Morphological features of collagen degradation in advanced hepatic schistosomiasis of man

Optical and electron microscopical evidences of focal matrix degradation were frequently seen in liver sections taken from patients with periportal ("pipe-stem") fibrosis caused by schistosomiasis mansoni. Besides present of focal areas of rarefaction, fragmentation and dispersion of collagen fibers, the enlargend portal spaces also showed hyperplasia of elastic tisue and disarray of smooth muscle fibers following the destrution of portal vein branches. Ultrastructural cahnges represented by focal lytic and/or electron dense alterations of colagen fibrils were similar to those first seen in experimental material and designated as "chronic collagen degradation". Elastin and related microfibrils were also affected by focal condensation, fragmentation, distorsion and dissolution. Schistosome eggs were scanty in the tissue sections examined. Matrix degradation represented involuting changes related to the progressive diminution of parasite aggression, which occurs spontaneously with age or after cure by chemotherapy. Changes of focal matrix degradation now being described represent the basic morphological counterpart of periportal fibrosis involution documented clinically, especially by ultrasonography, in patients with hepatosplenic schistosomiasis submitted to curative chemotherapy.

Collective victimisation and collective guilt in the former Yugoslavia : the interplay between individual, local and societal levels

The thesis examines the impact of collective war victimization on individuals' readiness to accept or assign collective guilt for past war atrocities. As a complement to previous studies, its aim is to articulate an integrated approach to collective victimization, which distinguishes between individual-, communal-, and societal-level consequences of warfare. Building on a social representation approach, it is guided by the assumption that individuals form beliefs about a conflict through their personal experiences of victimization, communal experiences of warfare that occur in their proximal surrounding, and the mass- mediatised narratives that circulate in a society's public sphere. Four empirical studies test the hypothesis that individuals' beliefs about the conflict depend on the level and type of war experiences to which they have been exposed, that is, on informative and normative micro and macro contexts in which they are embedded. The studies have been conducted in the context of the Yugoslav wars that attended the breakup of Yugoslavia, a series of wars fought between 1991 and 2001 during which numerous war atrocities were perpetrated causing a massive victimisation of population. To examine the content and impact of war experiences at each level of analysis, the empirical studies employed various methodological strategies, from quantitative analyses of a representative public opinion survey, to qualitative analyses of media content and political speeches. Study 1 examines the impact of individual- and communal- level war experiences on individuals' acceptance and assignment of collective guilt. It further examines the impact of the type of communal level victimization: exposure to symmetric (i.e., violence that similarly affects members of different ethnic groups, including adversaries) and asymmetric violence. The main goal of Study 2 is to examine the structural and political circumstances that enhance collective guilt assignment. While the previous studies emphasize the role of past victimisation, Study 2 tests the assumption that the political demobilisation strategy employed by elites facing public discontent in the collective system-threatening circumstances can fuel out-group blame. Studies 3 and 4 have been conducted predominantly in the context of Croatia and examine rhetoric construction of the dominant politicized narrative of war in a public sphere (Study 3) and its maintenance through public delegitimization of alternative (critical) representations (Study 4). Study 4 further examines the likelihood that highly identified group members adhere to publicly delegitimized critical stances on war. - Cette thèse étudie l'impact de la victimisation collective de guerre sur la capacité des individus à accepter ou à attribuer une culpabilité collective liée à des atrocités commises en temps de guerre. En compléments aux recherches existantes, le but de ce travail est de définir une approche intégrative de la victimisation collective, qui distingue les conséquences de la guerre aux niveaux individuel, régional et sociétal. En partant de l'approche des représentations sociales, cette thèse repose sur le postulat que les individus forment des croyances sur un conflit au travers de leurs expériences personnelles de victimisation, de leurs expériences de guerre lorsque celle-ci se déroule près d'eux, ainsi qu'au travers des récits relayés par les mass media. Quatre études testent l'hypothèse que les croyances des individus dépendent des niveaux et des types d'expériences de guerre auxquels ils ont été exposés, c'est-à-dire, des contextes informatifs et normatifs, micro et macro dans lesquels ils sont insérés. Ces études ont été réalisées dans le contexte des guerres qui, entre 1991 et 2001, ont suivi la dissolution de la Yougoslavie et durant lesquelles de nombreuses atrocités de guerre ont été commises, causant une victimisation massive de la population. Afin d'étudier le contenu et l'impact des expériences de guerre sur chaque niveau d'analyse, différentes stratégies méthodologiques ont été utilisées, des analyses quantitatives sur une enquête représentative d'opinion publique aux analyses qualitatives de contenu de médias et de discours politiques. L'étude 1 étudie l'impact des expériences de guerre individuelles et régionales sur l'acceptation et l'attribution de la culpabilité collective par les individus. Elle examine aussi l'impact du type de victimisation régionale : exposition à la violence symétrique (i.e., violence qui touche les membres de différents groupes ethniques, y compris les adversaires) et asymétrique. L'étude 2 se penche sur les circonstances structurelles et politiques qui augmentent l'attribution de culpabilité collective. Alors que les recherches précédentes ont mis l'accent sur le rôle de la victimisation passée, l'étude 2 teste l'hypothèse que la stratégie de démobilisation politique utilisée par les élites pour faire face à l'insatisfaction publique peut encourager l'attribution de la culpabilité à l'exogroupe. Les études 3 et 4 étudient, principalement dans le contexte croate, la construction rhétorique du récit de guerre politisé dominant (étude 3) et son entretien à travers la délégitimation publique des représentations alternatives (critiques] (étude 4). L'étude 4 examine aussi la probabilité qu'ont les membres de groupe fortement identifiés d'adhérer à des points de vue sur la guerre critiques et publiquement délégitimés.

Mobile termination, network externalities, and consumer expectations

We re-examine the literature on mobile termination in the presence of network externalities. Externalities arise when firms discriminate between on- and off-net calls or when subscription demand is elastic. This literature predicts that profit decreases and consumer surplus increases in termination charge in a neighborhood of termination cost. This creates a puzzle since in reality we see regulators worldwide pushing termination rates down while being opposed by network operators. We show that this puzzle is resolved when consumers' expectations are assumed passive but required to be fulfilled in equilibrium (as defined by Katz and Shapiro, AER 1985), instead of being rationally responsive to non-equilibrium prices, as assumed until now.

Validació i adaptació de l'EuropASI a la població penitenciària catalana (Índex europeu de la severitat de l'addicció)

Aquest treball d'investigació fa una anàlisi de les possibilitats de l’escala EuropASI. Aquest instrument, adaptació europea de l'Addiction Severity Index (ASI), ha demostrat la seva utilitat com a instrument que permet avaluar diferents àrees, assignar als usuaris un tractament i avaluar els canvis produïts per un tractament. També s'han administrat altres proves, com ara la CMR-versió presó i la TECVASP, i s'han recollit diferents variables penitenciàries. En aquesta investigació s'ha fet una revisió dels principals treballs relacionats amb aquest instrument i s'ha utilitzat una mostra de 49 interns dels DAE del Centre Penitenciari Quatre Camins i del Centre Penitenciari Brians 2. Després d'analitzar les dades obtingudes, s'han observat algunes diferències significatives entre els interns del dos DAE que l'EuropASI és capaç de detectar. Les correlacions entre les escales de l'EuropASI indiquen una coherència interna en relació amb les mostres observades. Algunes escales, com ara les d'estat psiquiàtric, relacions familiars i socials i consum d'alcohol i drogues són les que aporten major informació en el global de l'escala. La inclusió de l'escala de l'ASI Criminalitat aporta informació especifica que complementa la resta de les escales. Al treball també s'emfatitzen alguns aspectes relacionats amb l'aplicació i amb la recomanació que les persones que utilitzin aquest instrument tinguin algun tipus de formació, així com algunes propostes relacionades amb l'escala.

Possibilitats i límits de la democràcia deliberativa

La meva investigació s’articula entorn a l’obra del filòsof alemany Jürgen Habermas. L’aportació filosòfica més important de Habermas ha estat l’elaboració d’una racionalitat discursiva. Aquesta nova manera d’entendre la raó com a discurs ha tingut importants repercussions en l’àmbit de la filosofia i de les ciències socials en general. La primera part de la meva investigació analitza l’obra de Habermas, posant èmfasi en el procés de configuració d’aquesta racionalitat discursiva. Aquest primer període culmina amb la presentació de la tesina “Introducció al pensament i l’obra de Jürgen Habermas”. Com a resultat d’aquesta investigació, la meva recerca es centrarà, primer, en les nocions habermasianes de publicitat (Öffentlichkeit) i d’opinió pública (öffentliche Meinung) i, finalment, en l’anomenada democràcia deliberativa. Per tant, la recerca consta de dos part estretament relacionades: (1) un anàlisi del procés de configuració d’una raó discursiva en l’obra de Habermas; (2) una valoració crítica dels límits i les possibilitats de la democràcia deliberativa en les societats contemporànies. Aquesta darrera fase d’investigació –en la qual treballo actualment– s’endinsa en el debat dels “teòrics deliberatius”. Entre d’altres, aprofundeix en les repercussions ètiques i polítiques d’una relació problemàtica entre esfera pública i esfera privada. Desfer aquesta problemàtica passa per repensar l’exigència d’una racionalitat imparcial que, alhora, sigui Desfer aquesta problemàtica capaç de garantir la participació democràtica de la ciutadania en el context actual, on el pluralisme de valors ha esdevingut un dels fenòmens vertebradors de les societats contemporànies.

Spectrum of Morphologic Changes of Lymph Nodes in HIV Infection

Cervical lymph nodes biopsies from 31 HIV positive patients (with or without AIDS) were studied by histologic methods and immunohistochemistry (StreptABC staining of paraffin sections) to identify cellular and extracellular matrix components. The results were the following: (1) the biopsies were included in the stages of follicular hyperplasia without fragmentation FH-FF (4 cases); follicular hyperplasia with follicular fragmentation FH+FF (16 cases); follicular involution FI (6 cases) and diffuse pattern DP (5 cases); (2) the most important alteration was the germinal centers disruption due to follicle lysis, which began in the light zone; (3) there was coincidence between intrafollicular hemorrhages and segmental hyaline mycroangiopathy; (4) during the progression of the disease occurred: (a) an increase in the number of mast cells, CD68+ and Mac387+ macrophages; (b) a diffuse augment of collagen III, elastic fibers, laminin, fibronectin and proteoglycans; (c) maintenance of Factor VIII - related antigens in the vascular endothelial cells, with decrease in the expression of Ulex-Europeus I lectin. Follicular hyperplasia (FH-FF or FH+FF) was the most common histologic pattern recognized in the lymph nodes of patients without AIDS and follicular involution and difuse pattern were seen in those who had AIDS. The results indicate that the lymph node biopsies may provide important information about the evolutive stage of the disease and its prognosis.

Direct Determination of mechanical properties in shallow formations by (ultra) sonic methods

For several decades mechanical properties of shallow formations (soil) obtained by sonic to ultrasonic wave testing were reported to be greater than those based on mechanical tests. The present article relying on a statistical analysis of more than 300 tests shows that elastic moduli of the soil can indeed be obtained from (ultra)sonic tests and that they are identical to those resulting from mechanical tests.

Conclusions on the measurement of arterial wall thickness: anatomic, physiologic and methodologic considerations

AIM: To discuss the use of new ultrasonic techniques that make it possible to visualize elastic (carotid) and muscular (radial) capacitance arteries non-invasively. RESULTS OF DATA REVIEW: Measurements of carotid wall thickness and the detection of atheromas are related to arterial pressure, to other risk factors and to the risk of subsequent complications. The use of high-frequency ultrasound (7.5-10 MHz), measurements of far wall thicknesses in areas free of atheromas at end-diastole (by ECG gating or pressure waveform recording) and descriptions of the size and characteristics of atherosclerotic plaques allow a non-invasive assessment of vascular hypertrophy and atherosclerosis in hypertensive patients. CONCLUSIONS: Careful attention to methodologic and physiologic factors is needed to provide accurate information about the anatomy of the dynamically pulsating arterial tree.

Violència de gènere i immigració: barreres idiomàtiques i paper de l’intèrpret

L’objectiu principal d’aquesta recerca és conèixer com funciona, dins de l’àmbit del procés penal (recursos socials públics, advocats, policia i jutjats), el servei d’interpretació en casos de dones que han patit violència de gènere i no parlen català ni castellà, si realment es garanteix la comunicació i si les dones que pateixen una barrera idiomàtica tenen accés als recursos en les mateixes condicions que les dones espanyoles