Turismo, percepción del paisaje y planificación del territorio

The perception of the landscape is a broad, multidisciplinary. complex field of study, but one which is vital for systematic landscape planning. This is especially true with regard to tourism, which is particularly sensitive to landscape considerations. Both the article's analysis from the point of view of human geography, and the process by which the individual and the collective group perceive and engage in an aesthetic evaluation of the landscape, are of fundamental importance to any interaction with the landscape

La serra de les Salines, entre la crisi i les noves perspectives de futur

Es fa una breu aproximació als trets més representatius que caracteritzen la geografía humana de la Serra de les Salines i d'alguns dels canvis mes significatius que ha experimentat aquesta área de l' interior de l'Alt Empordá durant el darrer segle

La geografia a l'obra de Baldiri Reixac

Sobre la geografia en l'obra de Baldiri Reixac

Towards a knowledge economy

This paper provides a preliminary formulation of a new currency based on knowledge. Through a literature review of alternative currencies, various properties and benefits are selected that we hope will enable such a currency to be created. Nowadays not only money but also knowledge is necessary to do business. For instance, knowledge about markets and consumers is highly valuable but difficult to achieve, and even more difficult to store, transport or trade. The basic premise of this proposal is a knowledge measurement pattern that is formulated as a new alternative social currency. Therefore, it is an additional means of contributing to the worldwide evolution of a knowledge society. It is intended as a currency to facilitate the conservation and storage of knowledge, and its organization and categorization, but mainly its exploitation and transference

How Wages and Employment Adjust to Trade Liberalization: Quasi-Experimental Evidence from Austria

We study the response of regional employment and nominal wages to trade liberalization, exploiting the natural experiment provided by the opening of Central and Eastern European markets after the fall of the Iron Curtain in 1990. Using data for Austrian municipalities, we examine differential pre- and post-1990 wage and employment growth rates between regions bordering the formerly communist economies and interior regions. If the "border regions" are defined narrowly, within a band of less than 50 kilometers, we can identify statistically significant liberalization effects on both employment and wages. While wages responded earlier than employment, the employment effect over the entire adjustment period is estimated to be around three times as large as the wage effect. The implied slope of the regional labor supply curve can be replicated in an economic geography model that features obstacles to labor migration due to immobile housing and to heterogeneous locational preferences.

Una Nova dimensió de la xarxa de les ciutats a Catalunya: Les àrees de cohesió

L’article parteix de la hipòtesi de l’existència d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepció difusos. L'objectiu principal és determinar l’amplitud d'aquesta ciutat, utilitzant com a paràmetre principal la mobilitat laboral obligada. Es parla de ciutat real, d’àrees de cohesió a Catalunya, i de ciutats reals estructuradores del territori català

Cap a una nova geografia regional? Notícia del seminari celebrat a la ciutat dels quatre rius

Del 28 al 30 de juny de 1989 se celebra a Girona el I Curs d'Estiu de Geografia, en el marc dels Cursos d'Estiu de l'Estudi General de Girona -Universidad Internacional Menéndez y Pelayo. La primera edició d'aquest curs es dedica a la geografia regional. Es tractava d'impulsar una discussió a fons sobre la revifalla del concepte de regió, observada no solament des d’algunes de les perspectives geogràfiques més innovadores, sinó també des d'altres camps de les ciències socials i humanes. Ens trobem davant d'una seriosa reconsideració teòrica i metodològica de la perspectiva regional, que inclou, alhora, una suggeridora reflexió sobre el paper que el lloc, el context espacial, té o hauria de tenir en l'explicació dels fenòmens socials, polítics i econòmics que afecten la nostra vida quotidiana. El text que segueix a continuació és una breu noticia de l’esmentat curs

L'Evolució dels enfocaments metodològics en la geografia rural catalana, 1940- 1984

L’article pretén estudiar la introducció dels nous enfocaments metodològics en la geografia catalana en el període 1940-1984, tot estudiant la geografia rural. L’autor s’ha centrat en l’estudi de 19 tesi doctorals què estudien la geografia rural parcial o totalment