Experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d'un familiar vell amb demència després de la seva mort

El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Evidence against close linkage of the loci for fraXq of Martin-Bell syndrome and for factor IX.

Linkage between the loci for fraXq of Martin-Bell syndrome and factor IX was studied in nine families exhibiting this syndrome by means of a restriction fragment length polymorphism at the factor IX locus. Computer analysis of the data indicates there to be no evidence for close linkage between the syndrome and the factor IX locus.

Enhanced expression of 70-kilodalton heat shock protein limits cell division in a sepsis-induced model of acute respiratory distress syndrome.

OBJECTIVE: Fibrotic changes are initiated early in acute respiratory distress syndrome. This may involve overproliferation of alveolar type II cells. In an animal model of acute respiratory distress syndrome, we have shown that the administration of an adenoviral vector overexpressing the 70-kd heat shock protein (AdHSP) limited pathophysiological changes. We hypothesized that this improvement may be modulated, in part, by an early AdHSP-induced attenuation of alveolar type II cell proliferation. DESIGN: Laboratory investigation. SETTING: Hadassah-Hebrew University and University of Pennsylvania animal laboratories. SUBJECTS: Sprague-Dawley Rats (250 g). INTERVENTIONS: Lung injury was induced in male Sprague-Dawley rats via cecal ligation and double puncture. At the time of cecal ligation and double puncture, we injected phosphate-buffered saline, AdHSP, or AdGFP (an adenoviral vector expressing the marker green fluorescent protein) into the trachea. Rats then received subcutaneous bromodeoxyuridine. In separate experiments, A549 cells were incubated with medium, AdHSP, or AdGFP. Some cells were also stimulated with tumor necrosis factor-alpha. After 48 hrs, cytosolic and nuclear proteins from rat lungs or cell cultures were isolated. These were subjected to immunoblotting, immunoprecipitation, electrophoretic mobility shift assay, fluorescent immunohistochemistry, and Northern blot analysis. MEASUREMENTS AND MAIN RESULTS: Alveolar type I cells were lost within 48 hrs of inducing acute respiratory distress syndrome. This was accompanied by alveolar type II cell proliferation. Treatment with AdHSP preserved alveolar type I cells and limited alveolar type II cell proliferation. Heat shock protein 70 prevented overexuberant cell division, in part, by inhibiting hyperphosphorylation of the regulatory retinoblastoma protein. This prevented retinoblastoma protein ubiquitination and degradation and, thus, stabilized the interaction of retinoblastoma protein with E2F1, a key cell division transcription factor. CONCLUSIONS: : Heat shock protein 70-induced attenuation of cell proliferation may be a useful strategy for limiting lung injury when treating acute respiratory distress syndrome if consistent in later time points.

Mort des voyageurs: risques réels, risques virtuels [True and virtual risks of travellers].

Evidence-based information on travel associated mortality is scarce. Perception, intuition and the availability of interventions such as vaccinations and chemoprophylaxis often guide pre-travel advice. Important risks including accidents and cardiovascular events are not routinely included in pre-travel consultations although they cause more fatalities and costs than infectious diseases. The increased risk of sustaining a road accident in poor economy countries should always be mentioned. The general practitioner is further best placed to discuss possible problems of travellers with chronic diseases before travel.

Impact of bedside open lung biopsies on the management of mechanically ventilated immunocompromised patients with acute respiratory distress syndrome of unknown etiology.

BACKGROUND: Open lung biopsy (OLB) is helpful in the management of patients with acute respiratory distress syndrome (ARDS) of unknown etiology. We determine the impact of surgical lung biopsies performed at the bedside on the management of patients with ARDS. METHODS: We reviewed all consecutive cases of patients with ARDS who underwent a surgical OLB at the bedside in a medical intensive care unit between 1993 and 2005. RESULTS: Biopsies were performed in 19 patients mechanically ventilated for ARDS of unknown etiology despite extensive diagnostic process and empirical therapeutic trials. Among them, 17 (89%) were immunocompromised and 10 patients experienced hematological malignancies. Surgical biopsies were obtained after a median (25%-75%) mechanical ventilation of 5 (2-11) days; mean (+/-SD) Pao(2)/Fio(2) ratio was 119.3 (+/-34.2) mm Hg. Histologic diagnoses were obtained in all cases and were specific in 13 patients (68%), including 9 (47%) not previously suspected. Immediate complications (26%) were local (pneumothorax, minimal bleeding) without general or respiratory consequences. The biopsy resulted in major changes in management in 17 patients (89%). It contributed to a decision to limit care in 12 of 17 patients who died. CONCLUSION: Our data confirm that surgical OLB may have an important impact on the management of patients with ARDS of unknown etiology after extensive diagnostic process. The procedure can be performed at the bedside, is safe, and has a high diagnostic yield leading to major changes in management, including withdrawal of vital support, in the majority of patients.

Heerfordt syndrome with unilateral facial nerve palsy: a rare presentation of sarcoidosis.

BACKGROUND: Heerfordt syndrome is rare and is characterized by fever, uveitis, parotid gland enlargement, and facial nerve palsy. We hereby present a case of Heerfordt syndrome with unilateral facial nerve palsy as a presentation of sarcoidosis. HISTORY AND SIGNS: A 29-year-old male patient from Sri Lanka presented with eye redness OU, blurred vision OD, fever, headache, night sweat, fatigue, and weight loss (5 kg over 1 month). Examination revealed mild anterior uveitis OU, mild vitritis OD, fundus whitish lesions OU, left otalgia, taste disorders, bilateral parotid gland enlargement, and left facial nerve palsy. Work-up for infection or tumour was negative. Chest computed tomography and transbronchial lymph node biopsy set the diagnosis of sarcoidosis. THERAPY AND OUTCOME: The patient recovered completely within 2 months under therapy with prednisone and azathioprine. One year after onset of treatment, no recurrence was noted. CONCLUSIONS: Heerfordt syndrome is a rare manifestation of neurosarcoidosis and has to be included in the differential diagnosis of facial nerve palsy.

Deviant trajectories of cortical maturation in 22q11.2 deletion syndrome (22q11DS): a cross-sectional and longitudinal study.

22q11.2 deletion syndrome (22q11DS) is associated with an increased susceptibility to develop schizophrenia. Despite a large body of literature documenting abnormal brain structure in 22q11DS, cerebral changes associated with brain maturation in 22q11DS remained largely unexplored. To map cortical maturation from childhood to adulthood in 22q11.2 deletion syndrome, we used cerebral MRI from 59 patients with 22q11DS, aged 6 to 40, and 80 typically developing controls; three year follow-up assessments were also available for 32 patients and 31 matched controls. Cross-sectional cortical thickness trajectories during childhood and adolescence were approximated in age bins. Repeated-measures were also conducted with the longitudinal data. Within the group of patients with 22q11DS, exploratory measures of cortical thickness differences related to COMT polymorphism, IQ, and schizophrenia were also conducted. We observed deviant trajectories of cortical thickness changes with age in patients with 22q11DS. In affected preadolescents, larger prefrontal thickness was observed compared to age-matched controls. Afterward, we observed greater cortical loss in 22q11DS with a convergence of cortical thickness values by the end of adolescence. No compelling evidence for an effect of COMT polymorphism on cortical maturation was observed. Within 22q11DS, significant differences in cortical thickness were related to cognitive level in children and adolescents, and to schizophrenia in adults. Deviant trajectories of cortical thickness from childhood to adulthood provide strong in vivo cues for a defect in the programmed synaptic elimination, which in turn may explain the susceptibility of patients with 22q11DS to develop psychosis.

Hepato-atrial anastomosis, the "other Senning operation" for treatment of Budd-Chiari syndrome.

A now 36-year-old woman developed a suprahepatic inferior vena cava stenosis, 9 years after liver transplantation for extensive liver echinococcosis. The lesion was treated by percutaneous angioplasty and stenting. Five years later, recurrence of echinococosis with intrastent stenosis together with clinical symptoms, prompted surgical treatment. Hepato-atrial anastomosis was performed under cardiopulmonary bypass with good result.

Lack of the mitochondrial protein acylglycerol kinase causes Sengers syndrome.

Exome sequencing of an individual with congenital cataracts, hypertrophic cardiomyopathy, skeletal myopathy, and lactic acidosis, all typical symptoms of Sengers syndrome, discovered two nonsense mutations in the gene encoding mitochondrial acylglycerol kinase (AGK). Mutation screening of AGK in further individuals with congenital cataracts and cardiomyopathy identified numerous loss-of-function mutations in an additional eight families, confirming the causal nature of AGK deficiency in Sengers syndrome. The loss of AGK led to a decrease of the adenine nucleotide translocator in the inner mitochondrial membrane in muscle, consistent with a role of AGK in driving the assembly of the translocator as a result of its effects on phospholipid metabolism in mitochondria.