The political ecology of Jatropha plantations for biodiesel in Tamil Nadu, India

Jatropha curcas is promoted internationally for its presumed agronomic viability in marginal lands, economic returns for small farmers, and lack of competition with food crops. However, empirical results from a study in southern India revealed that Jatropha cultivation, even on agricultural lands, is neither profitable, nor pro-poor. We use a political ecology framework to analyze both the discourse promoting Jatropha cultivation and its empirical consequences. We deconstruct the shaky premises of the dominant discourse of Jatropha as a “pro-poor” and “pro-wasteland” development crop, a discourse that paints a win-win picture between poverty alleviation, natural resource regeneration, and energy security goals. We then draw from field-work on Jatropha plantations in the state of Tamil Nadu to show how Jatropha cultivation favors resource-rich farmers, while possibly reinforcing existing processes of marginalization of small and marginal farmers.

Implantació del distintiu de garantia de qualitat ambiental als establiments de turisme rural d'influència al Parc del Garraf

El present projecte té com a objecte d’estudi l’anàlisi de la situació ambiental en que es troben els ETR de l’àrea d’influència del Parc del Garraf (PG). En una primera fase, s’inventarien i analitzen els 12 ETR més propers als límits del sistema natural del PG, Parc d’Olèrdola i Foix a partir d’una ecofitxa de criteris ambientals d’àmbit general. Posteriorment, s’estudia la viabilitat d’implantació del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA) en els 6 ETR pilot escollits a partir d’una segona ecofitxa creada a partir dels criteris del distintiu. D’aquest detallat estudi s’extreuen relacions interessants com per exemple, que els ETR més aïllats del nucli urbà fan servir el doble de sistemes per obtenir energia que els establiments ubicats al recinte urbà i que actualment, el preu segueix estant més associat a confort que no pas a compromís ambiental. Finalment, s’elaboren unes propostes de millora i els pressupostos associats per que aquests ETR puguin complir les exigències del distintiu.

Eficiència energètica i consum de recursos: una estimació de l'efecte rebot a Catalunya

L’efecte rebot és aquell mecanisme a través del qual una millora de l’eficiència energètica no produeix el potencial estalvi d’energia esperat, o inclús pot fer que n’augmenti el consum. Això és degut a que una millora de l’eficiència energètica produeix un abaratiment del cost de proveir el servei energètic, que n’impulsa la demanda. Aquest treball realitza una revisió de la literatura existent sobre efecte rebot directe; analitza els principals aspectes teòrics i metodològics; i finalment estima, a partir de tècniques economètriques, la magnitud de l’efecte rebot directe per als serveis energètics que utilitzen energia elèctrica a les llars a Catalunya.

Disseny d'un mètode de valoració d'itineraris d'educació ambiental i aplicació a l'àmbit Parc Natural de l'Alt Pirineu - Alt Urgell

El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) està creant una xarxa d’itineraris d’educació ambiental amb l’objectiu de divulgar els valors del parc i conscienciar els seus visitants sobre la importància de conservar el medi ambient. El desenvolupament de mètodes de valoració de l’aptitud de potencials itineraris d’educació ambiental pot servir per crear eines de gestió molt útils a l’hora d’ampliar aquesta xarxa de senders. Per aquest motiu, un grup anterior de la llicenciatura de Ciències Ambientals va desenvolupar el preprotocol Neret, que permet obtenir una puntuació numèrica per a un itinerari, responent a una sèrie de preguntes senzilles. En el present projecte, s’ha aplicat el protocol anterior a tres itineraris de muntanya per tal d’estudiar-ne el funcionament en un tipus d’itinerari diferent dels de fons de vall, on va ser dissenyat. L’anàlisi del preprotocol s’ha efectuat mitjançant una matriu DAFO, a partir de la qual s’han proposat una sèrie d’estratègies de millora i, a partir d’aquestes, s’ha desenvolupat un nou mètode de valoració. Els principals aspectes negatius del preprotocol són la seva manca de flexibilitat, la sobrevaloració dels criteris relacionats amb la dificultat del recorregut, la manca de detall en l’anàlisi del potencial interpretatiu dels itineraris a més del poc pes que té aquest criteri en la puntuació global i, finalment, l’absència d’un criteri que valori els potencials impactes que es podrien derivar de l’ús de l’itinerari. Aquestes mancances s’han mirat de corregir al mètode de valoració dissenyat en el present projecte mitjançant les següents aportacions: una estructura transversal dividida en quatre factors avaluats per separat, sense criteris de valoració excloents i amb una ponderació final dels quatre principals criteris modificable segons els objectius dels gestors; una valoració més detallada dels continguts de l’itinerari, i finalment, la inclusió d’un nou criteri que considera la vulnerabilitat del medi a qualsevol tipus d’impacte.

Els horts urbans a la ciutat de Barcelona: les experiències d'horts urbans comunitaris com a formes d'intervenció social i ambiental

Aquest estudi presenta la situació actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organització desenvolupada a cada projecte. Així, podem trobar horts de gestió: a) individual i autogestionada; b) comunitària i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitària i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A més de tenir una clara funció d'entreteniment, són propostes que consideren la internalització a les ciutats de la producció de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats – el centre d'aquest estudi – es plantegen com espais de participació i autogestió d'acord a la complexitat del context local, d'integració social a través de noves formes de relació i de creació, d'educació ambiental i de transmissió i intercanvi de coneixements inter-generacional. A més, es presenten com una alternativa d'organització realment participativa del territori urbà. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de característiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; característiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.

Dipòsit i caracterització de capes primes orgàniques de P3HT:PCBM per a aplicacions fotovoltaiques

En un món on el ritme de la societat actual ens ha portat a considerar les energies enovables com a prioritat vital i necessària i en el que es preveu que la demanda energètica augmenti un 50% fins al 2030, l'interès en la recerca de materials emiconductors orgànics per aplicacions de captura solar, ha assolit un potencial enorme de cara al futur. Molts són el avantatges que presenten aquest tipus de materials en front als seus homòlegs inorgànics. La facilitat de fabricació, la utilització de materials més econòmics i amb menys impacte ambiental, així com la possibilitat de produir dispositius flexibles, són algunes de les atractives aracterístiques que presenten aquests materials. No obstant, certs inconvenients om les baixes eficiències energètiques dels dispositius, i la inestabilitat ambiental ue es tradueix en un temps de vida molt reduït, fan que encara s'hagi d'invertir sforç per aconseguir que aquests materials puguin ser utilitzats en el camp de la aptura d'energia solar. El material més prometedor fins a data d'avui és el P3HT:PCBM. Es tracta d'un sistema polímer:molècula lleugera, on el P3HT actua com a component donador del sistema i el PCBM actua com a component acceptor. Les propietats optoelectròniques i eficiències energètiques de combinats orgànics P3HT:PCBM epèn en gran mesura de la seva morfologia i microestructura. Paràmetres com la proporció entre els components, el dissolvent utilitzat en la dissolució, així com 'aplicació de determinats tractaments tèrmics afecten de forma crítica a la seva orfologia. Durant el present treball s'han utilitzat diverses tècniques de caracterització per a estudiar determinades propietats que presenten aquest tipus de aterials. Entre les tècniques experimentals utilitzades hi trobem la microscòpia FM, l'espectroscòpia Raman i la conductimetria AFM o current sensing AFM CS-AFM). Els experiments en temps real durant l'escalfament de capes primes 3HT:PCBM, mostren que el P3HT pateix una cristal·lització al voltant dels 140ºC, permetent el reordenament de les molècules i un millor solapament del sorbitals [pi]-[pi]*, que resulta en un increment del transport de forats a través de la fase donadora del material. Paralel·lament, entre els 80-120ºC, el material també presenta determinats canvis tant en el comportament dels enllaços, com en la cristal·linitat del material, provocant una quasi transició de fase que atribuïm a la transició vitrea del material. Per altra banda, experiments amb conductimetria AFM realitzats en sistemes P3HT:HDPE mostren un signicatiu augment en la eva estabilitat ambiental, que es tradueix en un augment del temps de vida, sense una pèrdua considerable en els seus valors de conducció. Tot i la combinació del P3HT amb proporcions de polímers aïllants de fins al 80%, el sistema és capaç de no perdre la capacitat de transport gràcies a la formació de fases i dominis rics en P3HT. El present treball posa de manifest que ens trobem davant d'una tecnologia emergent i que nous estudis i esforços en la recerca d'aquest tipus materials és fonamental per aconseguir nous resultats i posicionar als materials semiconductors orgànics com una alternativa viable en el camp dels dispositus fotovoltaics. Assumint dades procedents de la tecnologia actual utilitzada en aquest tipus de materials, estudis i avaluacions ambientals i econòmiques mostren que petits increments tant en les eficiències com en el temps de vida de dispositius basats en aterials orgànics, posicionarien a aquest material com a alternativa totalment viable en el mercat fotovoltaic d'un futur proper.

Dominant negative MyD88 proteins inhibit interleukin-1beta /interferon-gamma -mediated induction of nuclear factor kappa B-dependent nitrite production and apoptosis in beta cells.

Insulin-dependent diabetes mellitus is an autoimmune disease in which pancreatic islet beta cells are destroyed by a combination of immunological and inflammatory mechanisms. In particular, cytokine-induced production of nitric oxide has been shown to correlate with beta cell apoptosis and/or inhibition of insulin secretion. In the present study, we investigated whether the interleukin (IL)-1beta intracellular signal transduction pathway could be blocked by overexpression of dominant negative forms of the IL-1 receptor interacting protein MyD88. We show that overexpression of the Toll domain or the lpr mutant of MyD88 in betaTc-Tet cells decreased nuclear factor kappaB (NF-kappaB) activation upon IL-1beta and IL-1beta/interferon (IFN)-gamma stimulation. Inducible nitric oxide synthase mRNA accumulation and nitrite production, which required the simultaneous presence of IL-1beta and IFN-gamma, were also suppressed by approximately 70%, and these cells were more resistant to cytokine-induced apoptosis as compared with parental cells. The decrease in glucose-stimulated insulin secretion induced by IL-1beta and IFN-gamma was however not prevented. This was because these dysfunctions were induced by IFN-gamma alone, which decreased cellular insulin content and stimulated insulin exocytosis. These results demonstrate that IL-1beta is involved in inducible nitric oxide synthase gene expression and induction of apoptosis in mouse beta cells but does not contribute to impaired glucose-stimulated insulin secretion. Furthermore, our data show that IL-1beta cellular actions can be blocked by expression of MyD88 dominant negative proteins and, finally, that cytokine-induced beta cell secretory dysfunctions are due to the action of IFN-gamma.

Aspectes geomètrics i dinàmics de transformacions racionals planes

Donada una aplicació racional en una varietat complexa, Bellon i Viallet van definit l’entropia algebraica d’aquesta aplicació i van provar que aquest valor és un invariant biracional. Un invariant biracional equivalent és el grau asimptòtic, grau dinàmic o complexitat, definit per Boukraa i Maillard. Aquesta noció és propera a la complexitat definida per Arnold. Conjecturalment, el grau asimptòtic satisfà una recurrència lineal amb coeficients enters. Aquesta conjectura ha estat provada en el cas polinòmic en el pla afí complex per Favre i Jonsson i resta oberta en per al cas projectiu global i per al cas local. L’estudi de l’arbre valoratiu de Favre i Jonsson ha resultat clau per resoldre la conjectura en el cas polinòmic en el pla afí complex. El beneficiari ha estudiat l’arbre valoratiu global de Favre i Jonsson i ha reinterpretat algunes nocions i resultats des d’un punt de vista més geomètric. Així mateix, ha estudiat la demostració de la conjectura de Bellon – Viallet en el cas polinòmic en el pla afí complex com a primer pas per trobar una demostració en el cas local i projectiu global en estudis futurs. El projecte inclou un estudi detallat de l'arbre valoratiu global des d'un punt de vista geomètric i els primers passos de la demostració de la conjectura de Bellon - Viallet en el cas polinòmic en el pla afí complex que van efectuar Favre i Jonsson.

Transportin regulates nuclear import of CD44.

CD44 is a facultative cell surface proteoglycan that serves as the principal cell surface receptor for hyaluronan (HA). Studies have shown that in addition to participating in numerous signaling pathways, CD44 becomes internalized upon engagement by ligand and that a portion of its intracellular domain can translocate to the nucleus where it is believed to play a functional role in cell proliferation and survival. However, the mechanisms whereby fragments of CD44 enter the nucleus have not been elucidated. Here we show that CD44 interacts with two import receptors of the importin β superfamily, importin β itself and transportin. Inhibition of importin β-dependent transport failed to block CD44 accumulation in the nucleus. By contrast, inhibition of the transportin-dependent pathway abrogated CD44 import. Mutagenesis of the intracellular domain of CD44 revealed that the 20 membrane-proximal residues contain sequences required for transportin-mediated nuclear transport. Our observations provide evidence that CD44 interacts with importin family members and identify the transportin-dependent pathway as the mechanism whereby full-length CD44 enters the nucleus.

Maintenance of hepatic nuclear factor 6 in postnatal islets impairs terminal differentiation and function of beta-cells.

The Onecut homeodomain transcription factor hepatic nuclear factor 6 (Hnf6) is necessary for proper development of islet beta-cells. Hnf6 is initially expressed throughout the pancreatic epithelium but is downregulated in endocrine cells at late gestation and is not expressed in postnatal islets. Transgenic mice in which Hnf6 expression is maintained in postnatal islets (pdx1(PB)Hnf6) show overt diabetes and impaired glucose-stimulated insulin secretion (GSIS) at weaning. We now define the mechanism whereby maintenance of Hnf6 expression postnatally leads to beta-cell dysfunction. We provide evidence that continued expression of Hnf6 impairs GSIS by altering insulin granule biosynthesis, resulting in a reduced response to secretagogues. Sustained expression of Hnf6 also results in downregulation of the beta-cell-specific transcription factor MafA and a decrease in total pancreatic insulin. These results suggest that downregulation of Hnf6 expression in beta-cells during development is essential to achieve a mature, glucose-responsive beta-cell.

Aspectes de l'adquisició de la quantificació en català

Aquest estudi té dos objectius principals. Per una banda, vol contribuir a la caracterització de l'adquisició dels quantificadors en llengua catalana i, per l'altra, pretén comprovar si hi ha diferències en l'adquisició dels quantificadors universals tots i cada entre els infants amb un desenvolupament típic i els infants amb trastorn específic del llenguatge

Intercanvi d'energia intel·ligent

El projecte d’intercanvi d’energia intel·ligent defensa la idea que és possible un nou model energètic. Aquest nou model pretén aprofitar al màxim possible els recursos energètics que provenen de fonts d’energies renovables i consisteix en la integració de xarxa elèctrica i telecomunicacions en la que usuaris són consumidors i a l’hora productors d’energia elèctrica mitjançant els seus propis sistemes de generació basats en energies renovables, amb la finalitat d’adaptar la demanda a l’oferta. El projecte desenvolupa la part que s’encarrega de fer aquesta gestió de repartiment i intercanvi d’electricitat entre els usuaris, utilitzant les politiques de gestió de processos per una CPU. Per això s’ha fet una adaptació dels algorismes que utilitzen els sistemes operatius a l’àmbit de la xarxa d’intercanvi. Per comprovar els resultats d’aquest estudi, s’han fet les simulacions del model proposat en un entorn web (www.energiainteligent.com) per tal de poder fer una anàlisi dels resultats.

The Trypanosoma cruzi Genome Project: Nuclear Karyotype and Gene Mapping of Clone CL Brener

By using improved pulsed field gel electrophoresis conditions, the molecular karyotype of the reference clone CL Brener selected for Trypanosoma cruzi genome project was established. A total of 20 uniform chromosomal bands ranging in size from 0.45 to 3.5 Megabase pairs (Mbp) were resolved in a single run. The weighted sum of the chromosomal bands was approximately 87 Mbp. Chromoblots were hybridized with 39 different homologous probes, 13 of which identified single chromosomes. Several markers showed linkage and four different linkage groups were identified, each comprising two markers. Densitometric analysis suggests that most of the chromosomal bands contain two or more chromosomes representing either homologous chromosomes and/or heterologous chromosomes with similar sizes

Towards the Physical Map of the Trypanosoma cruzi Nuclear Genome: Construction of YAC and BAC Libraries of the Reference Clone T. cruzi CL-Brener

Strategies to construct the physical map of the Trypanosoma cruzi nuclear genome have to capitalize on three main advantages of the parasite genome, namely (a) its small size, (b) the fact that all chromosomes can be defined, and many of them can be isolated by pulse field gel electrophoresis, and (c) the fact that simple Southern blots of electrophoretic karyotypes can be used to map sequence tagged sites and expressed sequence tags to chromosomal bands. A major drawback to cope with is the complexity of T. cruzi genetics, that hinders the construction of a comprehensive genetic map. As a first step towards physical mapping, we report the construction and partial characterization of a T. cruzi CL-Brener genomic library in yeast artificial chromosomes (YACs) that consists of 2,770 individual YACs with a mean insert size of 365 kb encompassing around 10 genomic equivalents. Two libraries in bacterial artificial chromosomes (BACs) have been constructed, BACI and BACII. Both libraries represent about three genome equivalents. A third BAC library (BAC III) is being constructed. YACs and BACs are invaluable tools for physical mapping. More generally, they have to be considered as a common resource for research in Chagas disease