Morbidade da esquistossomose mansoni no Brasil: III Estudo evolutivo em uma área endêmica no período de dez anos

Quatro estudos sobre a morbilidade da esquistossomose mansoni foram realizados na localidade de Capitão Andrade, município de Itanhomi, no Vale do Rio Doce, em Minas Gerais, Brasil, respectivamente em 1973, 1974, 1979 e 1983, constando basicamente do exame de fezes quantitativo e do exame clínico da população residente, acrescidos do estudo da dinâmica e índices de infecção dos planorbídeos e do contacto homem-água entre os dois primeiros estudos. O presente trabalho compara a situação da infecção na localidade em 1973 a 1983 e estuda a evolução da doença em uma amostra de 324 pessoas residentes na área desde o primeiro estudo, dos quais 190 eram infectados com S. mansoni naquela época (26,3% dos infectados) e 134 não infectados (27,6% dos não infectados). A prevalência da infecção era de 60,8% entre as 1.234 pessoas examinadas em 1973 e de 26,2% entre 1.269 examinadas em 1983, havendo, portanto, uma redução de 24,6% sem nenhum tipo de intervenção dirigida. Entretanto, a grande mobilidade da população da área e o tratamento por iniciativa própria de 7% das pessoas estudadas podem justificar essa redução da prevalência. Embora tenha havido uma redução de mais de 50% do número mediano de ovos de S. mansoni eliminados pela população, não se modificou a morbilidade da doença nem a proporção entre as formas clínicas no período. A incidência da infecção entre os 134 casos negativos acompanhados, foi de 40,3% nos dez anos (média anual de 4%), com 61,9% entre os indivíduos do sexo masculino. A incidência das formas clínicas nesse grupo foi de 51,8% para o tipo I (infecção), 38,9% para o tipo II (hepatointestinal) e 9,3% para o tipo III (hepatoesplênica). A evolução clínica dos 190 casos anteriormente infectados ficou inalterada em 75,3%, evoluiu progressivamente em 12,1% (agravamento) e regressivamente em 12,6% (melhora), entre os quais 8,4% ou seja, dois terços fizeram tratamento específico por conta própria.

Inversiones inmobiliarias en Rumanía

El treball sobre les inversions inmobiliàries a Rumania es centra en analitzar les oportunitats que ofereix aquest sector, com una alternativa al saturat mercat espanyol. Per aquesta finalitat, s’examinaran les característiques polítiques, socials, econòmiques i inmobiliàries del pais, així como també s’estudiaran els mercats més representatius com opcions de negoci a Rumania: el mercat residencial, el mercat d’oficines, el mercat de parcs logístics i el mercat de superficies comercials.

Job accessibility and employment probability

The objective of this paper is to estimate the impact of residential job accessibility on female employment probability in the metropolitan areas of Barcelona and Madrid. Following a “spatial mismatch” framework, we estimate a female employment probability equation where variables controlling for personal characteristics, residential segregation and employment potential on public transport network are included. Data used come from Microcensus 2001 of INE (National Institute of Statistics). The research focuses on the treatment of endogeneity problems and the measurement of accessibility variables. Our results show that low job accessibility in public transport negatively affects employment probability. The intensity of this effect tends to decrease with individual’s educational attainment. A higher degree of residential segregation also reduces job probability in a significant way..

The causal relationship between Individual’s choice behavior and self-reported satisfaction: the case of residential mobility in the EU

One of the most persistent and lasting debates in economic research refers to whether the answers to subjective questions can be used to explain individuals’ economic behavior. Using panel data for twelve EU countries, in the present study we analyze the causal relationship between self-reported housing satisfaction and residential mobility. Our results indicate that: i) households unsatisfied with their current housing situation are more likely to move; ii) housing satisfaction raises after a move, and; iii) housing satisfaction increases with the transition from being a renter to becoming a homeowner. Some interesting cross-country differences are observed. Our findings provide evidence in favor of use of subjective indicators of satisfaction with certain life domains in the analysis of individuals’ economic conduct.

Transmisión intergeneracional de la pobreza en Uruguay

El deterioro de los niveles de desigualdad y el empeoramiento de los niveles de pobreza que se registraron en Uruguay durante la crisis de comienzos del siglo XXI, tuvieron una especial repercusión en la infancia y la juventud, haciendo más vulnerable el futuro desempeño socioeconómico de las nuevas generaciones. El presente trabajo pretende ahondar en la existencia y extensión de la transmisión intergeneracional de la pobreza (TIP) en Uruguay. La ausencia de datos de panel impide la utilización de algunas de las metodologías más difundidas, como la correlación intergeneracional de ingresos, por lo cual se opta por centrar el análisis en la correlación intergeneracional educativa, mediante la utilización de la Encuesta Continua de Hogares del año 2005. Los resultados comprueban la existencia de correlación intergeneracional educativa en Uruguay, que se ubica por debajo de la registrada en la mayoría de los países de América Latina, y por encima de la registrada en los países más desarrollados. Para ahondar en los determinantes de la TIP se ha estimado un modelo de selección discreta que permite explicar la probabilidad de los jóvenes de terminar la enseñanza secundaria (umbral que permite situarse fuera de la situación de pobreza) en función de una serie de variables vinculadas con el entorno familiar. Se comprueba así la significativa importancia de la educación de los padres en la explicación de los resultados de los hijos, respaldando los enfoques teóricos del capital humano y de la transmisión de habilidades. El análisis también evidencia el efecto negativo de un mayor número de hermanos en la familia, comprobando la importancia del enfoque de cantidad calidad de Becker. Finalmente, los resultados permiten entrever la importancia de otros mecanismos de la TIP como la segregación residencial, el assortative mating y el embarazo adolescente.

Mobility and Housing Satisfaction: An Empirical Analysis for Twelve EU Countries

Using panel data for twelve EU countries, we analyze the relationship between selfreported housing satisfaction and residential mobility. Our results indicate the existence of a positive link between the two variables and that housing satisfaction exerts a mediating effect between residential characteristics and dwellers' mobility propensities. Some interesting cross-country differences regarding the effect of other variables on mobility are also observed. Our results can be used in defining, implementing and evaluating housing and neighbourhood policies. Residential satisfaction is put forward as one of the most appropriate indicators of the success or failure of such policies. Keywords: Housing satisfaction, residential mobility JEL classification: R21, D19

Influència del context geològic i hidrogeològic en l'eficiència energètica dels sistemes geotèrmics de molt baixa entalpia

L’elevat consum energètic de les societats actuals, així com la impossibilitat de sostenir-lo a llarg termini implica la cerca de noves fonts d’energia. D’aquesta manera, en el camp de la climatització residencial, l’energia geotèrmica de molt baixa entalpia es posiciona com una alternativa als recursos energètics actuals. Així, els primers metres de subsòl presenten una temperatura adequada per al seu aprofitament calorífic, mitjançant els sistemes geotèrmics de bomba de calor. Si bé a nivell energètic, són sistemes, intrínsecament, molt eficients, el seu rendiment pot patir importants variacions davant dels canvis en les condicions del medi geològic i hidrogeològic. Especialment, els col·lectors de calor verticals, treballen, amb freqüència, en el si de les formacions hidrogeològiques. En aquest sentit, els canvis del nivell hidràulic i de la temperatura de l’aigua de l’aqüífer es manifesten amb variacions de la conductivitat tèrmica equivalent i del flux subterrani d’aigua, que alhora, aquestes, es tradueixen en alteracions del flux subterrani de calor. Davant d’aquest fet, l’avaluació quantitativa de l’efecte d’aquestes fluctuacions que es presenta en aquest treball mostra petites variacions del nivell hidràulic i de la temperatura de l’aigua comporten canvis molt notables en l’eficiència dels sistemes verticals de bomba de calor geotèrmica.

Los límites de la compacidad urbana como instrumento a favor de la sostenibilidad. La hipótesis de la compensación en Barcelona medida a través de la huella ecológica de la movilidad y la vivienda

La hipótesis de la compensación plantea la posibilidad de que los individuos que viven en centros urbanos densos tengan una mayor propensión a disponer de una segunda residencia y/o llevar a cabo desplazamientos más frecuentes hacia destinos más alejados durante los fines de semana y las vacaciones que los individuos que viven en zonas poco densas. En este contexto, no está claro cuál es el efecto neto de la densidad en términos ambientales. En esta investigación se contrasta la hipótesis de la compensación en la Región Metropolitana de Barcelona utilizando como indicador de impacto ambiental la huella ecológica de la movilidad y de la vivienda. Los resultados obtenidos rechazan la hipótesis de la compensación en un sentido fuerte, pero se detecta la existencia de un nivel máximo de densidad a partir del cual ejerce un impacto de signo positivo.

Asociación de Discapacitados de Lanzarote

El objetivo de nuestro prácticum y tema elegido para desarrollar en este contexto es la creación de un curso formativo dirigido a las personas de atención directa y técnicos que trabajan en el Centro de Día y Centro Residencial de la Asociación de Discapacitados de Lanzarote. El curso versará sobre los trastornos relacionados con la psicosis y trastornos del estado de ánimo que se pueden asociar a estos, centrándonos en los síntomas y su detección en clientes con discapacidad.

Estudi de nusos rígids prefabricats de formigó

Una de les principals limitacions de les edificacions industrialitzades resoltes amb prefabricat de formigó, és que els nusos que defineixen les interseccions dels seus elements són articulacions, provocant diferències importants del model estructural d’una obra resolta “in situ” on els nusos poden ser considerats encastaments elàstics. Aquest projecte proposa fer un pas més en aquesta limitació exposada i plantejar sistemes de nusos rígids, resolts amb el propi prefabricat que permetin variar el model de nusos articulats a rígids. Això augmentarà el grau d’hiperestaticitat de l’estructura, redistribuint els esforços en els seus elements, disminuint les deformacions i les longituds de vinclament dels pilars. L’objecte del treball és definir la millora que aporta la utilització de nusos rígids en el càlcul estructural, basada en una disminució de sol·licitacions al llarg del pilar, possibilitat de reducció de secció de pilars, reducció de l’armadura necessària en pilars i jàsseres, i finalment, un estalvi econòmic. Partirem d’un edifici d’habitatges d’ús residencial PB+3 de planta rectangular de 24·11 m i de 13,5 m d’altura. Aquesta tipologia d’edifici serà el punt de partida per al plantejament, sobre d’aquesta base, de 3 models estructurals diferents, amb la intenció de satisfer de forma raonada i minuciosa 3 plantejaments estàticament diferents

Força i violència en educació social: la bufetada com a mesura de correcció entre els adolescents

El desembre de 2008 l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social (OEAIS) va publicar Força i violència en educació social. En Pere i en Josep, anàlisi d’un cas pràctic sobre els límits de la força física en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). Aquest informe partia d’una situació real ocorreguda a Catalunya en la qual un educador social que treballava en un CRAE havia donat una bufetada a un noi del centre, el pare l’havia denunciat i en la sentència el jutge va considerar que l’acció no era punible. Arran d’aquest i altres fets, en la normativa i en els protocols dels CRAE de Catalunya es va establir que en cap cas es podia donar una bufetada als nois i noies que hi vivien i que en una situació límit, els professionals de l’educació han de fer una contenció física o avisar a la policia o al servei hospitalari d’urgències

Proposta de desenvolupament urbanístic per un municipi turístic de la Costa Brava : pla parcial evolutiu i d’ús mixt al municipi de Calonge

Anàlisi de les pautes de creixement que han seguit els municipis turístics de la Costa Brava a fi i efecte de proposar un nou model de desenvolupament per la demanda creixent de sòl i allotjament. Tenint en compte la incertesa del sector turístic, es pretén repensar el model actual de tendència a l’especialització en segona residència mitjançant un cas pràctic de planejament urbanístic de caràcter mixt (residencial, comercial i hoteler), transformable i evolutiu

El clima social i emocional en els mòduls de participació i convivència dels centres penitenciaris catalans

Aquest estudi es proposa valorar indicadors descriptius de la població penitenciària estudiada, analitzar les diferències entre programes d’organització (mòduls de participació i convivència versus ordinaris), i avaluar els indicadors de clima (social i emocional), per tal d’establir hipòtesi explicatives de la comparació dels resultats entre els mòduls de participació i convivència i altres mòduls de la mateixa àrea especialitzada (violència, drogodependències o preparació per a la vida en llibertat). Per això, s’han recollit dades de 14 indicadors descriptius de població i de 18 indicadors d’organització i participació de 1124 interns, dels 10 mòduls residencials estudiats de 3 de les presons catalanes. A més, s’han recollit 327 inventaris d’interns i 57 de professionals de clima emocional, i 331 escales d’interns i 92 de professionals de clima social per a Institucions Penitenciàries (Moos). Els resultats de les respostes als dos instruments de clima emocional i clima social emprats, ofereixen un índex de consistència interna o fiabilitat molt elevada, considerant que tenen una validesa predictiva molt potent. D’aquests resultats, s’analitzen les diferències en el clima emocional i social en relació al tipus d’organització de la unitat (participació i convivència o ordinària), al col·lectiu d’interns i al de professionals, i en relació a les variables descriptives de la població de cada unitat residencial d’estudi. Finalment s’estableixen unes hipòtesi explicatives d’aquests resultats, per tal de plantejar propostes de millora per al funcionament dels mòduls estudiats i per a l’avaluació futura, alhora que es valoren les possibilitats de generalització dels mòduls de participació i convivència als centres penitenciaris catalans en general i s’efectuen recomanacions per a l’adequada implantació dels mateixos (condicions mínimes d’execució): establiment d’un programa marc per part del centre directiu, que comprometi els centres al compliment d’uns estàndards de qualitat.

El Pis de joves, una institució resilient?

Aquest projecte és l’exemplificació del punt on la teoria i la pràctica s’uneixen. Mostra com la tasca socioeducativa que es duu a terme a un recurs on es dóna atenció residencial a joves (majors d’edat) amb una mesura judicial de règim obert, pot encaixar perfectament amb el que teoria de la resiliència argumenta. S’utilitza el model resilient de la casita el qual es fa servir de cinc possibles àrees d’intervenció. Es tracta d’un estudi on es justifiquen les raons de per què el Pis de Joves d’Emancipació pot ser definit com una Institució Resilient

Projecte de reunificació de Sarrià de Ter a partir de la transformació urbana de l’espai lliure fruit de la desaparició de l’antic accés a l’Autopista AP-7

El projecte tracta de reunificar el poble de Sarrià de Ter (Gironès) a partir de l’espai lliure existent en el cor del poble, generat a partir de la desaparició de l’antic accés a l’autopista AP-7. Planteja la reunificació del poble a partir d’aquest espai lliure, entenent que és un espai potencialment desenvolupable amb la possibilitat d’unir les dues polaritats del poble que actualment formen part d’un tot, tenint serveis i activitat a banda i banda, que es complementen. No obstant, es vol desenvolupar aquest espai no com a espai construït sinó com un espai lliure del poble, donant resposta a la memòria històrica del mateix teixit urbà i entenent que amb l’actual situació econòmica i amb el nou POUM projectat en el nucli urbà, on es preveu la urbanització de dos nous sectors en ús de sòl residencial, no és necessari més espai construït destinat a aquesta qualificació. No obstant, per tal de generar una resposta urbana real en el territori i desenvolupable pels inversors privats, s’intentarà projectar una proposta viable econòmicament però atenent a les necessitats urbanes anteriorment esmentades