999 resultados para Jack D. Ninemeier
Resumo:
Estudi del comportament agronòmic de 22 portaempelts de presseguer dinterès per les principals varietats conreades a Catalunya.
Resumo:
Em exemplares de B. tenagophila, capturados em ambiente natural, foram encontradas paranfistomocercárias de precoce encistamento. Procedeu-se à infecção, per os, de animais de biotério; em camundongos e ratos, verificou-se o desenvolviemnto de trematóide paranfistomídeo desconhecido e que, por suas características, não se enquadra nos g~eneros conhecidos de Paramphistomidae de mamíferos. Para o parasito em apreço é proposta a denominação Paraibatema inesperata n.g, n.sp.. A partir de miracídios, oriundos de ovos eliminados pelos roedores em experiência, procurou-se infectar B. tenagophila e B. glabrata, criadas no moluscário. Verificou-se ser ativa a penetração dos miracídios no tecido do molusco, sendo freqüente a formação de tumorações nas antenas. A evolução experimental no hospedeiro intermediário apresenta-se lenta; ao fim de 40 dias de pós-infecção, não se observou a formação de esporocistos, rédias e cercárias.
Resumo:
Des de 1988 l’IRTA a la seu de l’EEE està portant a terme els assajos de registre davaluació agronòmica de les noves varietats darròs a Catalunya. Per a que una nova varietat darròs quedi enregistrada ha de ser assajada al menys durant dos anys, al final dels quals una Comissió Avaluadora decidirà si la varietat en qüestió pot quedar enregistrada. La varietat serà objecte destudi per part de la Comissió un cop sigui superat l’assaig didentificació varietal.
Resumo:
El treball de recerca que aquí es presenta és l’estudi dels tres primers "elementa" de la "Geometriae Speciosae Elementa" (Bolonya, 1659) de Pietro Mengoli (1625-1686), que fou possiblement el deixeble més original de Bonaventura Cavalieri (1598-1647). En aquesta obra Mengoli desenvolupa un nou mètode per calcular quadratures utilitzant una teoria numèrica anomenada de “quasi proporcions”. Mengoli fonamenta les quasi proporcions en la teoria de proporcions del llibre cinquè dels "Elements" dEuclides, a la qual hi afegeix unes nocions originals: raó “quasi nul•la”, “quasi infinita” i “quasi un nombre”. Una exhaustiva anàlisi daquesta teoria demostra l’originalitat de l’obra de Mengoli tant pel que fa a la seva forma dexposició com pel que fa al seu contingut.
Resumo:
La recerca es centra en l'obra de divulgació científica d'Antoni Bergnes de las Casas al llarg del segle XIX a Barcelona. En les obres i revistes que publicà destaca la difusió de noves concepcions en la història natural. En elles es divulga la teoria evolucionista de Lamarck i d'altres models evolutius similars, però que defensen la intervenció divina en el procés. Aquests fets posen de manifest la presència de teories evolutives a Catalunya i a Espanya en la primera meitat del segle XIX, i de la teoria evolucionista de Lamarck a principi dels anys seixanta del segle.
Resumo:
Els formats de compressió amb pèrdua permeten elevades raons de compressió amb una qualitat de la imatge notable per a raons de compressió moderades. Aquesta memòria de recerca pretén valorar la influència de la compressió amb pèrdua sobre la classificació digital sobre dos tipus dusos del sòl (forestal i agrícola) i en dues àrees de diferents nivells de fragmentació per a cada us del sòl. L’àrea classificada augmenta a nivells de compressió elevats, especialment usant el format JPEG. L’encert de la classificació disminueix a nivells de compressió elevades. En general el format JPEG2000 dna millors resultats que JPEG.
Resumo:
El "Lecciones de Historia Natural", publicat a Barcelona l'any 1820, és considerat el primer llibre de text sobre història natural original i publicat en llengua castellana. El seu autor, Agustí Yàñez, fou un personatge molt conegut de la societat barcelonina de la primera meitat del segle XIX i una peça principal en el desenvolupament de l'ensenyament universitari de la farmàcia i en la difusió de la ciència a la societat. L'estudi del seu llibre de text i el d'altres fonts permeten copsar com s'ensenyava la història natural al Col·legi de farmàcia de Barcelona en aquell període.
Resumo:
L’anàlisi de l’estat actual dels equipaments i activitats deducació ambiental (EA) en l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) ha detectat un grau de desenvolupament molt baix daquesta disciplina. Per aquest motiu, s’elabora una nova eina, amb l’objectiu destablir unes pautes per a l’elaboració duna activitat dEA concreta: els itineraris dEA; i així ampliar l’escassa oferta actual. El protocol per al disseny ditineraris dEA, dna unes directrius per a estandarditzar la descripció i l’anàlisi de la zona proposada. La finalitat del qual és facilitar i agilitar la implantació ditineraris que presentin unes condicions mínimes establertes. La eficiència daquesta eina, queda verificada amb els resultats obtinguts en la realització de dues proves pilot en dues zones amb possibilitats de desenvolupar-hi itineraris dEA. Una de les zones ha quedat descartada, per l’incompliment dun dels criteris que s’ha definit en el protocol com a imprescindibles pel bon desenvolupament de l’activitat que es planteja. Mentre que en l’altre zona, el compliment de totes aquestes condicions o criteris, fan viable la implantació de l’itinerari dEA, duent a terme així el seu posterior disseny. Malgrat l’estudi es centri en un espai natural protegit concret, és una eina que pretén ser extrapolable en daltres espais daquesta categoria.
Resumo:
El present treball pretén avaluar l’impacte de les activitats agràries sobre les aigües subterrànies, al Baix Empord. La ramaderia intensiva genera uns residus que l’agricultura no és capaç dassumir. Els excedents generats s’infiltren al subsòl, generalment en forma de nitrats (NO3-), provocant la contaminació de les aigües subterrànies. Aquesta pot provocar greus problemes ecològics en els sistemes aquàtics, i afectar a la salut humana. S’ha realitzat un balanç de nitrogen per a les zones agrícoles de l’àrea destudi, avaluant els diversos processos que incorporen o extreuen nitrogen al sòl. Paral·lelament, s’ha estudiat el consum daigua provocat pel diversos sectors presents a la zona destudi, per tal davaluar quantitativament la pressió que provoquen sobre els aqüífers. Els resultats obtinguts mostren que la majoria de municipis estudiats generen excedents de nitrogen, justificant la presència de nitrats al subsòl.
Resumo:
L’efecte de la freqüència dincendis sobre la dinàmica de les comunitats vegetals mediterrànies ha estat estudiada a la península del cap de Creus. S’han realitzat observacions en 24 parcel·les per percebre canvis en l’estructura i composició de les comunitats vegetals en funció de la freqüència de foc (de 1 a 5 incendis en una mateixa parcel·la) i de les estratègies regeneratives postincendi que presenten les espècies (rebrotació i germinació). Una elevada freqüència dincendis va associada a una disminució de l’abundncia de les espècies llenyoses rebrotadores obligades i de les espècies llenyoses germinadores obligades. Daquestes últimes, les espècies del gènere Cistus acaben desapareixent a freqüències altes de foc. Les espècies rebrotadores facultatives es mantenen indiferents a la freqüència dincendis, fet que els permet ser les dominants als estrats arbustius de les comunitats a freqüències elevades de foc. S’observa una tendncia a l’increment despècies herbàcies, incloses les gramínies, a major números de focs. Brachypodium retusum és dominant en totes les àrees, demostrant una gran capacitat de colonització i regeneració postincendi. Aquests resultats suggereixen una transformació de les comunitats vegetals dominades per espècies arbustives llenyoses a estructures més simplificades dominades per herbàcies, establint-se un mecanisme de retroalimentació entre aquestes i el foc.
Resumo:
El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) va ser creat l’any 2003. A causa de la seva recent creació, manca el desenvolupament de moltes de les seves àrees. Actualment, el parc està creant una xarxa ditineraris dEducació Ambiental (EA). Per aquesta raó, és interessant dedicar aquest treball al disseny dun itinerari dEA a la zona de Comes de Rubió, situada dins l’àmbit territorial del PNAP. L’objectiu principal del present projecte és l’elaboració daquest itinerari amb els recursos necessaris per tal que sigui implementable duna manera immediata. Per tal danalitzar la viabilitat de l’itinerari s’ha aplicat el protocol de valoració dissenyat pel grup Edukamb. La puntuació que s’ha obtingut ha estat 61 sobre 100, fet que indica que l’itinerari és viable tot i que compta amb algunes mancances. S’ha constatat que les condicions de l’itinerari són idnies per poder ser visitat pel públic en general, entre altres coses per la forma circular de l’itinerari, per tenir 3 km de recorregut i per disposar duna gran varietat daspectes dinterès. En el disseny de l’itinerari s’ha definit el recorregut, s’han determinat els elements dinterès, s’han proposat 5 parades, s’han dissenyat els materials pedagògics, s’ha definit la situació de la senyalització i s’han proposat correccions per a les mancances detectades en el protocol, entre altres, una millora en l’accessibilitat al punt dinici i la construcció de passeres en els punts potencialment erosionables. Les principals pautes a seguir a l’hora delaborar el material pedagògic han estat la integració de l’aspecte social amb el natural i la promoció de la sensibilització envers el medi ambient.
Resumo:
La conca del riu Quiroz, al nord del Perú, està influenciada per dues zones dendemisme daus i conté quatre àrees importants per a la conservació daus. Malgrat això, la informació sobre l’avifauna present a la conca és poc coneguda ja que no s’ha realitzat, fins al moment, cap estudi avifaunístic del global de la conca. En aquest estudi s’han mostrejat nou zones de la conca. A cadascuna s’ha valorat el potencial per al desenvolupament de l’aviturisme i la seva importància per a la conservació de les aus. A més, s’ha calculat un índex que permet valorar l’aviturisme i la conservació conjuntament. Els mostrejos realitzats a la conca demostren la seva riquesa avifaunística doncs, en una superfície mostrejada de 684ha, s’hi han reportat 151 espècies de les quals 34 són endmiques i 7 estan catalogades com a amenaçades. Al llarg de la conca s’han identificat tres zones amb una importància ornitològica per damunt de la resta. Suyo és la zona de la conca amb un potencial aviturístic més elevat. ChinChin, el lloc amb més importància i possibilitats de dur a terme actuacions encaminades a la conservació. Yanta, destaca en ambds sentits sent el desenvolupament de l’aviturisme la millor alternativa per garantir la conservació de la zona i, en especial, la seva diversitat avifaunistica.
Resumo:
En el perímetre del parc es troben gran nombre dedificacions amb mancances de subministrament elèctric per la gran dispersió de la població de la comarca. L’objectiu daquest estudi és desenvolupar un protocol per determinar la viabilitat de l’energia fotovoltaica en edificis aïllats i aplicar-la de forma pilot a dos edificis gestionats pels responsables del Parc Natural de l’Alt Pirineu: el Centre de Logística i Manteniment (CLM) i el Refugi del Fornet. Aquests han estat escollits per la seva representativitat com a edificis aïllats de la xarxa elèctrica convencional. S’ha elaborat una metodologia pròpia, el Protocol dinstal·lació denergia fotovoltaica en edificis aïllats de la xarxa elèctrica. S’ha realitzat una anàlisi de sensibilitats del dimensionat fotovoltaic davant la modificació de diversos paràmetres rellevants. Això ha permès determinar les característiques òptimes de viabilitat per als dos edificis en estudi i el cost de la instal·lació fotovoltaica (17.183€ el CLM i 164.815 € el Refugi del Fornet). Els resultats obtinguts en els dos edificis pilot han mostrat el gran cost relatiu entre l’energia fotovoltaica i l’energia elèctrica produïda a partir de combustibles fòssils.
Resumo:
Aquest treball té com a principal objectiu analitzar l’evolució del sòl urbà als pobles de la Vall dÀneu, dins l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu. La Vall dÀneu, situada en el Pirineu axial català, està formda pels municipis de l’Alt Àneu, Espot, Esterri dÀneu i La Guingueta dÀneu, i amb un total de 24 poblacions, totes elles per sota la cota de 1500 m. A mitjans del segle passat, el conjunt de pobles de la Vall mostraven una homogeneïtat envers la seva grandaria i distribució, on l’alçada no era un factor determinant. En les darreres dcades, la Vall dÀneu ha experimentat un creixement demogràfic i econòmic, basat en el sector serveis (estacions desquí, turisme rural, esports daventura, etc.). Aquest gir econòmic ha desencadenat un creixmenet de les poblacions, accentuat en els últims anys. Aquest no ha estat homogeni, sinó que s’ha focalitzat en determinades zones segons el període. Així, en els darrers anys, aquest creixement s’ha centrat en els pobles propers a les pistes desquí i segons les previsions del PTPAPiA per l’any 2026, la tendncia seguirà sent la mateixa.