Iniciativa emprenedora i immigració: característiques diferenciadores i factors d'èxit

 L’emprenedoria és una de les àrees de recerca que han tingut un major creixement en les dècades recents. En aquest camp, l’anàlisi del comportament dels emprenedors immigrants ha estat reconeguda com un dels temes amb un important increment d’estudis relacionats. En aquests moments, el fenomen de la immigració és un dels processos socials més importants i amb una major repercussió en el continent europeu, i el fet que hi hagi més iniciatives emprenedores liderades per immigrants que per nadius fa que l’anàlisi i l’exploració d’aquest tema tinguin un atractiu especial. Malgrat tot, i encara que en els darrers anys el nombre d’estudis que pretenen donar una explicació a aquest fenomen ha incrementat, la majoria dels estudis l’han analitzat des d’un punt de vista qualitatiu i centrant-se en situacions regionals específiques i grups concrets, sense que se n’hagin pogut extreure conclusions generals sobre el comportament emprenedor immigrant. De manera que uns dels aspectes clau que un estudi en profunditat requereix són ressaltar aquells factors que contribueixen a distingir el comportament emprenedor immigrant del nadiu, així com aquells factors que podrien motivar l’èxit o el fracàs d’aquest tipus d’iniciatives i com aquests factors condicionarien la resta del teixit empresarial. En aquest context, el principal objectiu d’aquest projecte consisteix en l’anàlisi de les característiques distintives del procés emprenedor dels immigrants. Es pretén abordar aquest objectiu desenvolupant diferents metodologies i combinant diferents fonts d’informació que permetin captar la situació i assolir una comprensió més rica del fenomen estudiat. Els principals resultats obtinguts ens han portat a entendre aspectes que afavoreixen l’emprenedoria immigrant, tals com una menor aversió al risc i un major control percebut. A més, s’han posat de manifest algunes barreres legals amb les que s’han d’enfrontar els emprenedors immigrants a Catalunya.

Gestors culturals en l’àmbit penitenciari

Programa que pretén canviar l’estereotip de l’educador com a simple animador i oferir una altra visió sobre la manera de treballar i entendre el lleure en l’àmbit penitenciari, molt més en consonància amb la pràctica educativa. Es basa en les experiències que des de fa tres anys duen a terme als centres Brians 1, Brians 2 i Figueres els educadors de cap de setmana i que ens parlen de cogestió del temps de lleure. A aquests centres, cal afegir-hi Quatre Camins, que també ha iniciat un projected’aquestes característiques. Els professionals i els interns que hi han participat han demostrat que treballar en el lleure va molt més enllà d’entretenir. Els resultats de la seva experiència ens mostren el lleure com una eina educativa que els educadors hem d’aprofitar i que permet dur a terme amb èxit programacions culturals i dinamitzar projectes col·lectius des del diàleg, la qual cosa és imprescindible per arribar a l’entesa, i afavoreix la participació, l’assumpció de responsabilitat i el compromís personal. Aquest grup d´interns que formarem com a gestors culturals seran els que gestionin, conjuntament amb els educadors i els altres professionals del centre, les activitats socioculturals que han d’arribar a la població interna. L’educador haurà de formar grups d’interns que, treballant en equip, siguin capaços de dinamitzar la vida social i cultural dels centres. Amb aquest projecte es pretén que el grup de gestors culturals participi en la decisió de com gestionar i organitzar el seu temps de lleure i a què volen dedicar-lo. Entès així, el lleure ofereix un marc d’aprenentatge important ja que aporta espais de relació amb els altres i amb l’entorn. Un entorn que per als participants és la presó, però que més endavant serà el barri, el poble o la ciutat. Després de tot, els gestors culturals estan posant en pràctica competències tan bàsiques com analitzar, detectar, planificar, organitzar... amb tot el que això comporta de negociació, d’acceptació, de renúncia, de respecte, de saber argumentar, de comunicació i de treball en equip. Té també una important dimensió de reflexió i de formació crítica. Entenem el lleure com un espai inclusiu perquè és el millor lloc per trencar tòpics, prejudicis i estereotips.

El fet migratori a Catalunya i els processos d'identificació nacional en la població nouvinguda

En el marc de la recerca sobre identitats i nova ciutadania, l’objecte d’aquest treball és reconèixer elements clau dels processos d’identificació nacional a Catalunya en la població nouvinguda, i identificar els factors que n'afavoreixen la seva vinculació comunitària. La recerca s'ha desenvolupat en un primer bloc analitzant la perspectiva sociològica entorn a la idea d’identitat, així com l’evolució del discurs identitari a Catalunya, a fi de continuar desenvolupant amb profunditat el debat sobre identitat i nació en relació al fet migratori i la diversitat social existent. En un segon bloc d’anàlisi, la recerca fixa la mirada a una dotzena de casos treballats a través d’històries de vida de diverses realitats migratòries del nostre país corresponents a les diverses onades del segle XX, tant d’immigració espanyola com d'immigració de fora de l'Estat espanyol. La voluntat d’aquest segon bloc és extreure experiències socials d’interpretacions individuals que assenyalin quins elements permeten o dificulten la mobilitat social, quines experiències tenen valor identitari i de quin tipus, i quins fenòmens esdevenen rellevants en la configuració d’espais de referència i identificació nacional a nivell individual. Finalment s’incorpora un apartat d’entrevistes en profunditat a diversos actors socials i polítics rellevants a fi de reconèixer aquells elements que centren el discurs de la “nova cultura pública comuna”. L’objectiu és interrelacionar el discurs polític i filosòfic actual amb l’experiència biogràfica de les persones, assenyalant aquells elements que han estat significatius per a la seva identitat com a catalans i catalanes o, ans al contrari, que no han afavorit una situació en aquests termes. En aquest sentit la pregunta que vincula aquest espai de reflexió és: Quins elements afavoreixen la identificació nacional englobant la diversitat social existent i quins mecanismes d'adhesió hi podrien funcionar?

El ocio terapéutico y educativo en los centros penitenciarios. Aprenentatge i Servei en el Centre Penitenciari de Lledoners

El Aprendizaje y Servicio (APS) es una propuesta educativa que combina procesos de aprendizaje y de servicio a la comunidad en un solo proyecto. El Aprenentatge i Servei en el Centre Penitenciari de Lledoners nace de la voluntad de estudiantes y docentes de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés (URL) y del Grupo 33, una Plataforma Ciudadana de Sensibilización y Movilización, formada por más de 7.000 personas de todos los sectores de la sociedad civil, que trabaja para conseguir la reinserción real de las personas privadas de libertad. El proyecto pretende hacer frente al actual modelo de prisiones de Cataluña y promover cambios hacia un modelo rehabilitador.

La Fundación Pere Tarrés, una propuesta para el Tiempo libre familiar

La sociedad cada vez separa más a los padres de los hijos; más allá de los problemas de estructuración familiar y los nuevos modelos de familias, la realidad de trabajo del día a día, las jornadas largas de trabajo, el hecho de tener que hacer dos trabajos al mismo tiempo, pero también el concepto que tenemos de los valores y la ética que somos capaces de adquirir y creer, imposibilitan a menudo la convivencia entre padres e hijos. La Fundación Pere Tarrés hace unos años que desarrolla acciones y propuestas en este sentido, que se adapten a las nuevas realidades, y ofrece sus recursos y capital humano, para hacer posible unas vacaciones familiares en estos tiempos tan complejos que nos toca vivir

Determinants sociodemogràfics, incentius i rendiments econòmics de l'aprenentage de l'idioma Català per part de la població immigrant a Catalunya

En aquest projecte s’han estudiat diferents aspectes relacionats amb l’aprenentatge del català per part de la població immigrant. Aquest es un tema rellevant donat que les habilitats idiomàtiques dels immigrants es una altra forma de capital humà, que no només facilita la seva integració social, sinó que també incrementa les seves oportunitats laborals. En aquest estudi s’ha enfocat l’aprenentatge de l’idioma català per part de la població immigrant com una inversió de la qual es deriven costos i beneficis. Una qüestió rellevant és quins son els incentius que els immigrants que ja parlen el castellà, bé per que és la seva llengua materna o per que l’han après amb posterioritat, tenen per aprendre la llengua catalana. Aquest estudi es encara més interessant si considerem aquells immigrants que no tenen un nivell fluït del castellà, i encara més els que arriben a Catalunya sense conèixer cap de les dues llegües oficials. Aquest estudi es centra en els determinants econòmics i demogràfics del nivell de coneixement del català entre els immigrants a Catalunya. En aquest sentit, és clau determinar el rol que juguen variables com el grau d’exposició, eficiència i els incentius econòmics, com per exemple les conseqüències laborals (salaris i oportunitat de treball). Tanmateix, també es important determinar si viure en entorns on hi ha una gran concentració d’immigrants d’un mateix país exerceix un efecte depressor en l’aprenentatge del català per part dels immigrants. La segona part del projecte ha consistit en estimar un model per contrastar la hipòtesi de si el coneixement del català per part dels immigrants implica un millor salari. Per altra banda, també analitzarem si aquest coneixement del català implícita tenir accés a millors oportunitats de treball. La confirmació d’aquestes hipòtesis implicaria que els immigrants realment tenen un incentiu econòmic per invertir en l’aprenentatge del català.     

Alimentació i nutrició al Vallès Occidental. Un segle i mig de canvis i permanències: 1787-1936

En aquest treball s’analitzen els canvis que es produeixen en la dieta de la població de la comarca catalana del Vallès Occidental entre finals del segle XVIII i 1936, un període marcat per les grans transformacions econòmiques i socials que experimenta aquesta comarca amb el procés d’industrialització, d’urbanització, l’intens creixement demogràfic i la transformació de la seva agricultura. El resultat serà una millora i canvis importants en la composició de la dieta, que es poden emmarcar en el context de l’anomenada transició nutricional, i que acaben repercutint a llarg termini en un augment dels nivells de vida i de benestar de la població.

Polítiques, pràctiques i estratègies d'inserció: una mirada des de les trajectòries de les dones immigrades

Aquesta recerca, amb l’objectiu general de conèixer i analitzar els processos d’inserció al mercat laboral, les estratègies i pràctiques d’inserció, i els àmbits d’ocupació de les dones immigrades en la societat de recepció, es va plantejar com a finalitat proposar línies d'actuació i pràctiques d'atenció vers aquest col•lectiu. Sota l’eix 1 del Pacte Nacional, apunta a garantir la igualtat de drets i l’accés al mercat laboral de les persones, des de la tranversalitat del gènere. Mitjançant l’aplicació d'entrevistes semiestructurades per tal de construir "trajectòries d’immigració" de dones, i obtenir una mirada sociohistòrica i dinàmica del procés de d’inserció laboral a la societat de recepció, es va portar a terme la recerca amb la participació de 17 dones immigrades al territori català. Entre els resultats, cal destacar que: en quant als relats d’origen destaca la diversitat de motius de la immigració, posant en qüestió les tesis purament economicistes, i en relació amb les polítiques i pràctiques d’inserció laboral, podem confirmar que els esforços dels recursos d’atenció tendeixen a encertar a les dones en els nínxols laborals més precaritzats, i sobre tot generitzats. Per altre banda, l’estudi ens ha permet apropar-nos a les estratègies que fan servir les dones per a sortejar les limitacions, sobre tot legals, que es troben a la societat de recepció. Aquestes accions ens permeten analitzar l’agència de les dones immigrades i la importància de les xarxes socials i de la participació, per a una inserció sociolaboral més plena. A més de les conclusions i recomanacions contingudes en aquest document, s'ha elaborat un material didàctic que es composa de: 1. Documental "Per compte aliè" en el qual hi ha les històries d'inserció de 5 dones i; 2. Guia de 12 tallers de treball com a proposta d’intervenció, destinats als col•lectius i serveis que treballen per a la inserció.

La migració de dones estrangeres al medi rural català en el context de la transformació econòmica i social de les comunitats rurals

Aquesta recerca analitza l’impacte de l’arribada de població immigrada estrangera a zones rurals catalanes des d’una perspectiva de gènere. Observa les tendències demogràfiques i caracteritza la població estrangera que ha arribat als municipis de menys de 2.000 habitants de Catalunya, incidint especialment en els territoris on s’ha dut a terme el treball de camp i les entrevistes en profunditat: Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Ponent i el Pirineu-Aran. L'estudi mostra que la immigració estrangera ha interromput la tendència al despoblament de les àrees rurals catalanes, tot i que el percentatge d’estrangers que viuen als pobles és lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya i que la contribució al rejoveniment de les poblacions rurals és relativa. Respecte a la definició de les àrees rurals on arriben els immigrants, la recerca s’aproxima a la definició de les dinàmiques socials i econòmiques que caracteritzen les ruralitats actuals, les quals dibuixen un escenari divers i complex que va des de la continuïtat de l'activitat agrària, fins a la terciarització, la urbanització o la industrialització. En aquesta ruralitat diversa es produeix l’arribada d’una població immigrant que amb el seu treball, contribueix de manera important a la reproducció de les comunitats rurals. La recerca aprofundeix en l’anàlisi de les singularitat de les migracions femenines a les zones rurals: primer, en la visibilitat de la cadena migratòria; segon, en la recerca intencionada de l’oferta laboral de la ruralitat; tercer, en l’especificitat de la formació i funció de les xarxes migratòries en la societat d’arribada; i, quart, la debilitat de la incorporació de les dones migrants en la societat local. L’atenció i cura de la població envellida dels pobles, és una activitat laboral que ocupa a les dones estrangeres en tots els pobles estudiats on supleix l’absència d’equipaments especialitzats. La presència de les dones immigrades ha estat aprofitada per crear un sistema d’atenció informal que no transgredeix la consigna local tradicional d’envellir a casa i que demanda més afecte que professionalitat.

Evaluación de la situación del Síndrome de Burnout, Reactividad al Estrés y Calidad de Vida Profesional de los residentes de Anestesiología, Reanimación y Terapéutica del Dolor en Cataluña

Tanto el estrés cómo el Síndrome de Burnout, condicionados por factores demográficos, económicos, sociales y profesionales, afectan especialmente al colectivo médico y sobretodo a residentes. Se recogieron 154 residentes de Anestesiología que cumplimentaron tres cuestionarios : Malasch Burnout Inventory, índice de Reactividad al Estrés y Calidad de Vida Profesional. El 49,3% presentó Agotamiento Emocional alto y el 53,3% alta Despersonalización, presentando Burnout el 66,4%. El 47,9% tenía un Probable Trastorno de Estrés, y su valoración global de Calidad de Vida Profesional fue del 6,17 en una escala del 1 al 10. La incidencia de Burnout entre los residentes de Anestesiología de Cataluña es elevada, y casi la mitad de ellos probablemente padecen un trastorno de estrés.

Beyond GDP: Methodological and measurement issues in redefining “wealth”

In the last decades; a growing stock of literature has been devoted to the criticism of GDP as an indicator of societal wealth. A relevant question is: what are the perspectives to build, on the existing knowledge and consensus, alternative measures of prosperity? A starting point may be to connect well-being research agenda with the sustainability one. However, there is no doubt that there is a lot of complexity and fuzziness inherent in multidimensional concepts such as sustainability and well-being. This article analyses the theoretical foundations and the empirical validity of some multidimensional technical tools that can be used for well-being evaluation and assessment. Of course one should not forget that policy conclusions derived through any mathematical model depend also on the conceptual framework used, i.e. which representation of reality (and thus which societal values and interests) has been considered.

Passive modernization? the new human development index and its components in Italy’s regions (1871-2007)

The article presents and discusses estimates of social and economic indicators for Italy’s regions in benchmark years roughly from Unification to the present day: life expectancy, education, GDP per capita at purchasing power parity, and the new Human Development Index (HDI). A broad interpretative hypothesis, based on the distinction between passive and active modernization, is proposed to account for the evolution of regional imbalances over the long-run. In the lack of active modernization, Southern Italy converged thanks to passive modernization, i.e., State intervention: however, this was more effective in life expectancy, less successful in education, expensive and as a whole ineffective in GDP. As a consequence, convergence in the HDI occurred from the late XIX century to the 1970s, but came to a sudden halt in the last decades of the XX century.

On the foundations of well-being economics and policy

When one wishes to implement public policies, there is a previous need of comparing different actions and valuating and evaluating them to assess their social attractiveness. Recently the concept of well-being has been proposed as a multidimensional proxy for measuring societal prosperity and progress; a key research topic is then on how we can measure and evaluate this plurality of dimensions for policy decisions. This paper defends the thesis articulated in the following points: 1. Different metrics are linked to different objectives and values. To use only one measurement unit (on the grounds of the so-called commensurability principle) for incorporating a plurality of dimensions, objectives and values, implies reductionism necessarily. 2. Point 1) can be proven as a matter of formal logic by drawing on the work of Geach about moral philosophy. This theoretical demonstration is an original contribution of this article. Here the distinction between predicative and attributive adjectives is formalised and definitions are provided. Predicative adjectives are further distinguished into absolute and relative ones. The new concepts of set commensurability and rod commensurability are introduced too. 3. The existence of a plurality of social actors, with interest in the policy being assessed, causes that social decisions involve multiple types of values, of which economic efficiency is only one. Therefore it is misleading to make social decisions based only on that one value. 4. Weak comparability of values, which is grounded on incommensurability, is proved to be the main methodological foundation of policy evaluation in the framework of well-being economics. Incommensurability does not imply incomparability; on the contrary incommensurability is the only rational way to compare societal options under a plurality of policy objectives. 5. Weak comparability can be implemented by using multi-criteria evaluation, which is a formal framework for applied consequentialism under incommensurability. Social Multi-Criteria Evaluation, in particular, allows considering both technical and social incommensurabilities simultaneously.

Health inequalities among the elderly in western Europe

Background: This paper analyses gender inequalities in health status and in social determinants of health among the elderly in Western Europe. Methods: Data came from the first wave of the “Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe” (SHARE, 2004). For the purposes of this study a subsample of community-residing people aged 65-85 years with no paid work was selected (4218 men and 5007 women). Multiple logistic regression models separated by sex and adjusted for age and country were fitted. Results: Women were more likely to report poor health status, limitations in mobility and poor mental health. Whereas in both sexes educational attainment was associated with the three health indicators, household income was only related to poor self-rated health among women. The relationship between living arrangements and health differed by gender and was primarily associated with poor mental health. In both sexes, not living with the partner but living with other people and being the household head was related to poor mental health status (aOR=2.14; 95% CI=1.11-4.14 for men and aOR=1.75; 95% CI=1.12-2.72 for women). Additionally, women living with their partner and other(s) and those living alone were more likely to report poor mental health status (aOR=1.67; 95% CI=1.17-2.41 and aOR=1.58; 95% CI=1.26-1.97, respectively). Conclusions: Health inequalities persist among the elderly. Women have poorer health status than men and in both sexes the risk of poor health status increases among those with low educational attainment. Living arrangements are primarily associated with poor mental health status with patterns that differ by gender.