Presión demográfica, relaciones de clase y producción agrícola en la región de Gerona (1768-1862)

El objetivo de este artículo es doble. El carácter empírico del trabajo hace que su objetivo más inmediato sea el de caracterizar el crecimiento económico de una región históricamente definida. Los datos disponibles sobre la población y la producción agraria en el nordeste catalán dejan entrever, para el período 1768-1862, un crecimiento demográfico y un proceso de extensión de los cultivos nada sorprendentes, pero sus características no encajan con las interpretaciones tradicionales y fáciles de un crecimiento unilineal. El avance de cultivos comercializables como el vino, el aceite y el corcho permite compensar el creciente déficit de trigo de la región, pero no repercute en una pérdida de importancia del cultivo de este cereal, que se mantiene durante todo el período como el producto primordial y básico de la economía agraria gerundense. Un crecimiento económico de este tipo sólo puede ser valorado a partir de un análisis pormenorizado de la organización del trabajo agrario y de las relaciones de clase que condicionan esta organización. La región de Gerona se convierte así en un laboratorio para reflexionar sobre la importancia de las relaciones humanas en los procesos económicos. Es este marco teórico el que permite hablar de un segundo objetivo del trabajo, que no es otro que el de desarrollar una idea central: sólo el análisis de las relaciones de clase permite conocer y comprender el desarrollo histórico -y por lo tanto las características del crecimiento económico- de una sociedad

Centre d’estudiants de la UdG

Creació d’un nou equipament dins del campus de Montilivi de la Universitat de Girona que millori els serveis i ordeni l’entorn. Aquest nou edifici substituiria els mòduls prefabricats que hi ha actualment . Per a l’elaboració del projecte es fa un estudi del tres campus de la UdG, de la seva situació dins de la ciutat de Girona i de la seva evolució històrica

Centre d’estudiants de la UdG

Creació d’un nou equipament dins del campus de Montilivi de la Universitat de Girona que millori els serveis i ordeni l’entorn. Aquest nou edifici substituiria els mòduls prefabricats que hi ha actualment . Per a l’elaboració del projecte es fa un estudi del tres campus de la UdG, de la seva situació dins de la ciutat de Girona i de la seva evolució històrica

La Secció d'Arqueologia del GEiEG

Amb aquesta recerca es pretén donar veu a un tipus d‘investigació científica articulada a partir de les excursions científiques i que actualment està quasi en desús. Els integrants del GEiEG que es dedicaven a l'arqueologia havien de compaginar aquesta afició amb la professió i la majoria no havien estat formats en història, sinó que la seva era una formació autodidacta. Diversos personatges relacionats amb el món cultural gironí dels anys 30 foren qui van posar en marxa la investigació arqueològica. Amb aquest treball es vol recuperar un episodi de la història de l‘arqueologia gironina, molt poc investigat i quasi oblidat i directament vinculat amb el context històric i social de la Segona República. Concretament hem investigat la formació de la Secció d‘Arqueologia del GEiEG, com es va anar creant, qui la formava, com van anar dotant-la de bibliografia bàsica sobre arqueologia, el local que tenien, la seva col•lecció, les seves publicacions. Hem volgut veure què va passar amb el fons arqueològic, si les col•leccions que formaven el fons foren entregades intactes, si hi havien altres col•leccions privades dins aquest fons. Volíem saber si totes les peces provenien del GEiEG o d‘altres fonts. També volíem saber si els altres socis tenien col•leccions privades. Per una altra banda també volíem estudiar i investigar la creació de la col•lecció de peces arqueològiques anteriors a la formació del grup, així com veure qui eren les persones interessades en l‘arqueologia. I finalment volíem conèixer els usos del fons des de la seva donació fins els nostres dies. Alhora ens ha permès veure com des de les comarques s‘intentaven realitzar troballes al marge de Barcelona i com es van localitzar important jaciments de Girona i els seus voltants a partir de les excursions científiques i les sortides del GEiEG

La Història oral com a patrimoni cultural immaterial: estudi de cas

En aquest treball es parteix de la concepció que la història oral i les històries de vida són elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. S’exposa el testimoni d’un ciutadà de Girona, Narcís Lecha, el meu avi matern, durant el període de la Segona República, la Guerra Civil i l’exili. A partir del qual extraurem diferents aspectes col•lectivament rellevants. L’objectiu principal d’aquest treball és l’estudi i la difusió d’una història de vida que ens aporta coneixement sobre un període cabdal de la nostra història

La Història oral com a patrimoni cultural immaterial: estudi de cas

En aquest treball es parteix de la concepció que la història oral i les històries de vida són elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. S’exposa el testimoni d’un ciutadà de Girona, Narcís Lecha, el meu avi matern, durant el període de la Segona República, la Guerra Civil i l’exili. A partir del qual extraurem diferents aspectes col•lectivament rellevants. L’objectiu principal d’aquest treball és l’estudi i la difusió d’una història de vida que ens aporta coneixement sobre un període cabdal de la nostra història

El sistema verbal español según Samuel Gili Gaya

En este artículo nos centramos en uno de los temas de la gramática española más complejos: la conjugación verbal. A partir de la obra de Samuel Gili Gaya (1961), Curso superior de sintaxis española, analizamos en obras gramaticales representativas de la segunda mitad del siglo XX el estudio de este tema considerando la presencia de las teorías de Gili Gaya. Con ello, pretendemos comprobar nuestra hipótesis inicial: las ideas lingüísticas de este autor suponen, en gran medida, la unión de la Gramática tradicional con enfoques posteriores.

La Seu Vella de Lleida i la introducció de l'arquitectura gòtica a Catalunya

This study is trying to evidence how Gothic entered Catalonia in the XIII century, specially in the Seu Vella of Lleida. First only partially with the introduction of isolated elements that, essentially, did not alter the leading Romanesque, particularly the prompted arch and the cross vault; but on the last third of the XIII century, the gothic elements are well manifested leading to its total introduction in 1300.

Propietarios, aparceros y expedientes judiciales. La lucha por la tierra en Lleida durante el primer franquismo

El objetivo del trabajo es el de analizar las posibilidades que ofrecen las actas de conciliación de los juzgados de paz municipales como fuente privilegiada para el estudio de la conflictividad rural durante el siglo XX. Pretende mostrar cómo las actas permiten (todo y siendo muy difícil una aproximación cuantitativa exhaustiva) un análisis cualitativo que proporciona una imagen distinta y complementaria del impacto de las coyunturas económicas y las políticas agrarias sobre las unidades de producción domésticas: una imagen donde la lucha cotidiana por la propiedad y tenencia de la tierra, el endeudamiento y el incumplimiento de las obligaciones hereditarias, entre otros muchos, son aspectos que emergen a la superficie. En la medida en que, además, dicho análisis empírico se inscribe en un contexto (el de las tierras de Lleida durante los años de la autarquía económica) que ya empezamos a conocer con bastante minuciosidad, los resultados obtenidos adquieren una nueva dimensión y permiten calibrar de un modo más preciso los costos sociales que supuso, para la mayor parte de la población rural de la Cataluña interior, la puesta en funcionamiento del programa económico del régimen del general Franco. PALABRAS CLAVE: Conflictividad, franquismo, juicios, Cataluña, Lleida.

Evolution of Genetic Techniques: Past, Present, and Beyond.

Genetics is the study of heredity, which means the study of genes and factors related to all aspects of genes. The scientific history of genetics began with the works of Gregor Mendel in the mid-19th century. Prior to Mendel, genetics was primarily theoretical whilst, after Mendel, the science of genetics was broadened to include experimental genetics. Developments in all fields of genetics and genetic technology in the first half of the 20th century provided a basis for the later developments. In the second half of the 20th century, the molecular background of genetics has become more understandable. Rapid technological advancements, followed by the completion of Human Genome Project, have contributed a great deal to the knowledge of genetic factors and their impact on human life and diseases. Currently, more than 1800 disease genes have been identified, more than 2000 genetic tests have become available, and in conjunction with this at least 350 biotechnology-based products have been released onto the market. Novel technologies, particularly next generation sequencing, have dramatically accelerated the pace of biological research, while at the same time increasing expectations. In this paper, a brief summary of genetic history with short explanations of most popular genetic techniques is given.

Growth variability of Scots pine (Pinus sylvestris) along a West-East gradient across northern Fennoscandia: a dendroclimatic approach

We performed a spatiotemporal analysis of a network of 21 Scots pine (Pinus sylvestris) ring-width chronologies in northern Fennoscandia by means of chronology statistics and multivariate analyses. Chronologies are located on both sides (western and eastern) of the Scandes Mountains (67°N-70°N, 15°E-29°E). Growth relationships with temperature, precipitation, and North Atlantic Oscillation (NAO) indices were calculated for the period 1880-1991. We also assessed their temporal stability. Current July temperature and, to a lesser degree, May precipitation are the main growth limiting factors in the whole area of study. However, Principal Component Analysis (PCA) and mean interseries correlation revealed differences in radial growth between both sides of the Scandes Mountains, attributed to the Oceanic-Continental climatic gradient in the area. The gradient signal is temporally variable and has strengthened during the second half of the 20th century. Northern Fennoscandia Scots pine growth is positively related to early winter NAO indices previous to the growth season and to late spring NAO. NAO/growth relationships are unstable and have dropped in the second half of the 20th century. Moreover, they are noncontinuous through the range of NAO values: for early winter, only positive NAO indices enhance tree growth in the next growing season, while negative NAO does not. For spring, only negative NAO is correlated with radial growth.

Fantasmas insurrectos

Aquí se verá cómo la senda marcada por la heterología de Bataille, nueva ciencia de los fantasmas nacida de las ruinas del racionalismo ilustrado y del monoteísmo religioso, permite trazar el mapa de otras sendas, ocultas y secretas, que también buscaron la insurrección contra la razón dominante en el cuerpo social y en el cuerpo individual; y se verá sobre todo, finalmente, paseando por el viejo París en compañía de Desnos, cómo las cruentas victorias sobre nuestros fantasmas, así como los monumentos que las celebran, se han erigido siempre a costa de los inocentes

Sistemas agrarios sustentables y transiciones en el metabolismo agrario: desigualdad social, cambios institucionales y transformaciones del paisaje en Catalunya (1850-2010)

How did farmers maintain soil fertility as they cultivated the same land over decades and centuries? How did they transfer energy and nutrients (nitrogen, potassium, phosphorous) across the landscape to fertilize crops? How did farmers structure landscapes (field, pasture, woodland) to sustain communities, ensure long-term productivity, and produce profits? We summarize in this article the results of the ongoing research on the last stage of organic agriculture in Catalonia carried out by our project. We also outline the forthcoming steps to continue our research.