Protocol de viabilitat socioecològica del llop : à rea d'estudi de la Vall d'AlinyÃ

Aquest estudi analitza diferents variables ecològiques i socials amb l’objectiu de determinar la viabilitat de l’espècie Canis lupus en el territori que compren la Vall d’Alinyà, i definir unes pautes per extrapolar aquest tipus d’anàlisis a altres àrees d’estudi. El llop va desaparèixer de Catalunya a causa de la forta pressió antròpica exercida sobre l’espècie en el passat. En l’última dècada, s’han donat indicis d’una possible reaparició del súper depredador en el territori català. Com a mètode per a la cerca del llop s’ha experimentat amb l’ús de gossos de rastreig per a la cerca i diferenciació de rastres de llop, aquesta és una tècnica innovadora no utilitzada anteriorment per a aquest tipus d’objectiu. L’exploració de les inquietuds dels ramaders i caçadors de la zona, mostra una bona predisposició a la reaparició de l’animal. Malgrat no s’ha detectat llop amb els mètodes emprats, es demostra que li és viable d’establir-se a la zona.

Développement d'un Test Sérologique Contre le Virus de la Chorioméningite Lymphocytaire

Les Arenavirus sont une famille de virus à ARN très diversifiée avec plus de 23 espèces recensées dans le monde, divisées en deux Clades majeures (Emonet et al., 2009). Ils sont classifiés en Arenavirus du Nouveau Monde versus de l'Ancien Monde (Buchmeier, de la Torre, and Peters, 2007) (Fig. 1). Parmi les Arenavirus, sept sont connus pour être les agents causales de fièvres hémorragiques foudroyantes : Les virus Lassa, Junin, Machupo, Guanarito, Sabia, Chapare et Lujo. Les Arenavirus infectent, de façon spécifique, des espèces de rongeurs qui sont le réservoir naturel déterminant ainsi leur distribution géographique (Clegg, 2002). On retrouve le virus de la chorioméningite lymphocytaire (LCMV) à la fois en Europe et aux Amériques. Le rongeur infecté est le vecteur de transmission à l'Homme. Les maladies associées aux infections par les Arenavirus hémorragiques ont un haut taux de mortalité allant de 15 à 30% et sont à haut risque épidémiologique en raison de l'absence de vaccin et de traitement efficace. Pour ces raisons, ces Arenavirus sont classifiés comme pathogènes à haut risque par le centre pour le contrôle des maladies (CDC) (Borio et al., 2002).

Estudi sobre la utilitat d'una intervenció de pacient expert en pacients amb lesions per cremades

Les lesions per cremades comporten conseqüències a nivell físic, psicològic i social. Les intervencions psicosocials per aquests pacients estan valorades de forma positiva però manquen estudis fets a l’Estat Espanyol. Les intervencions de pacient expert estan donant resultats positius en moltes patologies cròniques però no n’existeix cap per aquest tipus de lesions cròniques. L’objectiu d’aquest estudi és comprendre la utilitat d’una intervenció de pacient expert a pacients d’entre 18 i 30 anys que han patit lesions per cremades recentment. Es realitzaran 9 sessions de pacient expert des de la perspectiva bio-psicosocial. El grup focal serà un grup de 8-10 pacients de 18 a 30 anys amb un mínim del 15% de superfície corporal cremada de grau 2n profund o 3r, residents a Barcelona o rodalies. Les dades s’analitzaran per mètode mixt amb enfocament dominant qualitatiu. La recollida de dades s’obtindrà d’entrevistes, testos i anotacions realitzades prèvia a la primera sessió, al finalitzar les 9 sessions i als 6 mesos de la última sessió. Les limitacions de l’estudi són: el risc de pèrdua dels membres del grup focal a causa del retorn a la vida laboral i l’heterogeneïtat del grup en la fase d’acceptació, principis i valors personals que podrien desviar els resultats.

Planificació i gestió esportiva en equips base de clubs de futbol amateur. Factors determinants en l'elecció d'un club de tipus lúdic o competitiu

L’etapa d’iniciació a l’esport té una importància majúscula en el procés d’aprenentatge dels jugadors, i per això també podem trobar dos tipus de clubs: els competitius, els quals estan influïts bàsicament pels resultats obtinguts; i els lúdics, on preval la diversió i el joc sobre l’especialització a l’esport. El que es pretén amb aquesta investigació és descobrir quins factors són més determinants per fer que les famílies escullin un tipus de club o un altre. Per tant, basant-nos amb el que diuen autors com Pacheco (2007), Wein (2004), Frattarola i Sans (2006) i Lasierra i Lavega (1993), s’han concretat una sèrie de factors determinants per l’elecció de cada tipus de club, així com d’altres que seran significatius per les famílies a l’hora de decantar-se per un o per l’altre. Pel que fa a la part metodològica, dir que és una investigació descriptiva transversal. A més, s’ha utilitzat l’estratègia de l’enquesta amb l’instrument del qüestionari, el qual s’ha basat en una mostra formada per 60 pares i mares de nens i nenes d’iniciació en l’esport, i 20 pares i mares de nens d’escoleta, previ a la iniciació esportiva. Pel que fa als resultats obtinguts, aquests mostren que al club lúdic es compleixen els tres factors d’aquest àmbit, mentre que al club competitiu es compleixen els dos mateixos factors lúdics de l’altre club i només un factor competitiu. D’altra banda, cal tenir present la importància que tenen els factors contaminadors en els resultats obtinguts degut a la significativitat d’aquests.

Els jocs populars i tradicionals a les classes d'educació física de primà ria i secundà ria de Guatemala

El jocs populars i tradicionals són un element educatiu i cultural molt important. Des de sempre han estat una font d’activitat física i comporten tota una sèrie de components motors i de valors que haurien de ser tinguts en compte a l’hora d’incloure’ls a les sessions d’educació física. Aquest estudi té com a objectiu conèixer la situació d’aquesta tipologia de jocs a les sessions d’educació física de dos centres educatius del municipi de San Juan la Laguna. Alhora es pretén comparar el paper que tenen els jocs populars i tradicionals en un centre de primària i en un de secundària de la població esmentada. A través de l’anàlisi dels currículums, de l’observació de les sessions d’educació física i de les entrevistes amb diversos docents, s’arriba a la conclusió que les pràctiques lúdiques populars i tradicionals tenen poca presència a l’educació física guatemalenca.

Beneficis de la realització d'un programa d'activitat física per persones maniacodepressives

Proposit: L'objectiu d'aquest treball és analitzar quins efectes produeix un programa d'activitat física en pacients amb trastorn bipolar de tipus II. Mètodes: Per la realització d'aquest estudi he comptat amb una mostra petita (n=14), la qual estava dividida en grup control (n=7) i grup intervenció (n=7). Es va realitzar una valoració inicial de la mostra per mitjà del Yesavage i SF-12. Posteriorment el grup intervenció va participar en 20 sessions d'activitat física (freq: 2/set). Un cop finalitzat el programa es va tornar a valorar la mostra per mitjà del Yesavage i SF-12. Resultats: Els subjectes del grup intervenció van millorar en: Estat d'ànim (Yesavage), Percepció de la pròpia salut, nivell d'energia i sentiment de tristesa i desànim. En l'estat de tranquil·litat i calma no van mostrar una gran variació. Conclusions: La pràctica d'activitat física en grup millora l'estat d'ànim, percepció de pròpia salut, redueix l'estat de tristesa i desànim i nivell d'energia.

Entrenament d'un ciclista esprinter mitjançant la força explosiva: avaluació dels efectes d'un entrenament específic

La principal fita dels ciclistes ha estat sempre l’entrenament per millorar les seves condicions i prestacions fisiològiques. Al llarg dels anys, el ciclisme com pràcticament tot l’esport s’ha anat modernitzant, no només tecnològicament. Això ha provocat l’aparició d’especialistes, corredors destinats a destacar, només en unes determinades condicions, per sobre els demés. Una d’aquestes condicions més restringides son les arribades massives, terreny dels anomenats esprinters, els quals brillen per sobre els demés degut a la seva potència, velocitat punta i arrancada. L’entrenament d’aquesta tipologia d’especialitat ha deixat entreveure varies ambigüitats i algunes problemàtiques de fonament teòric. L’esprint en el ciclisme es dona després d’un gran desgast de les reserves energètiques i de fatiga muscular. Per tant, entrenar-lo amb blocs de velocitat no té lògica. Tampoc es una opció viable el recurs que molts equips utilitzen: agafar corredors joves de la pista, i que la seva genètica (fibres ràpides) i les seves característiques de pistard1 facin la resta, perquè al pas dels anys perden aquesta exclusivitat. Aquest estudi es proposa buscar una manera de treballar i potenciar l’esprint del ciclista a partir de la força explosiva, garantint preservar les condicions aeròbiques per tal de que no perjudiqui per altra banda la seva resistència. Per tal d’aconseguir-ho, s’efectuaran uns tests. Un focalitzat en mesurar les prestacions en un esprint dels subjectes. L’altra es basarà en avaluar la força explosiva d’aquets, a partir de salts verticals. Un cop obtinguts els resultats de la primera tanda, els subjectes seran sotmesos a un entrenament combinat de sobrecàrrega, per tal de observar, en la segona tanda, si els resultats son significatius. Com a conclusió, es podria destacar el fet de millora en la majoria d’aspectes en tots els tests per part de tots els subjectes, i que probablement, hi ha una correlació significativa entre la força explosiva i la capacitat per esprintar, tot i que s’haurien de corroborar els resultats amb una mostra més gran.

L' estereotip racial en els joves de 3er i 4art d' ESO. Aproximació al seu nexe amb la "islamofòbia" en un grup d'estudiants de Vic

L’objectiu d’aquest treball es investigar pensaments i actituds dels joves no musulmans cap a les persones musulmanes i també dels joves musulmans cap a les persones no musulmanes i musulmanes. També esbrinar la connexió entre estereotip racial i el terme «islamofòbia». L’estudi s’ha realitzat amb joves d’entre 14 i 18 anys que estan estudiant els cursos de 3er i 4rt d’E.S.O en Instituts de la ciutat de Vic. Anteriorment a aquest estudi, es pot observar dins el treball una fonamentació teòrica sobre l’estereotip racial, els models d’estudi contemporani d’aquest, l’aparició del terme «islamofòbia» i el seu antagònic «occidentofòbia», així com també l’influenciabilitat dels joves en l’adolescència. Per tal de realitzar aquesta investigació s’ha aplicat una enquesta. Els resultats obtinguts un cop realitzat l’estudi, han demostrat que alguns pensaments i actituds recollides sobre les persones musulmanes estan basades en estereotips de tipus racial sovint amb un tendència pejorativa cap a aquest grup social.

Pattern dystrophy with high intrafamilial variability associated with Y141C mutation in the peripherin/RDS gene and successful treatment of subfoveal CNV related to multifocal pattern type with anti-VEGF (ranibizumab) intravitreal injections.

OBJECTIVE: To identify disease causing mutation in three generations of a Swiss family with pattern dystrophy and high intrafamilial variability of phenotype. To assess the effect of intravitreal ranibizumab injections in the treatment of subfoveal choroidal neovascularization associated with pattern dystrophy in one patient. METHODS: Affected family members were ascertained for phenotypic and genotypic characterization. Ophthalmic evaluations included fundus photography, autofluorescence imaging, optical coherence tomography, and International Society for Clinical Electrophysiology of Vision standard full-field electroretinography. When possible family members had genetic testing. The proband presented with choroidal neovascularization and had intravitreal injections as needed according to visual acuity and optical coherence tomography. RESULTS: Proband had a multifocal type pattern dystrophy, and his choroidal neovascularization regressed after four intravitreal injections. The vision improved from 0.8 to 1.0, and optical coherence tomography showed complete anatomical restoration. A butterfly-shaped pattern was observed in her cousin, whereas a fundus pulverulentus pattern was seen in a second cousin. Aunt had a multifocal atrophic appearance, simulating geographic atrophy in age-related macular degeneration. The Y141C mutation was identified in the peripherin/RDS gene and segregated with disease in the family. CONCLUSION: This is the first report of marked intrafamilial variation of pattern dystrophy because of peripherin/RDS Y141C mutation. Intravitreal ranibizumab injections might be a valuable treatment for associated subfoveal choroidal neovascularization.

L'implication des cellules de type cellules souches cancéreuses dans la résistance aux drogues du neuroblastome

Le neuroblastome (NB), tumeur spécifique de l'enfant, se situe au second rang en terme de¦fréquence des tumeurs solides dans la population pédiatrique (1). Il dérive des cellules¦primitives de la crête neurale, une population de cellules embryonnaires dotées d'une¦capacité de différentiation en une panoplie de tissus très variés, dont le système nerveux¦sympathique (2). Cette origine explique la très grande hétérogénéité du NB, tant du point de¦vue biologique que clinique (3). Malgré un traitement intensif et multimodal (chirurgie,¦chimiothérapie à haute dose, greffe de moelle osseuse et immunothérapie), seuls 30 % des¦patients de haut risque (stade IV) survivent sans rechute. La forte résistance du¦neuroblastome de haut grade aux diverses thérapies est une des causes probable du¦pronostic sombre de cette tumeur. Les thérapies actuelles étant insuffisamment efficaces, il¦est primordial de comprendre les mécanismes impliqués dans le processus de résistance¦afin d'élaborer de nouveaux traitements, mieux ciblés, capables de contrer toute résistance¦(4).¦Il a été démontré que certains cancers, tels que les tumeurs du poumon, du sein, de la¦prostate ou du colon, possédaient des cellules souches cancéreuses (CSCs) (5). Ces¦dernières, définies comme étant une petite sous-population de cellules malignes, jouent un¦rôle prépondérant dans l'initiation et la progression tumorale. Elles partagent certaines¦propriétés avec les cellules souches physiologiques, telles que la capacité d'autorenouvellement,¦un potentiel de prolifération indéfini, une dépendance à un¦microenvironnement spécifique, une faculté de pluripotence et une résistance accrue aux¦drogues (6). Ce modèle de CSCs a également été étudié pour le NB (7), permettant ainsi¦d'avancer l'hypothèse selon laquelle cette population de CSCs serait responsable de la¦résistance aux chimiothérapies des cellules tumorales du NB.¦Afin de tenter d'éclaircir le caractère résistant aux drogues des CSCs du NB, nous avons¦sélectionné des sous-populations cellulaires résistantes, en traitant par divers agents¦cytotoxiques (cisplatine, doxorubicine, rapamycine et vincristine) cinq lignées différentes de¦neuroblastes. Dans le but d'établir un potentiel enrichissement en CSCs au sein de ces¦sous-populations par rapport aux populations contrôles non traitées, nous avons testé leurs¦fonctions d'auto-renouvellement et de clonogénicité. Ces propriétés ont été respectivement¦mises en évidence par la capacité des cellules à former des sphères de plusieurs¦générations dans des conditions de culture inhibant l'adhésion cellulaire et par la mesure de¦la croissance cellulaire en milieu semi-solide (soft agar assay). Une analyse d'expression¦génique effectuée préalablement par microarray (Human Genome U133Plus 2.0 Affymetrix¦GeneChip oligonucleotide) dans le laboratoire avait révélé une liste de gènes surexprimés¦dans les CSCs, dont fait partie mdr1 (8). Ce gène code la protéine de transport Pgp (Pglycoprotein),¦impliquée dans le mécanisme de résistance (9,10). Une étude par cytométrie¦en flux de l'expression de MDR1 dans nos diverses populations a également été réalisée¦afin de mettre en évidence une potentielle surexpression de ce gène au sein des cellules¦résistantes aux chimiothérapies.

Effects of usual nutrient intake and vitamin D status on markers of bone turnover in Swiss adolescents.

OBJECTIVE: To evaluate the effects of nutrient intake and vitamin D status on markers of type I collagen formation and degradation in adolescent boys and girls. DESIGN: Cross-sectional study. SETTING: Canton of Vaud, West Switzerland. SUBJECTS: A total of 92 boys and 104 girls, aged 11-16 y. Data were collected on height, weight, pubertal status (self-assessment of Tanner stage), nutrient intake (3-day dietary record) and fasting serum concentration of 25-hydroxyvitamin D (25OHD), and markers of collagen formation (P1NP) and degradation (serum C-terminal telopeptides: S-CTX). RESULTS: Tanner stage was a significant determinant of P1NP in boys and girls and S-CTX in girls. Of the nutrients examined, only the ratio of calcium to phosphorus (Ca/P) was positively associated with P1NP in boys, after adjustment for pubertal status. 25OHD decreased significantly at each Tanner stage in boys. Overall, 15% of boys and 17% of girls were identified as being vitamin D insufficient (serum 25OHD <30 nmol/l), with the highest proportion of insufficiency at Tanner stage 4-5 (29%) in boys and at Tanner stage 3 (24%) in girls. A significant association was not found between 25OHD and either bone turnover marker, nor was 25OHD insufficiency associated with higher concentrations of the bone turnover markers. CONCLUSIONS: The marked effects of puberty on bone metabolism may have obscured any possible effects of diet and vitamin D status on markers of bone metabolism. The mechanistic basis for the positive association between dietary Ca/P ratio and P1NP in boys is not clear and may be attributable to a higher Ca intake per se, a critical balance between Ca and P intake or higher dairy product consumption. A higher incidence of vitamin D insufficiency in older adolescents may reflect a more sedentary lifestyle or increased utilisation of 25OHD, and suggests that further research is needed to define their requirements. SPONSORSHIP: Nestec Ltd and The Swiss Foundation for Research in Osteoporosis.

Exclusion of pulmonary embolism using C-reactive protein and D-dimer. A prospective comparison.

Our goal was to evaluate the diagnostic utility of C-reactive protein (CRP) alone or combined with clinical probability assessment in patients with suspected pulmonary embolism (PE), and to compare its performance to a D-dimer assay. We conducted a prospective study in which we performed a common immuno-turbidimetric CRP test and a rapid enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA) D-dimer test in 259 consecutive outpatients with suspected PE at the emergency department of a teaching hospital. We assessed clinical probability of PE by a validated prediction rule overridden by clinical judgment. Patients with D-dimer levels &gt; or = 500 microg/l underwent a work-up consisting of lower-limb venous ultrasound, spiral computerized tomography, ventilation-perfusion scan, or pulmonary angiography. Patients were followed up for three months. Seventy-seven (30%) of the patients had PE. The CRP alone had a sensitivity of 84% (95% confidence interval [CI).: 74 to 92%) and a negative predictive value (NPV) of 87% (95% CI: 78 to 93%) at a cutpoint of 5 mg/l. Overall, 61 (24%) patients with a low clinical probability of PE had a CRP &lt; 5 mg/l. Due to the low prevalence of PE (9%) in this subgroup, the NPV increased to 97% (95% CI: 89 to 100%). The D-dimer (cutpoint 500 micro g/l) showed a sensitivity of 100% (95% CI: 95 to 100%) and a NPV of 100% (95% CI: 94 to 100%) irrespective of clinical probability and accurately rule out PE in 56 (22%) patients. Standard CRP tests alone or combined with clinical probability assessment cannot safely exclude PE.

Nocturnal hypoglycaemias in type 1 diabetic patients : what can we learn with continuous glucose monitoring ?

Rapport de synthèse : Hypoglycémies nocturnes chez les patients diabétiques de type 1 : que pouvons-nous apprendre de la mesure de la glycémie en continu ? But : les hypoglycémies nocturnes sont une complication majeure du traitement des patients diabétiques de type 1; des autocontrôles de la glycémie capillaire sont donc recommandés pour les détecter. Cependant, la majorité des hypoglycémies nocturnes ne sont pas décelées par un autocontrôle glycémique durant la nuit. La mesure de la glycémie en continu (CGMS) est une alternative intéressante. Les buts de cette étude rétrospective étaient d'évaluer la véritable incidence des hypoglycémies nocturnes chez des patients diabétiques de type 1, la meilleure période pour effectuer un autocontrôle permettant de prédire une hypoglycémie nocturne, la relation entre les hyperglycémies matinales et les hypoglycémies nocturnes (phénomène de Somogyi) ainsi que l'utilité du CGMS pour réduire les hypoglycémies nocturnes. Méthode : quatre-vingt-huit patients diabétiques de type 1 qui avaient bénéficié d'un CGMS ont été inclus. Les indications au CGMS, les hypoglycémies nocturnes et diurnes ainsi que la corrélation entre les hypoglycémies nocturnes et les hyperglycémies matinales durant le CGMS ont été enregistrées. L'efficacité du CGMS pour réduire les hypoglycémies nocturnes a été évaluée six à neuf mois après. Résultats : la prévalence des hypoglycémies nocturnes était de 67% (32% non suspectées). La sensibilité d'une hypoglycémie à prédire une hypoglycémie nocturne était de 37% (OR = 2,37, P = 0,001) lorsqu'elle survient au coucher (22-24 h) et de 43% lorsqu'elle survient à 3 h (OR = 4,60, P < 0,001). Les hypoglycémies nocturnes n'étaient pas associées à des hyperglycémies matinales, mais à des hypoglycémies matinales (OR = 3.95, P < 0.001). Six à neuf mois après le CGMS, les suspicions cliniques d'hypoglycémies nocturnes ont diminué de 60% à 14% (P < 0.001). Abstract : Aim. - In type 1 diabetic patients (TIDM), nocturnal hypoglycaemias (Nlï) are a serious complication of T1DM treatment; self-monitoring of blood glucose (SMBG) is recommended to detect them. However, the majority of NH remains undetected on an occasional SMBG done during the night. An alternative strategy is the Continuous glucose monitoring (CGMS), which retrospectively shows the glycaemic profile. The aims of this retrospective study were to evaluate the true incidence of NH in TiDM, the bèst SMBG time to predict NH, the relationship between morning hyperglycaemia and N$ (Somogyi phenomenon) and the utility of CGMS to reduce NH. Methods. -Eighty-eight T1DM who underwent a CGMS exam were included. Indications for CGMS evaluarion, hypoglycaemias and correlation with morning hyperglycaemias were recorded. The efficiency of CGMS to reduce the suspected NH was evaluated after 6-9 months. Results. -The prevalence of NH was 67% (32% of them unsuspected). A measured hypoglycaemia at bedtime (22-24 h) had a sensitivity of 37% to detect NH (OR = 2.37, P = 0.001), while a single measure <_ 4 mmol/l at 3-hour had a sensitivity of 43% (OR = 4.60, P < 0.001). NH were not associated with morning hyperglycaemias but with morning hypoglycaemias (OR = 3.95, P < 0.001). After 6-9 months, suspicions of NH decreased from 60 to 14% (P < 0.001). Conclusion. - NH were highly prevalent and often undetected. SMBG at bedtime, which detected hypoglycaemia had sensitivity almost equal to that of 3-hour and should be preferred because it is easier to perform. Somogyi phenomenon was not observed. CGMS is useful to reduce the risk of NH in 75% of patients.

French Swiss physicians' attitude toward palliative sedation: Influence of prognosis and type of suffering.

OBJECTIVE: Palliative sedation is a last resort medical act aimed at relieving intolerable suffering induced by intractable symptoms in patients at the end-of-life. This act is generally accepted as being medically indicated under certain circumstances. A controversy remains in the literature as to its ethical validity. There is a certain vagueness in the literature regarding the legitimacy of palliative sedation in cases of non-physical refractory symptoms, especially "existential suffering." This pilot study aims to measure the influence of two independent variables (short/long prognosis and physical/existential suffering) on the physicians' attitudes toward palliative sedation (dependent variable). METHODS: We used a 2 × 2 experimental design as described by Blondeau et al. Four clinical vignettes were developed (vignette 1: short prognosis/existential suffering; vignette 2: long prognosis/existential suffering; vignette 3: short prognosis/physical suffering; vignette 4: long prognosis/physical suffering). Each vignette presented a terminally ill patient with a summary description of his physical and psychological condition, medication, and family situation. The respondents' attitude towards sedation was assessed with a six-point Likert scale. A total of 240 vignettes were sent to selected Swiss physicians. RESULTS: 74 vignettes were completed (36%). The means scores for attitudes were 2.62 ± 2.06 (v1), 1.88 ± 1.54 (v2), 4.54 ± 1.67 (v3), and 4.75 ± 1.71 (v4). General linear model analyses indicated that only the type of suffering had a significant impact on the attitude towards sedation (F = 33.92, df = 1, p = 0.000). Significance of the results: The French Swiss physicians' attitude toward palliative sedation is more favorable in case of physical suffering than in existential suffering. These results are in line with those found in the study of Blondeau et al. with Canadian physicians and will be discussed in light of the arguments given by physicians to explain their decisions.