Factores asociados a infección de fracturas abiertas de extremidades por accidentes de tránsito. Bogotá, 2012-2013

Los traumatismos por accidentes de tránsito, constituyen un problema de salud pública, a nivel mundial. Las lesiones más frecuentes son las fracturas de extremidades (84.3%). Las fracturas tienen un elevado riesgo de presentar infecciones, secuelas e incapacidades permanentes. Objetivo : Determinar si los factores asociados con la patología (lugar de fractura, clasificación de fractura, comorbilidades del paciente) y/o los factores relacionados con la atención médica (uso de profilaxis antibiótica diferente al protocolo institucional, tiempo prolongado para remisión, demoras en manejo quirúrgico) se asocian a mayor probabilidad de presentar infección de fracturas abiertas, en población mayor a 15 años, atendidos por accidente de tránsito, en una clínica de Bogotá de tercer nivel especializada en atención de SOAT, durante el período Octubre de 2012 a Octubre de 2013. Metodología: Estudio de casos y controles no apareado, relación 1:3, conformado por 43 casos (fracturas abiertas infectadas) y 129 controles (fracturas abiertas no infectadas). Resultados: La edad media de los casos fue de 39.42 +/- 16.82 años (med=36 años) y la edad media de los controles fue de 33.15 +/- 11.78 años (med=30 años). El 83.7% de los casos y el 78.3% de los controles corresponden al sexo masculino. Predominaron los accidentes en motocicleta en el 81.4% de los casos y el 86% de los controles. En el análisis bivariado se encuentra que la edad mayor a 50 años (p=0.042), una clasificación de la fractura grado IIIB o IIIC (p=0.02), cumplimiento del protocolo antibiótico institucional según el grado de fractura (p=0.014) y un tiempo mayor a 24 horas desde el momento del accidente al centro especializado en trauma (p=0.035) se asociaron significativamente con infección de la fractura abierta. En el análisis multivariado se encuentra únicamente que la clasificación de la fractura grado IIIB o IIIC se asocia con infección de la fractura OR 2.6 IC95% (1.187 – 5.781) (p=0.017). La duración de hospitalización fue mayor en los casos (32.37+/- 22.92 días, med=26 días) que en los controles (8.81 +/- 7.52 días, med=6 días) (p<0.001). El promedio de lavados quirúrgicos fue mayor en los casos (4.85±4.1, med=4.0) que en el grupo control (1.94±1.26, med=2) (p<0.001). Conclusiones: La infección posterior a una fractura abierta, implica costos elevados de atención con hospitalizaciones prolongadas y mayor frecuencia de intervenciones quirúrgicas como se evidencia en el presente estudio. Se debe fortalecer el sistema de remisión y contra remisión para acortar los tiempos de inicio de manejo especializado de los pacientes con fracturas abiertas. Se debe incentivar dentro de las instituciones, el cumplimiento de protocolos de profilaxis antibiótica según el grado de la fractura para disminuir el riesgo de complicación infecciosa.

Natura i història en la creació dels "paisatges de l'aigua" a la plana de l'Alt Empordà

L’objectiu d’aquest article és fer una aproximació al procés històric de creació dels anomenats “paisatges de l’aigua” a la plana de l’Alt Empordà. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de l’aigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les sèquies, canals de regadiu, etc.). A continuació, s’analitza el procés històric de creació dels paisatges de l’aigua a la plana de l’Alt Empordà a través d’un discurs que s’ha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra l’aigua i, una segona etapa, molt més recent, on els esforços d’aquesta societat es concentren en l’obtenció d’aquesta aigua. Per últim, s’analitza en detall aquest procés a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes

Patrimonis fràgils: sèquies i recs

El petit però ric patrimoni hidràulic (preses, rescloses, sèquies, recs...) del país testimonia l’intens aprofitament que han tingut els nostres rius al llarg de la història. Però aquest patrimoni encara no gaudeix del reconeixement i la valoració que comencen a tenir els grans edificis o conjunts del patrimoni industrial vinculat a l’aigua

Ambientalitació del camp de golf PGA Catalunya

Estudi del camp de golf PGA Catalunya de Caldes de Malavella, l’aigua de reg, ús de models nòrdics poc adequats al clima mediterrani, tipus de gespa i integració del camp al medi. Es proposen una sèrie de mesures per tal de millorar l’eficiència dels diferents processos i obtenir així un benefici ambiental i econòmic

[Ressenya del llibre, Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles, de Jorge Hermosilla (dir.)]

Ressenya de l'obra dirigida per Jorge Hermosilla i titulada "Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles", publicada l'any 2010. Es trata d'un estudi realitzat per la Direcció General de l’Aigua, del Ministeri de Medi Ambient sobre els recs històrics espanyols des d’una perspectiva cultural. L’obra s’estructura en dues parts: la primera és una aproximació històrica dels conreus de regadiu espanyols i a la segona s'analitzen amb més detall una selecció de sistemes de rec històrics

Instal·lacions d'una nau magatzem per a un club de golf i automatització del seu reg

El projecte efectua la descripció i càlcul de les instal·lacions d'una nau magatzem per a un club de golf, així com l’automatització del reg i adobament de la gespa per tal d’optimitzar els recursos hídrics. La part de les instal·lacions s’ha separat en cinc blocs en els quals s’ha efectuat una descripció de les característiques de les diferents instal·lacions, el càlcul de línies elèctriques, dimensionament dels equips, col·lectors i distàncies, complint els objectius inicials i la reglamentació vigent. Pel que fa l’automatització del procés, s’han complert els objectius d’optimitzar els recursos hídrics de què disposava el club, aprofitant al màxim les aigües pluvials recollides i permetent la fertilització de la gespa, de manera homogènia a tot el camp

Neurobehavioral Development in Children With Potential Exposure to Pesticides

Children may be at higher risk than adults from pesticide exposure, due to their rapidly developing physiology, unique behavioral patterns, and interactions with the physical environment. This preliminary study conducted in Ecuador examines the association between household and environmental risk factors for pesticide exposure and neurobehavioral development. We collected data over 6 months in the rural highland region of Cayambe, Ecuador (2003–2004). Children age 24–61 months residing in 3 communities were assessed with the Ages and Stages Questionnaire and the Visual Motor Integration Test. We gathered information on maternal health and work characteristics, the home and community environment, and child characteristics. Growth measurements and a hemoglobin finger-prick blood test were obtained. Multiple linear regression analyses were conducted. Current maternal employment in the flower industry was associated with better developmental scores. Longer hours playing outdoors were associated with lower gross and fine motor and problem solving skills. Children who played with irrigation water scored lower on fine motor skills (8% decrease; 95% confidence interval 9.31 to 0.53), problem-solving skills (7% decrease; 8.40 to 0.39), and Visual Motor Integration test scores (3% decrease; 12.00 to 1.08). These results suggest that certain environmental risk factors for exposure to pesticides may affect child development, with contact with irrigation water of particular concern. However, the relationships between these risk factors and social characteristics are complex, as corporate agriculture may increase risk through pesticide exposure and environmental contamination, while indirectly promoting healthy development by providing health care, relatively higher salaries, and daycare options.