La propietat intel·lectual dels resultats de la recerca en l'àmbit universitari

S'hi analitza el procés de transmissió dels drets de propietat intel·lectual dels resultats de la recerca universitària. Habitualment les universitats renuncien als seus possibles drets en benefici dels autors que, sovint, quan publiquen un article en una publicació periòdica, assignen els drets a l'editor de la revista. Finalment, aquest ven el producte, en forma de subscripció a les seves publicacions, a les universitats, on s'havia originat el procés. La crisi motivada per l¿augment dels preus de subscripció a les publicacions periòdiques, unida a les limitacions que el procés de transmissió dels drets de propietat intel·lectual imposa en l¿accés a la informació científica, bàsicper als científics, ja que la difusió dels seus treballs és a la base de la seva promoció, són l¿origen del moviment de lliure accés (open access). Aquesta iniciativa intenta retornar al món acadèmic el control dels processos de comunicació i distribució de la informació científica. Finalment, el creixement de la informació electrònica disponible ha provocat que les biblioteques deixin d¿adquirir exemplars impresos de les publicacions per a disposar d¿accés remot als continguts d¿aquestes publicacions en format electrònic. Aquest canvi implica que les biblioteques han de fer front a una sèrie de qüestions de caràcter legal a l'hora d¿adquirir les llicència d¿ús d¿aquests recursosdigitals.

Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0

Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones amb discapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) i a creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat. Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin sigui l'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar les mans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'una manera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinó que expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència.Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes de les estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés des de terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament dels aspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeu consultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3C Internationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització).Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT].Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i per prioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temes recollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis i els scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista.Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.Nota: Algunes de les característiques descrites en les directrius no estan encara implementades en tots els navegadors o eines multimèdia; en concret pot ser que no es puguin utilitzar funcions noves d'HTML 4.0, de CSS1 o CSS2.Les Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 són part d'una col·lecció de directrius sobre accessibilitat publicades per la Web Accessibility Initiative, WAI (Iniciativa d'Accessibilitat Web). La col·lecció comprèn User Agent Accessibility Guidelines (Directrius d'accessibilitat per a agents d'usuari) [WAI-USERAGENT] i Authoring Tool Accessibility Guidelines (Directrius d'accessibilitat per a eines d'autor [WAI-AUTOOLS].

Accessibilitat al web: panoràmica general

Es presenta el concepte d'accessibilitat al web com a sistema per a facilitar el treball a la xarxa per part de les persones discapacitades i millorar la usabilitat dels continguts. A partir de la Iniciativa per a l'Accessibilitat al Web (WAI) del World-Wide Web Consortium (W3C), aquest ha elaborat unes directrius que actualment estan en procés d'adopció pels diferents governs i empreses. Finalment es presenten diverses eines informàtiques i entitats de contacte que donen suport a aquestes actuacions.

Preservación digital y depósitos institucionales

A finales del pasado septiembre de 2005 la Comisión Europea publicó una comunicación con su estrategia sobre el patrimonio impreso y gráfico europeo y las bibliotecas digitales. Esta iniciativa, i2010: digital libraries, pretende garantizar el acceso a estos recursos mediante su digitalización y puesta en línea. Además, el programa hace un llamamiento a la preservación.

Taula de punts de verificació de les directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web, versió 1.0

El World-Wide Web Consortium (W3C), organisme encarregat de la normalització del web, va començar a preocupar-se fa uns anys dels problemes d'accessibilitat que poden presentar les pàgines web a les persones amb discapacitats. Com a resultat d'aquesta preocupació, va posar en marxa la Iniciativa sobre Accessibilitat al Web (WAI), amb el fi d'estudiar el tema i elaborar directrius d'actuació i altres materials d'ajuda. El document més important sorgit de la Iniciativa són les Directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web, versió 1.0, que ja va ser traduït al català en aquesta mateixa revista.2 Com a complement, el W3C ha publicat altres documents que volen facilitar-ne la implementació; en destaca el document que a continuació publiquem traduït, la Taula de punts de verificació de les Directrius per a l'accessibilitat al contingut de pàgines web, versió 1.0. La Taula de punts de verificació està pensada per actuar com un annex a les Directrius; sota la forma de llista de control (checklist) presenta un llistat classificat per nivells de prioritat de les pautes que s'haurien de seguir per crear pàgines web accessibles per tothom. La Taula vol ser, per tant, una eina ràpida per a la detecció manual dels problemes que puguin aparèixer, i que es descriuen amb més detalls a les Directrius.

Nivel de accesibilidad de las sedes web de las universidades españolas

El estudio presenta un análisis del nivel de accesibilidad de las webs de las universidades españolas según los indicadores de prioridad 1 de las Pautas de accesibilidad al contenido de la web, versión 1.0WCAG dentro de la Iniciativa WAI del World-Wide Web Consortium, y otros indicadores complementarios. Los resultados obtenidos nos indican que ninguna web universitaria española cumple en su totalidad este primer nivel y que queda pendiente una gran tarea de adaptación. [eng] This report presents an analysis of the accessibility level of websites in the Spanish universities considering level"A" of Web Contents Accessibility Guidelines 1.0 WCAG issued by the Web Accessibility Initiative working group in the Worlwide Web Consortium, and some additional criteria. The conclusions show that no Spanish university web reaches completely this first level and that there is still a hard work to do redesigning websites.

Creació de l’Arxiu Històric de Banc Sabadell

La iniciativa va sorgir de la voluntat del president, Josep Oliu, que va observar que el Banc Sabadell havia de tenir una unitat tècnica eficaç i eficient que gestionés, conservés i fes difusió del patrimoni documental. L’any 2005, Banc Sabadell i la Universitat de Barcelona (UB)van signar un acord per a la creació de l’Arxiu Històric de Banc Sabadell (AHBS). La UBoferia l’assessorament tècnic especialitzat i el maig del mateix any es va materialitzar lacol·laboració.

Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0. Recomanació de W3C, 5 de maig de 1999

Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones ambdiscapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) ia creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat.Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin siguil'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar lesmans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'unamanera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinóque expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència.Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes deles estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés desde terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament delsaspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeuconsultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3CInternationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització). Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT].Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i perprioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temesrecollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis iels scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista. Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.

"Las invasiones bárbaras" o del buen morir

Sorprende que en estos tiempos de exaltación de la autonomía individual, la última fase de la vida sea librada a la iniciativa ajena y resulte tan radicalmente heterónoma. Quizála razón sea que no concebimos nuestra muerte, ni la de los demás, como un trance vital sino, repito, como el desenlace, como algo que ya no es vida, sino punto final de la vida...

Minimização da erosão em função do tamanho e localização das áreas de floresta no contexto do programa "conservador das águas"

Com os crescentes conflitos de uso da água no Brasil, a implantação de políticas para a mitigação desses problemas tornou-se crucial. Nesse sentido, o conceito de Pagamentos por Serviços Ambientais (PSA) tem se difundido ao redor do mundo e, consequentemente, no Brasil. O município de Extrema, em Minas Gerais, implantou a primeira iniciativa municipal brasileira de PSA, conhecida como programa "Conservador das Águas". Neste trabalho, objetivou-se avaliar a perda de solo na sub-bacia das Posses, onde se iniciou o programa "Conservador das Águas", visando determinar a potencialidade que o conceito adotado nesse programa terá para a conservação do solo e otimizar o provimento desse serviço ambiental em função do tamanho e da localização da área de floresta. Quatorze diferentes cenários de uso e cobertura do solo foram analisados, utilizando-se um Sistema de Informações Geográficas e a Revised Universal Soil Loss Equation. A expectativa de perda de solo na sub-bacia das Posses antes e após a implementação do programa "Conservador das Águas" foi de 30,63 e 7,06 Mg ha-1 ano-1, respectivamente. A otimização da conservação do solo pode ser feita adotando-se práticas conservacionistas na pastagem e alocando-se a área de floresta de maneira mais otimizada.

Propriedades de solos sob vegetação nativa em Minas Gerais: distribuição por fitofisionomia, hidrografia e variabilidade espacial

A distribuição das formações vegetais nativas depende dos fatores de formação do solo, entre outros aspectos. Dessa forma, solos sob vegetação nativa podem informar muito sobre uma região e sua fertilidade natural, constituindo um testemunho das condições encontradas antes da ocupação agrossilvopastoril. O objetivo deste estudo foi avaliar propriedades químicas e textura dos solos sob fragmentos de Cerrado e florestas nativas amostrados durante o Inventário Florestal de Minas Gerais, por meio de análises de fertilidade do solo, textura e estatística espacial. Em geral, houve grande variabilidade em todas as propriedades analisadas, exceto em Al trocável. Os solos sob Campo Cerrado apresentaram maiores teores de matéria orgânica, comparados aos sob Cerradão e Cerrado stricto sensu. As Florestas Estacionais ocorreram, em geral, em solos de melhor fertilidade natural do que aqueles sob Cerrado, enquanto as florestas sob clima chuvoso ocorreram nos solos mais ácidos e com maiores teores de matéria orgânica, entre todas as fitofisionomias. Análises de regressão linear indicaram que a importância da matéria orgânica na CTC a pH 7,0 variou entre as diferentes fitofisionomias, sendo não significativa para as Florestas Deciduais. A estratificação por bacias hidrográficas, interpretada em conjunto com a fitofisionomia, permitiu também concluir sobre um provável efeito dos materiais de origem nas propriedades do solo, especialmente a textura. Por meio de análise geoestatística, foi possível construir, por krigagem ordinária, mapas do Estado com a distribuição de teores de carbono orgânico do solo, argila e pH, mas não para CTC a pH 7,0. A análise de solos sob fragmentos de vegetação nativa oferece potencial para uso como referência do padrão de fertilidade natural dos solos e é uma iniciativa que poderia ser empreendida em outras unidades da federação.

Panobacumab adjunctive immuno-therapy for Pseudomonas aeruginosa hospital-acquired pneumonia versus a cohort group

Objectives: To assess the efficacy of Panobacumab, a fully human IgM monoclonal antibody against P. aeruginosa serotype O11, by comparing a phase IIa trial with a standard care cohort trial both in hospital acquired pneumonia (HAP) caused by P. aeruginosa O11. Methods: Demographics, outcome and survival of HAP including Ventilator Associated Pneumonia (VAP) in patients either treated with standard antimicrobial therapy in a retrospective cohort trial (CT) or with adjunctive Panobacumab therapy during an open phase IIa trial were compared. Both trials applied the same inclusion exclusion criteria and the same trial period of 30 days. Results: 17 patients with VAP/HAP (14 / 3) caused by P. aeruginosa O11 were enrolled in a phase IIa trial (ITT population) and treated with Panobacumab, 13 of them received the full treatment course of 3 infusions (PP population, 12 VAP, 1 HAP) and 4 patients received only one infusion. In the cohort trial 14 patients (VAP/HAP: 12 / 2) treated with standard antibiotic therapy were included. The mean age and weight were 65.8 y (years) (SD 17.2) and 78.0 kg (SD 22.1) in the PP, 67.8 y (SD 15.4) and 77.1 kg (SD 20.2) in the ITT population and 51.8 y (SD 22.3) and 67.1 kg (SD 13.0) in the CT. At the time of suspicion of pneumonia a mean APACHE II and CPIS of 19.4 (13 - 33) and 8.7 (7 - 11) in the PP, 18.9 (13-33) and 8.5 (7 -11) in the ITT and 14.5 (2 - 24) and 7.5 (3 -12) in the CT population were observed. Tracheostomy was present in 53.8% and 52.9% in the PP and ITT populations and 38.4% in the CT. The pneumonia was polymicrobial in 69.2%, 70.6% and 85.7% in the PP, ITT and CT respectively. Stay at ICU and hospital before diagnosis of pneumonia were similar in the 3 groups. All 13 patients that received 3 doses of Panobacumab achieved resolution of pneumonia with only two relapsing during the study. Hence 85% achieved resolution and 15% recurrence at day 30. In the ITT group 64.7% of the pneumonia resolved 11.8% recurred and 23.5% continued while in the CT 57% resolved, 7% recurred and 34% continued. Resolution of pneumonia occurred markedly earlier in the Panobacumab trial (8.9 days, SD: 3.3) than in the cohort trial (15.3 days, SD: 9.5). The expected mortality derived from APACHE II score was 31% and 32% in the PP and ITT population and 22% in the cohort group. All patients who received 3 doses of Panobacumab survived, 18% died in the ITT group while in the CT 21% mortality matched the predicted mortality. Conclusions: Treatment of VAP/HAP caused by P. aeruginosa O11 with 3 doses of Panobacumab resulted in 100% survival, with highest pneumonia resolution (85%), and in a shorter time when compared with patients under standard therapy. The results indicate that Panobacumab may be effective in such life-threatening indication and warrants larger controlled trials.

Orientações pedagógicas das "casas de asilo da infância desvalida" (1834-1840)

Este estudo sobre os primeiros anos de atividades da Sociedade das Casas de Asilo da Infância Desvalida firmou-se na exploração do arquivo da instituição, denominada desde há poucos anos Fundação D. Pedro IV. Ela orientou-se pela filantropia, seguindo as tendências manifestadas pelas classes hegemônicas européias, sobretudo em França, tendo à sua frente o ex-Imperador do Brasil, que regressou a Lisboa após a derrota dos absolutistas. As Casas de Asilo tinham uma fisionomia própria que se distinguia das salles d'asile. No intuito de acharem um rumo ajustado às necessidades da sociedade portuguesa, os animadores da iniciativa começaram por criar uma "escola de ensino". Colhidos os primeiros frutos da experiência, o movimento das Casas de Asilo começou a difundir-se pelo país e a diversificar as suas intervenções. Embora destinadas a um público de crianças provenientes de famílias muito pobres ou indigentes, em idade pré-escolar, essas instituições configuravam as escolas de Primeiras Letras, mas incluíam no currículo atividades educativas, manuais ou artísticas, e de educação social, visando à integração de seu público. Apesar disso, essa experiência de educação infantil não logrou desprender-se da tradição escolarizante que a marcava.

Vinte anos da política do ciclo básico na rede estadual paulista

Este artigo aborda, numa perspectiva histórico-crítica, o percurso do ciclo básico na rede estadual paulista, desde sua criação até os anos iniciais da década de 90, discutindo ainda as ações e reações desencadeadas pela proposta e pela reorganização curricular do ensino fundamental decorrentes dessa iniciativa. A pesquisa documental realizada parte das motivações que direcionaram a política educacional no momento de abertura política, em que assumia o poder o primeiro governo eleito no Estado de São Paulo após longo período de regime militar, e passa pela análise dos diferentes tipos de reações da rede de ensino e da sociedade civil, a maior parte delas contrárias às medidas encaminhadas. Quais as razões que têm levado sistematicamente à desmobilização de propostas comprometidas com a garantia da escolaridade regular das camadas mais pobres da população? A análise realizada evidencia a forte presença do pensamento conservador impregnado na cultura pedagógica brasileira, que se manifesta diante de propostas, como a do ciclo básico, comprometidas com a democratização do ensino.

Indicadores de qualidade para a mobilização da escola

Este artigo descreve e analisa um sistema de indicadores sobre qualidade da escola que tem sido desenvolvido no Brasil por iniciativa de uma organização não governamental (Ação Educativa) e dois organismos internacionais (Fundo das Nações Unidas para a Infância -Unicef - e Programa das Nações Unidas para o Desenvolvimento - PNUD), contando com a participação de outras instituições governamentais e não governamentais de todo o país. O objetivo principal desses indicadores é o engajamento da própria comunidade na luta pela melhoria da qualidade da escola, o que lhes confere características peculiares. Em primeiro lugar, desenha-se o contexto político que gerou a iniciativa, em seguida, o processo de elaboração do sistema, depois seus fundamentos e características. Conclui-se com comentários sobre as principais questões surgidas na primeira utilização experimental do sistema em 14 escolas de educação básica e as perspectivas do projeto.