1000 resultados para PROGRAMA AGENDA DE CONECTIVIDAD
Resumo:
El Programa Presupuestal 0068 (PP0068) financiado por el Ministerio de Economa y Finanzas (MEF), denominado: REDUCCION DE VULNERABILIDAD Y ATENCION DE EMERGENCIAS POR DESASTRES, donde el IMARPE conjuntamente con el SENAMHI, la DIRECCIN GENERAL DE HIDROGRAFA DE LA MARINA DE GUERRA DEL PER y el INSTITUTO GEOFSICO DEL PER, que conforman entre otros el Comit Multisectorial para el Estudio Nacional del Fenmeno El Nio (ENFEN), participan en este programa presupuestal con el producto Entidades Informadas en forma permanente y con pronstico frente al Fenmeno El Nio, generado por las actividades de estas instituciones de acuerdo a su especialidad y que a travs de Informes Tcnicos mensuales son entregados de manera oportuna a las autoridades a nivel nacional y regional, as como a la comunidad en general
Resumo:
L'objecte d'aquesta recerca s analitzar en quina mesura la nova presidncia permanent del Consell Europeu establerta pel Tractat de Lisboa ha transformat la funci presidencial i ha comportat un canvi qualitatiu en el funcionament del Consell Europeu, aix com en el seu procs de presa de decisions. Les conclusions de l'estudi apunten a que el canvi en el sistema presidencia ha comportat un increment en l'eficcia del Consell Europeu alhora que ha provocat una concentraci de nous poders en la presidncia grcies a l's dels mecanismes d'establiment i control de l'agenda.
Resumo:
Avui, a la Catalunya Nord, ms de quatre-cents alumnes, de dos a quinze anys, van cada dia a una escola on la llengua habitualment s el catal: als patis, a les aules, en la relaci amb els mestres. Se senten verbs rossellonins, jo vingui, "jo arribi"... Als del Principat ens resulta una mica sorprenent llegir la paraula bourrou escrit en francs amb lletra dubtosa, d'aprenent molt jove. s el resultat de la tossuderia, la fe i ta feina de La Bressola. De moment, el seu anar fent pausat i continu ha obert set escoles de primria i, fa poc, ha iniciat el trajecte de la secundria. Si hem de fer cas de la demanda social, l'oferta es queda curta: ms de seixanta peticions d'escolaritzaci no s'han pogut atendre enguany, per manca d'infraestructura, no pas de voluntat
Resumo:
A qualsevol instituci existeixen una srie de documents i d'expedients que es consideren essencials, o sigui, indispensables per al funcionament de la Universitat. El desembre de 2007 el Consell de Direcci de la Universitat aprova el programa per a la protecci i conservaci d'aquest patrimoni documental (PATRIDOC-UVIC), impulsat per l'Arxiu General i la Comissi d'Arxiu.
Resumo:
Lobjectiu principal daquest treball s fer un programa que permeti portar la informaci que un treballador autnom li interessa, dacord amb les seves necessitats. En el nostre cas es tracta dun centre desttica, que t ms duna seu, el qual li interessa portar tota la cartilla de clients, centres associats, provedors ... a ms de poder fer les factures corresponents als centres associats, poder calcular en el moment que en el treballador li interessi, els ingressos realitzats durant un perode de temps determinat i poder portar una agenda actualitzada dels dos centres, on es mostren totes les visites que hi ha en un dia. Per tal de realitzar el programa, shan portat a terme mitjanant dos aplicacions, i connectant-los en una base de dades. Per una banda tenim una aplicaci implementada amb C++, per laltra, una pgina web amb PHP, finalment com a sistema gestor de base de dades utilitzem el MySQL Server. El programa fet amb C++, consta de tota la part dentrada i/o modificacions de dades, en aquesta part noms hi pot accedir el treballador autnom, ja que s la nica persona que pot fer aquesta feina. En la pgina web, hi pot accedir qualsevol persona que tingui un nom dusuari i una contrasenya. A travs de la web es pot fer qualsevol tipus de consulta, fer tot el control de les agendes, portar a terme tot el tema de facturaci i ingressos, i com a excepci lentrada de dades de clients, ja que sha de poder realitzar en qualsevol moment i lloc. Per acabar, tenim la necessitat de tenir un servidor, aquest ha destar format, mnim, per la base de dades. Com que laplicaci amb C++ i la base de dades han destar ubicades al mateix lloc. A ms, necessitem un servidor web per tal de tenir la nostra pgina a la xarxa, per aconseguir aix, utilitzem un programa anomenat DynDNS, que es fa servir per a convertir una IP dinmica en una IP esttica i daquesta manera convertir un ordinador qualsevol amb un servidor web.
Resumo:
En els ltims anys, el mn de la informtica ha evolucionat d'una manera inimaginable, tan a nivell de Hardware com de Software. Aquesta evoluci ha donat lloc a la creaci de moltes empreses dedicades a la programaci, on una de les seves principals feines ha estat la realitzaci de programes de gesti d'empreses. Moltes vegades, per, els programes estndards no poden satisfer el total de les necessitats dels clients, sin algunes daquestes i realitzar un programa personalitzat t un cost elevat. En el cas de la Pastisseria Mas de Navs, una empresa familiar, per poder realitzar les tasques administratives utilitzen fulls de clcul, concretament el Microsoft Excel, que permet portar els comptes d'una manera ms o menys senzilla, ja que noms sn necessries unes nocions bsiques d'informtica. El mateix passa amb les dades dels provedors, que les guarden en una Base de Dades del tipus Microsoft Access. Una altra de les mancances s el tema dels encrrecs que es fa de manera manual. Per tant, lobjectiu daquest projecte, s realitzar un programa que els hi faciliti la seva activitat. Aquest programa els permetr gestionar les dades que utilitzen, com la informaci sobre els clients, personal, comandes... Tamb sha desenvolupat una web que permet obtenir informaci sobre les comandes que shan realitzat. Aquesta aplicaci est dissenyada per funcionar en lentorn Windows XP i sha desenvolupat amb el compilador de CodeGear Rad Studio, concretament el C++ Builder 2009. A nivell de base de dades, he utilitzat MySQL i en el cas de la pgina web, PHP i lamateixa base de dades. Lanlisi i el disseny ha estat fet en UML.
Resumo:
Per tal d'iniciar el meu TFC, vaig decidir comenar a desenvolupar un programa que contempla la gesti diria del comer, aix com la dels productes, clients, provedors, vendes i compres, dun negoci que es tracta duna botiga de roba, sabates,bosses i complements, per tal de convertir-ho en un sistema de gesti ms complert. Actualment, lentorn de negoci en el petit comer est cada cop ms desplaat degut al gran creixement de les grans superfcies per part de franqucies de cadenes molt potents. A ms, els clients sn cada cop ms exigents i el mercat est cada vegada ms saturat. s per aix que voldrem incloure un valor afegit al sistema, per poder donar un nou punt de vista al negoci, de tal manera que permeti nodrir la nostra relaci amb el client, de manera que la collaboraci sigui satisfactria per ambdues parts. I per acabar selabora una pgina web per tal de fer promoci i publicitat per la botiga, ja que avui en dia s molt important existir en el mn virtual.
Resumo:
Lobjectiu del present TFM s explorar les possibilitats del programa matemtic MATLAB i la seva eina Entorn de Disseny dInterfcies Grfiques dUsuari (GUIDE), desenvolupant un programa danlisi dimatges de provetes metallogrfiques que es pugui utilitzar per a realitzar prctiques de laboratori de lassignatura Tecnologia de Materials de la titulaci de Grau en Enginyeria Mecatrnica que simparteix a la Universitat de Vic. Les rees dinters del treball sn la Instrumentaci Virtual, la programaci MATLAB i les tcniques danlisi dimatges metallogrfiques. En la memria es posa un mfasi especial en el disseny de la interfcie i dels procediments per a efectuar les mesures. El resultat final s un programa que satisf tots els requeriments que shavien imposat en la proposta inicial. La interfcie del programa s clara i neta, destinant molt espai a la imatge que sanalitza. Lestructura i disposici dels mens i dels comandaments ajuda a que la utilitzaci del programa sigui fcil i intutiva. El programa sha estructurat de manera que sigui fcilment ampliable amb altres rutines de mesura, o amb lautomatitzaci de les rutines existents. Al tractar-se dun programa que funciona com un instrument de mesura, es dedica un captol sencer de la memria a mostrar el procediment de clcul dels errors que socasionen durant la seva utilitzaci, amb la finalitat de conixer el seu ordre de magnitud, i de saber-los calcular de nou en cas que varin les condicions dutilitzaci. Pel que fa referncia a la programaci, malgrat que MATLAB no sigui un entorn de programaci clssic, s que incorpora eines que permeten fer aplicacions no massa complexes, i orientades bsicament a grfics o a imatges. Leina GUIDE simplifica la realitzaci de la interfcie dusuari, malgrat que presenta problemes per tractar dissenys una mica complexos. Per altra banda, el codi generat per GUIDE no s accessible, cosa que no permet modificar manualment la interfcie en aquells casos en els que GUIDE t problemes. Malgrat aquests petits problemes, la potncia de clcul de MATLAB compensa sobradament aquestes deficincies.
Resumo:
Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situaci ha fet que ens plantegem com a objectiu daquest estudi descriure si existeix la correlaci entre el fet de proporcionar informaci sobre el DVA i la motivaci per la seva realitzaci. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundaci Sociosanitaria de Manresa lHospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i daltres autors que recomanen fer el DVA en situaci de demncia lleu o moderada. Tamb sha tingut present lelevada prevalena daquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clnic comunitari amb aleatoritzaci de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relaci al DVA, s a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existncia i caracterstiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenci donaven informaci reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusi es registrava informaci sociodemogrfica i clnica per poder classificar els participants i, tamb a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefnica per avaluar l'opini i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de lenquesta podem extreure com a resultats que ms del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. Tamb sobserva de manera significativa com les persones del grup intervenci parlen amb el metge,la infermera i/o la famlia sobre la dependncia i la mort, tenint en compte que la mort i la dependncia continuen sent un tema tab, i que la majoria de la poblaci de lestudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix sobserva com un 23 % tenia fet el DVA i un 227% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informaci sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realitzaci daquest document; al mateix temps tamb afavoreix la planificaci de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependncia amb la famlia, el metge la infermera.
Resumo:
El Colegio Oficial de Psiclogos establece el conocimiento y cumplimiento del cdigo deontolgico como requisito imprescindible para el ejercicio profesional de los psiclogos y psiclogas en sus distintos mbitos de aplicacin. El objetivo del trabajo que se presenta es comprobar los conocimientos de los estudiantes que estn a punto de terminar la carrera de Psicologa, en relacin con distintas situaciones ticamente problemticas en dos momentos temporales (antes y despus de un programa de capacitacin sobre tica y deontologa). Se desarrolla un cuestionario que describe 5 situaciones profesionales. 51 estudiantes respondan dos preguntas asociadas a cada situacin. Los resultados muestran una mejora significativa en las respuestas tras el programa educativo sobre tica aplicada. Se hace un llamamiento a desarrollar cursos en las Universidades de tica profesional con el fin de que los estudiantes dispongan de estrategias para identificar dilemas ticos y puedan llegar a posibles soluciones de acuerdo al Cdigo Deontolgico
Resumo:
En ciencias de la educacin, las ltimas dcadas han estado marcadas por un inters en las ideas de Lev S. Vygotski. De hecho, a partir de esas ideas se han propuesto varias aplicaciones educativas. Una de ellas es el Key to learning. El artculo propone una visin general de este programa educativo desarrollado a partir de algunos trabajos e ideas de autores rusos contemporneos. Primero, desarrollamos algunas ideas en torno a la nocin de zona de desarrollo prximo (ZpD). Despus, sugerimos la teora de las habilidades de aprendizaje. En este sentido, el objetivo principal de Key to learning es mejorar las habilidades de aprendizaje cognitivas, comunicativas y directivas de nios de entre 3 a 7 aos de edad. Para este propsito son creadas 12 unidades curriculares que componen el programa. Para concluir se enfatiza la creacin de zonas de desarrollo prximo estructuradas como parte de un sistema de enseanza y aprendizaje que vincula la actividad, la asistencia y la agencia
Resumo:
The physicians often forget to ask their patients if they would like to discuss other complaints or topics. It is sometimes quite difficult to explore the patient's complaints; while the physicians tend to focus on the immediate problem, the patients may have not only one, but several hidden agendas during a visit. In a caring relation there is a clear advantage to clarify the implicit. The search for the hidden agenda is to improve the care of i) biomedical problems ii) the social quest presented to the physicians. The sentence "Oh, by the way, doctor..." should not be only understood as an information but also as a relational expression and a reaction to the imminent separation from the physician.
Resumo:
Precarious work, in contrast to regular, permanent wage work, is commonly associated to insecure and unstable, and often poor quality jobs. The concept of precarious work relates either to a socioeconomic group which allows one to refer it to a "class in itself," or as - pursued more recently - to the precarization process which results in a growing fragmentation of societal structures. Common to both conceptions is that they refer to the exposition of workers to employment instability, limited access to legal and union protection, socially irresponsible and discriminating employment practices, and social and economic vulnerability in general. The present contribution provides an overview of some key issues and future directions of research on precarious work relevant to CSR researchers, policy-makers, and social scientists.
Resumo:
We review the participation of the Faculty of Library Sciences and Documentation of the University of Barcelona in the Erasmus program since 1993. In general, student participation has been low. We present the results of a study conducted in May 2007 among the students of the Faculty, designed a) to assess their experience of the Erasmus program and their evaluation of it and b) to promote student participation. Though the vast majority of students have heard of the Erasmus program, their awareness of specific aspects of the program is relatively low
