further reduced by: Large Margin Nearest Neighbours using a rectangular matrix (LMNN-RECT), Principal Component Analysis (PCA) or Partial Least Squares (PLS) (the two latter also analysed with a LMNN transformation). Regarding the classifiers, kernel Support Vector Machines (SVMs) and LMNN using Euclidean, Mahalanobis and Energy-based metrics were compared. RESULTS Several experiments were conducted in order to evaluate the proposed LMNN-based feature extraction algorithms and its benefits as: i) linear transformation of the PLS or PCA reduced data, ii) feature reduction technique, and iii) classifier (with Euclidean, Mahalanobis or Energy-based methodology). The system was evaluated by means of k-fold cross-validation yielding accuracy, sensitivity and specificity values of 92.78%, 91.07% and 95.12% (for SPECT) and 90.67%, 88% and 93.33% (for PET), respectively, when a NMSE-PLS-LMNN feature extraction method was used in combination with a SVM classifier, thus outperforming recently reported baseline methods. CONCLUSIONS All the proposed methods turned out to be a valid solution for the presented problem. One of the advances is the robustness of the LMNN algorithm that not only provides higher separation rate between the classes but it also makes (in combination with NMSE and PLS) this rate variation more stable. In addition, their generalization ability is another advance since several experiments were performed on two image modalities (SPECT and PET).
Resumo:
Tot el que fa referncia als aspectes de la violncia que t lloc en lmbit domstic s objecte dun ampli debat en la nostra societat. Altres estudis recullen el fet que aproximadament un 14% dels casos denunciats per aquesta violncia sn protagonitzats per menors entre 14 i 18 anys que agredeixen els seus pares. Aquesta recerca comprn lestudi dels expedients qualificats per les fiscalies de menors de Catalunya, de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona, com fets de violncia des de l1 de gener de lany 2001 fins al 31 de desembre de lany 2003. Dels resultats es destaca que sn 116 els casos de menors denunciats pels seus pares en aquest perode, dels quals el 79,3% sn nois i el 20,7% sn noies. La majoria daquests nois i noies sn nascuts a lEstat Espanyol (91,4%),. La persona que acostuma a denunciar amb ms freqncia s la mare, que s la que dna el pas en el 647% dels casos. Tamb ha estat la vctima ms freqent de la violncia domstica, un 87,8% dels casos. Les caracterstiques de lagressi veiem que en el 784% s per contacte fsic com cops de puny, puntades de peu, empentes, intents descanyar. El perfil dels joves que tenen obert expedient per violncia domstica, es pot concloure que hi ha dos grups diferenciats: -El 46,6% lnic delicte que consta al seu expedient a la justcia de menors s el de violncia domstica. -El 53,4%, tenen una carrera delictiva, ms ampla. En la recerca es va enquestar tamb als professionals que intervenen a lmbit de la justcia de menors, i dels resultats es destaca que el 94,1%, considera que la intervenci amb els joves per un delicte per violncia domstica, ha de ser diferent a la que es fa per altres conductes delictives.
Resumo:
Este estudio recoge las caractersticas ms destacadas de los jvenes que han sido denunciados por sus padres por un delito de violencia familiar en el periodo de 2001 a 2003 y recoge tanto las peculiaridades del agressor como las de la vctima. Tambin evidencia dos perfiles claramente diferenciados en los agresores. La investigacin recoge tambin una encuesta entre los profesionales que intervienen en todo el proceso para saber su percepcin del problema, as como las soluciones ms efectivas en su parecer.
Resumo:
El present estudi aporta dades concretes i actualitzades de la reincidncia en el delicte que protagonitzen els joves infractors que han entrat en el circuit de la justcia de menors en lmbit territorial de Catalunya, desprs de lentrada en vigor de la Llei Orgnica 5/2000, que regula la responsabilitat penal dels menors. L'estudi fa el seguiment de 2.903 menors del total de 3.728 que van finalitzar una intervenci de la Direcci General de Justcia Juvenil lany 2002 i els segueix fins el desembre de 2004, per tal de saber si han reincidit en el delicte, ja sigui com a jove o com adult. La recerca aporta tamb, entre moltes altres dades, les diferents taxes de reincidncia, el perfil del reincident i del no-reincident i altres caracterstiques de la reincidncia i del propi delicte. Aix mateix, tracta el perfil detallat tant de les noies com dels estrangers, les caracterstiques dels quals quedaven diludes fins ara en tots els estudis, pel fet de formar part de collectius minoritaris dins del context dels joves infractors
