Advance care planning for institutionalised older people: an integrative review of the literature.

BACKGROUND: This integrative review of the literature describes the evolution in knowledge and the paradigm shift that is necessary to switch from advance directives to advance care planning. AIMS AND OBJECTIVES: It presents an analysis of concepts, trends, models and experiments that enables identification of the best treatment strategies, particularly for older people living in nursing homes. DESIGN: Based on 23 articles published between 1999 and 2012, this review distinguishes theoretical from empirical research and presents a classification of studies based on their methodological robustness (descriptive, qualitative, associative or experimental). RESULTS: It thus provides nursing professionals with evidence-based information in the form of a synthetic vision and conceptual framework to support the development of innovative care practices in the end-of-life context. While theoretical work places particular emphasis on the impact of changes in practice on the quality of care received by residents, empirical research highlights the importance of communication between the different persons involved about care preferences at the end of life and the need for agreement between them. CONCLUSIONS: The concept of quality of life and the dimensions and factors that compose it form the basis of Advance care planning (ACP) and enable the identification of the similarities and differences between various actors. They inform professionals of the need to ease off the biomedical approach to consider the attributes prioritised by those concerned, whether patients or families, so as to improve the quality of care at the end of life. IMPLICATIONS FOR PRACTICE: It is particularly recommended that all professionals involved take into account key stakeholders' expectations concerning what is essential at the end of life, to enable enhanced communication and decision-making when faced with this difficult subject.

Mixed medullary-papillary carcinoma of the thyroid: report of a case and review of the literature.

BACKGROUND: Mixed medullary-follicular thyroid carcinoma denotes a rare and heterogeneous group of tumors displaying morphological and immunophenotypical features of both origins within the same lesion. METHOD: We report a case of a 41-year-old woman with a lump in the right side of the neck, increasing in pain and size over several weeks. Serum levels of calcitonine (1140 ng/L) and carcinoembryonic antigen (288 microg/L) were very high. Fine-needle aspiration cytology suggested a diagnosis of medullary thyroid carcinoma. Total thyroidectomy, along with bilateral functional neck and mediastinal lymph-node dissection, were performed. RESULTS: The histopathological examination yielded a diagnosis of medullary carcinoma in the right thyroid lobe, closely intermingled with a nonencapsulated classical papillary carcinoma. One ipsilateral lymph node showed micrometastasis of the medullary counterpart. CONCLUSION: When compared with other cases reported in literature, this particular presentation should be recognized, if required, morphologic and functional criteria are used. The treatment is mostly surgical, driven by the medullary component. The presence of micrometastasis in 1 ipsilateral cervical lymph-node underlines the importance of cervicomediastinal lymph-node dissection and careful searching for metastatic disease.

Infection prothétique de hanche à Listeria monocytogenes [Prosthetic hip infection due to Listeria monocytogenes: review of the literature and case report].

With the ageing of the population, articular prosthetic replacements are becoming more and more frequent. One of the most feared complications is prosthetic infection, mostly due to bacteria of the cutaneous flora. Listeria monocytogenes is rarely the cause. This paper describes the management of a hip prosthetic infection due to Listeria monocytogenes. The patient was cured with antimicrobial therapy and a two-stage exchange. This case report creates an opportunity to review the literature in the aim of determining the risk factors and the optimal care.

La premiere comedie de Terence, intitulee l'Andrie. Nouvellement traduite de latin en françoys, en faveur des bons espritz studieux des antiques recreations

[Andrienne (français). 1552]

L’assalt de l’aristocràcia gal•loromana al poder episcopal (darrer quart del s. IV-primer quart del s. VI): estratègies de persuasió social i controvèrsies doctrinals derivades de les interpretacions aristocratitzants de la comunitat cristiana

Estudi realitzat a partir d’una estada al Laboratoire d’études sur les monothéismes (UMR 8584, Centre national de la recherche scientifique / École pratique des hautes études / Université Paris IV-Sorbonne), França, entre 2010 i 2011. Anàlisi de la crisi estructural que afectà a l’església gal•la entre el darrer quart del segle IV i el primer del segle VI, crisi causada per la cristianització a gran escala de les elits aristocràtiques gal•loromanes i per la reivindicació per part d’aquest estament de la translació a l’esfera de la jerarquia institucional de l’Església de la seva preeminència econòmica i social. Aquest procés implicà l’aparició d’algunes interpretacions del “fet existencial cristià” que tractaven de legitimar en el plànol teòric la presa del control de les comunitats cristianes per part de la noblesa senatorial. En relació a aquest últim punt, s’ha donat particular rellevància a l’anomenada “controvèrsia semipelagiana” a Provença, amb especial èmfasi en dos punts: a) la relació entre l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia en alguns cercles monàstics provençals –Marsella, Lérins– i l’emergència en aquests ambients d’una literatura autobiogràfica en la que la reflexió sobre els conceptes de uocatio divina i conuersio a l’ascetisme cristià està estretament vinculada a un esforç teòric de redefinició i reorientació de l’ethos aristocràtic; i b) la relació entre els punts teològics debatuts en aquesta controvèrsia i les concepcions eclesiològiques dels pensadors que hi prengueren part –entengui’s aquí per eclesiologia la definició teòrica dels límits i dels fonaments de la “comunitat cristiana”, amb especial incidència en aquest cas en els plantejaments sobre el rol que l’aristòcrata havia d’exercir en aquestes noves comunitats “transversals”–. Aquest projecte bianual ha posat de manifest la inexistència d’una “teologia semipelagiana”, ateses les antagòniques concepcions eclesiològiques dels autors tradicionalment associats a aquesta corrent de pensament: Cassià entén la comunitat cristiana com una elit ascètica en la que els criteris “laics” d’estratificació social queden suspesos, i rebutja –en la teoria i en la pràctica– que aquesta elit hagi d’assumir el lideratge de la comunitat de fidels seglars; en els autors del cercle de Lérins, en canvi, l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia és inspirada per l’esforç d’importar a tota la comunitat cristiana els ideals monàstics, quelcom que fou també una via de legitimació de l’autoritat dels monjos-bisbes d’origen aristocràtic sorgits del cenobi de Lérins.

Latin 16397

Contient : I Thomas Hybernicus, de tribus ierarchiis, etc ; II Hugo de S. Victore, de partu virginis, etc ; III Extractiones librorum Joachim, etc

Latin 16530

Contient : I De dilatatione sermonum ; Pharetra (5v) ; B. Bernardi meditationes (129) ; Bernardus, de precepto et dispensatione (140v) ; Sermones (173) ; II Hugo de S. Victore, de anima Christi, etc