Estudi sobre l'habitatge a la demarcació de Girona: habitatges principals, segones residències i apartaments turístics

Aquesta tesi doctoral estudia diferents aspectes sobre els habitatges a la província de Girona, combinant l'anàlisi sobre l'evolució històrica dels habitatges, el fenomen de les segones residències i el mercat d'apartaments turístics. El paper de la població és el principal motor del creixement dels habitatges durant el segle XX. Tot i així, durant la segona meitat, el pes dels habitatges secundaris en zones turístiques com Costa Brava i municipis de muntanya han tingut el seu paper significatiu. Altres factors determinants en els darrers anys han estat la immigració i la disminució del tamany de les llars. Les segones residències a Girona s'ubiquen en gran part a la Costa Brava (al voltant del 75% del total a la província). S'observa un fenomen d'expansió en forma de "taca d'oli" des de la Costa Brava cap a l'interior i des de la Cerdanya cap a zones més orientals. Dins el mercat d'apartaments turístics, una sèrie de regressions hedòniques han posat de manifest les variables que més influeixen sobre el preu final del lloguer de l'habitatge turístic com el nombre d'habitacions, el tipus d'allotjament, la distància sobre la platja, el municipi d'ubicació i la temporada turística. Respecte als hotels (el mateix exercici) com a bé substitutiu destaquen les mateixes variables excepte la piscina (menys valorat) i el pàrking (més valorat).

Contribució al coneixement de variables geoambientals en l'àmbit de la Costa Brava (Girona)

La tesi doctoral desenvolupada, emmarcada dins del camp de les Ciències Ambientals, aplica la Geologia Ambiental orientada al coneixement dels processos i recursos geològics de cara a la planificació i a l'ordenació del territori. Com a zona d'estudi s'ha seleccionat la Costa Brava meridional, concretament tota l'àrea litoral compresa per les conques hidrogràfiques de l'Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa i riera de Lloret (75 km de línia de costa i una extensió de 291 km2). Aquest treball, amb l'aptitud integradora dels conceptes i mètodes propis de les Ciències Geològiques i Ambientals, s'ha proposat com a objectius globals l'anàlisi de la qualitat i del comportament físic i químic dels materials terrestres en front les accions humanes i de la seva utilització com a recursos; l'estudi dels processos naturals i de la influència que puguin tenir sobre l'home o bé els efectes que aquest pot causar sobre aquells, i per últim, com a derivació dels anteriors, el disseny i aplicació d'instruments de tipus preventiu en la gestió del territori; és a dir, la planificació dels usos del territori. Amb la filosofia de recerca basada en que els factor geològics són uns elements d'ajuda per a la visió integral d'un territori, s'han estudiat diferents variables geoambientals procurant traduir el coneixement del medi en informació apta per a la presa de decisions sobre l'ús i preservació d'aquest àmbit litoral. Els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) han estat clau per a la visió sistèmica del territori, per a la integració de les diferents variables geoambientals, així com per a la producció cartogràfica temàtica i final. Pel que fa als processos geològics, lligats a la dinàmica fluviotorrencial, s'han cartografiat les principals àrees d'actuació així com analitzat els factors que inicien, afavoreixen o magnifiquen la seva ocurrència. S'han estudiat les accions denudatives, els processos de transport-sedimentació i amb l'estudi integrat d'aquests processos i formes resultants s'han identificat unitats territorials caracteritzades per un comportament geomòrfic uniforme. En quant a l'anàlisi dels recursos geològics s'ha aprofundit en el coneixement dels recursos hídrics subterranis, les roques industrials i els georecursos litorals. Pel que fa als primers s'ha centrat en la delimitació de les principals unitats i subunitats aqüíferes, així com en acotar les geometries i principals característiques hidràuliques. Pel que fa als àrids i roques de construcció l'objectiu fonamental ha estat la delimitació cartogràfica d'aquells materials que per les seves propietats fisicoquímiques són potencialment aptes per als usos indicats. Finalment s'ha fet una recerca orientada a l'estudi de factors que limiten o condicionen el potencial geoturístic d'aquesta àrea litoral, concretament en els penya-segats i les platges. Les principals aportacions d'aquesta tesi doctoral es poden emmarcar en l'àmbit regional i fenomenològic, aspectes clau en la gestió i planificació territorial. Pel que fa al primer, destaquem l'aportació de dades geoambientals a nivell cartogràfic en relació a variables litoestructurals, de processos dinàmics com de recursos geològics. Des del punt de vista de l'àmbit fenomenològic destaquem la interacció de les variables estudiades a nivell de conca hidrogràfica, com són, entre d'altres, les relacions existents entre les diferents formacions aqüíferes; la possible participació de les aigües subterrànies en la resposta hidrològica del sistema fluviotorrencial, o la problemàtica derivada de l'antropització de la sorra de la platja com a conseqüència d'abocaments de terres i residus inerts als marges de les rieres.

L'evolució dels models de turisme litoral: el Regne Unit, la Costa brava i Cuba

La tesi es centra en una anàlisi prèvia de les implicacions de la teoria del cicle de vida aplicada a les destinacions turístiques pel geògraf canadenc Richard W. Butler (1982) i en un estudi del significat de l'aparició del postmodernisme i les seves repercussions en el turisme, a la vegada que es resegueix la història que ha fet possible l'aparició del turisme massificat de sol i platja. Tot això és la base teòrica imprescindible per poder estudiar empíricament les destinacions de Saltburn (Regne Unit), l'Estartit (Costa Brava) i Cayo Coco (Cuba), utilitzant el cicle de vida per escriure la seva història i veure les polítiques de desenvolupament i regeneració turística que s'han seguit i si aquestes es poden qualificar de postfordistes. La principal conclusió és que el concepte del cicle de vida es limita a ser una eina de diagnòstic a posteriori. El cicle de vida, com a instrument prescriptiu, no serveix. Es específic per a cada destinació, amb unes etapes i punts d'inflexió que només es poden establir en restrospectiva. El cicle de vida és una eina descriptiva molt útil per entendre l'evolució de les destinacions turístiques i els seus mercats, però vigilant de no caure en falses exploracions o perillosos determinismes.

California's Endangered Belding’s Savannah Sparrow (Passerculus sandwichensis beldingi): Tolerance of Pedestrian Disturbance

Salt marshes constitute habitat islands for many endemic animal species, particularly along the California coast, where urban sprawl has fragmented this habitat. Recreational activities in salt marshes have increased recently, posing an interesting problem: how do endemic species lacking alternative habitat modify their tolerance to humans? We assessed seasonal and site variations in three tolerance parameters (distances at which animals became alert, fled, and moved after fleeing) of California's endangered Belding’s Savannah Sparrow ((Passerculus sandwichensis beldingi). We approached individuals on trails in three salt marshes with different levels of vehicle and pedestrian traffic. Belding’s Savannah Sparrows became aware and fled at shorter distances in the salt marsh coincident with greater levels of recreational activity as a result of habituation or visual obstruction effects. Seasonal effects in tolerance varied between sites. Alert and flight initiation distances were higher in the pre-nesting than in the non-breeding season in the site with the highest levels of recreational use likely due to greater exposure of breeding individuals; however, the opposite seasonal trend was found in each of the two sites with relatively lower human use, probably because individuals were less spatially attached in the non-breeding season when they foraged in aggregations. Distance fled was greater in the non-breeding than in the breeding season. Our findings call for dynamic management of recreational activities in different salt marshes depending on the degree of exposure to humans and seasonal variations in tolerance. We recommend a minimum approaching distance of 63 m and buffer areas of 1.3 ha around Belding's Savannah Sparrows.

Movement of Juvenile Songbirds in Harvested Boreal Forest: Assessing Residency Time and Landscape Connectivity

Little is known about juvenile songbird movement in response to timber harvest, particularly in the boreal forest. If clearcut land cover facilitates movement, the availability of resources may increase. However, if clearcut land cover impedes movement, important post-fledging resources may be rendered inaccessible. Using radio telemetry, we tested the hypothesis that regenerating clearcut land cover would affect the movement of recently independent Yellow-rumped Myrtle Warblers (Dendroica coronata coronata) and Blackpoll Warblers (Dendroica striata) differently than forested land cover owing to intrinsic differences in each land-cover type or in how they are perceived. We found that both species moved extensively before migration. We also found that Blackpoll Warblers were quick to exit local areas composed of clearcut land cover and that both species were quick to exit neighborhoods composed of large proportions of clearcut land cover. However, if individuals encountered clearcut land cover when exiting the neighborhood, movement rate was slowed. Effectively, residency time decreased in clearcut neighborhoods and landscape connectivity was impeded by clearcut land cover. Our results suggest that clearcut land cover may represent low-quality habitat for both species during the post-fledging period. Further research is needed to determine if changes in movement behavior associated with landscape structure affect individual condition and higher-level ecological processes.

Piping Plover response to coastal storms occurring during the nonbreeding season

The increase in coastal storm frequency and intensity expected under most climate change scenarios is likely to substantially modify beach configuration and associated habitats. This study aimed to analyze the impact of coastal storms on a nesting population of the endangered Piping Plover (Charadrius melodus melodus) in southeastern New Brunswick, Canada. Previous studies have shown that numbers of nesting Piping Plovers may increase following storms that create new nesting habitat at individual beaches. However, to our knowledge, no test of this pattern has been conducted over a regional scale. We hypothesized that Piping Plover abundance would increase after large coastal storms occurring during the nonbreeding season. However, we expected a delay in the colonization of newly created habitat owing to low-density populations, combined with high site fidelity of adults and high variability in survival rate of subadults. We tested this hypothesis using a 27-year (1986-2012) data set of Piping Plover abundance and productivity (nesting pairs and fledged young) collected at five sites in eastern New Brunswick. We identified 11 major storms that could potentially have modified Piping Plover habitat over the study period. The number of fledged young increased three years after a major storm, but the relationship was much weaker for the number of nesting pairs. These findings are consistent with the hypothesized increase in suitable habitat after coastal storms. Including storm occurrence with other factors influencing habitat quality will enhance Piping Plover conservation strategies.

Field meeting: Romney Marsh - its churches and geology, 22 May 2004

The building fabrics of seven churches situated either on Romney Marsh or the marshland fringe were examined briefly. These revealed important differences in the relative abundance of the two principal building stones. Ragstones from the Hythe Formation occurred more frequently in the northeast, while sandstones from the Ashdown 'Beds' were more common in the west. In the Romney Marsh area, both stones were quarried mainly from their adjoining coastlines, with, up to the thirteenth century, opportunist collection of beach boulders generally preceding the exploitation or hewn stone. Other building stones, possible distribution routes and impacts of the quarrying upon coastline development were also discussed.

An extension of the well-known quaternary section at Godrevy, St Ives Bay, West Cornwall: analysis and review

The well-known Quaternary section at Godrevy, west Cornwall has been often described during the past half century, however, a further section, about a kilometre to the south is considered for the first time since a brief mention at the beginning of the last century. This 200m long exposure rests upon a raised shore platform and consists of a basal raised beach and littoral sand, overlain by a local diamict revealing evidence of post-depositional frost disturbance and finally Holocene dune sand. It is proposed that this Strap Rock site be included within the general discussion of the Godrevy section.

Middle and Late Cenomanian anoxia in shallow and deeper shelf environments of western Morocco

The response of shallow-water sequences to oceanic anoxic event 2 and mid-Cenomanian events 1a and 1b was investigated along the west African margin of Morocco north of Agadir (Azazoul) and correlated with the deep-water sequence of the Tarfaya Basin (Mohammed Beach) based on biostratigraphy, mineralogy, phosphorus and stable isotopes. In the deeper Mohammed Beach section results show double peaks in δ13Corg for mid-Cenomanian events 1a and 1b (Rotalipora reicheli biozone, lower CC10a biozone), the characteristic oceanic anoxic event 2 δ13C excursion (Rotalipora cushmani extinction, top of CC10a biozone) and laminated (anoxic) black shale. In the shallow environment north of Agadir, a fluctuating sea-level associated with dysoxic, brackish and mesotrophic conditions prevailed during the middle to late Cenomanian, as indicated by oyster biostromes, nannofossils, planktonic and benthonic foraminiferal assemblages. Anoxic conditions characteristic of oceanic anoxic event 2 (for example, laminated black shales) did not reach into shallow-water environments until the maximum transgression of the early Turonian. Climate conditions decoupled along the western margin of Morocco between mid-Cenomanian event 1b and the Cenomanian–Turonian boundary, as also observed in eastern Tethys. North of Agadir alternating humid and dry seasonal conditions prevailed, whereas in the Tarfaya Basin the climate was dry and seasonal. This climatic decoupling can be attributed to variations in the Intertropical Convergence Zone and in the intensity of the north-east trade winds in tropical areas.

Classed femininity, performativity, and camp in British structured reality programming

This article explores the representations and tonal qualities of British “structured reality” programming. Focusing on The Only Way Is Essex and Made in Chelsea, it investigates their glocalizing of the model established by MTV’s Laguna Beach and The Hills. It argues that while they blur boundaries between docusoap, drama, and soap opera, the British programs also recognize and foreground issues of construction for their reality TV-literate youth audience. It suggests the programs play a key role in their respective channel identities and the ideologies of British youth television, connecting to larger issues of class, gender, and taste. This is articulated through their regional and classed femininities, with the article exploring how the programs draw on classed ideologies surrounding “natural” and “excessive” femininities and of the role of this in their engagement with construction and camp play. This play contributes to the tonal shift offered by the British programs, mixing the melodrama of the MTV programs with a knowing, at times comic edge that can tip into mockery. In doing so, the programs offer their audience a combination of performative self-awareness and emotional realism that situates them clearly within British youth television