Prognostic value of early MR imaging in term infants with severe perinatal asphyxia.

The prognostic significance of magnetic resonance imaging (MRI) in the neonatal period was studied prospectively in 43 term infants with perinatal asphyxia. MRI was performed between 1 and 14 days after birth with a high field system (2.35 Tesla). Neurodevelopmental outcome was assessed by a standardized neurological examination and the Griffiths developmental test at a mean age of 18.9 months. The predictive value of the various MRI patterns was as follows: Severe diffuse brain injury (pattern AII+III; n = 7) and lesions of thalamus and basal ganglia (pattern C; n = 5) were strongly associated with poor outcome and greatly reduced head growth. Mild diffuse brain injury (pattern AI; n = 7), parasagittal lesions (B; n = 7), periventricular hyperintensity (D; n = 2), focal brain necrosis and hemorrhage (E; n = 3) and periventricular hypointense stripes (on T2-weighted images; F; n = 3) led in one third of the infants to minor neurological disturbances and mild developmental delay. Infants with normal MRI findings (G; n = 9) developed normally with the exception of one infant who was mildly delayed at 18 months. The results indicate that MRI examination during the first two weeks of life is of prognostic significance in term infants suffering from perinatal asphyxia. Severe hypoxic-ischemic brain lesions were associated highly significantly with poor neuro-developmental outcome, whereas infants with inconspicuous MRI developed normally.

Effect of maternal clinical chorioamnionitis on neonatal morbidity in very-low birthweight infants: a case control study

Aims: To assess the relationship between maternal clinical chorioamnionitis and neonatal outcome in preterm very-low birthweight (VLBW) infants. Methods: An observational case-control study was conducted in the Neonatology Services of 12 acute-care teaching hospitals in Spain. Between January 2004 and December 2006, all consecutive VLBW (F1500 g) infants born to a mother with clinical chorioamnionitis were enrolled. Controls were infants without chorioamnionitis matched by gestational age who were born immediately after each index case. Results: There were 165 cases and 163 controls. A significantly higher percentage of cases than controls required intubation (53% vs. 35.8%), had normal intrauterine growth (98.1% vs. 84.7%), were born in a tertiary center (inborn) (95.1% vs. 89.1%), from single gestations (76.4% vs. 65.6%) and vaginal delivery (47.3% vs. 33.3%), showed a lowerApgar score at 5 min, and presented a higher rate of earlyonset sepsis (10.4% vs. 1.2%). Older maternal age (32.5 vs. 30.8 years), premature labor (67.3% vs. 25.8%), premature rupture of membranes (61.3% vs. 25.8%), and antibiotic treatment (88.5% vs. 52.3%) were significantly more frequent among cases than controls. Conclusions: After controlling by gestational age, maternal chorioamnionitis was associated with neonatal depression and early sepsis but not with other prematurity-related complications.

The impact of clinical maternal chorioamnionitis on neurological and pshicological sequelae in very-low-birthweight infants: a case-control study

Aims: To assess the relationship between clinically maternal chorioamnionitis and outcome in preterm very-low-birth weight (VLBW) infants. Methods: An observational case-control study was conducted in the neonatology departments of 12 acute care teaching hospitals in Spain. Between January 2004 and December 2006, all consecutive VLBW (F1500 g) infants who were born to a mother with clinical chorioamnionitis were enrolled. The controls included infants who were born to mothers without chorioamnionitis, matched by gestational age, and immediately born after each index case. At a corrected age of 24 months, a neurological examination and a psychological assessment of the surviving children were performed.Results: Sixty-six of the newborn infants died; therefore, 262 infants from the original sample were available for the study. Follow-up data were obtained at a corrected age of 24 months from a total of 209 children (106 cases and 103 controls, 80% of the original sample size). Seventy children (33.5%) were diagnosed with some type of sequelae. The following conditions were all more prevalent in infants born to mothers with chorioamnionitis in comparison to controls: low development quotient (98.3'12.15 vs. 95.9'15.64; Ps0.497), cerebral palsy (4.9% vs. 10.4%; Ps0.138), seizures (1.0% vs. 3.8%; Ps0.369), and other neurological or sensorial sequelae (32.0% vs. 34.9%; Ps0.611). Conclusions: After controlling for gestational age, the study population demonstrated that the neurological outcomes in infants at a corrected age of 24 months was not worsened by chorioamnionitis.

Projecte Gutenberg : l'aplicació del mètode de treball per projectes per a l'edició d'un llibre

L’objectiu prioritari d’aquesta intervenció, presentada en el marc dels MQD (Mòduls de qualitat docent) del curs 2010-2011, titulada Projecte Gutenberg, ha estat la pràctica de realitzar uns treballs cooperatius amb un grup classe per tal d’assolir la competència bàsica de saber treballar en equip i de ser conscient de la responsabilitat que aquest treball requereix per part de cada alumne. La finalitat, però, d’aquest projecte ha estat també la publicació d’un opuscle (llibret amb ISBN) amb un total de deu articles a partir de cinc temàtiques diferents triades pels mateixos alumnes. Cada un d’aquests temes s’ha tractat des de dues perspectives diferents: una més global, des d’una visió social, i l’altra més concreta, des d’una visió educativa. Aquest projecte proposava tanmateix una activitat transversal programada duta a terme en el marc de la Trobada Internacional per la Pau celebrada a Barcelona i organitzada per la Comunitat de Sant Egidi, dels dies 3 al 5 d’octubre del 2010. El grup classe que ha participat d’aquest esdeveniment ha estat el de segon curs de Magisteri del Grau de Primària (EP, tarda). El projecte s’ha realitzat des del mòdul d’Humanitats Cristianisme i Cultura i des dels seminaris corresponents al mòdul 2, amb la col·laboració dels seus tutors/es durant el primer semestre del curs 2010-2011.

Prevalencia, impacto y tratamiento psicológico grupal de los trastornos de ansiedad : una revisión en el ámbito de la atención primaria

Este trabajo recopila y discute información publicada sobre el estado actual de la prevalencia, impacto y abordaje grupal de los trastornos de ansiedad. El objetivo es estar actualizado sobre los últimos conocimientos y tendencias en la materia y promover la investigación de un modelo integrado de atención entre los profesionales de la Atención Primaria y los servicios especializados. Se ha realizado una búsqueda bibliográfica en las bases de datos PSYCHOINFO y MEDLINE, dónde se encuentran las revistas que normalmente publican artículos sobre dicha especialidad y se ha realizado una discusión sobre los mismos con especialistas que trabajan en los servicios de la Salud Pública. Los datos que conocemos referentes al elevado impacto social y económico revelan la necesidad de un abordaje integral de los trastornos de ansiedad desde el punto de vista médico y psicológico como una de las principales prioridades para la Salud Mental. Se considera el formato de intervención grupal como una alternativa terapéutica eficaz y eficiente para la mayoría de diagnósticos, incluidos los trastornos de ansiedad. La valoración integrada de los síntomas y su detección precoz son fundamentales como herramienta de prevención de la Salud y de futuras demandas por trastornos más graves a los servicios especializados.

Models d'educació i formació de persones adultes.

En el present article es descriuen en primer lloc les tres tipologies de models de formació d'adults que han estat predominants en aquestes dues darreres dècades. A la segona part de l'article es comentaran alguns deis problemes que es donen i, es descriuran algunes propostes que a la llum de les diferents experiències poden ser més innovadores i poden resultar més convincents.

Outcome at two years of age in a Swiss national cohort of extremely preterm infants born between 2000 and 2008.

BACKGROUND: While survival rates of extremely preterm infants have improved over the last decades, the incidence of neurodevelopmental disability (ND) in survivors remains high. Representative current data on the severity of disability and of risk factors associated with poor outcome in this growing population are necessary for clinical guidance and parent counselling. METHODS: Prospective longitudinal multicentre cohort study of preterm infants born in Switzerland between 24(0/7) and 27(6/7) weeks gestational age during 2000-2008. Mortality, adverse outcome (death or severe ND) at two years, and predictors for poor outcome were analysed using multilevel multivariate logistic regression. Neurodevelopment was assessed using Bayley Scales of Infant Development II. Cerebral palsy was graded after the Gross Motor Function Classification System. RESULTS: Of 1266 live born infants, 422 (33%) died. Follow-up information was available for 684 (81%) survivors: 440 (64%) showed favourable outcome, 166 (24%) moderate ND, and 78 (11%) severe ND. At birth, lower gestational age, intrauterine growth restriction and absence of antenatal corticosteroids were associated with mortality and adverse outcome (p < 0.001). At 36(0/7) weeks postmenstrual age, bronchopulmonary dysplasia, major brain injury and retinopathy of prematurity were the main predictors for adverse outcome (p < 0.05). Survival without moderate or severe ND increased from 27% to 39% during the observation period (p = 0.02). CONCLUSIONS: In this recent Swiss national cohort study of extremely preterm infants, neonatal mortality was determined by gestational age, birth weight, and antenatal corticosteroids while neurodevelopmental outcome was determined by the major neonatal morbidities. We observed an increase of survival without moderate or severe disability.

Una mirada a l'home que juga

En la primera part, de manera molt sintètica, s’indica que l’interès per l’activitat lúdica es desenvolupa sobretot a partir de la curiositat que desperta la infància en el segle XIX, la qual comença a considerar-se com un estat diferenciat de l’adult. Acostar-se al món infantil significà ocupar-se d’una de les activitats principals i primordials que desenvolupen els infants: el joc. D’aquesta manera fou com començarien a desplegar-se, des de perspectives diverses, variades teories explicatives en torn d’aquest fenomen. En l’abordatge d’aquest objecte d’estudi, però, els fruits han estat escassos i som lluny de trobar una teoria explicativa general. En aquest article, resseguint Huizinga, intentem acostar-nos a una definició en torn del joc a partir de considerar diversos dels elements constitutius de la seva essència. No obstant això, cal ser conscients que el joc no es deixa aprehendre amb facilitat, sobretot si aquesta aproximació a l’homo ludens no s’efectua des de la seva dimensió bio-psico-social. Per això el monogràfic té un caràcter multidisciplinari. La segona part d’aquest article té com a finalitat presentar cadascun dels tretze escrits, sabedors que, a pesar de significar interessants aportacions a l’estudi del joc, els articles no esgoten el discurs que es desplega quan estem interessats a fixar la nostra atenció en l’home que juga.

El Joc lliure : un espai natural per al desenvolupament infantil

L’article presenta diferents arguments que defensen i recolzen la importància del joc lliure al llarg dels primers 6 anys de vida. Es comenten les atribucions que el defineixen i es relacionen amb algunes de les aportacions dels grans teòrics de la psicologia. Es contempla l’infant com un ésser amb moltes potencialitats, i es mostra com, a través de la seva activitat lúdica, desenvolupa de manera integral la seva personalitat, iniciant i afirmant aprenentatges diversos. S’incideix específicament en el desenvolupament cognitiu, bàsicament per la complexitat que comporta la seva valoració en contraposició a altres àrees com el llenguatge, la motricitat i la socialització, que són àrees més fàcilment observables. Amb aquesta finalitat s’inclouen alguns exemples de joc lliure on s’il·lustra, de manera introductòria, aquest desenvolupament. Al mateix temps s’observa el desenvolupament infantil a partir de les tipologies de joc que es manifesten naturalment en aquests anys, passant de l’activitat exploratòria al joc simbòlic i al joc reglat, i vinculant aquest darrer amb l’entrada a l’educació formal. Finalment s’incideix en la importància de la presència de l’adult, com una presència propera, que educa, i que ha de partir d’unes actituds prèvies molt clares si vol compartir espais de joc lliure amb els infants, afavorint d’aquesta manera que l’espai de joc es converteixi també en espai educatiu.

El Joc en el desenvolupament infantil

En el joc hi conflueixen i s’entrellacen múltiples capacitats psicològiques de gran importància en el desenvolupament infantil i juvenil. L’objectiu d’aquest article ha estat analitzar el substrat psicològic de la conducta lúdica en la seva gènesi i posterior evolució. Hem parat especial atenció en l’aparició de la funció semiòtica, en els processos cognitius que hi estan implicats i en el paper decisiu que hi juga la comunicació. Finalment, reflexionem sobre una de les manifestacions més genuïnes del comportament humà, la recursivitat, la qual s’assoleix a través del llenguatge i el joc, se serveix d’aquests elements i, al mateix temps, en propulsa el desenvolupament.

Avaluació dels efectes d'un tractament logopèdic en la qualitat de veu d'adults amb sordesa

La veu de les persones amb pèrdues auditives severes o profundes presenta diverses característiques acústiques que són reconegudes pels oients i que, sovint, se’ls assignen valoracions negatives.En aquest treball s’exposen els resultats d’una experiència d’entrenament vocal amb un grup de deu adults amb pèrdues auditives severes i pregones, portadores de diferents tipus de pròtesi. L’entrenament es va duu a terme durant un any amb una mitjana de 14 sessions individuals. Es va realitzar un registre de la veu en format digital previ i posterior dels participants que ha estat analitzada des de tres perspectives distintes: acústica, perceptiva i narrativa. Des del punt de vista acústic, les mostres han estat analitzades amb el programa MDVP de Kay Elemetrics. S’han utilitzat els paràmetres jitter (estabilitat de freqüència), shimmer (estabilitat d’intensitat) i NHR (relació soroll vs. harmònics). En segon lloc, les mostres s’han sotmès a la valoració de dos jurats d’escolta, un de logopedes experts en veu i un altre de no experts, format per estudiants universitaris no entrenats. Finalment, s’han analitzat els discursos dels participants sobre les característiques de la seva veu.El conjunt de resultats no és totalment coincident entre les distintes perspectives d’anàlisi. Totes tres coincideixen a reflectir la millora vocal en sis dels participants, però discrepen en els altres quatre.L’experiència obre les portes a noves investigacions sobre l’efectivitat dels tractaments de millora de la veu en les persones sordes.

Diversitat funcional (discapacitat) i espiritualitat

Aquest treball pretén reflexionar al voltant de l’espiritualitat i la diversitat funcional, especialment des de l’òptica del treball dels professionals de l’acció social i des del que es promou des de les institucions. Pel que fa a la diversitat funcional, revisarem críticament el terme discapacitat i dependència i tindrem en compte les diferents dimensions de la persona, especialment l’espiritual. La premissa “la recerca del sentit de la vida és una força primària de la vida humana que té relació amb la felicitat” (Benavent) serà l’eix vertebral de la major part d’idees que aquest article pretén abordar.

Centre d’Assistència Primària, Aparcament i Urbanització exterior al solar d'equipament Can Bruguera, Vilassar de Dalt

Award-winning