1000 resultados para Indústria de la confecció -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
En aquest estudi, explicar i analitzar aquests processos innovadors de conceptualitzaci dels aspectes lingstics del turisme. L'objectiu ltim s explorar les possibilitats i perspectives que aquesta nova lnia de treball pot obrir dins el context de l'oferta turstica barcelonina, cosa que tamb afecta la projecci turstica de Catalunya i dels Pasos Catalans. En termes generals, s'ha de constatar que l's de les llenges en activitats turstiques s'emmarca dins una poltica genrica de projecci de la prpia identitat i de promoci del patrimoni cultural. s per aix que aquest treball tamb cont reflexions i propostes per a l'articulaci del turisme cultural a Barcelona i Catalunya en base a la identitat i la cultura catalanes, amb el benents que els termes "identitat" i "cultura" s'usen en un sentit ampli que incorpora la prpia diversitat cultural i la producci artstica contempornia al costat dels referents histrics, lingstics i culturals que singularitzen la societat catalana.Aquest text est organitzat en tres blocs. El primer bloc tracta diverses qestions prvies, que ajuden a entendre els principis i conceptes que fonamenten aquest estudi, com sn a) la justificaci d'aquest estudi i, en definitiva, de la necessitat d'invertir en llengua i cultura en l'mbit del turisme barcelon, que actualment lidera l'oferta de turisme cultural a Catalunya; b) el procediment que s'ha seguit per a fer l'estudi i la definici dels conceptes ms importants; c) una explicaci general de les connexions molt estretes que hi ha entre processos econmics i processos sociolingstics i que determinen la forma com les persones valoren les llenges prpies i les dels altres en diversos mbits socials, incloent-hi el mn econmic; i finalment, d) unes consideracions sobre el turisme cultural, aix s, all que fa que tingui sentit com a experincia d'interacci entre persones i cultures. En el segon bloc es presentaran experincies de marketitzaci de llenges i identitats en diversos pasos. Em centrar bsicament en els sectors de la publicitat i del turisme i, especficament, en les activitats que comporten l's de llenges no conegudes o poc conegudes pels clients. La secci sobre turisme est organitzada segons les llenges i, per al cas de les llenges cltiques de les Illes Britniques i per al Canad, es subdivideix en diverses regions. Tot i que far alguns comentaris sobre els processos de marketitzaci de les grans llenges, em centrar en experincies associades a llenges minoritries o polticament minoritzades. Aix es justifica pel fet que les destinacions associades a grans llenges dominants dins el propi territori fins ara no s'han plantejat el rol de la llengua dins la prpia oferta turstica, excepte en all que afecta al mercat d'ensenyament d'idiomes, aspecte sobre el qual parlar tamb breument.El tercer bloc cont una valoraci de conjunt sobre la trajectria histrica de les poltiques turstiques a Barcelona i a Catalunya, amb els condicionants que poden facilitar l'articulaci d'una oferta slida en matria de turisme cultural. S'hi valora tamb la posici que ha tingut tradicionalment la llengua catalana en el mn del turisme i s'elaboren propostes i lnies de treball en base a les experincies analitzades al bloc 2. Veurem com, des del punt de vista sociolingstic, les activitats turstiques plantegen reptes i oportunitats d'ndole molt diversa: a) l'accs a espais o manifestacions culturals per part dels turistes i el seu impacte, b) el valor semitic de les llenges en la caracteritzaci i diferenciaci de productes i c) l'encaix entre les poltiques culturals i les turstiques, que pot implicar de formes complexes els diversos actors dels sectors econmic, poltic i cultural. L'estudi acaba amb un catleg de propostes de desplegament d'una poltica turstica basada en el patrimoni lingstic, cultural, artstic i histric catal, que ajudi a complementar i a reforar l'oferta actual catalana, que gira principalment a l'entorn del clima i la platja.Versi en angls del document: http://uoc.academia.edu/JoanPujolar/Papers/889133/Language_Culture_and_Tourism_Perspectives_in_Barcelona_and_Catalonia
Resumo:
En aquest estudi, l'aplicaci regressiva de tcniques com la prospecci arqueolgica, la foto i cartointerpretaci, els SIG i el buidatge documental han perms la reconstrucci diacrnica del paisatge de l'rea de la Maana-Trmens-Rovirs (Begues). L'estudi paisatgstic del Garraf revesteix un singular inters per la seva condici muntanyenca i la seva intensa antropitzaci. Els entorns de muntanya sn medis especialment sensibles a processos de canvi, especialment en el cas del masss del Garraf, proper a importants nuclis d'habitaci des de l'antiguitat. El nostre treball mostrar com, en ocasions, el canvi paisatgstic ha estat irreversible al masss.
Resumo:
Lobesitat infantil, s un dels problemes de salut pblica ms greus del segle XXI, on la prevalena ha augmentat de manera alarmant a nivell mundial. Aquesta es defineix com una malaltia crnica i multifactorial, que sol iniciar-se en la infantesa i a ladolescncia. Lobjectiu principal daquest estudi s conixer la prevalena de sobreps i obesitat en la poblaci adolescent de Girona, i relacionar amb aquesta, els hbits alimentaris, els hbits dactivitat fsica, lentitat de linstitut-escola, hores de son i nivell mxim destudis dels progenitors. Material i mtodes: Estudi descriptiu, observacional i transversal sobre una mostra de la poblaci adolescent de Girona de 14 a 16 anys (n=185), els quals sels va administrar un qestionari on es van recollir les variables relacionades amb lestudi. Lobesitat i el sobreps es van definir com valors de lndex de massa corporal iguals o superiors als valors dels percentils 97 i 85, respectivament, de les taules de referencia de la OMS de 2007. Resultats: La prevalena de sobreps i dobesitat en la poblaci adolescent de Girona s del 20% i del 3,78%, respectivament. El sobreps i lobesitat (23,78%) ha afectat ms al sexe mascul (27,7%) respecte el femen (19,8%). Sha establert relaci significativa entre la prevalena de sobreps i obesitat amb el nivell mxim destudis dels progenitors. Hi ha ms prevalena de sobreps i obesitat a linstitut pblic en vers el privat amb un 26,7% respecte el 18,5%. Conclusions: Segons la bibliografia consultada, la poblaci adolescent de Girona presenta ms elevada la prevalena de sobreps per no pel que fa la prevalena dobesitat
Resumo:
L'objectiu del projecte s definir les caracterstiques tcniques i les mesures derevegetaci i adequaci ambiental que shan de portar a terme durant lexecuci deles obres de recuperaci de lespai degradat per lhome, com a conseqncia dediverses actuacions realitzades, que han sotms a un estat destrs la zona.Per a lelaboraci daquest projecte shan tingut en compte les accions msdeterminants que han comportat lestat actual de la zona:- Activitat extractiva Congostell. Vilanova del Valls (X,Y: 442527.2,4602558.8). Activitat extractiva establerta dins domini pblic hidrulic. Ubicada, en la seva major part, al municipi de Vilanova del Valls i enuna menor superfcie, dins lmbit del projecte. Durant el perode defuncionament de lextractiva, es va extreure fora material de la zona destudi. Actualment no est en actiu i no sha iniciat la restauraci.- Obra civil Projecte Artria Planta del Ter Estaci de la Trinitat Tram II. LaRoca del Valls Montorns del Valls. s una obra consistent en el soterrament duna canonada de dimetre 2200mm per transport daigua i no contemplada en el Pla General dOrdenaci Municipal. - Obra civil Projecte Artria Planta del Ter Estaci de la Trinitat Tram II. La Roca del Valls Montorns del Valls. s una obra consistent en el soterrament duna canonada de dimetre 2200mm per transport daigua i no contemplada en el Pla General dOrdenaci Municipal. - Obra civil de la construcci del tren dAlta Velocitat Espanyol (AVE),concretament la lnia Madrid-Zaragoza-Barcelona-Frontera Francesa.Sutilitza part de lmbit destudi com acopi de terres sobrants de lobra Aquestes activitats han afectat de forma desigual la zona on subica el projecte. Lactivitat extractiva i la canonada daigua han afectat directament el terreny, ja que tots els treballs de lactivitat han tingut lloc dins lmbit destudi, mentre que la construcci de lAVE ha comportat el pas de camions per la zona i labocament de les terres.El promotor del projecte s lAjuntament de La Roca del Valls (Valls Oriental)
Resumo:
L'informe es centra en la publicaci cientfica especialitzada en l'mbit temtic propi de l'ETSETB: l'enginyeria de telecomunicacions i l'electrnica. Es comparen indicadors bibliomtrics de la UPC i l'ETSETB amb els d'altres universitats europees amb activitat de recerca notable en l'rea de les telecomunicacions i l'electrnica.
Resumo:
L'informe es centra en la publicaci cientfica especialitzada en l'mbit temtic propi de l'ETSETB: l'enginyeria de telecomunicacions i l'electrnica. Es comparen indicadors bibliomtrics de la UPC i l'ETSETB amb els d'altres universitats europees amb activitat de recerca notable en l'rea de les telecomunicacions i l'electrnica.
Resumo:
Lobjecte destudi daquest projecte final, s el mercat del vi espanyol als Estats Units. Es tracta dun mercat relativament jove degut a que la cultura del vi per un nord-americ amb una renda mitja es nova. Encara aix, els Estats Units es el tercer pas amb major consum per volum del mn. Per tal de poder entendre millor aquest mercat, sestudiaran les diferents caracterstiques del pas, les regions on es produeix el vi i la seva distribuci i els diferents agents que simpliquen en aquest procs en el pas. Un cop analitzat els aspectes econmics i les caracterstiques ms importants dEstats Units, es realitzar una anlisi de loferta i de la demanda del sector del vi en aquest pas per poder realitzar una comparativa ms endavant amb el mercat del vi espanyol i de la perspectiva que es t a Estats Units sobre aquest tipus de vi. Un aspecte molt important que sha observat es la dificultat daccs al mercat del vi a Estats Units. Per aix, sha dedicat un captol sencer a analitzar els diferents controls i regulacions que shan de tenir en compte alhora dimportar vi a aquest pas americ. Per ltim, es realitza un anlisi del mercat del vi espanyol i la perspectiva que es t dels vins espanyols a Estats Units. En aquest captol sanalitzar sobre tot la producci, el consum i les exportacions espanyoles i sexplicar amb detall el concepte de denominacions dorigen.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball de recerca s el destablir una Ruta sobre el Patrimoni Industrial de la Garrotxa amb la finalitat de potenciar el patrimoni industrial de la comarca; fomentar la seva protecci, rehabilitaci i preservaci; aix com tamb fer accessible aquest patrimoni als visitants i habitants donant a conixer diferents tipus daccs a la ruta: a peu, amb bicicleta o amb cotxe
Resumo:
Les cerimnies i rituals de l'edat mitjana han tingut sempre una imatge romntica i alhora plena de fantasia. Ens imaginem fcilment els cavallers de la Taula Rodona i el rei Arts amb l'espasa Exclibur a la m. La histria de Catalunya ens pot oferir moments semblants: la coronaci dels reis de la Corona d'Arag, amb tota la solemnitat i magnificncia que aquestes cerimnies exigeixen. Tenim, per exemple, la descripci que Ramon Muntaner ens ha lliurat, en la seva Crnica, de la coronaci del rei Alfons el Benigne (1328), plena de detalls enlluernadors i d'una gran plasticitat. Ara b, la narraci de Muntaner s realment fidel a all que ha tingut lloc, o ms aviat s una eina de propaganda poltica destinada a glorificar la Corona d'Arag i a justificar el seu autor?
Resumo:
Un malalt s, per sobre de tot, un ciutad amb drets,un dels quals s el de rebre informaci adequada sobre la prpia malaltia. A partir d"experincies dels Estats Units, es mostra que l"exercici d"aquest dret exigeix la participaci tant de metges com de bibliotecaris. Finalment, es reivindica el paper del bibliotecari ents com a gestor de la informaci medico-sanitria adreada a metges, pacients i familiars.
Resumo:
El treball es centra principalment en el disseny de la installaci geotrmica exterior i del terra radiant de l'interior. El disseny es basa en aconseguir el confort de calefacci i s'aprofita el fet de que s'utilitza un sistema reversible per aportar el mxim confort durant l'pocade refrigeraci. Es realitza un estudi de les possibles alternatives per a la installaci, tamb s'observaran els aparells i accessoris escollits per a la implantaci de la installaci.
Resumo:
El present document es centra en un dels edificis ms emblemtics i de ms valor patrimonial de la ciutat de Tortosa, la Catedral de Santa Maria, i dintre d'aquest, en la capalera de la nau central, l'absis, tot durant la seva construcci entre els segles XIV i XV. L'objectiu principal s aconseguir un recull suficient de dades que expliquin diverses idees d'autors, arquitectes, enginyers, etc. que tractin aquests temes, i extraure al final, una idea general que ens permeti realitzar una hiptesi sobre la metodologia constructiva aplicada, i sobre els elements auxiliars que es van utilitzar en aquell moment.
Resumo:
Estudi de la dinmica poblacional de la guatlla, a partir de 507 mostres dales provinents de les provncies de: Ourense, Lle, Soria, Osca i Cadis durant la campanya 2008. Els estudis que shan realitzat sn: Identificar possibles diferncies en les variables biomtriques analitzades; Quantificar la superfcie til, la densitat relativa i la densitat absoluta; Determinar i comparar lestructura de les poblacions a partir dels ndexs: ra de sexe i ra dedat; Avaluar lestat de la muda de les guatlles; Calcular el perode declosi dels individus; Extreure una srie de conclusions sobre la biologia i la caa de lau.
Resumo:
En aquest treball, podem consultar un estat de la qesti que repassa quines han estat les corrents epistemolgiques que han influenciat la forma de pensar, analitzar i prevenir el conflicte i el delicte des de lptica espacial. A ms a ms, tamb podem veure un treball empric basat en estadstiques de denncies policials a la ciutat de Lleida i en els resultats obtinguts a partir de lenquesta de victimitzaci realitzada al municipi. Aquestes dades, ens han servit per trobar un punt de la ciutat on shi concentra un tipus de delicte que segueix una lgica locacional estructural i un emplaament on shi dna una elevada percepci dinseguretat per arribar a plantejar-nos un canvi en aquell espai que ens ajudi a reduir aquests ndexs.
