Bump time-frequency toolbox: a toolbox for time-frequency oscillatory bursts extraction in electrophysiological signals

Background: oscillatory activity, which can be separated in background and oscillatory burst pattern activities, is supposed to be representative of local synchronies of neural assemblies. Oscillatory burst events should consequently play a specific functional role, distinct from background EEG activity – especially for cognitive tasks (e.g. working memory tasks), binding mechanisms and perceptual dynamics (e.g. visual binding), or in clinical contexts (e.g. effects of brain disorders). However extracting oscillatory events in single trials, with a reliable and consistent method, is not a simple task. Results: in this work we propose a user-friendly stand-alone toolbox, which models in a reasonable time a bump time-frequency model from the wavelet representations of a set of signals. The software is provided with a Matlab toolbox which can compute wavelet representations before calling automatically the stand-alone application. Conclusion: The tool is publicly available as a freeware at the address: http:// www.bsp.brain.riken.jp/bumptoolbox/toolbox_home.html

Les mestresses Baldrich a través dels capítols matrimonials (segles XVII-XIX)

L’evolució d’una família burgesa benestant al llarg d’un període s’acostuma a estudiar a través dels canvis en el patrimoni, de les estratègies matrimonials o del nivell cultural, és a dir, del conjunt de totes les decisions relacionades amb la família que tenien repercussió en els afers de la casa. Les iniciatives del propietari, els casaments dels hereus i de les cabaleres, els destins dels fadristerns, les aliances que es derivaven dels casaments o l’import dels dots i llegítimes pactades generació rere generació, impactaven en el calaix de la casa mare i afectaven l’esdevenir de tota la comunitat.1 Aquests estudis s’acostumen a centrar en els caps de família perquè en una societat dirigida pels homes, eren els que gaudien de la capacitat legal i del prestigi social per comprar i vendre, i obrir o tancar negocis. També decidien sobre l’educació i el futur dels fills i filles, podien ostentar càrrecs públics o participar en la vida cultural. Tanmateix, en el procés d’evolució dels patrimonis familiars, les dones que es van unir amb els hereus van tenir un gran protagonisme. El casament de l’hereu constituïa un afer familiar de primer ordre, ja que havia de donar resposta als interessos estratègics del conjunt de la casa. Calia considerar el nivell social i econòmic de la família de la candidata i, per tant, el dot que podia aportar i les inversions que permetria aquesta entrada de recursos, però també el lloc de procedència i els avantatges que podia comportar tenir nous contactes en altres localitats. A més, s’havia de valorar la font d’ingressos de la futura família i preveure com podia incidir la nova aliança en el desenvolupament del negoci propi. Així doncs, s’havien de d’avaluar un seguit de factors abans de prendre la decisió final. En aquest article ens proposem estudiar les raons dels diferents enllaços i la rellevància que van tenir les mullers dels successius hereus en el patrimoni Baldrich. Es tracta de les tretze mestresses corresponents a set hereus, que abracen des de la segona meitat del segle xvii fins al 1835, any de la mort de la darrera mestressa Baldrich, un període del qual es conserva, a més de documentació notarial, correspondència de la casa. La diferència entre el nombre d’homes i de dones es deu al fet que un dels hereus es va casar quatre vegades, i de la resta, quatre ho van fer dues vegades, un altre una vegada, i el darrer restà solter.

Apps como una posibilidad más de comunicación entre la marca y su público: un análisis basado en la valoración de los usuarios

La situación actual del mercado y del sector de las nuevas tecnologías genera la necesidad de que las marcas y las empresas, se comuniquen como entes sociales y a través de medios como las aplicaciones móviles. El presente artículo presenta el análisis de 24 marcas que cuentan con aplicaciones móviles (apps). Se ha tomado en cuenta para ello, la valoración que los usuarios dan a las aplicaciones. Específicamente el estudio se centra en herramientas destinadas al dispositivo iPhone. Las apps, representan a las marcas la posibilidad de contar con un soporte más para comunicarse con sus públicos.

Aulas inclusivas y aprendizaje cooperativo

Educación inclusiva y aprendizaje cooperativo son dos conceptos distintos pero estrechamente relacionados: las aulas inclusivas requieren una estructura cooperativa de la actividad, y educar los valores relacionados con la cooperación exige que las aulas sean inclusivas. Pasar de una estructura de la actividad individualista y/o competitiva a una estructura de la actividad cooperativa es un elemento trascendental para hacer posible la inclusión de todo el alumnado en un aula común. Resultado del Proyecto PAC –desarrollado por el Grupo de Investigación sobre Atención a la Diversidad (GRAD) de la Universidad de Vic-, el Programa CA/AC (“Cooperar para Aprender / Aprender a Cooperar”) ofrece al profesorado de educación infantil, primaria y secundaria herramientas para enseñar al alumnado a aprender en equipo. Y a partir del mismo proyecto se ha desarrollado asimismo un proceso de formación/asesoramiento para introducir en las aulas nuevas prácticas docentes basadas en el aprendizaje cooperativo. Un número considerable de centros de distintas zonas de España están siguiendo este proceso y se han recogido una gran cantidad de datos que, debidamente analizados, nos sirvan para confirmar una de las hipótesis del proyecto de investigación que nos ocupa en estos momentos: que el cambio de una estructura individualista o competitiva por otra de tipo cooperativo contribuye a que puedan aprender juntos, en un aula inclusiva, todos los alumnos y las alumnas, sean cuales sean sus necesidades educativas y sus culturas de origen.

Un clàssic del feminisme en català: La condició de la dona de Juliet Mitchell

Aquest article estudia la recepció a Catalunya d’una de les fundadores del pensament feminista contemporani: Juliet Mitchell. Les contribucions d’aquesta autora van ser fonamentals per a establir els límits de la relació entre el feminisme, el socialisme i la psicoanàlisi als anys setanta. Un dels seus llibres més importants, Woman’s State, es va publicar l’any 1971. En disposem d’una traducció catalana realitzada per Josep Vallverdú, sis anys després: La condició de la dona; el mateix any es va publicar La condición de la mujer, amb traducció de Julieta Diéguez Garza (es tracta d’una reedició per a la península d’una primera edició realitzada a Mèxic l’any 1974). En aquest estudi s’analitza la traducció catalana i es reflexiona sobre la seva importància en un context en què calia abastir de clàssics l’incipient teixit associatiu feminista.

Maria-Mercè Marçal en el mirall : sobre l'imaginari femení i el llenguatge poètic

Per Maria-Mercè Marçal, la poeta no es pot trobar, no es pot veure, en el «mirall del bell», que sempre han fomentat els discursos dominants. El seu és una altra mena de mirall trencat que reflecteix un ésser complex, híbrid i contaminat que lluita «entre un jo que es vol fer i els múltiples personatges que, des del mirall, li retornen una imatge múltiple». En aquest article, per explorar el tema de l’imaginari femení i el llenguatge poètic, hem escollit dialogar amb Maria- Mercè Marçal i examinar tres dels múltiples bocins que conformen la seva imatge en el mirall. Conversem amb dues mares i un pare simbòlics de l’altre cantó del seu espill, tots tres proveïdors de material ideològic i eixos vertebradors dels assaigs marçalians. Es tracta d’intel·lectuals ben diversos: l’escriptora anglesa Virginia Woolf, el filòsof francès Jacques Derrida i la poeta catalana Maria-Antònia Salvà. En definitiva, dividim la investigació en tres apartats, que volen coincidir amb el diàleg que Marçal suposem que hi mantingué. De primer, amb Virginia Woolf, explorem la necessitat de la poeta de descobrir el sentiment de «fúria» que porta a dins per tal d’assumir la irracionalitat del seu llenguatge. Després, ens endinsem en les teories derridianes sobre la dona i l’escriptura, en un intent de demostrar que ambdues són espècies híbrides que viuen en el llindar, en un espai d’entremig. A l’últim, amb Maria-Antònia Salvà, revisem la imatge de la dona-monstre amb la certesa que «el salvatge» i «l’incert » són el motor del llenguatge poètic femení.

La trampa de Rousseau. O com es pot saltar del convencionalisme al civisme

En aquest text es presenta una lectura de Rousseau des de la seva dimensió política i sota una perspectiva d’actualitat. Amb una aproximació a la concepció i l’argumentació dels elements que conformen el projecte polític en l’obra El contracte social —això és, justícia, moral i raó— les autores pensen a fons la modernitat des de l’assumpció del convencionalisme cívic liberal. L’espai públic és, doncs, l’eix que permet desgranar els arguments que condicionen un ésser humà que es desplega molt més enllà de la naturalesa i que donen sentit a una educació conscient d’una de les seves finalitats intrínseques més rellevants.

Per un patrimoni conceptual de J.-J. Rousseau

Més enllà de les controvèrsies sobre l’obra de Jean-Jacques Rousseau, el cert és que la seva obra i la mitologia que al seu entorn s’ha construït formen part del que podríem anomenar el patrimoni conceptual de la pedagogia.1 Escrits i idees, matèria i pensament, però també proposta i resposta, formarien, per tant, l’elenc dels elements a l’entorn de la seva figura als quals s’ha atorgat valor. Tres elements que, en si mateixos, representen una aportació a la pedagogia, tant per allò que s’esdevingué com per les reaccions que provocà. De tal manera que bé podem afirmar que aquest autor esdevé com un dels fonaments de la memòria pedagògica. En aquest sentit, no és estrany que, en ocasió del tricentenari del seu naixement, hagin estat diverses les iniciatives per a la difusió de la seva biografia, del seu pensament i, també, del deixant que les seves propostes han tingut.

Presència de Rousseau a Catalunya: entre el mite i la realitat

En aquest article s’ofereix un perfil del pensament de Rousseau a partir de la seva relació amb la filosofia estoica i la seva dependència respecte de les idees de Montaigne, alhora que es remarca —atenint-se a la Professió de fe del vicari savoià— la dimensió religiosa i espiritual de la seva cosmovisió. Sobre la base d’aquests supòsits es revisa l’impacte de les idees de Rousseau en el Romanticisme del segle xix, sense perdre de vista les crítiques que la seva pedagogia va merèixer dels ideòlegs del Noucentisme (Eugeni d’Ors, Joaquim Xirau). Finalment, es conclou que la presència de la pedagogia de Rousseau en el Moviment de Renovació Pedagògica, viscut durant les primeres dècades del segle xx a Catalunya, constitueix més un horitzó que no pas una realitat bastida sistemàticament i sòlidament.

A comparative study of difficulties in accounting preparation and judgement in agriculture using fair value and historical cost for biological assets valuation

Este estudio realiza un investigación empírica comparando las dificultades que se derivan de la utilización del valor razonable (VR) y del coste histórico (CH) en el sector agrícola. Se analiza también la fiabilidad de ambos métodos de valoración para la interpretación de la información y la toma de decisiones por parte de los agentes que actúan en el sector. Mediante un experimento realizado con estudiantes, agricultores y contables que operan en el sector agrícola, se halla que estos tienen más dificultades, cometen mayores errores e interpretan peor la información contable realizada a CH que la realizada a VR. Entrevistas en profundidad con agricultores y contables agrícolas desvelan prácticas contables defectuosas derivadas de la necesidad de aplicar el CH en el sector en España. Dadas las complejidades del cálculo del coste de los activos biológicos y el predominio de pequeñas explotaciones en el sector en los países occidentales avanzados, el estudio concluye que la contabilidad a VR constituye una mejoría de utilización y desarrollo de la contabilidad en el sector que la confeccionada a CH. Asimismo, el CH transmite una peor representación de la situación real de las explotaciones agrícolas.

Relevancia valorativa del resultado global y sus componentes frente al resultado neto

Este trabajo tiene como objeto verificar si el resultado global presenta mayor relevancia valorativa respecto al resultado tradicional, y si es así cuáles son los componentes del resultado global que explican las diferencias. El estudio muestra que el resultado global es una variable relevante tanto para explicar el valor intrínseco de la empresa como para explicar su rentabilidad. Sin embargo, sólo al explicar la rentabilidad el resultado global y su incremento aumentan la relevancia valorativa del resultado neto y su incremento. De los componentes analizados del resultado global, tan sólo los resultados por diferencias de conversión de la moneda extranjera a la moneda de presentación añaden poder explicativo adicional al del resultado neto, aunque sólo en los modelos de rentabilidad. Ni los resultados por valoración de instrumentos financieros a valor razonable con cambios en patrimonio ni los resultados por coberturas de flujos de efectivo aportan un mayor poder explicativo al del resultado neto.

Do walking strategies to increase physical activity reduce reported sitting in workplaces: a randomized control trial

Background: Interventions designed to increase workplace physical activity may not automatically reduce high volumes of sitting, a behaviour independently linked to chronic diseases such as obesity and type II diabetes. This study compared the impact two different walking strategies had on step counts and reported sitting times. Methods: Participants were white-collar university employees (n = 179; age 41.3 ± 10.1 years; 141 women), who volunteered and undertook a standardised ten-week intervention at three sites. Preintervention step counts (Yamax SW-200) and self-reported sitting times were measured over five consecutive workdays. Using pre-intervention step counts, employees at each site were randomly allocated to a control group (n = 60; maintain normal behaviour), a route-based walking group (n = 60; at least 10 minutes sustained walking each workday) or an incidental walking group (n = 59; walking in workday tasks). Workday step counts and reported sitting times were re-assessed at the beginning, mid- and endpoint of intervention and group mean± SD steps/day and reported sitting times for pre-intervention and intervention measurement points compared using a mixed factorial ANOVA; paired sample-t-tests were used for follow-up, simple effect analyses. Results: A significant interactive effect (F = 3.5; p < 0.003) was found between group and step counts. Daily steps for controls decreased over the intervention period (-391 steps/day) and increased for route (968 steps/day; t = 3.9, p < 0.000) and incidental (699 steps/day; t = 2.5, p < 0.014) groups. There were no significant changes for reported sitting times, but average values did decrease relative to the control (routes group = 7 minutes/day; incidental group = 15 minutes/day). Reductions were most evident for the incidental group in the first week of intervention, where reported sitting decreased by an average of 21 minutes/day (t = 1.9; p < 0.057). Conclusion: Compared to controls, both route and incidental walking increased physical activity in white-collar employees. Our data suggests that workplace walking, particularly through incidental movement, also has the potential to decrease employee sitting times, but there is a need for on-going research using concurrent and objective measures of sitting, standing and walking.

The International Universities Walking Project: Development of a Framework for Workplace Intervention Using the Delphi Technique

Background: This paper aimed to use the Delphi technique to develop a consensus framework for a multinational, workplace walking intervention. Methods: Ideas were gathered and ranked from eight recognized and emerging experts in the fields of physical activity and health, from universities in Australia, Canada, England, the Netherlands, Northern Ireland, and Spain. Members of the panel were asked to consider the key characteristics of a successful campus walking intervention. Consensus was reached by an inductive, content analytic approach, conducted through an anonymous, three-round, e-mail process. Results: The resulting framework consisted of three interlinking themes defined as “design, implementation, and evaluation.” Top-ranked subitems in these themes included the need to generate research capacity (design), to respond to group needs through different walking approaches (implementation), and to undertake physical activity assessment (evaluation). Themes were set within an underpinning domain, referred to as the “institution” and sites are currently engaging with subitems in this domain, to provide sustainable interventions that reflect the practicalities of local contexts and needs. Conclusions: Findings provide a unique framework for designing, implementing, and evaluating walking projects in universities and highlight the value of adopting the Delphi technique for planning international, multisite health initiatives.

Referral from primary care to a physical activity programme: establishing long-term adherence? A randomized controlled trial. Rationale and study design

Background: Declining physical activity is associated with a rising burden of global disease. There is little evidence about effective ways to increase adherence to physical activity. Therefore, interventions are needed that produce sustained increases in adherence to physical activity and are cost-effective. The purpose is to assess the effectiveness of a primary care physical activity intervention in increasing adherence to physical activity in the general population seen in primary care. Method and design: Randomized controlled trial with systematic random sampling. A total of 424 subjects of both sexes will participate; all will be over the age of 18 with a low level of physical activity (according to the International Physical Activity Questionnaire, IPAQ), self-employed and from 9 Primary Healthcare Centres (PHC). They will volunteer to participate in a physical activity programme during 3 months (24 sessions; 2 sessions a week, 60 minutes per session). Participants from each PHC will be randomly allocated to an intervention (IG) and control group (CG). The following parameters will be assessed pre and post intervention in both groups: (1) health-related quality of life (SF-12), (2) physical activity stage of change (Prochaska's stages of change), (3) level of physical activity (IPAQ-short version), (4) change in perception of health (vignettes from the Cooperative World Organization of National Colleges, Academies, and Academic Associations of Family Physicians, COOP/WONCA), (5) level of social support for the physical activity practice (Social Support for Physical Activity Scale, SSPAS), and (6) control based on analysis (HDL, LDL and glycated haemoglobin).Participants' frequency of visits to the PHC will be registered over the six months before and after the programme. There will be a follow up in a face to face interview three, six and twelve months after the programme, with the reduced version of IPAQ, SF-12, SSPAS, and Prochaska's stages. Discussion: The pilot study showed the effectiveness of an enhanced low-cost, evidence-based intervention in increased physical activity and improved social support. If successful in demonstrating long-term improvements, this randomised controlled trial will be the first sustainable physical activity intervention based in primary care in our country to demonstrate longterm adherence to physical activity. Trial Registration: A service of the U.S. National Institutes of Health. Developed by the National Library of Medicine. ClinicalTrials.gov ID: NCT00714831.