Revision of the genus acrochordiceras hyatt, 1877 (Ammonoidea, Middle Triassic): Morphology, biometry, biostratigraphy and intra-specific variability

The family Acrochordiceratidae Arthaber, 1911 ranges in age from latest Spathian to the middle/late Anisian boundary, and it represents a major component of ammonoid faunas during that time. The middle Anisian genus Acrochordiceras Hyatt, 1877 is the most widespread taxon of the family and occurs abundantly worldwide within the low paleolatitude belt. However, there is a profusion of species names available for Acrochordiceras. This excessive diversity at the species level essentially results from the fact that sufficiently large samples were not available, thus leading to a typological approach to its taxonomy. Based on new extensive collections obtained from the Anisian (Middle Triassic) Fossil Hill Member (Star Peak Group, north-west Nevada) for which a high resolution biostratigraphic frame is available, the taxonomy and biostratigraphy of the genus Acrochordiceras Hyatt, 1877 is herein revised with respect to its intra-specific variation. Morphological and biometric studies (c. 550 bedrock-controlled specimens were measured) show that only one species occurs in each stratigraphic level. Continuous ranges of intra-specific variation of studied specimens enable us to synonymize Haydenites Diener, 1907, Silesiacrochordiceras Diener, 1916 and Epacrochordiceras Spath, 1934 with Acrochordiceras Hyatt, 1877. Three stratigraphically successive species are herein recognized in the low paleolatitude middle Anisian faunas from Nevada: A. hatschekii (Diener, 1907), A. hyatti Meek, 1877 and A. carolinae Mojsisovics, 1882. Moreover, an assessment of intra-specific variation of the adult size range does not support recognition of a dimorphic pair (Acrochordiceras and Epacrochordiceras) as previously suggested by other workers (Epacrochordiceras is the compressed and weakly ornamented end-member variant of Acrochordiceras). The successive middle Anisian species of Acrochordiceras form an anagenetic lineage characterized by increasing involution, adult size and intra-specific variation. This taxonomic revision based on new bedrock-controlled collections is thus an important prerequisite before studying the evolution of the group.

An in vitro iron superoxide dismutase inhibitor decreases the parasitemia levels of Trypanosoma cruzi in BALB/c mouse model during acute phase.

In order to identify new compounds to treat Chagas disease during the acute phase with higher activity and lower toxicity than the reference drug benznidazole (Bz), two hydroxyphthalazine derivative compounds were prepared and their trypanocidal effects against Trypanosoma cruzi were evaluated by light microscopy through the determination of IC50 values. Cytotoxicity was determined by flow cytometry assays against Vero cells. In vivo assays were performed in BALB/c mice, in which the parasitemia levels were quantified by fresh blood examination; the assignment of a cure was determined by reactivation of blood parasitemia levels after immunosuppression. The mechanism of action was elucidated at metabolic and ultra-structural levels, by (1)H NMR and TEM studies. Finally, as these compounds are potentially capable of causing oxidative damage in the parasites, the study was completed, by assessing their activity as potential iron superoxide dismutase (Fe-SOD) inhibitors. High-selectivity indices observed in vitro were the basis of promoting one of the tested compounds to in vivo assays. The tests on the murine model for the acute phase of Chagas disease showed better parasitemia inhibition values than those found for Bz. Compound 2 induced a remarkable decrease in the reactivation of parasitemia after immunosuppression. Compound 2 turned out to be a great inhibitor of Fe-SOD. The high antiparasitic activity and low toxicity together with the modest costs for the starting materials render this compound an appropriate molecule for the development of an affordable anti-Chagas agent.

Cutaneous leishmaniasis mimicking a pyogenic granuloma.

The Leishmania genus is formed by parasitic protozoa which are transmitted by the bite of infected female sand flies. Cases of sexual, vertical or transfusional transmission or via infected needles have also been described. In humans, 4 forms of this disease have been described: localised cutaneous (LC), diffuse cutaneous, mucocutaneous and visceral (1). LC counts for 50–75% of all cases (2), it is the mildest form of the disease and can be caused by any species of Leishmania. In Spain, the most frequent form is the oriental sore caused by L. infantum (2). Most cases resolve spontaneously within one year. In United States and Europe, the incidence is increasing due to tourism and co-infection with HIV. The morphological spectrum of LC is very wide; multiple forms of clinical presentation have been described, although the most characteristic one is the nodular ulcerative lesion, characterised by painless crater-like ulcers with a necrotic base and covered by an adhesive crust. The main complication of LC is its progression in some strains towards the other 3 forms of the disease (3). In patients with AIDS and other diseases associated with immunosuppression the risk of dissemination is much higher than in the immunocompetent. We present a case of LC with clinical and histopathological features similar to a pyogenic granuloma.

Estudi del protocol de mostreig i de l’afectació de la pressió humana en 4 microconques del riu Estelí (Nicaragua)

Objectius generals: Diagnosi de l’estat actual del riu Esteli. Avaluar la metodologia i proposar en el protocol del monitoreig.Estudiar si les comunitats de macroinvertebrats aquatics es veu afectades pel grau de pressió humana.Objectius específics: Comparar les mostres preses en dos mesos consecutius, per conèixer si les comunitats varien prou com per, agafar mostres cada mes en comptes de cada dos mesos. Determinar la qualitat de l’estació en diversos punts del riu Esteli considerant tant els resultats obtinguts a partir de les variables físicoquimiques de l’aigua, com les variables biològiques. Avaluar si la pressió humana afecta de manera diferent els diversos grups taxonòmics de macroinvertebrats de l’aigua.Avaluar amb quin índex biòtic es posa mes de manifest la pressió antròpica. Estudiar quines son les relacions de les diverses famílies de macroinvertebrats amb els paràmetres físicoquimics de l’aigua, i determinar si aquestes relacions varien en funcio del mes de mostreig o de l’ús del sòl.

Avaluació de l'aplicació de la biomassa produïda a la Vall d'Alinyà per la producció d'energia calorífica

L’estudi analitza detalladament les energies que s’utilitzen actualment a la població d’Alinyà (Lleida, Catalunya, Espanya). Les energies més utilitzades amb fins calorífics provenen d’energies fòssils (95,3%). Aquest tipus d’energia, des de un punt de vista econòmic, és inviable donat l’augment continuat dels preus d’aquest tipus de combustibles. A més a més el petroli ha arribat al peak oil. Tenint en compte la delicada situació que viuen actualment els combustibles fòssils, en particular el petroli, fa pensar que el futur està encaminat a produir energia a partir d’altres fonts. Una bona opció és començar a utilitzar biomassa com a font energètica. La zona d’estudi presenta un stock de biomassa 8,4 vegades superior a la que es necessitaria a Alinyà per produir calor i ACS a totes les llars. Per això, en aquest estudi, s’estimen possibles escenaris on es podria aplicar la biomassa que es produeix a la Vall d’Alinyà. S’estima que les calderes individuals serien l’escenari més viable, ja que tècnicament són eficients i s’adeqüen a les característiques de les llars d’aquesta població. Posteriorment, es realitza un estudi de les emissions de CO2 i s’observa que, si s’utilitzés biomassa com a font energètica a Alinyà ,es reduirien 11,3 vegades (91,11%) les emissions de CO2.

Molecular phylogenetics of shrews (Mammalia: Soricidae) reveal timing of transcontinental colonizations.

We sequenced 2167 base pairs (bp) of mitochondrial DNA cytochrome b and 16S, and 1390 bp of nuclear genes BRCA1 and ApoB in shrews taxa (Eulipotyphla, family Soricidae). The aim was to study the relationships at higher taxonomic levels within this family, and in particular the position of difficult clades such as Anourosorex and Myosorex. The data confirmed two monophyletic subfamilies, Soricinae and Crocidurinae. In the former, the tribes Anourosoricini, Blarinini, Nectogalini, Notiosoricini, and Soricini were supported. The latter was formed by the tribes Myosoricini and Crocidurini. The genus Suncus appeared to be paraphyletic and included Sylvisorex. We further suggest a biogeographical hypothesis, which shows that North America was colonized by three independent lineages of Soricinae during middle Miocene. Our hypothesis is congruent with the first fossil records for these taxa. Using molecular dating, the first exchanges between Africa and Eurasia occurred during the middle Miocene. The last one took place in the Late Miocene, with the dispersion of the genus Crocidura through the old world.

Autosuficiència energètica. Estudi pilot a Alinyà (Alt Urgell)

A aquest estudi s'ha analitzat si és viable l'autosuficiència energètica en base a un estudi pilot al nucli rural d'Alinyà aprofitant els recursos naturals de la zona. S'ha realitzat un estudi del consum energètic de la població i s'ha comparat amb el potencial de producció energètica dels recursos renovables locals incloent energia provinent de la biomassa i aprofitada en calderes individuals per a cada habitatge, energia solar en teulades i energia hidroelèctrica a partir de centrals minihidràuliques restaurades ja existents. També s’ha realitzat un anàlisi per detectar possibles factors d’ineficiència energètica i a partir d’aquí, proposar una sèrie de mesures per corregir aquesta. S'han comptabilitzat les emissions de CO2 derivades del consum energètic i les proporcions que representa cada tipus de font energètica sobre el total del nucli. També s'ha establert una comparativa del consum mitjà per habitant i any entre la població i Catalunya; el consum a Alinyà és d'1,46 Tep's, mentre que el de Catalunya és d'1,7 Tep's, el nostre estudi no contempla la mobilitat, si se li resta aquest vector a la mitjana de Catalunya veiem que és de 0,9 Tep's, per tant, hi observem un major consum energètic. El 76% del consum d'Alinyà prové dels combustibles fòssils, concretament del gasoil, el nucli té una forta dependència respecte a aquesta energia, que a més a més representa el 86% (56T CO2 eq.) de les emissions totals de CO2. Per finalitzar, s'ha demostrat que és possible assolir l'autosuficiència energètica mitjançant l'implantació d'una combinació d'estratègies, viables en tots els aspectes; tant tècnics com socioeconòmics. Abastint el poble d'energia a un menor cost econòmic i amb un estil de vida més respectuós amb el medi ambient.

Proteostasis of aging and stem cells

Estudi realitzat a partir d’una estada a la the Salk Institute, Estats Units, entre 2010 i 2012. L'estabilitat del genoma és essencial per a la supervivència de les cèl • lules mare, però, l'estabilitat del proteoma pot tenir un paper igualment important en la identitat de cèl • lules mare i la seva funció. La nostra hipòtesi és que les cèl • lules mare tenen la capacitat de proteostasis augmentada en comparació amb els seus homòlegs diferenciats i ens varem preguntar si l'activitat del proteasoma és diferent a les cèl • lules mare embrionàries humanes (hESCs). En particular, els nostres resultats mostren que les poblacions de cèl• lules mare presenten una activitat del proteasoma que es correlaciona amb majors nivells de la subunitat 19S del proteasoma PSMD11/RPN-6 i un corresponent augment del ensamblatge del 26S/30S proteasoma. L'expressió ectòpica de PSMD11 és suficient per augmentar l'activitat del proteasoma. Sorprenentment, varem trobar que la llarga vida del GLP-1 C. elegans mutant té també un augment dramàtic en l'activitat del proteasoma associat a nivells augmentats en l'expressió de RPN-6. El factor de transcripció DAF-16 és essencial per l'augment de la longevitat de GLP-1 i els cucs mutants que trobem DAF-16 necessari per a l'augment d'expressió de RPN-6 i, per tant, per l'activació de l'activitat del proteasoma en GLP-1 mutant animals. Una possibilitat interessant és que els gens que regulen la vida i la resistència a l'estrès en C. elegans poden també regular la funció hESCs de mamífer, cèl • lules que son considerades immortals. Aquests resultats ens van portar a la conclusió de que FOXO4, un factor de transcripció sensible a la insulina/IGF-1, regula l'activitat del proteasoma en hESCs, el que suggereix un paper per FOXO4 en la funció d’aquestes cèl • lules. En efecte, FOXO4 es necessari per a la diferenciació en llinatges neuronals de les hESCs. Els nostres resultats estableixen una nova regulació de laproteostasis en hESCs que uneix la longevitat i la resistència a l'estrès en invertebrats amb la funció i identitat de les hESCs.