Els pares i mares també són escola. 'Los padres y las madres también son escuelas'.

Con el objetivo de profundizar en la participación de los padres y las madres, seis distritos de la ciudad de Barcelona han organizado jornadas de formación e intercambio dirigidos a las Asociaciones de Madres y Padres de Alumnos (AMPA). Se recogen, como ejemplo, tres de las experiencias propuestas y que se han puesto en marcha.

Miralls convexos: [Què us sembla si parlem de quines són les funcions que té una federació?]

En el presente artículo se hace un debate abierto entre diferentes miembros de las cooperativas de enseñanza con el fin de debatir cual es la función de las federaciones, llegando a plantearse la hipotética creación de una sola federación de asociaciones de pares y madres ya que sus objetivos se asemejan mucho, así estudiar la relación de las famílias con la escuela.

Autonom??a en el aprendizaje a trav??s de un m??todo de estudio desde el aula de PT

Se propone un programa encaminado hacia la formaci??n y maduraci??n del alumnado que asiste al aula de PT de primer y segundo ciclo de la ESO. Se intenta instaurar en los ni??os y ni??as un h??bito razonador y de autonom??a a trav??s de la aceptaci??n de s?? mismo. El m??todo aplicado se basa en el trabajo de Fuensanta Hern??ndez Pina y Francisco Mond??jar Romero, que sirve de hilo conductor para el desarrollo del Plan de Autonom??a. Se intenta que todo el alumnado siga el ritmo de sus respectivas clases seg??n sus dificultades y adaptaciones porque el principal objetivo es adquirir distintas capacidades hasta el punto de que el profesor sea solo una gu??a.

Són reals perquè havien estat vius

Un projecte del Departament de Ciències Mèdiques, amb el suport del Consell Social de la UdG, proporcionarà preparacions anatòmiques plastinades als sis instituts públics de la ciutat de Girona

Noves aproximacions a la síntesi i caracterització de poliglicols al·lílics, polihidrosiloxans i surfactants copolimèrics. Avaluació d'aquests surfactants en formulacions de poliuretà

Els polímers són una sèrie de compostos que troben un ampli ventall d'aplicacions en la indústria actual. Un exemple són les espumes de poliuretà, estructures de tipus cel·lular obtingudes mitjançant la reacció química entre compostos de tipus isocianat i compostos de tipus poliol (polièters amb diferent nombre de grups hidroxil). És imprescindible l'ús d'additius d'estructura tensioactiva (surfactants de silicona) per estabilitzar el procés d'espumació i per proporcionar una estructura cel·lular ordenada i homogènia en mida i distribució. La síntesis i caracterització de les molècules precursores (polihidrosiloxans i polièters al·lílics), l'estudi de la reacció d'hidrosililació com a via d'obtenció dels diferents surfactants per reacció d'addició entre els polihidrosiloxans i els polièters al·lílics i la caracterització i avaluació en formulacions comercials de poliuretà dels surfactants sintetitzats han constituït els objectius del present treball. MEMÒRIA La Tesi Doctoral ha estat presentada seguint el següent esquema: CAPÍTOL I. INTRODUCCIÓ A LA QUÍMICA DEL POLIURETÀ. Es presenten els principis de la química del poliuretà, fent esment dels recents avenços en la síntesis i caracterització d'aquests compostos polimèrics, així com un apartat concret centrat en els surfactants de silicona. Es presenten les estructures habituals d'aquests compostos comercials i es detallen les reaccions de síntesi i les característiques físiques que aquests compostos proporcionen a les espumes de poliuretà. CAPÍTOL II. OBJECTIUS. 1.- Síntesis y caracterització d'una àmplia gamma de poliglicols al·lílics i de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, ambdós precursors d'estructures polimèriques de tipus surfactant. 2.- Estudi de la reacció d'hidrosililació com a via de formació d'enllaços Si-C no hidrolitzables, mitjançant la reacció d'addició entre els substrats al·lílics insaturats i els polisiloxans amb grups hidrur reactius. 3.- Caracterització de les estructures polimèriques de tipus surfactant sintetitzades i avaluació d'aquestes en formulacions de poliuretà, a fi de relacionar l'estructura química d'aquests oligómers amb els efectes físics que originen en l'espuma de poliuretà. CAPÍTOL III. SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DE SUBSTRATS AL·LÍLICS INSATURATS DE TIPUS POLIGLICOL. S'han caracteritzat per HPLC-UV una sèrie de polietilenglicols comercials. S'ha estudiat la reacció de derivatització al·lílica sobre els grups hidroxil dels polièters comercials (PEG, PPG i copolímers PEG-PPG) i s'han caracteritzat exhaustivament els productes sintetitzats (1H,13C-RMN, GC, GC-MS, FTIR, ESI-MS, HPLC-UV). S'ha iniciat un estudi de polimerització aniònica sobre nous epòxids amb un punt de diversitat molecular, sintetitzant-se i caracteritzant-se els corresponents nous polièters obtinguts. CAPÍTOL IV. SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DE POLIHIDROSILOXANS REACTIUS. S'estudia la síntesis de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, mitjançant la reacció de polimerització aniònica d'obertura d'anell ("AROP, anionic ring opening polimerization") i mitjançant la reacció de polimerització per equilibració catiònica. Es presenta una caracterització exhaustiva dels productes sintetitzats i es descriu la naturalesa de la microestructura polimèrica a partir de la distribució bivariant dels copolímers PDMS-co-PHMS (poli(dimetilsiloxà)-co-poli(hidrometilsiloxà)). CAPÍTOL V. ESTUDI SISTEMÀTIC DE LA REACCIÓ D'HIDROSILILACIÓ. S'ha estudiat la reacció d'hidrosililació amb la finalitat de sintetitzar estructures copolimèriques poliglicol-polisiloxà a partir de la reacció de polisiloxans hidrur reactius i polièters al·lílics. S'han provat diferents catalitzadors (Pt/C 5%, cat. de Speier i cat. de Karstedt), s'han sintetitzat diferents estructures tensoactives (lineals i ramificades) i s'ha modelitzat les diferents reaccions secundàries observades, per presentar un estudi mecanístic de la reacció d'hidrosililació aplicada a la síntesis de molècules d'elevat PM a partir de la reacció entre substrats al·lílics insaturats i polihidrosiloxans. CAPÍTOL VI. AVALUACIÓ DELS SURFACTANTS EN FORMULACIONS DE POLIURETÀ. S'ha estudiat la idoneïtat dels surfactants de silicona sintetitzats en diferents formulacions de poliuretà comercials. S'ha relacionat el comportament físic d'aquests surfactants en les espumes de poliuretà amb la seva estructura química a partir de l'anàlisi per microscòpia electrònica de rastreig. CAPÍTOL VII. CONCLUSIONS. S'han esposat les conclusions extretes de cada capítol.

Theory of enhanced magnetic anisotropy induced by Pt adatoms on two-dimensional Co clusters supported on a Pt(111) substrate

Calculations are reported of the magnetic anisotropy energy of two-dimensional (2D) Co nanostructures on a Pt(111) substrate. The perpendicular magnetic anisotropy (PMA) of the 2D Co clusters strongly depends on their size and shape, and rapidly decreases with increasing cluster size. The PMA calculated is in reasonable agreement with experimental results. The sensitivity of the results to the Co-Pt spacing at the interface is also investigated and, in particular, for a complete Co monolayer we note that the value of the spacing at the interface determines whether PMA or in-plane anisotropy occurs. We find that the PMA can be greatly enhanced by the addition of Pt adatoms to the top surface of the 2D Co clusters. A single Pt atom can induce in excess of 5 meV to the anisotropy energy of a cluster. In the absence of the Pt adatoms the PMA of the Co clusters falls below 1 meV/Co atom for clusters of about 10 atoms whereas, with Pt atoms added to the surface of the clusters, a PMA of 1 meV/Co atom can be maintained for clusters as large as about 40 atoms. The effect of placing Os atoms on the top of the Co clusters is also considered. The addition of 5d atoms and clusters on the top of ferromagnetic nanoparticles may provide an approach to tune the magnetic anisotropy and moment separately.

The surface structure of BaO on Pt(111): (2x2)-reconstructed BaO(111)

The surface structure of BaO(111) has been determined using STM and computer modelling. The BaO(111) surface was prepared in thin film form on Pt(111) and presents a surface with twice the lattice parameter expected for that of the bulk termination, i.e. a (2 x 2) reconstruction. Computer modelling indicates that the bulk termination is unstable, but that the (2 x 2) reconstructed BaO(111) surface has a low surface energy and is hence a stable surface reconstruction. The (2 x 2) reconstruction consists of small, three-sided pyramids with (100) oriented sides and either oxygen or barium ions at the apices. Less regular surface reconstructions containing the same pyramids are almost equally stable, indicating that we may also expect less regular regions to appear with a fairly random distribution of these surface species. The simulations further suggest that a regular (4 x 4) reconstruction built up of bigger pyramids is even more energetically favourable, and some evidence is found for such a structure in the STM. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

Synergetic effects of the Cu/Pt{110} surface alloy: enhanced reactivity of water and carbon monoxide

We have used synchrotron-based high-resolution X-ray photoelectron spectroscopy in combination with ab initio density functional theory calculations to investigate the characteristics of water and CO adsorption on the bimetallic Cu/Pt{110}-(2 x 1) surface at a Cu coverage near 0.5 ML. Cu fills the troughs of the reconstructed clean surface forming nanowires, which are stable up to 830 K. Their presence dramatically influences the adsorption of water and CO. Water adsorption changes from intact to partially dissociated while the desorption temperature of CO on this surface increases by up to 27 K with respect to the clean Pt{110} surface. Ab initio calculations and experimental valence band spectra reveal that the Cu 3d-band is narrowed and shifted upward with respect to bulk Cu surfaces. This and electron donation to surface Pt atoms cause the increase in the bond strength between CO and the Pt surface atoms. The pathway for water dissociation occurs via Cu surface atoms. The heat of adsorption of water bonding to Cu surface atoms was calculated to be 0.82 eV, which is significantly higher than on the clean Pt{110} surface; the activation energy for partial dissociation is 0.53 eV (not corrected for zero point energy).

CO spillover and oxidation on Pt/TiO2

The adsorption of CO has been measured on a 2.5 wt% Pt/TiO2 catalyst using TPD. A somewhat surprising observation is that (i) CO2 is produced, even though oxygen is not dosed into the system, (ii) repeated experiments result in the same amount of CO2 desorption. The results appear to be due to a combination of factors-(i) is due to spillover of CO from the Pt to the TiO2 support, while (ii) is due to the diffusion of Ti3+ into the bulk of the TiO2 crystallite, which effectively removes the surface non-stoichiometry which might otherwise be expected.

Novel solid networks containing Sn-H as a greener replacement for soluble alkyl Sn-H reagents in radical assisted organic synthesis

DiGrignard reagents of the form XMg(CH2)(n)MgX, where X = Br or I and n = 6, 8, 10 or 12, were allowed to react with PhSnCl3 to produce highly cross-linked Ph-Sn polymeric networks. The Sn-H moiety was incorporated into these insoluble network polymers by treatment with Br-2 and NaBH4. Excellent accessibility of the Sn-H was displayed by these solvent penetrable but insoluble networks, giving them higher Sn-H loadings than all previously reported supported reagents. These reagents were totally regenerable in NaBH4 for radical assisted organic synthesis and no detectable leaching of the Sn into solution was observed during these reactions.

An electrochemical study of 4-aminothiophenol/pt nanoparticle multilayers on gold electrodes

Quartz crystal microbalance (QCM) measurements of the formation of a 4-aminothiophenol (4-ATP)self-assembled monolayer (SAM) at a gold electrode showed that a surface coverage of 118 ng cm(-2) was obtained after a 3 h exposure period, indicating that good surface coverage was achieved. Cyclic voltammetry of the ferricyanide redox couple across this SAM modified surface produced similar results to those of a bare electrode; however, the electroreduction of oxygen was found to be impaired. The 4-ATP SAM layer was not stable to repeated electrochemical oxidation and reduction; it is believed that the 4-ATP SAM layer was first converted to a 4'-mercapto-N-phenylquinone diimine (NPQD) layer followed by subsequent formation of a 4'-mercapto-N-phenylquinone monoimine (NPQM) layer. We also report a quartz crystal microbalance study of the attachment of platinum nanoparticles to such SAM modified electrodes. We show that five times the amount of platinum nanoparticles can be attached to a 4-ATP modified electrode surface (observed frequency change - 187 Hz) compared with an NPQD modified electrode surface (observed frequency change -35 Hz). The presence of the platinum particles was confirmed electrochemically by their surface electrochemical properties, which were different from those of the underlying gold electrode. It is believed that this is the first time that such direct evidence of electrochemical communication between platinum nanoparticles and a SAM modified electrode surface has been obtained. It was also shown to be possible to build up multilayer SAM/nanoparticle modified surfaces while maintaining efficient electrochemical communication. Up to three SAM/nanoparticle sandwich layers were constructed.

Exploring the applications of a pulsating jet hydrodynamic modulated voltammetric (HMV) system - electrochemistry of nanostructured Pt electrodes and trace analysis

The electrochemistry of nanostructured electrodes is investigated using hydrodynamic modulated voltammetry (HMV). Here a liquid crystal templating process is used to produce a platinum modified electrode with a relatively high surface area (Roughness factor, Rf = 42.4). The electroreduction of molecular oxygen at a nanostructured platinum surface is used to demonstrate the ability of HMV to discriminate between Faradaic and non-Faradaic electrode reactions. The HMV approach shows that the reduction of molecular oxygen shows considerable hysteresis correlating with the formation and stripping of oxide species at the platinum surface. Without the HMV analysis it is difficult to discern the same detail under the conditions employed. In addition the detection limit of the apparatus is explored and shown, under ideal conditions, to be of the order of 45 nmol dm(-3) employing [Fe(CN)(6)](4-) as a test species. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Coordination modes of 3-aminosalicylic and 3-hydroxyanthranilic acids in palladium(II), platinum(II) and rhenium(V) complexes. The crystal structure of cis-[Pt(HsalNH)(PPh3)(2)] (.) 0.25C(2)H(5)OH

New Pd(II), Pt(II) and Re(V) complexes of 3-aminosalicylic acid (H(2)salNH(2)) and 3-hydroxyantranilic acid (HantOH) have been prepared, cis-[Pt (HsalNH)(PPh3)(2)] center dot 0.25C(2)H(5)OH (1), trans-[PdCl(salNH(2))(PPh3)(2)](2), trans-[ReOI2(HsalNH(2))(PPh3)] center dot (CH3)(2)CO (3), cis-[Pt(HantO)(PPh3)(2)] (4), trans-[PdCl(antOH)(PPh3)(2)] center dot 4H(2)O (5), [PdCl(antOH)(bipy)] center dot C2H5OH (6), [PdCl2(HantOH)(2)] (7) and trans-[ReOI(HantO)(PPh3)(2)] center dot (CH3)(2)CO (8). The crystal structure of complex I was determined showing chelation of HsalNH(2-) through the adjacent nitrogen and oxygen atoms of the amino and phenolate groups. Infrared and H-1 NMR spectroscopic data for the complexes are presented. (c) 2005 Elsevier Ltd. All rights reserved.