Disseny i implementaci�� d'una base de dades relacional d'un sistema de control energètic

El propòsit d'aquest treball és el disseny i la implementaci�� d'una base de dades relacional d'un sistema de control energètic a nivell europeu. Aquesta base de dades emmagatzema tota la informaci�� referent a: línies de comunicaci��, centrals de producci��, centraletes de distribuci��, comptadors, clients, connexions i contractes, a més dels consums diaris, consums històrics i produccions d'energia històriques. Conseqüentment, pel manteniment de tota aquesta informaci�� s'han creat els diferents procediments d'alta, baixa i modificacions de registres per a cada entitat.

1.° Vita sancti Ysarni, Abbatis monasterii sancti Victoris Massiliensis. — 2.° Expositio fidei à Leone Papa I. conscripta. — 3.° Sancti Augustini epistola ad Volusianum.

Petavianus

Estudi del tractament de la teoria de l'evoluci�� a La Vanguardia Española entre el 1939 i el 1978

Aquesta recerca pretén ser una primera aproximaci�� a l’objectiu d’esbrinar si el tractament de la teoria de l’evoluci�� als mitjans de comunicaci�� a l’Espanya del franquisme i la transici�� pot ser un baròmetre a través del qual poder rastrejar l’estat de la societat espanyola i la seva evoluci��. Aquesta recerca serà restringida, com a primera prospecci��, a l’anàlisi dels articles sobre teoria de l’evoluci�� publicats a La Vanguardia Española entre els anys 1939 i 1978. En l’anàlisi s’ha tingut en compte tant articles que se centren en l’evolucionisme biològic, com aquells que hi fan referència en el tractament d’altres temes, com els que simplement l’esmenten en el seu discurs. D’aquesta manera es pretén aconseguir una visi�� àmplia de l’abast de l’apropiaci�� del concepte d’evoluci�� en la quotidianitat del discurs popular i de l’ús de la teoria com a instrument ideològic. L’estudi dels usos lingüístics, conceptuals i estratègics de la teoria en el discurs periodístic d’aquest període apunta un reflex entre les preocupacions i situaci�� política de la societat del moment i el tractament de la teoria de l’evoluci��, resultat punt de partida que mereix ser estudiat i contrastat amb més profunditat per tal de poder-ne establir una generalitat.

Armorial colori�� de la Maison de Savoie et de ses alliances, depuis Bérold, comte de Maurienne, jusqu'aux enfants de Philippe II, comte de Bresse, et François I, roi de France, son petit-fils.

Suite de 54 blasons colori��s, avec quelques notes généalogiques.

Microdi��lisis cerebral aplicada a l'estudi del metabolisme energètic i a la resposta neuroinflamatòria dels pacients amb traumatisme cranioencefàlic

La tècnica de la microdi��lisis cerebral (MDC) és un instrument que proporciona informaci�� rellevant en la monitoritzaci�� del metabolisme cerebral en els pacients neurocrítics. El lactat i l’índex lactat-piruvat (ILP) són dos marcadors utilitzats per a la detecci�� de la hipòxia cerebral en pacients que han patit un traumatisme cranioencefàlic (TCE). Aquests dos marcadors poden estar anormalment elevats en circumstàncies que no cursen amb hipòxia tissular. Per una altra banda la recent aparici�� dels catèters de MDC amb porus de major mida denominats d’”alta resoluci��”, permet ampliar el rang de molècules que es poden detectar en el dialitzat. Objectius: 1) descriure les característiques del metabolisme energètic cerebral que s’observa en la fase aguda dels pacients que han patit un TCE en base als dos indicadors del metabolisme anaeròbic: lactat i ILP, i 2) determinar la recuperaci�� relativa (RR) de les molècules implicades en la resposta neuroinflamatòria: de IL-1β, IL- 6, IL-8 i IL-10. Material i mètodes: Es van seleccionar 46 pacients d’una cohort de pacients amb TCE moderat o greu ingressats a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i monitoritzats amb MDC. Es van analitzar els nivells de lactat i ILP i es va correlacionar amb els nivells de PtiO2. Es van realitzar experiments in vitro per estudiar la recuperaci�� de les membranes de 100 KDa per tal de poder interpretar posteriorment els nivells reals de les molècules estudiades en l’espai extracel•lular del teixit cerebral. Resultats: La concordança entre el lactat i l’índex LP per a determinar episodis de disfunci�� metabòlica va ser dèbil (índex de kappa = 0,36, IC 95%: 0,34-0,39). Més del 80% dels casos en què el lactat i l’índex LP es trobaven incrementats, els valors de la PtiO2 es van trobar dins els rangs de normalitat (PtiO2&15mmHg). La recuperaci�� de les citoquines a través de la membrana de microdi��lisis va ser menor de l’esperat tenint en compte la mida dels porus de la membrana. Conclusions: el lactat i l’índex LP elevats va ser una troballa freqüent després d’un TCE i no es va relacionar, en la majoria de casos, amb episodis d’hipòxia tissular. Per un altra part la mida del porus de la membrana no és l’únic paràmetre indicador de la RR de macromolècules.

Avenços en l'estudi de la litiasi renal: mètodes de chemical imaging i intel·ligencia artificial (ANN) per la caracteritzaci�� de càlculs renals

La litiasi urinària és un trastorn que implica la formaci�� de precipitats en qualsevol part del tracte urinari. Aquest és un desordre comú que afecta aproximadament a una desena part de la poblaci�� de la Uni�� Europea al llarg de la seva vida. A més, durant els cinc anys posteriors a un episodi liti��sic el percentatge de recurrència dels pacients és del 45 al 75%. Aquest trastorn urinari està influït per una gran quantitat de variables, d’origen fisiològic, psicològic i ambiental. Els episodis liti��sics, es poden solucionar espontàniament, amb l’expulsi�� del càlcul renal, o bé a través de diverses intervencions mèdiques. Els tractaments mèdics derivats de la litiasi urinària; és a dir, la fragmentaci�� del càlcul, intervencions quirúrgiques i tractaments posteriors generen unes grans despeses als sistemes mèdics. Pels motius exposats, la identificaci�� del desordre que ha originat l’episodi liti��sic és de radical importància, per tal de minimitzar el risc de reincidència. Els mètodes més usuals per determinar les causes que desencadenen la formaci�� del càlcul renal són les anàlisis d’orina i l’estudi del càlcul generat. La correcta descripci�� de la composici�� i, especialment, l’estructura del càlcul renal pot aportar informaci�� clau sobre les possibles causes de la seva formaci��, tant de l’inici de nucleaci�� del càlcul com de les successives etapes de creixement cristal·lí. Tenint en compte aquest darrer aspecte, el present estudi s’ha dirigit a la caracteritzaci�� de càlculs urinaris mitjançant l’aplicaci�� de metodologies d’imatge química (Hyperspectral Imaging), el que va contribuir a determinar les principals característiques espectrals de cada compost majoritari als càlculs renals. D’altra banda, la utilitzaci�� de mostres de composici�� coneguda ha possibilitat la creaci�� d’un model amb Xarxes Neuronals Artificials, que permet la classificaci�� de noves mostres de composici�� desconeguda, de manera més ràpida que el procediment actual. Aquest treball constitueix una nova contribuci�� a la comprensi�� de l’estructura de les pedres de ronyó, així com les condicions de la seva formaci��. Els resultats obtinguts destaquen les possibilitats que presenten les tècniques emprades al camp de la litiasi renal, que permeten complementar els coneixements existents enfocats a millorar la qualitat de vida dels pacients.

IL2RA/CD25 gene polymorphisms: uneven association with multiple sclerosis (MS) and type 1 diabetes (T1D).

BACKGROUND: IL-2 receptor (IL2R) alpha is the specific component of the high affinity IL2R system involved in the immune response and in the control of autoimmunity. METHODS AND RESULTS: Here we perform a replication and fine mapping of the IL2RA gene region analyzing 3 SNPs previously associated with multiple sclerosis (MS) and 5 SNPs associated with type 1 diabetes (T1D) in a collection of 798 MS patients and 927 matched Caucasian controls from the south of Spain. We observed association with MS in 6 of 8 SNPs. The rs1570538, at the 3'- UTR extreme of the gene, previously reported to have a weak association with MS, is replicated here (P = 0.032). The most associated T1D SNP (rs41295061) was not associated with MS in the present study. However, the rs35285258, belonging to another independent group of SNPs associated with T1D, showed the maximal association in this study but different risk allele. We replicated the association of only one (rs2104286) of the two IL2RA SNPs identified in the recently performed genome-wide association study of MS. CONCLUSIONS: These findings confirm and extend the association of this gene with MS and reveal a genetic heterogeneity of the associated polymorphisms and risk alleles between MS and T1D suggesting different immunopathological roles of IL2RA in these two diseases.

Disseminaci��, integraci�� i visualitzaci�� de dades biològiques

La recent revoluci�� en les tècniques de generaci�� de dades genòmiques ha portat a una situaci�� de creixement exponencial de la quantitat de dades generades i fa més necessari que mai el treball en la optimitzaci�� de la gesti�� i maneig d'aquesta informaci��. En aquest treball s'han atacat tres vessants del problema: la disseminaci�� de la informaci��, la integraci�� de dades de diverses fonts i finalment la seva visualitzaci��. Basant-nos en el Sistema d'Anotacions Distribuides, DAS, hem creat un aplicatiu per a la creaci�� automatitzada de noves fonts de dades en format estandaritzat i accessible programàticament a partir de fitxers de dades simples. Aquest progrtamari, easyDAS, està en funcionament a l'Institut Europeu de Bioinformàtica. Aquest sistema facilita i encoratja la compartici�� i disseminaci�� de dades genòmiques en formats usables. jsDAS és una llibreria client de DAS que permet incorporar dades DAS en qualsevol aplicatiu web de manera senzilla i ràpida. Aprofitant els avantatges que ofereix DAS és capaç d'integrar dades de múltiples fonts de manera coherent i robusta. GenExp és el prototip de navegador genòmic basat en web altament interactiu i que facilita l'exploraci�� dels genomes en temps real. És capaç d'integrar dades de quansevol font DAS i crear-ne una representaci�� en client usant els últims avenços en tecnologies web.

Ecologia del tram final del riu Ebre: la comunitat de macròfits i macroinvertebrats associats

Durant els últims anys al tram final del riu Ebre s’han produit canvis molt importants a l’ecosistema fluvial: l’augment de la transparència de l’aigua ha comportat una proliferaci�� massiva de macròfits que ha provocat canvis en l’estructura tròfica i en la composici�� de les comunitats biològiques, representant un greu perill per espècies amenaçades com Margaritifera auricularia. A més del problema ecològic, els macròfits estan provocant molts problemes socio-econòmics perjudicant les captacions d’aigua (centrals nuclears, hidroelèctriques i regadius), creant problemes per a la navegaci�� fluvial, i afavorint la proliferaci�� d’espècies molestes com la mosca negra (Simulium erythrocephalum). Entre les diferents causes que podrien explicar aquests canvis en l’ecosistema hi ha: la disminuci�� del fòsfor dissolt, la regularitzaci�� i la disminuci�� de cabals, i l’aparici�� d’espècies introduides com el musclo zebra. Segurament es tractarà d’un efecte combinat de les diferents causes però és necessari analitzar-les per tal de conèixer quines tenen més incidència i així, poder proposar mesures de gesti�� per als problemes ecològics que pateix el tram final de l’Ebre. Al present projecte de tesi (inclós en el projecte d’I+D: efectes de la millora de la qualitat de l'aigua i de l'alteraci�� del règim de cabals sobre les comunitats biològiques del tram final del riu Ebre) s’estudiarà la comunitat de macròfits i macroinvertebrats associats per tal de determinar el paper que tenen en el canvis que s’han produit al riu durant els últims anys.

Continguts sobre anti vacunaci�� dintre les webs de parla espanyola i catalana

Tant a Nordamericà com a Australia el moviment Antivacunaci�� està creixent i cada cop hi ha més nens que no es vacunen. Es preveu que aquí a Espanya el moviment antivacunes anirà en augment. Els continguts de les webs antivacunes influeixen en les decisions dels pares quan volen vacunar els infants.

Pràcticum II de Psicologia Clínica i de la Salut

L'autor exposa el treball de camp dut a terme durant més de cent hores de pràctiques en un centre de salut mental, CSAM de Manresa. S'inicia amb una visi�� general del centre, la seva història i els seus òrgans de funcionament. Es fa una petita exposici�� dels motius de l'elecci�� per part de l'alumne, l'orientaci�� teòrica del centre, així com la metodologia utilitzada i la temporalitzaci�� amb la qual s'ha dut a terme la tasca i, finalment, un seguiment i alguns resultats obtinguts de les sessions que s'han dut a terme en les àrees infanto-juvenil i d'addicci�� i control d'impulsos en adults. Acaba el treball amb una reflexi�� per als futurs estudiants de psicologia, en l'àrea clínica: Lluiteu, lluitem tots junts "por un prácticum clínico que no convierta a los estudiantes de psicología en pedigüeños de las prácticas y los coloquen en la zozobra inquieta que les lleve a un peregrinaje absurdo por diversos centros públicos o privados, a la búsqueda de algún paciente al que puedan simplemente observar" (De Josep Mª Farré, Psiquiatre de l'Institut Dexeus, en el llibre de María Dolores Avia (dir), "Cartas a un joven psicólogo", en la seva segonda edici��).

Determinaci�� d'hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs) en mostres de sòls per cromatografia de gasos acoblada a l'espectrometria de masses (GC/MS)

La importància dels Hidrocarburs Aromàtics Policíclics (PAHs) com a contaminants ha estat sempre en debat. Des del moment en què no compleixen els requeriments de persistència, toxicitat i transport a llargues distàncies, no es consideren contaminants orgànics persistents (POPs). En conseqüència, no es troben inclosos dins la llista dels dirty dozen de la Convenci�� d’Estocolm sobre POPs. A més, ja que el seu alliberament no és intencionat, algunes veus han plantejat la possibilitat d’eliminar o reduir la quantitat d’aquests compostos a l’atmosfera i que arriben també, per deposici��, al sòl, sediments, aigües, etc. Tanmateix, segons el Protocol firmat pel Comitè Estats Units-Europa (UNECE), els PAHs haurien d’haver estat inclosos a aquesta llista ja que són productes químics les emissions dels quals haurien de ser minimitzades o previngudes. És per això i l’interès pel medi ambient que dins el projecte Estudi de la influència de contaminants orgànics (BTEX i PAHs) en la mobilitat de metalls pesants en sòls, al qual es vol entendre quin és el mecanisme de transport dels metalls pesants en presència d’aquests contaminants, enfocat sobretot als marges de les carreteres per la combusti�� de gasolines i l’exhaust dels vehicles, que es justifica aquest treball de recerca. Aquest treball de recerca es basa en la posta a punt d’un mètode d’anàlisi de PAHs mitjançant la Cromatografia de Gasos acoblada a l’Espectrometria de Masses (GC/MS). Cadascun dels mètodes seguits estan reportats a la Environmental Protection Agency dels Estats Units (US EPA), però tot i així cal fer la optimitzaci��, realitzant o no, lleus modificacions d’aquests per ajustar-nos a les nostres necessitats específiques. En aquest treball de recerca s’exposen els diferents passos a realitzar un cop feta la presa de mostra fins l’expressi�� final dels resultats un cop identificats i quantificats els PAHs d’interès presents en una matriu de sòl. Això comprèn la seva extracci�� inicial mitjançant el Soxhlet, un cleanup posterior a partir tant de l’extracci�� en fase sòlida (SPE) amb una fase C18 com la cromatografia en columna utilitzant gel de sílice com a adsorbent. Finalment, s’han determinat els paràmetres influents en la separaci��, identificaci�� i quantificaci�� dels PAHs amb relaci�� a la cromatografia de gasos i la seva detecci�� per espectrometria de masses.

Disseny i Implementaci�� d'un Sistema de gesti�� d'amonestacions i sancions en centres educatius

Disseny d'una base de dades que permet emmagatzemar informaci�� bàsica del centres educatius (professors, alumnes, cursos,...) i a més permet tractar i emmagatzemat informaci�� referent a amonestacions i sancions. També s'implementa un mòdul estadístic i una taula de log.

Sistema motivacional i variables individuals en la rehabilitaci��

Aquest treball s’ha realitzat en el Centre Educatiu Montilivi, un centre de Justícia Juvenil, on predominen les mesures en règim semiobert. L’objectiu principal del centre és oferir als menors la experi��ncia i la formaci�� necessària per superar els handicaps, deixar l’activitat delictiva i participar en la societat de manera normalitzada. L’any 2002 es va implantar un sistema motivacional que, basat en el condicionament operant i l’aprenentatge social, facilités la participaci�� activa i responsable dels interns. El sistema motivacional s’estructura en etapes progressives. El menor, superat el període d’observaci�� inicial, se l’assigna a una etapa on pot gaudir dels avantatges corresponents. Una avaluaci�� continuada, li permetrà anar assolint la puntuaci�� necessària que li donarà la opci�� de progressar a una etapa superior. En aquesta gaudirà de més avantatges. L’objectiu bàsic de la recerca és avaluar l’eficàcia del sistema motivacional pel que fa la desaparici�� o reducci�� de les conductes indesitjables de: no retorn, fugides, reincidència i conflictes dins del centre i buscar relaci�� d’aquestes variables amb diversos factors individuals. Per dur a terme la recerca s’han seleccionat 135 menors que hem distribuït en dos grups. un grup de control anterior a la implementaci�� del sistema motivacional; i un grup d’intervenci�� a qui si se’ls ha aplicat el sistema motivacional. Els resultats diuen que la mostra respon a un patró antisocial greu. També diu que l’aplicaci�� d’un sistema motivacional no s’ha associat a una reducci�� de les conductes antisocials dels interns durant el període d’aplicaci��. Malgrat això, sí es percebut com una eina eficaç per interns i professionals.

Institucionalitzaci�� i salut mental

La complexitat de l’atenci�� de la salut mental i les toxicomanies, en joves institucionalitzats en centres de justícia juvenil, condicionada tant pels propis dèficits de salut, com per les condicions ambientals de l’internament. L’objectiu de la recerca és analitzar la clínica desadaptativa dels joves interns i la seva associaci�� a la presència d’antecedents de consum de tòxics. El disseny de la recerca és un estudi longitudinal de les urgències mèdiques generades en el Centre Educatiu L’Alzina (Barcelona), des de l’1 de gener de 2001 fins el 31 de desembre del mateix any. La metodologia utilitza l’ajust de models multivariants mitjançant Generalized Estimating Equations (GEE) amb error binomial negativa, es calcula el risc de produir-se una demanda per agitaci�� o autolesi��, i la seva associaci�� amb la presència d’antecedents de consum de tòxics. Respecte als resultats més destacats: el 59,4% del total de demandes urgents varen ser per episodis d’agitaci�� o autolesi��, concentrant-se aquests en el 33% dels interns. Les prevalences de consum de tòxics variaven des d’un 13,2% respecte dels al•lucinògens fins un 71,7% del cannabis, amb un 36,8% de politoxicòmans i un 5,7% d’usuaris de drogues per via parenteral. La poblaci�� nacional presentà una major prevalença d’hàbits tòxics. Com a principals conclusions de l’estudi, es confirma la hipòtesi general d’una major associaci�� entre antecedents de consum de tòxics i presentaci�� d’episodis de malestar psíquic agut, per bé que limitada al mòdul d’ingrés (inicial). En la resta de grups influirien altres factors, com podria ser la pressi�� ambiental. Pressi�� que, almenys en el mòdul intensiu, tot sembla indicar que seria determinant. Els resultats suggereixen doncs, la conveni��ncia de revisar tant les estratègies d’intervenci�� i abordatge de les toxicomanies, com el disseny ambiental de la instituci��. S’apunta la necessitat d’investigacions futures amb la incorporaci�� de tècniques qualitatives d’anàlisi. ...