Influência da Violência as Relações Afectivas de Jovens e a Prevenção do HIV\SIDA.

A violência social a que os jovens estão expostos hoje em dia, ultrapassou os campos da justiça, tornando-se um problema de saúde pública. Nos últimos anos, a cidade da Praia assistiu a uma elevação progressiva dos índices de criminalidade entre os jovens. Entretanto há que considerar-se que o jovem delinquente acaba por ser, ele mesmo, vítima desta violência. Por outro lado, há indicativos de tendência à juvenilização das doenças sexualmente transmissíveis em Cabo Verde, o que se constitui também em um problema de saúde pública. Considerando estes aspectos da realidade atual do pais, oobjectivo deste estudo é verificar se existeindícios de influência da violência social nas relações afectivas de jovens residentes nos bairros Eugénio Lima e Brasil na cidade de Praia, Cabo Verde.Para tanto realizou-se um estudo de caso nos citados bairrosnuma abordagem qualitativa, que utilizou para a coleta de dados realizada com24 jovens de 18 a 24 anos, umquestionário com enfoque sobre o estilo de vida, comportamento afetivo, experiência sexual e exposição à violência. Os resultados conseguidosnão apontaram indícios evidentes dainfluência da exposição à violência sobre as relações afetivas dos jovens e comportamentos de risco para o HIV/SIDA, apesar de revelarem uma percentagem elevada de comportamentos de risco desta infecção e uma exposição inequívoca e preocupante à violência nestes bairros.Todavia, abre precedentes para se fazer um estudo mais aprofundado, e apela também pela procura de causas em outros factores sociais e institucionais, como por exemplo, o uso precoce e exagerado de álcool e outras drogas, a submissão e a vulnerabilidade cultural e financeira da mulher, permitindo a sua passividade e “cumplicidade” em não usar o preservativo, a desvirtuação da informação sobre a soroprevalência pela possibilidade de subnotificação dos casos de VIH positivoe principalmente os modelos socioculturais em relação ao sexo.

Reinitialization of evolutionary clocks during sublethal environmental stress in some invertebrates

This paper describes the influence of high environmental stress on evolutionary trends in some selected Mesozoic ammonite lineages and some protists. During extinction periods, many ammonoids are affected by drastic simplifications of their shell geometry, ornamentation and suture line. We observe that relatively tightly coiled ammonites can give rise to highly evolute forms or uncoiled heteromorphs with simple ornamentation and almost ceratitic suture line-a phenomenon called "proteromorphosis". Such simplifications often correspond to a reappearance of ancestral geometries (primitive ornamentation, evolute coiling or uncoiling) which suggest that the evolutionary clock of these organisms can be reinitialized by extreme, sublethal, environmental stress such as giant volcanism (including its consequences on diverse pollutions and on climatic changes) and major regressive events. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

Combining heat stress and moderate hypoxia reduces cycling time to exhaustion without modifying neuromuscular fatigue characteristics.

PURPOSE: This study investigated the isolated and combined effects of heat [temperate (22 °C/30 % rH) vs. hot (35 °C/40 % rH)] and hypoxia [sea level (FiO2 0.21) vs. moderate altitude (FiO2 0.15)] on exercise capacity and neuromuscular fatigue characteristics. METHODS: Eleven physically active subjects cycled to exhaustion at constant workload (66 % of the power output associated with their maximal oxygen uptake in temperate conditions) in four different environmental conditions [temperate/sea level (control), hot/sea level (hot), temperate/moderate altitude (hypoxia) and hot/moderate altitude (hot + hypoxia)]. Torque and electromyography (EMG) responses following electrical stimulation of the tibial nerve (plantar-flexion; soleus) were recorded before and 5 min after exercise. RESULTS: Time to exhaustion was reduced (P < 0.05) in hot (-35 ± 15 %) or hypoxia (-36 ± 14 %) compared to control (61 ± 28 min), while hot + hypoxia (-51 ± 20 %) further compromised exercise capacity (P < 0.05). However, the effect of temperature or altitude on end-exercise core temperature (P = 0.089 and P = 0.070, respectively) and rating of perceived exertion (P > 0.05) did not reach significance. Maximal voluntary contraction torque, voluntary activation (twitch interpolation) and peak twitch torque decreased from pre- to post-exercise (-9 ± 1, -4 ± 1 and -6 ± 1 % all trials compounded, respectively; P < 0.05), with no effect of the temperature or altitude. M-wave amplitude and root mean square activity were reduced (P < 0.05) in hot compared to temperate conditions, while normalized maximal EMG activity did not change. Altitude had no effect on any measured parameters. CONCLUSION: Moderate hypoxia in combination with heat stress reduces cycling time to exhaustion without modifying neuromuscular fatigue characteristics. Impaired oxygen delivery or increased cardiovascular strain, increasing relative exercise intensity, may have also contributed to earlier exercise cessation.

Impact of physical activity on energy balance, food intake and choice in normal weight and obese children in the setting of acute social stress: a randomized controlled trial.

BACKGROUND: Psychological stress negatively influences food intake and food choices, thereby contributing to the development of childhood obesity. Physical activity can also moderate eating behavior and influence calorie intake. However, it is unknown if acute physical activity influences food intake and overall energy balance after acute stress exposure in children. We therefore investigated the impact of acute physical activity on overall energy balance (food intake minus energy expenditure), food intake, and choice in the setting of acute social stress in normal weight (NW) and overweight/obese (OW/OB) children as well as the impact of psychological risk factors. METHOD: After receiving written consent from their parents, 26 NW (BMI < 90(th) percentile) and 24 7-to 11-year-old OW (n = 5)/OB (n = 19, BMI ≥ 90(th) percentile) children were randomly allocated using computer-generated numbers (1:1, after stratification for weight status) to acute moderate physical or to sedentary activity for 30 min. Afterwards, all children were exposed to an acute social stressor. Children and their parents completed self-report questionnaires. At the end of the stressor, children were allowed to eat freely from a range of 12 different foods (6 sweet/6 salty; each of low/high caloric density). Energy balance, food intake/choice and obesity-related psychological risk factors were assessed. RESULTS: Lower overall energy balance (p = 0.019) and a decreased choice of low density salty foods (p < 0.001) in NW children compared with OW/OB children was found after acute moderate physical activity but not sedentary activity. Independent of their allocation, OW/OB children ate more high density salty foods (104 kcal (34 to 173), p = 0.004) following stress. They scored higher on impulsive behavior (p = 0.005), restrained eating (p < 0.001) and parental corporal punishment (p = 0.03), but these psychological factors were not related to stress-induced food intake/choice. Positive parenting tended to be related to lower intake of sweet high density food (-132 kcal, -277 to 2, p = 0.054). CONCLUSIONS: In the setting of stress, acute moderate physical activity can address energy balance in children, a benefit which is especially pronounced in the OW/OB. Positive parenting may act as a protective factor preventing stress-induced eating of comfort food. TRIAL REGISTRATION: clinicaltrials.gov NCT01693926 The study was a pilot study of a project funded by the Swiss National Science Foundation (CRSII3_147673).

Mécanisme moléculaire de protection des HDLs contre le stress du réticulum endoplasmique dans la cellule beta pancréatique. [Molecular mechanisms of HDLs to protect against the endoplasmic reticulum stress in pancreatic beta cell.]

Introduction: Les particules de HDL (High Density Lipoproteins) ont des fonctions très diverses notamment anti-inflamatoires, anti-apoptotiques ou anti-oxydatives. Chez les patients diabétiques, les niveaux de HDLs sont bas, les prédisposants ainsi à un risque élévé à développer une maladie cardiovasculaire. Sachant que le s HDLs ont également un effet protecteur sur la cellule beta, le but de cette étude est dinvestigué les mécanismes moléculaires de cette protection contre le stress du réticulum, stress qui contriubue au développement du diabéte de type 2. Résultats: La thapsigargine et la tunicamycine induisent lapoptose en induisant un stress dans le réticulum endoplasmique (RE) par un mauvais repliement des protéines dans le RE, ainsi que l'activation de l'UPR (Unfolded Protein Respons) avec trois voies communes de signalisation intracellulaire (IRE1, PREK et ATF6). Ces voix veillent tout d'abord à augmenter la capacité de repliement des protéines et le cas échéant à lapoptose. Nos résultats montrent que les HDLs sont capable d'inhuber lapoptose induite par la thapsigargine et la tunicamycine dans les MIN6. Dans le cas du traitement avec la thapsigargine, plusieurs marqueurs des voix UPR sont bloqués en présence des HDLs, suggérant que l'effet anti-apoptotiques des HDLs s'exerce au niveau ou en amont du RE. Les HDLS par contre ne bloquent par la sortie de calcium du RE induite par la thapsigargine ce qui indique que les HDLs n'interfèrent pas avec l'action de cette drogue sur sa cible (SERCA). Dans le cas de la la tunicamycine, les HDLs ne bloquent pas, ou très légèrement, l'activation des voix de l'UPR. La protection induite par les HDLs contre la mort engendrée par la tunicamycine s'sexerce dont apparement en aval de l'UPR et reste à être déterminer. Conclusions: Nos données suggérent que les HDLs sont capable de protéger la cellule beta contre le stress du réticulum mais apparement de façon différente selon les modalités d'inductions de ce stress.

Diferenças de Género e Ano Lectivo na Manifestação de Stress em Alunos Universitários: Estudo de Caso na Universidade Jean Piaget

O trabalho apresenta sintomas de stress em universitários da Unipiaget, relacionando-os com a questão de géneros e ano lectivo em curso. Participaram 259 estudantes na faixa etária de 22 anos, sendo, 138 mulheres e 121 homens de um universo de 735 alunos, O estudo evidenciou que grande parte das mulheres sofrem de stress, o que se deve a mudanças ocorridas na família e na sociedade, deixando as funções de dona de casa para se competir no mercado de trabalho, o que vem gerando stress nessa categoria.

Regulació motivacional, satisfacció i rendiment acadèmic dels estudiants de psicologia

Aquest estudi aplica la Teoria de l‟Autodeterminació (Deci i Ryan, 1985, 2000, 2002) i el constructe motivacional d‟Engagement (Schaufeli, Martínez, Marqués, Salanova i Bakker, 2002; Schaufeli, Salanova, González-Roma i Bakker, 2002) per investigar els efectes de la regulació motivacional dels estudiants, l‟Engagement, la Competència percebuda i la Vinculació sobre les Expectatives Acadèmiques i Laborals, la Satisfacció i el Rendiment acadèmic. Els resultats revelen que: (1) els 214 estudiants de Psicologia de la Universitat de Girona que varen participar en la recerca mostren alts nivells d‟autonomia (Regulació Identificada i Intrínseca), però nivells moderats d‟Engagement (Vigor i Absorció, i una mica més alts de Dedicació); (2) les intercorrelacions entre totes les variables motivacionals considerades confirmen les prediccions de la Teoria de l‟Autodeterminació i del model motivacional de l‟Engagement; (3) la Competència percebuda prediu les Expectatives Acadèmiques, mentre que la Motivació Intrínseca i l‟Engagement prediuen les Expectatives Laborals; (4) l‟Amotivació i el Cinisme (en sentit negatiu) i la Motivació Intrínseca i l‟Engagement (en positiu) prediuen la Satisfacció amb la carrera; i (5) l‟Amotivació (en negatiu) i la Competència percebuda (en positiu) prediuen el Rendiment acadèmic

Els àmbits de pràctica professional en els estudis de psicologia: present i futur

Els alumnes de Psicologia, quan inicien els seus estudis universitaris, sovint tenen una imatge parcial i esbiaixada de l’ampli ventall de possibilitats professionals de què disposa el psicòleg en l’àmbit aplicat. Seria desitjable que aquestes representacions inicials anessin modificant-se al llarg dels estudis per anar-se apropant als perfils existents en la pràctica professional.Els plans d’estudi anteriors a la reforma del Espai Europeu d’Educació Superior difícilment assolien aquest objectiu en l’àmbit de la Psicologia: una llicenciatura estructurada en àrees de coneixement, no sempre directament vinculades a perfils professionals, i poques hores de pràctica en centres aplicats, hi contribuïen clarament. Però les múltiples reformes que planteja la convergència europea a nivell d’estudis superiors, introdueixen un seguit de modificacions importants al respecte que poden resultar avantatjoses: l’increment de les hores de pràctiques tutelades en centres aplicats, tant en els estudis de Grau i com de Màster, així com la clara correspondència entre, d’una banda, els perfils professionals de la Psicologia i, per una altra, els quatre Màsters que s’ofereixen a Espanya, en són alguns exemples. El present article analitza, no només el curs de la reforma de la titulació de Psicologia en l’estat espanyol en relació als àmbits de pràctica professional, si no que també recull els que es contemplen en el marc universitari de la convergència europea, partint de la directrius de l’interessant projecte EuroPsy (European Diploma of Psychology).Finalment, es reflexiona sobre les àrees de pràctica professional envers les àrees d’especialització en Psicologia, així com de les òptimes perspectives de creixement que presenta la professió en un futur immediat

La formació en primers auxilis psicològics i emergències en el títol de grau en psicologia

En el nou marc universitari que dibuixa l’adaptació de les titulacions a l’Espai Europeud’Educació Superior, es proposa que el titulat de grau en Psicologia acabi la carrera amb lescompetències bàsiques mínimes d’ajut psicològic que li permetin fer front a situacionsd’emergència inesperades i reaccionar de manera professional sense empitjorar la situació operjudicar l’estat de les víctimes, i amb un mínim de seguretat en allò què ha de fer o, al menys,en allò que no ha de fer. Es considera que hauria de tenir, com a mínim, el mateix nivell deformació que tenen altres col·lectius que habitualment es troben implicats en una emergència(personal sanitari, bombers, voluntaris, etc.) per tal que no es trobi en inferioritat de condicionspel que es refereix a la manera de proporcionar primers auxilis psicològics a víctimes. Esproposa un programa formatiu en el títol de grau en Psicologia

Representações Sociais do Consumo de Álcool e Drogas em Estudantes da Universidade Jean Piaget: um estudo com alunos de Direito e Psicologia.

O presente estudo teve como objectivo conhecer e caracterizar as Representações Sociais do consumo de álcool e drogas em estudantes dos cursos de Direito e Psicologia, na Universidade Jean Piaget de Cabo Verde. Trata-se de um estudo descritivo e exploratório, que adopta uma abordagem quantitativa, realizado com uma amostra com 99 estudantes universitários de ambos os sexos, com idade compreendida entre 18 e 48 anos, do 1º e do 4º ano dos cursos de Direito e Psicologia, que responderam a uma Escala de Representações Sociais sobre o consumo de álcool e drogas e a um questionário sobre dados pessoais.Após a recolha de dados, foram realizadas análises estatísticas de tipo descritivo, correlacional e inferencial, utilizando-se o programa estatístico SPSS (Statistical Package for the Social Science), versão 20.0. Os resultados indicaram ser pouco provável que exista uma relação segura (ou melhor, com significância estatística) entre as variáveis sexo, curso e ano escolar de um lado, e as representações sociais no total da escala, de outro. Entretanto, encontramos evidências de uma associação estatisticamente significativa entre a frequência do consumo de álcool e o total da ERS, e de uma associação estatística e altamente significativa entre a frequência do consumo de álcool e a componente Atitudes. Constatámos, outrossim, diferenças estatisticamente significativas entre os sexos a nível da subescala atitudes, sendo que o sexo masculino apresenta atitudes mais favoráveis e permissivas face ao consumo de álcool e drogas, comparativamente ao sexo feminino.

Anàlisi de l'ús de la tècnica de treball cooperatiu del trencaclosques en alumnes de la llicenciatura de psicologia

L’assoliment de l’Espai Europeu d’Educació Superior implica nous rols per a professorsi alumnes i la introducció de noves metodologies docents. En aquest article es presenta unaexperiència d’innovació en la docència de la Psicologia consistent en l’assaig de la tècnica detreball cooperatiu del trencaclosques. Aquesta tècnica s’ha aplicat en una classe de teoria del’assignatura troncal i anual “Avaluació Psicològica” de segon curs de la llicenciatura dePsicologia. S’exposa el procediment i s’analitzen els pros i els contres de l’ús d’aquestametodologia segons la perspectiva de la professora i segons el punt de vista dels alumnes

L'Ansietat dels estudiants davant el pràcticum: és necessari intervenir?

L’objectiu d’aquesta recerca és realitzar un estudi exploratori amb la finalitat d’avaluarl’ansietat percebuda pels estudiants immediatament abans de començar el Pràcticum encentres externs, la contribució de les creences disfuncionals a la percepció d’estrès i ansietat,les expectatives d'autoeficàcia per afrontar els estressors percebuts, les pors i preocupacionsprincipals dels estudiants, així com les seves necessitats de formació específica per afrontar elPràcticum. Els resultats mostren nivells moderats d’ansietat. Les situacions anticipades com amés estressants són l'intent de suïcidi d’un client, l’atac físic, la confidència sobre la comissiód’un delicte, les afirmacions suïcides per part d’un client i la manifestació d‘ira cap a l’estudiant.Les dades també suggereixen que un 44% de la variància de l’ansietat-Estat és pot explicar apartir de l’efecte conjunt de l’ansietat disposicional i les creences disfuncionals, així coml’existència d’una relació negativa entre l’estrès percebut i les expectatives d'autoeficàcia perafrontar-lo. Als estudiants els preocupa no estar a l’alçada de les expectatives, no rebresuficient atenció i orientació dels seus tutors i no saber donar resposta a les demandes delcentre o dels usuaris