L'année 2012 de la perspective de l'interniste hospitalier [What is new in 2012 for the specialist in hospital internal medicine?].

The knowledge in internal medicine is constantly and so rapidly evolving that practices have to be updated and adjusted to recent scientific rules, in order to improve quality and efficiency in the day to day activities. Residents in the Service of internal medicine of the Lausanne University present several relevant papers published in 2012, whose results are susceptible to change the daily hospital practices. From modest impacts to real revolution, a variety of subjects are discussed in the perspective of evidence based medicine.

Proyecto de ejecución para las obras de concesión de dominio público para la reforma y adecuación de la central térmica y de la red de saneamiento en un hospital de 350 camas

El Hospital Punta de Europa en Algeciras (Cádiz), centro sanitario del Servicio Andaluz de Salud, desea optimizar la gestión de sus instalaciones de generación de energía térmica (vapor, agua caliente sanitaria y agua caliente de calefacción) y adecuarlas a la normativa vigente así como la sustitución de bajantes del edificio, para lo cual sacará a concurso público la licitación para la concesión de dominio público de dichas instalaciones. Para definir el alcance y condiciones de la citada concesión, el Hospital Punta de Europa (Algeciras) del Servicio Andaluz de Salud ha solicitado a Pedro Alonso Martín el estudio para la reforma y adecuación de las instalaciones productoras de energía térmica del citado Hospital. El objetivo principal de este trabajo es hacer un estudio, propuesta y valoración de las actuaciones necesarias para la reforma y mejora de la explotación de las instalaciones generadoras de energía térmica y de la red saneamiento interior del Hospital Punta de Europa de Algeciras (Cádiz). Las actuales instalaciones de generación térmica consumidoras de energía del hospital dentro del alcance de este Proyecto son: Generación de vapor (lavandería y esterilización). Producción de agua caliente sanitaria (ACS). Producción de agua caliente de calefacción. La mayoría de los equipos productores de energía datan del año 1975, por lo que en la mayoría de los casos se ha cumplido su plazo de amortización y periodo de vida útil. Se hace necesaria la instalación de gas natural, debido a que se tendrá que abastecer a todas las calderas de la central térmica. El diseño del sistema de producción de agua caliente sanitaria garantiza el máximo confort y economía del usuario, compatible con el máximo ahorro energético y la protección del medio ambiente, cubriendo las necesidades de agua caliente sanitaria mediante la combinación de un sistema de calderas a gas con los colectores solares.

Consultoria del procés de logística interna del laboratori d'anàlisis clíniques a l'Hospital General de Vic

Com a resultat de les politiques i estratègies de col·laboració entre la universitat de Vic i de l’hospital i de la voluntat de realitzar activitats formatives conjuntes , s’estableix un línia de treball orientada a l’estudi i anàlisi de la situació logística interna actual del laboratori d’anàlisis clíniques de l’Hospital General de Vic. El treball es centra en el procés intern del laboratori i l’abast de l’estudi es troba limitat a les àrees especifiques d’hematologia i coagulació i bioquímica. D’aquestes dues àrees el treball realitza un estudi exhaustiu del seu procés intern, identifica les seves activitats i la seva metodologia de treball amb l’objectiu d’elaborar el Value Stream Map de cadascuna de les àrees. Les àrees de Microbiologia, Banc de Sang i Urgències resten fora d’aquest estudi exhaustiu tot i que són presents en el treball per la inevitable interacció que tenen en la globalitat del procés. El treball es centra bàsicament en els processos automatitzats tot i que els processos que es duen a terme en el laboratori són tant automatitzats com manuals. També es limita al sistema productiu intern del laboratori tot i la interacció que té aquest sistema intern amb altres centres productius del sistema com ara són els centres d’atenció primària, els diversos hospitals i centres d’atenció sociosanitària. El laboratori es troba immers en el moment de l’elaboració d’aquest treball en un situació de canvi i millora del seus processos interns que consisteixen principalment en la substitució de part la maquinària actual que obliguen a la definició d’un nou layout i d’una nova distribució de la producció a cada màquina. A nivell extern també s’estan produint millores en el sistema informàtic de gestió que afecten a part del seu procés. L’objectiu del treball és donar visibilitat total al procés de logística interna actual del laboratori, identificant clarament com són i quina seqüència tenen els processos logístics interns i els mètodes de treball actuals, tant de recursos màquina com recursos persona, per poder identificar sota una perspectiva de generació de valor, aquells punts concrets de la logística interna que poden ser millorats en quant a eficiència i productivitat amb l’objectiu que un cop identificats es puguin emprendre accions i/o projectes de millora. El treball finalitza amb un anàlisis final del procés logística interna des d’una òptica Lean. Per fer-ho, identifica aquelles activitats que no aporten valor al procés o MUDA i les classifica en set categories i es realitzen diverses propostes de millora com són la implantació d’un flux continu , anivellat i basat en un concepte pull , identifica activitats que poden ser estandarditzades i/o simplificades i proposa modificacions en les infraestructures físiques per donar major visibilitat al procés. L’aspecte humà del procés es planteja des d’un punt de vist de metodologia, formació, comunicació i aplicació de les 5S.

Non-Risk-Adapted Surveillance in Clinical Stage I Nonseminomatous Germ Cell Tumors: The Princess Margaret Hospital's Experience.

BACKGROUND: Since 1981 Princess Margaret Hospital has used initial active surveillance (AS) with delayed treatment at relapse as the preferred management for all patients with clinical stage I nonseminomatous germ cell tumors (NSGCT). OBJECTIVE: Our aim was to report our overall AS experience and compare outcomes over different periods using this non-risk-adapted approach. DESIGN, SETTING, AND PARTICIPANTS: Three hundred and seventy-one patients with stage I NSGCT were managed by AS from 1981 to 2005. For analysis by time period, patients were divided into two cohorts by diagnosis date: initial cohort, 1981-1992 (n=157), and recent cohort, 1993-2005 (n=214). INTERVENTION: Patients were followed at regular intervals, and treatment was only given for relapse. MEASUREMENTS: Recurrence rates, time to relapse, risk factors for recurrence, disease-specific survival, and overall survival were determined. RESULTS AND LIMITATIONS: With a median follow-up of 6.3 yr, 104 patients (28%) relapsed: 53 of 157 (33.8%) in the initial group and 51 of 214 (23.8%) in the recent group. Median time to relapse was 7 mo. Lymphovascular invasion (p<0.0001) and pure embryonal carcinoma (p=0.02) were independent predictors of recurrence; 125 patients (33.7%) were designated as high risk based on the presence of one or both factors. In the initial cohort, 66 of 157 patients (42.0%) were high risk and 36 of 66 patients (54.5%) relapsed versus 17 of 91 low-risk patients (18.7%) (p<0.0001). In the recent cohort, 59 of 214 patients (27.6%) were high risk and 29 of 59 had a recurrence (49.2%) versus 22 of 155 low-risk patients (14.2%) (p<0.0001). Three patients (0.8%) died from testis cancer. The estimated 5-yr disease-specific survival was 99.3% in the initial group and 98.9% in the recent one. CONCLUSIONS: Non-risk-adapted surveillance is an effective, simple strategy for the management of all stage I NSGCT.

Estudi sobre la qualitat de vida de les persones amb demència ateses a la Unitat d'avaluació de deteriorament cognitiu de l'Hospital de la Santa Creu

OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p&0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p&0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.

Hospital disaster preparedness in Switzerland.

STUDY OBJECTIVE: Hospital preparedness is an essential component of any developed health care system. However, there is no national legislation in Switzerland. The objective of this inquiry was to establish the geographic distribution, availability and characteristics of hospital preparedness across Switzerland. METHODS: A questionnaire regarding hospital preparedness in 2006 was addressed to all heads responsible for emergency departments (ED). The survey was initiated in 2007 and finalised in 2012. RESULTS: Of the 138 ED, 122 (88%) returned the survey. Eighty nine EDs (82%) had a disaster plan. CONCLUSIONS: Our study identified an insufficient rate of hospitals in which emergency physicians reported a disaster plan. The lack of national or cantonal legislation regulating disaster preparedness may be partially responsible for this.

Consensus interdisciplinaire CHUV-HUG sur la prise en charge des douleurs du dos. Son application lausannoise dans la filière du dos [Inter-hospital CHUV-HUG medical consensus of back pain management. Its application in care pathways within CHUV of Lausanne].

Back pain is a considerable economical burden in industrialised countries. Its management varies widely across countries, including Switzerland. Thus, the University Hospital and University of Lausanne (CHUV) recently improved intern processes of back pain care. In an already existing collaborative context, the two university hospitals in French-speaking Switzerland (CHUV, University Hospital of Geneva), felt the need of a medical consensus, based on a common concept. This inter-hospital consensus produced three decisional algorithms that bear on recent concepts of back pain found in literature. Eventually, a fast track was created at CHUV, to which extern physicians will have an organised and rapid access. This fast track aims to reduce chronic back pain conditions and provides specialised education for general practitioners-in-training.

Migración M.O.S.S. 2007 a SharePoint 2010 de Hospital Universitario Virgen del Rocío

En el presente trabajo se ha descrito el análisis y diseño que motiva el proyecto de migración de Microsoft SharePoint Server 2007 a la versión SharePoint Server 2010 que desarrolla la intranet de uno de los mayores complejos hospitalarios de nuestro país.

Pre-hospital risk factors for inpatient death from severe febrile illness in malian children.

BACKGROUND: Inpatient case fatality from severe malaria remains high in much of sub-Saharan Africa. The majority of these deaths occur within 24 hours of admission, suggesting that pre-hospital management may have an impact on the risk of case fatality. METHODS: Prospective cohort study, including questionnaire about pre-hospital treatment, of all 437 patients admitted with severe febrile illness (presumed to be severe malaria) to the paediatric ward in Sikasso Regional Hospital, Mali, in a two-month period. FINDINGS: The case fatality rate was 17.4%. Coma, hypoglycaemia and respiratory distress at admission were associated with significantly higher mortality. In multiple logistic regression models and in a survival analysis to examine pre-admission risk factors for case fatality, the only consistent and significant risk factor was sex. Girls were twice as likely to die as boys (AOR 2.00, 95% CI 1.08-3.70). There was a wide variety of pre-hospital treatments used, both modern and traditional. None had a consistent impact on the risk of death across different analyses. Reported use of traditional treatments was not associated with post-admission outcome. INTERPRETATION: Aside from well-recognised markers of severity, the main risk factor for death in this study was female sex, but this study cannot determine the reason why. Differences in pre-hospital treatments were not associated with case fatality.

Description of a tertiary swiss university hospital palliative population based on the International Classifiaction of Disease (ICD) : a retrospective pilot study

Introduction : L'équipe mobile de soins palliatifs intra hospitalière (EMSP) du Centre Hospitalier Universitaire Vaudois (CHUV) a été mise en place en 1996. Il s'agit d'une des premières équipes interdisciplinaire de consultants mise à disposition d'un hôpital tertiaire. Le CHUV est l'hôpital de proximité de la ville de Lausanne (850 lits) mais aussi un hôpital de référence pour le reste du canton. En 2007, il y a eu 38'359 patients hospitalisés au CHUV. Les facteurs d'évaluation du taux d'utilisation d'une équipe mobile de soins palliatifs consultantes sont variés et complexes. Plusieurs méthodes sont décrites dans la littérature pour tenter de répondre à cette problématique. Avant de pouvoir évaluer l'utilisation de notre équipe mobile consultante de soins palliatifs intra hospitalière, il nous est apparu nécessaire de mieux décrire et définir la population qui meurt dans notre institution. McNamara et collègues ont proposé des critères qui classifient une population palliative comme « minimale », « intermédiaire » ou « maximale ». L'objectif de cette étude est de déterminer le taux de patients décédés au CHUV sur une période de 4 mois (Γ1 février au 31 mai 2007) suivie par notre EMSP en utilisant la méthode de classification «minimal » et « maximal ». Méthode : les archives médicales du CHUV ont été analysées pour chaque patient adulte décédé pendant la période sélectionnée. Les populations « maximal » et « minimal » de ces patients ont été ensuite déterminées selon des critères basés sur les codes diagnostiques figurants sur les certificats de décès. De ces deux populations, nous avons identifié à partir de notre base de données, les patients qui ont été suivie par notre EMSP. Le CHUV utilise les mêmes codes diagnostiques (International Classification of Disease, ICD) que ceux utilisés dans la classification de McNamara. Une recherche pilote effectuée dans les archives médicales du CHUV manuellement en analysant en profondeur l'ensemble du dossier médical a révélé que la classification de la population « minimal » pouvait être biaisée notamment en raison d'une confusion entre la cause directe du décès (complication d'une maladie) et la maladie de base. Nous avons estimé le pourcentage d'erreur de codification en analysé un échantillon randomisé de patients qui remplissait les critères « minimal ». Résultats : sur un total de 294 décès, 263 (89%) remplissaient initialement les critères « maximal » et 83 (28%) les critères «minimal», l'analyse de l'échantillon randomisé de 56 dossiers de patients sur les 180 qui ne remplissaient pas les critères « minimal » ont révélé que 21 (38%) auraient dus être inclus dans la population « minimal ». L'EMSP a vu 67/263 (25.5%) de la population palliative « maximal » et 56/151 (37.1%) de la population palliative « minimal ». Conclusion : cette étude souligne l'utilité de la méthode proposée par McNamara pour déterminer la population de patients palliatifs. Cependant, notre travail illustre aussi une limite importante de l'estimation de la population « minima » en lien avec l'imprécision des causes de décès figurant sur les certificats de décès de notre institution. Nos résultats mettent aussi en lumière que l'EMSP de notre institution est clairement sous- utilisée. Nous prévoyons une étude prospective de plus large envergure utilisant la même méthodologie afin d'approfondir les résultats de cette étude pilote.

Lessons learned after 2 full scale disaster exercises in a Swiss pediatric hospital

Introduction: Following a disaster, up to 50% of mass casualties are children. The number of disaster increases worldwide, including in Switzerland. Following national order, the mapping of the various risks of disaster in Switzerland will be completed by the end of 2012. Pre-hospital disaster drills and plans are well established and regularly tested. In-hospital disaster plans are much less frequently tested, if only available. Pediatric in-hospital full scale disaster exercises have never been reported in Switzerland. Based on our local constraints, we set up and evaluated a disaster plan during two full scale exercises. Methods: In a university hospital treating more than 35 000 pediatric emergencies per year, two exercises involving mock victims of a disaster aged 9 to 14 years old were successively set up over a period of 3 years. The exercises were planned during the day, without modification of the normal emergency room activities. The hospital staff was informed and trained in advance. Variables such as the alarm timing and transmission, triage set-up and function, special disaster medical records utilization, communication and victims' identification were assessed. Family members participated in the second exercise. An evaluation team observed and record exercises activities, identifying strength and weaknesses. Results: On two separate occasions, a total of 44 mock patients participated, were triaged, admitted and treated in the hospital according to usual standards of care. Alarm transmission was not appropriate during the first exercise. Triage overload occurred on one occasion. In-hospital communication needed readjustment. Identification and in-hospital tracking of the children remained problematic. Hospital employees showed great enthusiasm and stressed the positive effect of full scale exercises on their knowledge of the hospital disaster plan. Conclusions: Performing real life disaster exercises in a pediatric hospital was very beneficial. The disaster plan was adapted to local needs and updated accordingly. An alarm transmission protocol was elaborated and tested. Triage set-up was adapted and tested. A hospital identification plan for injured children was created and tested. Full scale hospital exercises evaluating disaster plans revealed several weaknesses in the system. Practice readjustments based on local experience were made. A tested pediatric disaster plan adapted to local constraints could minimize chaos, optimize care and support in the event of a real disaster. Children's identification and family reunification following a disaster remains a challenge.