999 resultados para Epistémologie ternaire, Imago Mundi, origine, centre, milieu, périphérie, marge, marginalité
Resumo:
Gerhardus Mercator (1512-1594), hollantilainen kartografi ja instrumenttien tekijä on tunnettu karttaprojektiostaan, Mercatorin projektiosta, jonka hän kehitti merenkulkijain käyttöön. Mercator otti myös ensimmäisenä tämän teoksensa nimessä "atlas" –sanan tarkoittamaan karttakokoelmaa. Nimitys vakiintui yleiseen käyttöön tarkoittamaan kartastoa. Mercatorin atlaksen valmistaminen vei vuosia; se julkaistiin vasta hänen kuolemansa jälkeen, ja sen viimeistelyn suoritti hänen poikansa. Mercatorin atlas on yksi tärkeimmistä merkkiteoksista kartografian historiassa. Tämä melko huonokuntoinen kappale on toinen A. E. Nordenskiöldin kartografiseen ja maantieteelliseen kokoelmaan kuuluvista kahdesta Mercatorin atlaksesta vuodelta 1595. Nordenskiöld on ostanut sen Veronasta 1880. Nordenskiöldin kokoelma kuuluu ainoana suomalaisena kohteena henkisen kulttuuriperinnön Memory of the World –rekisteriin.
Resumo:
This paper is about location decisions of Creative Industries and the role played by existent spatial distribution and agglomeration economies of these kinds of activities in order to analyse their location determinants. Our main statistical source is the REIC (Catalan Manufacturing Establishments Register), which has plant-level microdata on location of new plants. Using Count Data Models, our main results show that location determinants are quite similar between both industries and also both non-creative and creative firms are positively influenced by the specialisation level in Creative Industries of municipalities. Moreover, our results provide evidence that the unobserved ‘creative milieu’ has a limited impact on attracting firms. Keywords: creative industries, creative milieu, count data models, industrial location, agglomeration economies
Resumo:
En aquests últims anys, són moltes les empreses que han optat per la utilització de sistemes de gestió normalitzats, per a garantir la rendibilitat i fiabilitat dels resultats de la implantació del sistema de gestió en qüestió. A la dècada dels 90 va ser quan la implantació de sistemes de gestió va començar a ser important en la majoria de sectors econòmics. L’evolució en els sistemes de gestió a trets generals va iniciar-se primerament en l’àmbit de la qualitat, seguidament en la gestió ambiental i en última instància en la prevenció de riscos laborals. Aquests tres tipus de sistemes de gestió, en els últims anys s’han anat integrant, de manera que s’han reduït els recursos i els esforços emprats en la gestió, millorant significativament l’eficàcia i l’eficiència d’aquests sistemes. L’objectiu principal que persegueix aquest projecte, és definir un sistema de gestió que permeti a l’empresa conduir les seves activitats de forma simplificada i ordenada, i que alhora faciliti la informació necessària per a corregir i millorar les activitats. Un altre objectiu que pretén aconseguir aquest projecte, és el de dissenyar un SGI que aprofiti les sinèrgies generades en els diferents àmbits de la pròpia empresa i fomenti les interaccions entre els diferents nivells de l’organització. En conseqüència, millorarà de forma important els fluxos d’informació dins de l’empresa minimitzant els esforços i la pèrdua d’informació. El mètode escollit per a la implantació del SGI, ha estat la Gestió per Processos, la qual es basa en la definició i seguiment dels processos de l’empresa, partint de les necessitats del client i acabant quan aquestes estan satisfetes. En conclusió, a la finalització del present projecte s’obtindrà un SGI, amb tots els processos de l’empresa definits i implantats, que doni compliment a les normes UNEEN-ISO 9001:00, UNE-EN-ISO 14001:04 i OHSAS 18001:07. Aquest SGI, que s’ha realitzat des d’un punt de vista documental i teòric, suposarà una millora de l’eficàcia operativa dels processos i una important millora competitiva de l’empresa.
Resumo:
Award-winning
Resumo:
Award-winning
Resumo:
Arkit: 1 arkintunnukseton lehti, A-B4.
Resumo:
Anàlisi d’alguns reptes i/o dilemes organitzatius que hauran d’afrontar els equips directius arran de la posada en marxa de la sisena hora
Resumo:
Dedicatio: David Sevon, Erlandus Rosenback.
Resumo:
1936/04 (T12,N1). Contient : Sciences de la nature et synthèse générale.
Resumo:
1935/10 (T10,N2). Contient : Sciences de la nature et synthèse générale.
Resumo:
1937/02 (T13,N1). Contient : Synthèse historique.
Resumo:
1936/06 (T11,N2). Contient : Synthèse historique.
Resumo:
1939/10 (T18,N2)-1939/12. Contient : Synthèse historique et synthèse générale.
Resumo:
1933/04 (T6,N1). Contient : Sciences de la nature et synthèse générale.
Resumo:
1935/12 (T9,N3). Contient : Synthèse historique.