Trichomycete Fungi (Zygomycota) Associated with the Digestive Tract of Simulium goeldii Cerqueira & Nunes de Mello and Simulium ulyssesi (Py-Daniel & Coscarón) (Diptera: Simuliidae) Larvae, in Central Amazônia, Brazil

Trichomycete fungi are associated with digestive tract of black fly larvae. These fungi have not been studied in Brazil, knowing them and their relationship with black flies could be an alternative to control vector populations. The objectives of this study were to survey the Trichomycete fungi associated with larvae of Simulium goeldii and S. ulyssesi, and to determine if there is specificity and/or difference in the infection rates in these species. Black flies were collected in Central Amazônia, Brazil. Three genera of Trichomycetes were found: Harpella, Genistellospora and Smittium. All these fungi were common to both black fly species.

Efectividad de la Vacuna Neumocócica Polisacarida Polivalente en la prevención de enfermedad invasiva por neumococo en personas mayores de 60 años.

INTRODUCCIÓ La vacuna pneumocòccica polisacàrida polivalent (VPP-23) es recomana en ancians i persones d'alt risc. No obstant això, la seva efectivitat en la prevenció d'infeccions per pneumococ és controvertida. Aquest estudi avalua l'efectivitat de la vacunació en la prevenció de malaltia pneumocòccica invasiva (MPI) en persones majors de 60 anys. METODOLOGIA Estudi poblacional de casos i controls en el qual es van incloure 88 pacients majors de 60 anys amb MPI (Pneumònia bacteriana, meningitis o sepsis) confirmada per laboratori, i 176 controls que van ser assignats segons Centre d'Atenció Primària, edat, sexe i nivell de risc. La regressió logística condicional va ser usada per a estimar la odds ràtio (OR) segons cada condició clínica. L'efectivitat de la vacuna va ser estimada segons (1-OR) x100. RESULTATS L'efectivitat de la vacunació pneumocòccica va ser significativament mes baixa en casos que en controls (38.6% vs 59.1%; p=0.002). L'efectivitat ajustada va anar de 72% (OR: 0.28; 95% CI: 0.15-0.54) per a MPI i 77% (OR: 0.23; 95% CI: 0.08-0.60) per als serotips vacunals inclosos en la VPP-23. La vacunació va ser efectiva per a l'MPI tant en el grup d'edat de 60-79 anys (OR 0.32; 95% CI: 0.14-0.74) com en el grup de 80 anys o mes (OR: 0.29; 95% CI: 0.09-0.91). L'efectivitat vacunal va ser estadísticament significativa en persones d'alt risc inmunocompetents (OR: 0.29; 95% CI: 0.11-0.79) així com en persones inmunocompromeses (OR: 0.12; 95% CI: 0.03- 0.53). CONCLUSIÓ Aquestes troballes confirmen l'efectivitat de la vacuna pneumocòccia polisacàrida polivalent (VPP-23) en l'MPI, i el benefici en la prevenció d'infecció invasiva en persones de risc i en ancians.

Prevalence of hepatitis C Virus infection among hemophiliacs in Central Brazil

In order to investigate the hepatitis C virus (HCV) infection prevalence and risk factors in hemophiliacs in Central Brazil, 90 patients were interviewed and serum samples tested for HCV RNA and anti-HCV antibodies. An overall prevalence of 63.3% (CI 95%: 53.0-72.7) was found. Multivariate analysis of risk factors showed that number of blood transfusions was significantly associated with this infection. Most hemophiliacs received locally produced cryoprecipitate. All infected patients were transfused before the screening of blood units for anti-HCV. However, hemophiliacs who received exclusively screened cryoprecipitate were HCV negative. It confirms the expected decline in transfusion-acquired hepatitis C.

GSK-3 como posible diana terapéutica en la Enfermedad de Alzheimer: Un nuevo inhibidor de GSK-3 aumenta la densidad y rescata la pérdida de espinas dendríticas causada por Aβ en neuronas corticales primarias.

Un nou inhibidor del glicogen-sintetasa-cinasa-3 (GSK-3) tipus tiadiazolidona (TDZD) va demostrar recentment incrementar la supervivència neuronal i prevenir el dèficit de memòria en un ratolí doble-transgènic (APP-tau). Aquest benefici podria produirse per la prevenció de pèrdua d'espines dendrítiques associada a l'exposició a formes solubles oligomèrics del péptidoβ amiloide (Aβo). Estudiem l'efecte de Aβo i TDZD-8 en la densitat d'espines dendrítiques en neurones primàries corticals de ratolí. Trobem que TDZD-8 rescata la pèrdua d'espines dendrítiques mediada per l'exposició a Aβo. Aportem una evidència més de que GSK-3 podria ser una diana d'interès en el tractament de la EA.

Utilidad de la ecografía abdominal con contraste en la valoración de la recurrencia quirúrgica en la enfermedad de Crohn.

En aquest estudi, s'ha intentat determinar si l'aplicació de contrast intravenós augmenta la rendibilitat de l'ecografia abdominal en l'estudi de la recurrència postquirúrgica de la malaltia de Crohn (EC). Per a això vam estudiar 40 pacients que complien uns determinats criteris d'inclusió, als quals se'ls va realitzar una colonoscopia (gold standar) i una ecografia abdominal (EA) amb contrast intravenós. Després d'analitzar els resultats, podem concloure, que l'ocupació de contrast durant la realització de l'ecografia abdominal permet augmentar la capacitat diagnòstica de la recurrència endoscópica en pacients amb EC i resecció intestinal, no obstant això la seva utilitat és menor per a valorar la gravetat de la recurrència

Premiar y financiar proyectos de calidad revierte positivamente en el paciente y en el hospital: disminución de la infección causada por catéter venoso central en pacientes no críticos

Objectiu: Avaluar una intervenció dirigida a la reducció d‘infeccions relacionades amb els catèters venosos centrals (IRC). Mètodes: Estudi pre-postintervenció, 2004-2006. Població d'estudi: pacients portadors de catèter venós central (CVC). La intervenció va consistir en conèixer la situació bassal, identificar factors de risc, i en el segon període realitzar diverses intervencions. Resultats: Es van analitzar 175 i 200 CVC en el període pre i postintervenció, respectivament. Es va observar una incidència de IRC de 20% durant el període preintervenció i de 5,5% en el període post-intervenció (p&0,001). Conclusió: La aplicació de mesures de prevenció ha aconseguit una disminució d’aquestes del 72,5%.

Phorcotabanus cinereus (Wiedemann, 1821) (Diptera, Tabanidae), an ornithophilic species of Tabanid in Central Amazon, Brazil

In Central Amazon, Brazil, the tabanid Phorcotabanus cinereus (Wiedemann) was recorded attacking the native duck Cairina moschata (Linnaeus) (Anseriformes, Anatidae). The flight and behavior of the tabanid during the attacks and the host's defenses were videotaped and analyzed in slow motion. The tabanid was recorded flying rapidly around the heads of the ducks before landing. Landing always took place on the beak, and then the tabanid walked to the fleshy caruncle on the basal part of the beak to bite and feed. Firstly the duck defends itself through lateral harsh head movements, and then, when it is being bitten, it defends itself by rubbing its head on the body, or dipping the head into water, when swimming. If disturbed, the fly resumed the same pattern of flight as before and would generally try to land again on the same host and bite in the same place. This feeding activity was observed predominantly between 9:30 am and 4:30 pm and always in open areas, near aquatic environments, from June 1996 to January 1997, the dry season in Central Amazon. To test the attractiveness of other animals to P. cinereus, mammals, caimans and domestic and wild birds were placed in suitable habitat and the response of P. cinereus observed. P. cinereus did not attack these animals, suggesting that this species has a preference for ducks, which are plentiful in the region.

Susceptibility to diazinon in populations of the horn fly, Haematobia irritans (Diptera: Muscidae), in Central Brazil

From October 2000 to April 2001, insecticide bioassays were conducted in 18 ranches from 10 counties in the states of Mato Grosso and Mato Grosso do Sul, in Central Brazil. Horn flies from wild populations were exposed to diazinon-impregnated filter papers immediately after collection on cattle, and mortality was recorded after 2 h. A high susceptibility to diazinon was observed in all tested populations. The LC50s ranged from 0.15 to 0.64 µg/cm², and resistance ratios were always lower than one (ranging 0.1-0.6). Pyrethroid products, most applied by backpack sprayers, have been used since the horn fly entered the region, about 10 years ago. The high susceptibility observed to diazinon indicates that this insecticide (as probably other organophosphate insecticides) represents an useful tool for horn fly control and resistance management, particularly in pyrethroid-resistant populations.

Prevalence and genotypes of GB Virus C/Hepatitis G virus among blood donors in Central Brazil

A survey was conducted in a blood donor population of Central Brazil aiming to investigate the prevalence of GB virus C (GBV-C)/hepatitis G virus (HGV) infection and also to analyze the virus genotypes distribution. A total of 241 voluntary blood donors were interviewed at the State Blood Bank in Goiânia, State of Goiás, Brazil. Blood samples were collected and serum samples tested for GBV-C/HGV RNA by polymerase chain reaction. Genotypes were determined by restriction fragment length polymorphism (RFLP) analysis. Seventeen samples were GBV-C/HGV RNA-positive, resulting in a prevalence of 7.1% (95% CI: 4.2-11.1). A significant trend of GBV-C/HGV RNA positivity in relation to age was observed, with the highest prevalence in donors between 29-39 years old. Ten infected individuals were characterized by reporting parenteral (30%), sexual (18%), both (6%) and intrafamiliar (6%) transmission. However, 7 (40%) GBV-C/HGV RNA-positive donors did not mention any potential transmission route. RFLP analysis revealed the presence of genotypes 1 and 2 of GBV-C/HGV; more precisely, 10 (58.9%) samples were found belonging to the 2b subtype, 4 (23.5%) to the 2a subtype, and 3 (17.6%) to genotype 1. The present data indicate an intermediate endemicity of GBV-C/HGV infection among this blood donor population, and a predominant circulation of genotype 2 (subtype 2b) in Central Brazil.

Análisis de 150 pacientes trasplantados pulmonares por Enfermedad Pulmonar Intersticial Difusa ( EPID )

Les malalties pulmonars intersticials difuses ( MPID) representen la segona indicación de trasplantamente pulmonar (TP) després del enfisema. El treball és un estudi retrospectiu de 150 malalts sotmesos a un TP per MPID entre agost-1990 i gener de 2010. Es tracta de 86 (57%) homes amb una edad mitja de 49 (r: 20-67) anys. Es van fer 104 (69%) trasplantaments unipulmonares ( TUP) i 46 bipulmonars ( TBP). El diagnòstic més freqüent va ser en 94 ( 63%) malalts la Neumonía intersticial Usual. L’objectiu ha estat establir els resultats significatius en quant a supervivència i ganància funcional del grup. La supervivència del TP en malalts amb MPID és comparable als registres internacionals. Un de cada 6 malalts torna a treballar i la realització d’un TUP o un TBP no suposa més ganància funcional.

Origen biogeogràfic i risc de varicel.la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d’atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d’incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d’origen neotropical (raó d’incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d’origen indostànic i, en menor grau, la d’origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la població autòctona.

Enfermedad neumocócica invasiva en adultos: Cambios en la presentación clinica y evolución tras la introducción del la vacuna neumococica conjugada heptavalente en niños

La introducción de la vacuna neumocócica conjugada ha modificado los serotipos causantes de enfermedad neumocócica invasiva (ENI). El objetivo de este estudio fue analizar las diferencias en la presentación clínica entre la época pre y postvacunal. Realizamos un estudio observacional de todos los adultos hospitalizados con ENI, entre 1997 y 2001 (periodo prevacunal), y de 2006 a 2009 (periodo postvacunal). Comparamos la incidencia, la distribución de serotipos y la presentación clínica entre ambos periodos. Nuestros hallazgos sugieren que la aparición de nuevos serotipos puede asociarse con un aumento de la incidencia de ENI, especialmente en adultos jóvenes, y una mayor severidad en la presentación.

A bird's eye survey of central american planorbid molluscs

In the course of two trips to Central America (June 1967 and JulyAugust 1976) I had the opportunity of collecting topotypic specimens of Planorbis nicaraguanus Morelet, 1849, anatomically defined in this paper, and of P. yzabalensis Crosse & Fischer, 1879, the identity of the latter with Drepanotrema anatinum (Orbigny, 1835) is confirmed. The following planorbid species were also found: Helisoma trivolvis (Say, 1817) in Nicaragua, Guatemala, Costa Rica and Belize; H. duryi (Wetherby, 1879) in Costa Rica; Biomphalaria helophila (Orbigny, 1835) in Guatemala, Belize, Nicaragua, Costa Rica and El Salvador; B. kuhniana (Clessin, 1883) in Panama; B. obstructa (Morelet,1849) in Guatemala, Belize and El Salvador; B. straminea (Dunker, 1848) in Costa Rica; B. subprona (Martens, 1899) in Guatemala; D. anatinum (Orbigny,1835) in Belize, Guatemala, Nicaragua and Costa Rica; D. depressissimum (Moricand,1839) in Nicaragua, Costa Rica and Panama; D. lucidum (Pfeiffer, 1839) in Guatemala, Belize and Nicaragua; D. surinamense (Clessin, 1884) in Costa Rica and Panama; and Gyraulus percarinatus sp. n. in Panama. The occurrence of B. kuhniana and D. surinamense is first recorded in Central America, and Gyraulus percarinatus is the first representative of the genus provenly occurring in the American continent south of the United States. The following synonymy is proposed: Planorbis declivis Tate, 1870 = Biomphalaria helophila (Orbigny, 1835); Planorbis isthmicus Pilsbry, 1920 = Biomphalaria kuhniana (Clessin, 1883); Planorbis cannarum Morelet, 1849 and Segmentina donbilli Tristram, 1861 = Biomphalaria obstructa (Morelet, 1849); and Planorbis yzabalensis Crosse & Fischer, 1879 = Drepanotrema anatinum (Orbigny, 1835), confirming Aguayo (1933).

La tradició oral africana lluny del seu context d'origen : estudi sobre la vigència i funcions de les històries orals senegaleses a l'àrea de Barcelona

La recerca vol determinar, principalment, si continua donant-se i sent vàlida la transmissió de la cultura oral de l'Àfrica occidental fora del seu context originari, en el cas concret del col·lectiu senegalès a l'àrea de Barcelona.

Els ocellaires de la Catalunya Central

El TFC està pensat per a emmarcar en l'actualitat una tradició centenària portada a terme pels ocellaires de la Catalunya Central, concretament a les comarques d'Osona i el Ripollès.