1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Girona
Resumo:
Estudi del material trobat a linterior duna de les tres canals presents en el jaciment dErmeds recuperat durant la 6a i 7a campanyes dexcavaci, al 2004 i 2006, en qu es va excavar lestructura. El conjunt a analitzar correspon al moment de laband de la canalitzaci, indicatiu que ens trobem davant un conjunt tancat. Lobjectiu s analitzar un grup de material cermic que serveix per datar i contextualitzar la canalitzaci dins el funcionament global de la bbila dErmeds, per tal de poder conixer una part ms del seu funcionament
Resumo:
Descripci de les prctiques realitzades a lEscola dadults de Vidreres, en qu es crea un blog com a eina de recollida i actualitzaci de les activitats i informaci del Centre cvic del poble, i tamb on shi recullen les eines que utilitza el psicopedagog per ajudar als alumnes de lEscola dadults
Resumo:
Estudi del conjunt patrimonial del Fortim amb l'objectiu de valorar-ne els elements histrics, paisatgsitcs i patrimonials i fer una proposta de millora. L'estudi proposa tamb uns itineraris combinats per tal d'englobar tots els elements patrimonials
Resumo:
B.A. Creixent s un projecte que t la missi de crear una dinmica cooperativa entre el Banc dAliments Municipal de Sant Pol de Mar, els comeros de la localitat i lIES Bisbe de Sevilla de Calella, amb la finalitat dampliar els recursos del propi Banc
Resumo:
Sha detectat un problema de terbolesa de les aiges de lestany del Cortalet del PNAE. El sl daquest estany s de tipus sdic, si pateix alguna alteraci s possible que es presenti una desmembraci deguda a lacci dispersant del sodi. Alguns estudis demostren que la vegetaci actua com a agent estructurador daquest sl i li dna estabilitat al sediment. Segons aix, podria ser que lorigen de la terbolesa de laigua fos causa daquesta acci dispersant del sodi en sls mancats de vegetaci. Per analitzar si aquesta s la causa de la terbolesa, sha dut a terme un assaig experimental in situ de les causes fsiques de la terbolesa de laigua, on sha tractat dallar una zona amb vegetaci, duna sense vegetaci. Els resultats demostren que la terbolesa era major a les zones vegetades i descarten la hiptesi de lacci dispersant del sodi en el sediment en sls mancats de vegetaci. Els resultats en canvi suggereixen que les causes de la terbolesa podrien ser dorigen biolgic. Ats que es troben diferncies entre la producci primria planctnica generada pel fitoplncton, i bentnica, generada per la biomassa algal
Resumo:
Descripci dels passos a seguir per realitzar un pla de conservaci de la flora vascular a Girona, ms concretament es tracten les rees del Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord i de les basses de lAlbera, i que sigui atribuble a daltres indrets de Catalunya per aix obtenir una major consolidaci i coordinaci entre la xarxa despais protegits i no protegits.La metodologia seguida ha estat la realitzaci duna baremaci dels txons prioritzats segons els espais escollits, lelaboraci de les actuacions de conservaci per a les espcies prioritries, lestabliment de la distribuci geogrfica dels txons prioritzats dels quals es crear un cronograma que recollir totes les actuacions que es realitzaran durant un perode de temps determinat, depenent dels impactes que els hi afectin i, per ltim, es pressupostar el cost genric de les actuacions realitzades durant el programa
Resumo:
Estudi i proposta de millora de la gesti forestal basada en l'ptima extracci de fusta i l'ptim emmagatzematge de carboni, en un bosc del Pont de Suert amb rgim de tala selectiva, seguint les directrius del Protocol de Kyoto quant a la disminuci de l'emissi dels gasos d'efecte hivernacle
Resumo:
Les idees que han portat a realitzar aquest projecte sn les segents: posar en valor i donar a conixer la realitat patrimonial que t Pineda de Mar, conixer i documentar el patrimoni cultural de Pineda, actualitzar linventari delements declarats al municipi, oferir a la ciutat la possibilitat de tenir un turisme cultural, no noms un turisme de sol i platja, ser un projecte til i factible per a lajuntament del municipi.Aquestes idees o raons han estat el rerefons per a encaminar i decidir el projecte final de difusi que es presenta en aquest treball.
Resumo:
En aquest projecte es presenta una Proposta de Parc Rural a la Vall de Llmena, que ha de servir per definir el marc gestor del desenvolupament daquest espai rural. Es pretn dinamitzar el sector agroramader, forestal i de serveis per tal de millorar la situaci socioeconmica de la Vall de Llmena. Aix ha dajudar a fixar la poblaci al territori, i tenir en compte la integraci de les accions a les potencialitats i requeriments del medi. Amb aquesta finalitat, shan definit una srie de lnies estratgiques on shan proposat accions per la Producci Agrria Ecolgica i la Integraci del turisme a lactivitat agrria. Aquestes accions shan basat en les opinions i els suggeriments dels llemenencs, detectats al procs de Participaci Ciutadana
Resumo:
Estudi de les primeres 150 cases barates, o de tipus social que es van edificar al barri de Vila-roja entre el 1954 i el 1957, anomenades Grup San Daniel, i que varen representar l'inici d'aquest barri de Girona. L'estudi incideix en la gestaci, en la transformaci i en la desaparici progressiva de la fesomia inicial d'aquest barri de Girona projectat i dissenyat per larquitecte giron Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), que tamb fou larquitecte del Grup Sant Narcs, de Germans Sbat i de Sant Cugat a Salt
Resumo:
Estudi de la Cydia pomonella (L.), corc de les pomes i de les peres que s una plaga molt important en tot lmbit estatal i del control que cal fer-ne per tal devitar la prdua total o parcial de la collita
Resumo:
A Besal (la Garrotxa) hi ha les restes dun mol fariner de rodet horitzontal que va deixar de funcionar a meitat del segle XX. Durant l'any 2004,lAjuntament de Besal va realitzat unes actuacions arqueolgiques a la zona dels horts, prxima al riu Fluvi, que han perms la redescoberta del Mol den Subirs, que est propulsat per la fora de laigua del canal de rec, que va parallel al riu.Actualment sestan duent a terme les obres de reconstrucci de ledifici del mol amb laintenci que torni a funcionar com ho feia antigament i convertir aquest espai en unpetit museu dedicat a aquest antic ofici, en lactualitat desaparegut. Per aix, cal reconstruir tots els elements que composen el mecanisme del mol. Per poder dur a terme aquesta feina amb el mxim rigor histric sha realitzat un treball dinvestigaci histrica i sha comparat amb molins existents a la comarca.Aquesta comparaci i anlisi de molins existents ha revelat la manca destudis tcnics sobre el rodet hidrulic tot i sser una de les parts fonamentals del mol. Daquesta forma, s desperar que un redisseny adequat del rodet permeti millorar de forma apreciable el rendiment hidrulic del mol.Sha dividit el projecte en dues parts: primer, hem definit els elements que composen el mecanisme del mol fariner hidrulic de rodet horitzontal i hem analitzat el seu funcionament. Segon, hem realitzat un estudi tcnic (hidrulic i mecnic) del rodet clssic(utilitzat en daltres molins de caracterstiques semblants). Daquesta forma, som capaos de conixer no noms el seu comportament hidrulic sin tamb com podem modificar les variables essencials del mecanisme com potncia hidrulica, parell motriu, etc
Resumo:
Estudi que analitza la incidncia que la Universitat de Girona ha tingut, durant els quinze anys que han transcorregut des de la seva creaci, a la ciutat de Girona i les comarques gironines des dun punt de vista urbanstic, cultural, social i econmic
Resumo:
Anlisi de les pautes de creixement que han seguit els municipis turstics de la Costa Brava a fi i efecte de proposar un nou model de desenvolupament per la demanda creixent de sl i allotjament. Tenint en compte la incertesa del sector turstic, es pretn repensar el model actual de tendncia a lespecialitzaci en segona residncia mitjanant un cas prctic de planejament urbanstic de carcter mixt (residencial, comercial i hoteler), transformable i evolutiu
Resumo:
Lestudi t per objectiu conixer la reincidncia penitenciria de la poblaci excarcerada de les presons catalanes lany 1997, fent el seguiment durant 5 anys en tot el territori Espanyol. La poblaci total es composa de 3.898 persones, de les que la mostra estudiada ha estat de 1.555 persones. Sha treballat amb els expedients informtics dels interns que composen la mostra, identificats amb codis numrics per garantir la privacitat de les dades. A part dactualitzar la taxa de reincidncia penitenciria (la ltima datava de lany 1994 i es referia a les dades de 1987), lestudi tamb descriu e les relacions significatives entre determinades variables individuals i dhistorial delictiu i penitenciari, i el fet que es reincideixi o no. Tamb identifica el perfil ms com de les persones reincidents front a les que no ho sn. I, finalment, es desenvolupa un model predictiu de la reincidncia mitjanant laplicaci de tcniques danlisi multivariat.
