La gestió dels jocs a kPAX

Desenvolupament d'un plugin que facilita la gestió dels jocs a la plataforma kPAX.

Renda familiar disponible bruta, factor socioeconòmic associat amb la generació de residus sòlids urbans per habitant en els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona : anàlisis de la intensitat i forma de correlació i evolució dels nivells de generació 2000-2009

En aquest treball s’utilitzen les Quantitats de Residus Generats per Habitant (KRGH) en els diferents municipis de l’entitat administrativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant la primera dècada del segle XXI (2000 - 2011) com a indicador de sostenibilitat en matèria de Residus Sòlids Urbans (RSU). S’estudia la relació d’aquesta variable amb la Renda Familiar Disponible (RFD) i s’analitza l’evolució dels nivells de generació al llarg de la sèrie històrica per a grups de municipis amb nivells de generació ben diferenciats amb objecte d’avaluar l’efecte produït pels successos amb més impacte en matèria de gestió tal és la introducció del cànon de residus i discutir si es donen situacions d’iniquitat derivades del sistema de finançament dels serveis de gestió de residus.

The global carbon budget:a conflicting claims problem

Despite global environmental governance has traditionally couched global warming in terms of annual CO2 emissions (a flow), global mean temperature is actually determined by cumulative CO2 emissions in the atmosphere (a stock). Thanks to advances of scientific community, nowadays it is possible to quantify the \global carbon budget", that is, the amount of available cumulative CO2 emissions before crossing the 2oC threshold (Meinshausen et al., 2009). The current approach proposes to analyze the allocation of such global carbon budget among countries as a classical conflicting claims problem (O'Neill, 1982). Based on some appealing principles, it is proposed an efficient and sustainable allocation of the available carbon budget from 2000 to 2050 taking into account different environmental risk scenarios. Keywords: Carbon budget, Conflicting claims problem, Distribution, Climate change. JEL classification: C79, D71, D74, H41, H87, Q50, Q54, Q58.

Incidència de les lesions en el futbol. Primera divisió. Temporada 1999-2000

El futbol constitueix al nostre país, igual com en d’altres Estats del nostre entorn, un fenomen que transcendeix allò merament esportiu per esdevenir un referent social que desperta passions i que té el seu consegüent reflex als mitjans de comunicació social. No és, doncs, estrany, que de forma diària la premsa esportiva d’àmbit nacional proporcioni informació constant sobre la matèria, incloent-hi allò que concerneix a les lesions que afecten els jugadors, car consideren que és un fet noticiable en la mesura en què això pugui influir en les expectatives dels diferents equips. La informació esmentada, adequadament recollida, sistematitzada i analitzada és susceptible de proporcionar valuoses dades sobre la incidència de les lesions en aquesta modalitat esportiva. Aquest és, precisament, l’objectiu del nostre estudi, sense una altra pretensió que la de proporcionar unes pautes a prendre en consideració per part dels professionals, perquè el seu esforç se centri en l’optimització del rendiment, la planificació de la temporada, l’establiment de programes de prevenció i, al capdavall, en la minimització del risc de lesions.

“La fortaleza de Arbeca. El proyecto Vilars 2000”. Investigación, recuperación y socialización del conocimiento y del patrimonio

La fortaleza de Els Vilars (Arbeca, Lleida), construida en torno al 750 cal. ANE y abandonada poco después del 350 ANE, constituye un yacimiento clave para la comprensión de la Primera Edad del Hierro y la Época Ibérica en sus fases antigua y plena en el noreste de la Península Ibérica. Sus defensas excepcionales, muralla torreada, barrera de piedras hincadas y foso, la convierten en referente de la fortificación ibérica. El proyecto "Vilars 2000" tiene por objeto la investigación, la recuperación patrimonial y la difusión pública. Se exponen los objetivos del Plan Director, así como la estrategia de obtención de recursos económicos, incidiendo en su condición de valor turístico de primer orden.

Percutaneous coronary interventions prior to coronary artery bypass surgery.

BACKGROUND AND AIM OF THE STUDY: Percutaneous coronary interventions (PCI) are frequently performed before coronary artery bypass graft (CABG) surgery. This study sought to evaluate postoperative outcomes, and incidence of recurrent target ischemia in vessels with prior PCI in patients who had PCI prior to CABG compared to only CABG patients. METHODS: A review included CABG patients operated from 2000 to 2012. PCI prior to CABG patients were compared with patients having had CABG on native coronary arteries. Demographic and risk factors, including hospital morbidity, mortality, and recurrent target vessel ischemia at follow-up (FU), were compared. Major end-points were statistical differences of postoperative morbidity and reintervention rates due to symptomatic graft failure or target vessel ischemia during FU. RESULTS: Twenty-four percent of 1669 isolated CABG patients had PCI prior to CABG, with an increasing percentage during recent years. Demographics, risk factors, comorbidities and mortality rates were similar. Incidence of postoperative hemorrhage (OR 1.9; 95% CI 1.1-3.2; p = 0.02), perioperative myocardial infarction rate (p = 0.02), neurological deficits (OR 3.5; 95% CI 1.2-9.7; p = 0.02) and re-intervention rate for symptomatic graft or target vessel occlusion were higher in pretreated patients (OR 1.8; 95% CI 1.1-3.0; p = 0.01). CONCLUSIONS: PCI prior to CABG increases the risk for postoperative morbidity. Increased postoperative hemorrhage could be attributed to ongoing double anti-platelet therapy. doi: 10.1111/jocs.12514 (J Card Surg 2015;30:313-318).

Els jocs i esports tradicionals a Europa: entre la tradició i la modernitat

El joc és un element bàsic de socialització: és una creació cultural en el marc d’una societat determinada. La visió contextualitzada de qualsevol joc tradicional ha de considerar les propietats que caracteritzen la seva lògica interna, i també les condicions socioculturals i els significats simbòlics que -li atribueixen els seus protagonistes (lògica externa). En aquesta investigació es fa un inventari i una anàlisi de la lògica interna i la lògica externa dels jocs tradicionals d’adults que es practiquen actualment a 11 regions europees. Entre les conclusions més rellevants cal destacar que hi ha un gran repertori de jocs psicomotors i sociomotors. Es tracta de jocs amb un alt component competitiu, en els quals es distingeixen vencedors i perdedors. Els grups són bàsicament masculins i mixtos i sense la presència d’un líder o capità, excepte a les regions més esportivitzades, on sí que apareix aquesta figura. Observem que moltes d’aquestes pràctiques s’estan transformant en esports (regionals), sobretot les que són protagonitzades pel gènere masculí. En resum, aquesta investigació aporta dades molt rellevants per a comprendre la naturalesa de la cultura lúdica tradicional europea.

Incidencia lesional en el fútbol. Primera división. Temporada 1999-2000

El fútbol constituye en nuestro país, al igual que en otros Estados de nuestro entorno, un fenómeno que trasciende de lo meramente deportivo para convertirse en un referente social que despierta pasiones y que tiene su consiguiente reflejo en los medios de comunicación social. No es pues de extrañar que de forma diaria la prensa deportiva de ámbito nacional proporcione información constante sobre la materia, incluyendo lo concerniente a las lesiones que aquejan a los jugadores considerándolo hecho noticiable en la medida que ello pueda afectar a las expectativas de los diferentes equipos. Dicha información, debidamente recogida, sistematizada y analizada, es susceptible de proporcionar valiosos datos sobre la incidencia lesional en esta modalidad deportiva. Éste es precisamente el objetivo de nuestro estudio, sin otra pretensión que la de proporcionar unas pautas a tomar en consideración por los profesionales cuyo esfuerzo se centre en la optimización del rendimiento, en la planificación de la temporada, en el establecimiento de programas de prevención y, en definitiva, en la minimización del riesgo lesional.

Análisis de los datos de las personas extranjeras detenidas, internadas y expulsadas en España, Grecia, Italia y Portugal 2000-2009

Desde mediados de los años ochenta del siglo pasado los países del sur del Mediterráneo, como España, Italia, Grecia y Portugal, comenzaron a recibir importantes flujos migratorios procedentes del sur y este europeo. Ello determinó la necesidad de disponer de nuevas legislaciones para regular la entrada y la residencia en el territorio, el acceso al mercado de trabajo y la integración de miles de personas procedentes del resto del mundo.