Coronary magnetic resonance angiography for the detection of coronary stenoses.

BACKGROUND: An accurate, noninvasive technique for the diagnosis of coronary disease would be an important advance. We investigated the accuracy of coronary magnetic resonance angiography among patients with suspected coronary disease in a prospective, multicenter study. METHODS: Coronary magnetic resonance angiography was performed during free breathing in 109 patients before elective x-ray coronary angiography, and the results of the two diagnostic procedures were compared. RESULTS: A total of 636 of 759 proximal and middle segments of coronary arteries (84 percent) were interpretable on magnetic resonance angiography. In these segments, 78 (83 percent) of 94 clinically significant lesions (those with a > or = 50 percent reduction in diameter on x-ray angiography) were also detected by magnetic resonance angiography. Overall, coronary magnetic resonance angiography had an accuracy of 72 percent (95 percent confidence interval, 63 to 81 percent) in diagnosing coronary artery disease. The sensitivity, specificity, and accuracy for patients with disease of the left main coronary artery or three-vessel disease were 100 percent (95 percent confidence interval, 97 to 100 percent), 85 percent (95 percent confidence interval, 78 to 92 percent), and 87 percent (95 percent confidence interval, 81 to 93 percent), respectively. The negative predictive values for any coronary artery disease and for left main artery or three-vessel disease were 81 percent (95 percent confidence interval, 73 to 89 percent) and 100 percent (95 percent confidence interval, 97 to 100 percent), respectively. CONCLUSIONS: Among patients referred for their first x-ray coronary angiogram, three-dimensional coronary magnetic resonance angiography allows for the accurate detection of coronary artery disease of the proximal and middle segments. This noninvasive approach reliably identifies (or rules out) left main coronary artery or three-vessel disease.

Noninvasive functional and structural exploration of human subcortical structures with high resolution

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Max Planck Institute for Human Cognitive and Brain Sciences, Alemanya, entre 2010 i 2012. El principal objectiu d’aquest projecte era estudiar en detall les estructures subcorticals, en concret, el rol dels ganglis basals en control cognitiu durant processament lingüístic i no-lingüístic. Per tal d’assolir una diferenciació minuciosa en els diferents nuclis dels ganglis basals s’utilitzà ressonància magnètica d’ultra-alt camp i alta resolució (7T-MRI). El còrtex prefrontal lateral i els ganglis basals treballant conjuntament per a mitjançar memòria de treball i la regulació “top-down” de la cognició. Aquest circuit regula l’equilibri entre respostes automàtiques i d’alt-ordre cognitiu. Es crearen tres condicions experimentals principals: frases/seqüències noambigües, no-gramatical i ambigües. Les frases/seqüències no-ambigües haurien de provocar una resposta automàtica, mentre les frases/seqüències ambigües i no-gramaticals produïren un conflicte amb la resposta automàtica, i per tant, requeririen una resposta de d’alt-ordre cognitiu. Dins del domini de la resposta de control, la ambigüitat i no-gramaticalitat representen dues dimensions diferents de la resolució de conflicte, mentre per una frase/seqüència temporalment ambigua existeix una interpretació correcte, aquest no és el cas per a les frases/seqüències no-gramaticals. A més, el disseny experimental incloïa una manipulació lingüística i nolingüística, la qual posà a prova la hipòtesi que els efectes són de domini-general; així com una manipulació semàntica i sintàctica que avaluà les diferències entre el processament d’ambigüitat/error “intrínseca” vs. “estructural”. Els resultats del primer experiment (sintax-lingüístic) mostraren un gradient rostroventralcaudodorsal de control cognitiu dins del nucli caudat, això és, les regions més rostrals sostenint els nivells més alts de processament cognitiu