Agriculture, technological change and environmental sustainability: Looking for a win-win water policy strategy

This paper analyses the effects that technological changes in agriculture would have on environmental, social and economic indicators. Specifically, our study is focused on two alternative technological improvements: the modernization of water transportation systems versus the increase in the total factor productivity of agriculture. Using a computable general equilibrium model for the Catalan economy, our results suggest that a water policy that leads to greater economic efficiency is not necessarily optimal if we consider social or environmental criteria. Moreover, improving environmental sustainability depends less on the type of technological change than on the institutional framework in which technological change occurs. Keywords: agricultural technological changes, computable general equilibrium model, economic impact, water policy

Modelling world investment markets using threshold conditional correlation models

In this paper we propose a parsimonious regime-switching approach to model the correlations between assets, the threshold conditional correlation (TCC) model. This method allows the dynamics of the correlations to change from one state (or regime) to another as a function of observable transition variables. Our model is similar in spirit to Silvennoinen and Teräsvirta (2009) and Pelletier (2006) but with the appealing feature that it does not suffer from the course of dimensionality. In particular, estimation of the parameters of the TCC involves a simple grid search procedure. In addition, it is easy to guarantee a positive definite correlation matrix because the TCC estimator is given by the sample correlation matrix, which is positive definite by construction. The methodology is illustrated by evaluating the behaviour of international equities, govenrment bonds and major exchange rates, first separately and then jointly. We also test and allow for different parts in the correlation matrix to be governed by different transition variables. For this, we estimate a multi-threshold TCC specification. Further, we evaluate the economic performance of the TCC model against a constant conditional correlation (CCC) estimator using a Diebold-Mariano type test. We conclude that threshold correlation modelling gives rise to a significant reduction in portfolio´s variance.

Adverse selection, moral hazard, and outlier payment policy

In this article, we analyze the rationale for introducing outlier payments into a prospective payment system for hospitals under adverse selection and moral hazard. The payer has only two instruments: a fixed price for patients whose treatment cost is below a threshold and a cost-sharing rule for outlier patients. We show that a fixed-price policy is optimal when the hospital is sufficiently benevolent. When the hospital is weakly benevolent, a mixed policy solving a trade-off between rent extraction, efficiency, and dumping deterrence must be preferred. We show how the optimal combination of fixed price and partially cost-based payment depends on the degree of benevolence of the hospital, the social cost of public funds, and the distribution of patients severity. [Authors]

Ideas, Possibilities and Limitations of Sustainable Economic Policy – the Example of Ecological Economics

A mesura que el suport del creixement econòmic constitueix un objectiu fonamental de la formulació de polítiques econòmiques, cal assenyalar que aquest tipus de creixement està limitat naturalment per un planeta finit. Aquest article argumenta que, des del punt de vista de la justícia intergeneracional, la realització d'un concepte de desmaterialització i, com a efecte, d'una economia que no creix (en el sentit de dissociació absoluta del creixement econòmic i consum d'energia i materials) es pot justificar. Per tant, el creixement pot ser també entesa com la millora de la qualitat de vida sobretot en comptes d'ampliar quantitats escarpats de sortida. Per tant, una dràstica reducció del cabal de material es necessita, sobretot en els països d'alts ingressos. Després de presentar alguns crítica de les propostes, en el focus d'aquest article es dibuixen en els arguments de per què la política econòmica en el futur han de ser etiquetats com "ecològic" i, a continuació, les opcions de posar en acció les idees del teòric presentat marc en tasques manejables polítiques seran discutides. En aquest cas, s'argumentarà que l'enfocament clàssic de internalització d'efectes externs sovint seguides de decisions de política econòmica ortodoxa no és completament capaç de reflectir canvis ecològics en les estructures de preus dels mercats. Per tant, formal (industrial i l'establiment de la política de consum) i institucions informals (llars) representen punts clau de la política econòmica sostenible, assenyalant l'individu com així com la responsabilitat col · lectiva per omplir aquest buit substancial.

Perspectives on the green construction of the new European Energy Policy

The EU has been one of the main actors involved in the construction process of an international climate change regime, adopting it as an identity sign in the international arena. This activism has reverted in the European political agenda and in the one of its Members States. Therefore, climate change has become a driver for the EU growing participation in energy policy and for its governance evolution. In this context, much attention has been paid to the climate and energy policies integration agreed after the 2007 spring European Council. Apparently, this decision meant a decisive step towards the incorporation of the environmental variable in the energy policy-making. Moreover, the Action Plan [2007-2009] “Energy Policy for Europe” outlined priority actions in a variety of energy-related areas, implying the new European Energy Policy commencement. Against this background, there is still much left to understand about its formulation and its further development. Rooted on the Environmental Policy Integration approach, this paper traces the increasing proximity between environment and energy policies in order to understand the green contribution to the European Energy Policy construction.

The EU ‘2020 Energy Initiative’: The post-Lisbon pattern of change in EU energy policy

El novembre de 2010, la Comissió Europea ha finalment donat a conèixer la seva "Energia 2020 Comunicació", un document estratègic en el marc més ampli del programa "Europa 2020". Una estratègia per al desenvolupament sostenible intel · ligent, i creixement inclusiu posa les bases d'un nou enfocament a la política d'energia a la UE. En el marc d'Europa 2020, la Iniciativa d'Energia recopila els resultats que ja s'han obtingut a través de la Estratègia de Lisboa 2000-2010, s'identifiquen les deficiències del passat i i introdueix nous objectius ambiciosos per a la UE en matèria de política energètica.

The Strategic value of European renewable energy promotion policy

Encara falta per fer possible una transformació estratègica d'Europa del sistema d'energia, però el que és de la mateixa importància com a objectius a llarg termini de la FER i Reduccions de GEH són vinculants i forts objectius d'eficiència energètica, no només per 2020, però també per al 2030, 2040 i 2050, com aquesta força ajudaria a fixar l'augment de les energies renovables en el total d'energia consum i per reduir el total Emissions de GEH d'Europa en general, i les del sector de l'energia en particular, encara sent un dels majors emissors de gasos d'efecte hivernacle de tots els sectors. La refosa Directiva, prevista per 2011/12 ha de ser un bones finestres d'oportunitat per finalment establir objectius vinculants d'eficiència energètica, l'únic pilar que encara falta en la força energia interdependents i estratègia sobre el clima de la UE, basat en la reducció de gasos d'efecte hivernacle i i l'eficiència energètica.

EU “actorness” in International Relations: The Non-Proliferation Policy of the EU in the Southern Mediterranean

El punt de partida d'aquesta investigació és una retòrica molt utilitzada que la UE és un actor global. En vista d'això, la no proliferació de la política comunitària al sud de la Mediterrània s'examina. L'estudi es realitza sobre la base de la conceptualització de la UE "actorness" ia través d'alguns criteris (context extern, l'evolució de l'aparell de política exterior de la UE, la Unió Europea l'auto-presentació i la percepció de tercers, la consistència i la disponibilitat d'instruments de política i accions concretes) que involucren tant factors ideacionals i materials, d'acord amb el "pluralisme metodològic". Aquest marc conceptual va ajudar a avaluar la no proliferació de la política comunitària en aquesta regió en particular on la UE té interessos i bones raons per actuar. Cada un dels criteris de manifest els avantatges i desavantatges de la UE "actorness" en aquest camp seleccionat i la caixa. Aquest document sosté que la no proliferació "actorness" de la UE a la regió del sud de la Mediterrània ha estat limitat a causa d'una varietat de raons.

State Failure – A Rationale for EU Foreign Policy?

'Estats fallits' ha arribat a ser un lema popular per als acadèmics i els polítics per igual. En opinió dels governs occidentals i les institucions internacionals, els estats fallits no compleixen amb les condicions necessàries per assolir el desenvolupament econòmic i social i alhora proporcionar un terreny fèrtil per als actors violents conflictes i no estatals que participen en la delinqüència internacional. La Unió Europea té una relació de llarga data amb els països de l'Àfrica subsahariana, molts dels quals es caracteritzen per ser fallat. En aquest treball es pretén analitzar si el compromís retòric de la UE per fer front a la insuficiència de l'Estat es tradueix en un enfocament coherent davant les causes profundes de la fragilitat de l'Estat i pregunta pels factors que expliquen el compromís de la UE amb els problemes que enfronten aquests estats. Mitjançant la comparació de les polítiques europees cap a la República Democràtica del Congo, Sierra Leone i la República Centreafricana, s'argumenta que la resposta de la UE als Estats fallits es desenvolupa d'una manera incoherent esbiaixada cap a les situacions de conflicte en lloc de ser guiat per una preocupació més general per fragilitat . L'anàlisi suggereix que la participació de la UE es deu principalment a interessos coincidents en els Estats membres i de la UE.

Investment, duration, and exit strategies for corporate and independent venture capital-backed start-ups

We propose a model of investment, duration, and exit strategies for start-ups backed by venture capital (VC) funds that accounts for the high level of uncertainty, the asymmetry of information between insiders and outsiders, and the discount rate. Our analysis predicts that start-ups backed by corporate VC funds remain for a longer period of time before exiting and receive larger investment amounts than those financed by independent VC funds. Although a longer duration leads to a higher likelihood of an exit through an acquisition, a larger investment increases the probability of an IPO exit. These predictions find strong empirical support.

Bargaining failures and merger policy

In this paper we study the optimal ex-ante merger policy in a model where merger proposals are the result of strategic bargaining among alternative candidates. We allow for firm asymmetries and, in particular, we emphasize the fact that potential synergies generated by a merger may vary substantially depending on the identity of the participating firms. The model demonstrates that, under some circumstances, relatively inefficient mergers may take place. That is, a particular merger may materialize despite the existence of an alternative merger capable of generating higher social surplus and even higher profits. Such bargaining failures have important implications for the ex-ante optimal merger policy. We show that a more stringent policy than the ex-post optimal reduces the scope of these bargaining failures and raises expected social surplus. We use a bargaining model that is flexible, in the sense that its strategic structure does not place any exogenous restriction on the endogenous likelihood of feasible mergers.

Electoral competition through issue selection

Politics must tackle multiple issues at once. In a first-best world, political competition constrains parties to prioritize issues according to the voters' true concerns. In the real world, the opposite also happens: parties manipulate voter priorities by emphasizing issues selectively during the political campaign. This phenomenon, known as priming, should allow parties to pay less attention to the issues that they intend to mute. We develop a model of endogenous issue ownership in which two vote-seeking parties (i) invest to attract voters with "better" policy proposals and (ii) choose a communication campaign to focus voter attention on specific issues. We identify novel feedbacks between communication and investment. In particular, we find that stronger priming effects can backfire by constraining parties to invest more resources in all issues, including the ones they would otherwise intend to mute. We also identify under which conditions parties prefer to focus on their "historical issues" or to engage in issue stealing. Typically, the latter happens when priming effects are strong, and historical reputations differentiates parties less.