Genetic variability and differentiation between populations of Rhodnius prolixus and R. pallescens, vectors of Chagas' Disease in Colombia

Enzyme polymorphism in Rhodnius prolixus and R. pallescens (Hemiptera, Reduviidae), principal vectors of Chagas' disease in Colombia, was analyzed using starch gel electrophoresis. Three geographic locations were sampled in order to determine gene flow between populations and to characterize intra- and interspecific differences. Of 25 enzymes assayed 10 were successfully resolved and then used to score the genetic variation. The enzymes PEPD, GPI, PGM and ICD were useful to differentiate these species and PGD, PGM and MDH distinguished between sylvatic and domiciliary populations of R. prolixus. Both polymorphism and heterozygosity indicated greater genetic variability in sylvatic habitats (H = 0.021) compared to domiciliary habitats (H = 0.006) in both species. Gene flow between sylvatic and domiciliary populations in R. prolixus was found to be minimal. This fact and the genetic distance between them suggest a process of genetic isolation in the domiciliary population.

Prohibición de sumisión a nuevo juicio - regla del ne bis in idem - en el sistema interamericano de derechos humanos y en el derecho comparado

Este artículo trata el tema del ne bis in idem como garantía procesal penal dentro del sistema interamericano de protección de los derechos humanos. Haciendo referencia a los casos llevados ante la Corte Interamericana de Derechos Humanos, se presentan algunas reflexiones que fueron tomadas en consideración para la flexibilización del principio. Esta garantía se compara con el sistema del “double jeopardy” de la common law. Asimismo, se compara también con otros sistemas de protección de los derechos humanos, como el europeo, el del Tribunal Penal Internacional y el del Pacto de Derechos Civiles y Políticos de las Naciones Unidas. Finalmente, se destaca la importancia de la armonización de garantías del proceso penal en la discusión de conflictos jurisdiccionales. Este texto es producto de las reflexiones debatidas en el curso de postgrado de la Facultad de Derecho de la Universidad de São Paulo, “As Garantias do Processo Penal no Sistema Interamericano de Direitos Humanos”, 2008.

La mobilització dels pobles indígenes i la lluita pels seus drets a Colòmbia

Aquest text mostra la història de la mobilització indígena a Colòmbia, els efectes que ha produït en la democràcia i en el sistema politic d’aquest país, així com la reacció de l’estat colombià als seus reclams i accions. Desitja mostrar com les organitzacions indígenes han passat de reclams basats en la classe social a una estratègia on els reclams basats en la identitat són centrals en la seva agenda i són part de la seva estratègia de negocació amb l’estat. També mostra el marc legal i constitucional que reconeix els drets dels pobles indígenes, malgrat el context de persecucions, assassinats i desplaçament forçats.

El sistema de dependencia y su tratamiento tributario

El objetivo del trabajo consistía en analizar y extraer algunas conclusiones de futuro sobre el tratamiento tributario específico de las situaciones de dependencia. Para ello, se ha estudiado, en primer lugar, la normativa existente en nuestro ordenamiento jurídico sobre la Dependencia y el Sistema de Atención a la Dependencia; así como su financiación. De una manera generalizada en España, y más particularmente, en la Comunidad Autónoma de Cataluña. A continuación, se ha realizado un análisis de las propuestas que el Defensor del Pueblo realizó en un informe rendido en 2002 sobre el régimen fiscal de la discapacidad. A partir de su contenido, se ha examinado si sus propuestas se han atendido o no, y si son o no sostenibles dentro del sistema actual.

Two new species of the subgenus Peytonulus of Sabethes (Diptera: Culicidae) from Colombia

The adults and male genitalia of two new species of Sabethes subgenus Peytonulus are described from Colombia. The male genitalia are illustrated and the species are distinguished from one another and other members of the subgenus.

Man-biting activity of Anopheles (Nyssorhynchus) albimanus and An. (Kerteszia) neivai (Diptera: Culicidae) in the Pacific Lowlands of Colombia

The daily man-biting activity of Anopheles (Nyssorhynchus) albimanus and An. (Kerteszia) neivai was determined in four ecologically distinct settlements of the Naya River, Department of Valle, Colombia. Differences were found among the settlements with respect to the mosquito species present, intradomiciliary and extradomiciliary biting activity and population densities.

Sandfly Lutzomyia longipalpis in a cutaneous leishmaniasis focus in central Colombia

Lutzomyia longipalpis, 15 other species of the genus Lutzomyia, and one species of Brumptomyia were collected in an endemic focus of cutaneous leishmaniasis in a river canyon 450 m above sea-level, in Rio Claro, Antioquia, Colombia. The presence of Lu. longipalpis is associated with the destruction of the primary forest and the development of new farmland and rural settlement in this region. The composition of species identified a different habitat for Lu. longipalpis in Colombia. Lu. yuilli and Lu. longipalpis were predominant (68.26%) followed by Lu. trapidoi, Lu. hartmani, Lu. triramula, Lu. panamensis, Lu. gomezi.

Activitats d'autoavaluació de fiscalitat enfocades per competències

En el curs acadèmic 2007-2008 s'ha implementat l’autoavaluació formativa en les assignatures de Dret Financer i Tributari I i II de la Llicenciatura en Dret de la Universitat Oberta de Catalunya, com a conseqüència del Projecte de millora de la qualitat docent concedit per l'AGAUR l’any 2006. Es tracta d'unes assignatures en les quals se segueix des del curs acadèmic 2004-2005 un sistema d’avaluació continua enfocada per competències, amb molt bona acollida tant pels docents com pels estudiants. Mitjançant aquesta experiència docent, ideada com a complement de l’avaluació contínua, i que consisteix en l'elaboració d'activitats d’autoavaluació formativa de diferent tipologia enfocades per competències, es pretén ajudar l’estudiant a desenvolupar i millorar les competències d'ambdues assignatures de forma autònoma en el marc de l'Espai Europeu d’Educació Superior.

Onchocerciasis in Ecuador: Prevalence of Infection on the Ecuador-Colombia Border in the Province of Esmeraldas

The prevalence of onchocerciasis infection was determined in communities on 7 rivers located in the northern area of the cantón San Lorenzo, province of Esmeraldas. Diagnosis of the infection was obtained by skin biopsies and recombinant-antigen based-serology. No evidence of infection was detected in 9 communities studied along the Río Mataje, which forms the frontier between Ecuador and Colombia, nor in 10 adjacent communities located on 5 interior rivers. Evidence for Onchocerca volvulus infection was found in 4 communities on the Río Tululví with the following prevalence: La Boca (3.5% by biopsy and 3.9% by serology), Guayabal (9.1% by both biopsy and serology), La Ceiva (51.5% by biopsy and 53% by serology), and Salidero (4% by biopsy and 7.7% by serology). A few individuals in these communities were seropositive for O. volvulus in the absence of detectable dermal microfilariae: these might harbor very light or prepatent infections. No clinical disease attributable to onchocerciasis was found. The infected communities will be included in the ivermectin-based National Control Program for the disease, with no evidence of the infection having extended north of the Ecuadorian-colombian border

Tuberculin Skin Test and CD4+/CD8+ T Cell Counts in Adults Infected with the Human Immunodeficiency Virus in Medellín, Colombia

To evaluate the effect of BCG vaccination and T lymphocyte subpopulations on the reactivity to the tuberculin skin test, 113 asymtomatic HIV+ individuals were tuberculin tested by intradermal injection of 5TU of purified protein derivative and the levels of circulating lymphocyte (CD3, CD4 and CD8) subpopulations determined by indirect immunofluorescence. Ninety-two percent of the subjects included in the study were males. The mean age of the group was 32.1±7.4 years. Sixty-two percent presented a BCG scar. However, only 22% exhibited positive tuberculin reactions (³5mm) irrespective of the presence of the BCG scar. Tuberculin positive individuals exhibited higher CD4+ cell counts (p=0.004) and CD4+/CD8+ ratios (p=0.006) than tuberculin negative (<5mm) HIV+ individuals. The number of individuals with positive tuberculin reactions was significantly higher in subjects with more than 500 CD4+ lymphocytes/ml (p=0.02) or CD4+/CD8+ ratios ³1.12 (p=0.002). These results suggest that a prior BCG vaccination does not influence the reactivity to the tuberculin skin test in HIV+ asymptomatic individuals and that the number of CD4+ lymphocytes and the CD4+/CD8+ ratio positively correlate with the tuberculin reactivity

Efectividad del tratamiento antirretroviral en pacientes con Diagnóstico de VIH/SIDA de dos ciudades de Colombia

Métodos: Estudio descriptivo en 134 pacientes en tratamiento para VIH/SIDA en Pereira y Manizales entre el 1 de julio de 2008 y el 30 de junio de 2009. Se evaluó la carga viral, conteo de linfocitos CD4, esquemas antirretrovirales, dosis diaria prescrita, tiempo evolución de enfermedad, duración de terapia, antecedentes de enfermedades oportunistas, costos de medicamentos. Resultados: Predominio masculino (91 hombres vs 43 mujeres), promedio de edad de 39 años y 59 meses de evolución de la enfermedad. Todos recibían esquemas a Dosis Diarias Definidas recomendadas. La terapia era efectiva en el 74,5% de los pacientes (carga viral & 400 copias/ml). Se pudo establecer que la falta de adherencia al tratamiento y el antecedente de haber tenido otras 2 infecciones de transmisión sexual se asociaban con mayor riesgo de no controlar la infección por VIH. El valor promedio de los medicamentos por año por paciente fue de € 2.865. Conclusiones. La falta de adherencia al tratamiento sigue siendo uno de los problemas más importantes para garantizar la efectividad, por lo cual los programas de control del VIH/SIDA deben asegurarla.

El testamento ológrafo en derecho civil catalán

Des del punt de vista històric, la doctrina científica explica el naixement i posterior desenvolupament del testament hològraf d’una forma inequívoca i sense que existeixin plantejaments teòrics distants ni contradictoris. També respecte a la seva introducció en el dret civil de Catalunya, hem de constatar que la doctrina dels autors no presenta diferències significatives en el seu plantejament i desenvolupament teòric i legal. Assentat lo anterior, podem resumir que el testament hològraf neix en el Dret romà sota la forma de testament “parentum inter liberos” , la qual s’introdueix en el Dret català. Arrel del moviment compilador i amb la publicació del Codi civil , s’inicia la regulació del testament hològraf segons els postulats del Dret consuetudinari francès recollit en el “Code civil”. El Tribunal Suprem va estimà aplicables a Catalunya els articles 688 y següents del Codi civil. En la Compilació del dret civil de Catalunya de 21 de juliol de 1960 es van recollir les dues formes de testament hològraf: La general del Codi civil, i l’especial del testament “parentum inter liberos”, que no estava sotmesa a termini per la seva protocol•lització. S’ha de reconèixer que aquest forma especial de testament hològraf era vista amb recel por la doctrina científica catalana; Borrell y Soler va arribar a mantenir que segons el principi de “inclussio unius exclusio alterius”, el testament “parentum inter liberos” no podia aplicar-se en altres supòsits diferents dels previstos. El Codi de Successions de Catalunya aprovat per la Llei 40/1991, de 30 de desembre, regula definitivament el testament hològraf en els seus articles 120 i 121, suprimint la especialitat testamentaria del “parentum inter liberos”, por raons de seguretat jurídica i facilitant el procediment judicial de protocol•lització . Per això, podem dir, que el testament hològraf es consagra a Catalunya segons les pautes del Codi civil (i a través del Dret comparat) . Finalment, esdevé la publicació de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre IV del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (entrada en vigor: 1-1-2009), en el que es regula el testament hològraf en els seus tres articles: 421-17 (requisits de valides), 421-18 (adveració) y 421-19 (caducitat del testament). El testament hològraf, en dret civil català, és un tipus de testament que no requereix cap solemnitat, si bé els seus requisits són indispensables i la absència de qualsevol d’ells el converteix en un testament nul. Per altre banda, és un testament que acostuma a donar peu a molts problemes, ja que al no precisar d’assessorament notarial o de qualsevol altre classe, pot obviar-ne qualsevol dels requisits establerts en el Codi Civil de Cataluña (llibre IV), no només a la seva forma, sinó també al seu contingut, amb la nul•litat conseqüent. Per altre banda, al no fer-se menció a la capacitat del testador, pot donar-se la situació en que els hereus l’impugnin al qüestionar la seva capacitat per atorgar el testament. En primer lloc, per poder atorgar un testament d’aquesta índole és indispensable ser major d’edat o menor emancipat (en el C.c.Cat.) exigint la Llei que el testament hagi estat escrit pel propi testador i del seu puny i lletra, i a més a més d’haver estat firmat amb expressió de la data i el lloc en que s’ha atorgat. La falta de qualsevol d’aquests requisits convertiria el testament hològraf en nul. Igualment seria nul si el mateix contingués “paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies” que no haguessin estat salvades pel propi testador mitjançant la seva firma. És a dir, que serà precís que el testador faci constar amb la seva firma al marge la seva conformitat amb cada una de les paraules ratllades o modificacions que realitzi en el text. És evident que el que es pretén evitar és que el testament pugui ser modificat per tercers una vegada atorgat. Como es pot comprovar, aquest tipus de testament és molt simple d’atorgar i no requereix cap tipus de formalitat més enllà d’atendre els requisits ja exposats. Ara bé, el problema arriba a l’hora de donar valides a aquets testament una vegada el testador ha mort, ja que el testament ha de ser protocol•litzat davant de Notari, si bé anteriorment el testament ha d’estar validat davant del Jutge de Primera Instància de l’últim domicili del testador. El document firmat pel finat haurà de ser presentat davant el citat Jutge en el termini de quatre anys des de que s’hagi produït la mort i haurà de ser presentat per qui l’hagi tingut dipositat o per qualsevol interessat, ja sigui hereu, legatari, marmessor o por qui ostenti qualsevol altre interès. És important ressenyar que el testament hològraf no és vàlid si no l’adversa el Jutge en el termini ressenyat. El testament hològraf és considerat por la majoria d’autors la forma més senzilla de testament i pel que hem pogut veure, aquesta opinió és del tot correcta. Aquesta senzilles suposa a la vegada potencials avantatges como la del secret del seu contingut, i greus inconvenients, que s’han pogut analitzar a través de la jurisprudència. La inseguretat de la capacitat del testador per testar, la possible mala interpretació de la voluntat del mateix o la omissió de formalitats són només alguns dels riscs que corre el que es disposa a expressar la seva última voluntat sense la presència d’un Notari que l’assessoris. Existeix un altre risc, potser el més evident, que és el de la custòdia del document ja que, si és dipositat en males mans, aquest podria no arribar mai a les d’un Jutge per la seva interpretació.

Genetic Variation among Natural and Laboratory Colony Populations of Lutzomyia longipalpis (Lutz & Neiva, 1912)(Diptera:Psychodidae) from Colombia

Genetic diversity among three field populations of Lutzomyia longipalpis in Colombia was studied using isozyme analysis. Study sites were as much as 598 km apart and included populations separated by the eastern Cordillera of the Andes. Genetic variability among populations, estimated by heterozygosity, was within values typical for insects in general (8.1%). Heterozygosity for field populations were compared with a laboratory colony from Colombia (Melgar colony) and were only slightly lower. These results suggest that establishment and long term maintenance of the Melgar colony has had little effect on the level of isozyme variability it carries. Genetic divergences between populations was evaluated using estimates of genetic distance. Genetic divergence among the three field populations was low (D=0.021), suggesting they represent local populations within a single species. Genetic distance between field populations and the Melgar colony was also low (D=0.016), suggesting that this colony population does not depart significantly from natural populations. Finally, comparisons were made between Colombian populations and colonies from Brazil and Costa Rica. Genetic distance values were high between Colombian and both Brazil and Costa Rica colony populations (D=0.199 and 0.098 respectively) providing additional support for our earlier report that populations from the three countries represent distinct species

Cuestión prejudicial en el derecho de la Unión Europea

Els Tribunals de cada Estat de la UE són responsables de garantir que el Dret de la UE s'apliqui correctament en el seu Estat, no obstant això, les diverses cultures jurídiques creen el risc que els mateixos interpretin la legislació de la UE de maneres diferents. Per impedir que això succeeixi, es va crear la "qüestió prejudicial", de manera que, si un tribunal nacional té qualsevol dubte sobre la interpretació o validesa d'una norma de la UE, pugues, i en el cas que la seva resolució no sigui recurrible, ha de recaptar l'opinió del Tribunal de Justícia, que s'emeti una sentència en forma de qüestió prejudicial d'obligat compliment. Aquestes sentències han generat gran part de la jurisprudència comunitària, font de gran vitalitat dels principis generals del dret comunitari, entre els quals figuren el de primacia, efecte directe i interpretació conforme, seguint l'objectiu implícit de la integració comunitària. Actualment la qüestió *prejudicial contínua sent un dels principals mecanismes jurídics utilitzats dins per a la solució de les controvèrsies pel dret de la Unió.