954 resultados para Ankle-Foot Orthosis
Resumo:
Es un estudio experimental de tipo ensayo clínico aleatorizado. El objetivo principal de este estudio es comprobar si hay una mejora en el esguince crónico del ligamento lateral externo del tobillo en jugadores de baloncesto con la aplicación de Kinesiotape. El estudio que se lleva a cabo tendrá una muestra de 28 individuos que pertenecen al Club Bàsquet Lliçà d’Amunt de entre 12 y 31 años y que tengan un esguince crónico de tobillo de más de 6 meses de evolución. Se harán dos grupos de 14 individuos cada uno de forma aleatorizada, el primero será el grupo intervención y el segundo el grupo control. Se valorará el dolor de los jugadores cada dos semanas mediante una escala EVA y un algómetro y la funcionalidad mediante la goniometría. Posteriormente se analizarán los resultados con el programa estadístico SPSS 19.0 (Ilinois, Chicago) y se elaborarán las conclusiones y un informe. Las principales limitaciones que podemos encontrar en este estudio son la pérdida de jugadores por diferentes motivos, que sufran alguna lesión de gravedad, que el calendario de competición nos afecte a la continuidad del estudio y la caída del kinesiotape antes de lo previsto y que no se informe al fisioterapeuta.
Resumo:
L’objectiu del present estudi es realitzar una proposta i una aplicació pràctica per comprovar els efectes d’entrenament que genera sobre la velocitat amb el canvi de direcció. Per poder dur a terme la investigació, es van reunir a 11 jugadores (11.25 ± 0.79 d’edat) d’un mateix equip que competeixen a la categoria aleví. Es va crear un grup experimental (GEX) format per sis jugadores, el qual va ser sotmès al programa d’entrenament juntament al realitzat habitualment amb el seu equip. Els exercicis realitzats en el programa eren de pliometria amb salts a tanques petites i a bancs, circuits de carreres amb canvis de direcció i exercicis pliomètrics de baix impacte mitjançant un treball de peus coordinatius a l’escala de coordinació, tot això, alternat amb els jocs tradicionals de persecució i oposició. Es va crear un segon grup, anomenat grup control (GC) format per cinc jugadores, les quals només van realitzar el seu treball de futbol habitual amb el seu equip. Els protocols d’avaluació van ser el Test Illinois i el T-Test abans de l’inici del programa i després de l’aplicació pràctica amb el grup experimental. Es va establir un nivell de significació de p<0.05. Els resultats al final de l’estudi van mostrar que el grup GEX va millorar de manera estadísticament significativa en els dos tests, tot i això, el grup GC va obtenir una millora encara més significativa que el GEX en el Test Illinois. Això ens demostra que el programa d’entrenament realitzat es més efectiu en T-Test que no pas en el Test Ilinois.
Resumo:
Abstract Objective: To assess the prevalence of isolated findings of abnormalities leading to entrapment of the lateral plantar nerve and respective branches in patients complaining of chronic heel pain, whose magnetic resonance imaging exams have showed complete selective fatty atrophy of the abductor digiti quinti muscle. Materials and Methods: Retrospective, analytical, and cross-sectional study. The authors selected magnetic resonance imaging of hindfoot of 90 patients with grade IV abductor digiti quinti muscle atrophy according to Goutallier and Bernageau classification. Patients presenting with minor degrees of fatty muscle degeneration (below grade IV) and those who had been operated on for nerve decompression were excluded. Results: A female prevalence (78.8%) was observed, and a strong correlation was found between fatty muscle atrophy and plantar fasciitis in 21.2%, and ankle varices, in 16.8% of the patients. Conclusion: Fatty atrophy of the abductor digiti quinti muscle is strongly associated with neuropathic alterations of the first branch of the lateral plantar nerve. The present study showed a significant association between plantar fasciitis and ankle varices with grade IV atrophy of the abductor digiti quinti muscle.
Resumo:
UNLABELLED: It is uncertain whether bone mineral density (BMD) can accurately predict fracture in kidney transplant recipients. Trabecular bone score (TBS) provides information independent of BMD. Kidney transplant recipients had abnormal bone texture as measured by lumbar spine TBS, and a lower TBS was associated with incident fractures in recipients. INTRODUCTION: Trabecular bone score (TBS) is a texture measure derived from dual energy X-ray absorptiometry (DXA) lumbar spine images, providing information independent of bone mineral density. We assessed characteristics associated with TBS and fracture outcomes in kidney transplant recipients. METHODS: We included 327 kidney transplant recipients from Manitoba, Canada, who received a post-transplant DXA (median 106 days post-transplant). We matched each kidney transplant recipient (mean age 45 years, 39 % men) to three controls from the general population (matched on age, sex, and DXA date). Lumbar spine (L1-L4) DXA images were used to derive TBS. Non-traumatic incident fracture (excluding hand, foot, and craniofacial) (n = 31) was assessed during a mean follow-up of 6.6 years. We used multivariable linear regression models to test predictors of TBS, and multivariable Cox proportional hazard regression was used to estimate hazard ratios (HRs) per standard deviation decrease in TBS to express the gradient of risk. RESULTS: Compared to the general population, kidney transplant recipients had a significantly lower lumbar spine TBS (1.365 ± 0.129 versus 1.406 ± 0.125, P < 0.001). Multivariable linear regression revealed that receipt of a kidney transplant was associated with a significantly lower mean TBS compared to controls (-0.0369, 95 % confidence interval [95 % CI] -0.0537 to -0.0202). TBS was associated with fractures independent of the Fracture Risk Assessment score including BMD (adjusted HR per standard deviation decrease in TBS 1.64, 95 % CI 1.15-2.36). CONCLUSION: Kidney transplant recipients had abnormal bone texture as assessed by TBS and a lower lumbar spine TBS was associated with fractures in recipients.
Resumo:
Background: Cardiovascular risk functions fail to identify more than 50% of patients who develop cardiovascular disease. This is especially evident in the intermediate-risk patients in which clinical management becomes difficult. Our purpose is to analyze if ankle-brachial index (ABI), measures of arterial stiffness, postprandial glucose, glycosylated hemoglobin, self-measured blood pressure and presence of comorbidity are independently associated to incidence of vascular events and whether they can improve the predictive capacity of current risk equations in the intermediate-risk population. Methods/Design: This project involves 3 groups belonging to REDIAPP (RETICS RD06/0018) from 3 Spanish regions. We will recruit a multicenter cohort of 2688 patients at intermediate risk (coronary risk between 5 and 15% or vascular death risk between 3-5% over 10 years) and no history of atherosclerotic disease, selected at random. We will record socio-demographic data, information on diet, physical activity, comorbidity and intermittent claudication. We will measure ABI, pulse wave velocity and cardio ankle vascular index at rest and after a light intensity exercise. Blood pressure and anthropometric data will be also recorded. We will also quantify lipids, glucose and glycosylated hemoglobin in a fasting blood sample and postprandial capillary glucose. Eighteen months after the recruitment, patients will be followed up to determine the incidence of vascular events (later follow-ups are planned at 5 and 10 years). We will analyze whether the new proposed risk factors contribute to improve the risk functions based on classic risk factors. Discussion: Primary prevention of cardiovascular diseases is a priority in public health policy of developed and developing countries. The fundamental strategy consists in identifying people in a high risk situation in which preventive measures are effective and efficient. Improvement of these predictions in our country will have an immediate, clinical and welfare impact and a short term public health effect
Resumo:
La osteomielitis será una de las afecciones, que mas complicaciones nos dará en la práctica podológica, tanto como complicación quirúrgica, como en el tratamiento del pie diabético. En este artículo, intento hacer un repaso del concepto, clasificación y etiología de la osteomielitis, así como una explicación del tratamiento, sobre todo farmacológico indicado para cada tipo de osteítis, citando y explicando los antibióticos más efectivos para cada momento, dependiendo del germen y de su localización.
Resumo:
La malformación congénita conocida como Espina Bífida se caracteriza por la ausencia de fusión de la línea media posterior de la columna vertebral produciéndose una hernia del contenido del conducto vertebral (médula, meninges y raíces nerviosas). Este síndrome compromete múltiples sistemas del organismo, debiéndose tratar por un equipo multidisciplinar. A nivel del pie se producen deformidades tanto flácidas como espásticas con déficit motores radiculares (55%). Estos problemas estructurales provocaran alteraciones biomecánicas severas con sobrecargas a nivel plantar (33%). Si a esto añadimos alteraciones radiculares sensitivas, con insensibilidad en piernas y pies (60%), nos encontramos ante un paciente de riesgo susceptible de tratamientos preventivos y curativos podológicos. Las probabilidades de padecer una úlcera neuropática son grandes y el Podólogo debe prevenir o, en el peor de los casos, tratar el mal perforante plantar de una forma interdisciplinar. Preventivamente realizaremos quiropodias periódicas y exploración de sensibilidades, tanto exteroceptivas como propioceptivas. A nivel podológico trataremos de una forma integral la úlcera neuropática, incluyendo los drenajes y las"toilettes" quirúrgicas, y realizaremos tratamientos ortopodológicos complejos. En esta comunicación presentamos un caso típico de paciente afecto de Espina Bífida con alteraciones biomecánicas severas y úlcera con recorrido fistuloso, al cual realizamos un drenaje y confeccionamos una férula supramaleolar interna unilateral para redistribuir las presiones y evitar las sobrecargas.
Resumo:
Valtimotautiriskin arviointi verenpainepotilailla Valtimotaudit ovat yleisin kuolinsyy koko maailmassa. Väestön elintapojen muuttuminen ja ikääntyminen uhkaavat edelleen lisätä valtimotautien esiintyvyyttä. Kokemäenjokilaakson valtimotautien ehkäisyprojektin tavoitteena oli löytää 45–70-vuotiaasta väestöstä henkilöt, joilla on kohonnut riski sairastua valtimotauteihin. Kaksivaiheisen seulontamenetelmän avulla voitiin terveydenhoitajan antama elintapaneuvonta kohdistaa riskihenkilöihin ja rajoittaa lääkärin vastaanoton tarve niihin potilaisiin, jotka todennäköisesti hyötyvät ennaltaehkäisevästä lääkityksestä. Suomalainen tyypin 2 diabeteksen sairastumisriskin arviointikaavake ja hoitajan toteama kohonnut verenpaine osoittautuivat käytännöllisiksi menetelmiksi seuloa väestöstä riskihenkilöitä. Valtimotautien ehkäisyprojektissa Harjavallassa ja Kokemäellä todettiin verenpainetauti 1 106 henkilöllä, jotka eivät sairastaneet valtimotautia tai aiemmin todettua diabetesta. Heidän tutkimustulostensa avulla voidaan arvioida kohonneen verenpaineen vaikutusta sokeriaineenvaihduntaan ja verenpaineen aiheuttamiin kohde-elinvaurioihin. Sokeriaineenvaihdunnan häiriöt ovat verenpainetautia sairastavilla yleisempiä kuin väestössä muutoin. Käyttämällä metabolisen oireyhtymän kriteerejä sokerirasituskokeen suorittamisen edellytyksenä voidaan tutkimusten määrää vähentää kolmanneksella ja silti löytää lähes kaikki diabetesta tai sen esiastetta sairastavat verenpainepotilaat. Verenpainepotilaista etenkin metabolista oireyhtymää sairastavilla naisilla on suurentunut munuaisten vajaatoiminnan riski. Jos verenpainepotilaan munuaisten toimintaa arvioidaan pelkästään plasman kreatiniini -arvon perusteella, kolme neljästä munuaisten vajaatoimintaa potevasta jää toteamatta verrattuna laskennallisen glomerulusten suodattumisnopeuden määritykseen seulontamenetelmänä. Joka kolmannella verenpainetautia sairastavalla voidaan todeta alaraajavaltimoiden kovettumista; useammin niillä, joiden ylä- ja alaverenpaineen erotus, pulssipaine on yli 65 mmHg. Verenpainetauti on itsenäinen perifeerisen valtimotaudin vaaratekijä. Tutkimuksessa käytetty menetelmä nilkka-olkavarsipainesuhteen määrittämiseksi soveltunee hyvin perusterveydenhuollon käyttöön riskihenkilöiden löytämiseksi. Valtimotautien kokonaisriskin arviointimenetelmät tai uuden riskitekijän, herkän C-reaktiivisen proteiinin määritys eivät voi korvata kohde-elinvaurioiden mittaamista verenpainepotilaan valtimotautiriskin huolellisessa arvioinnissa.
Resumo:
El propósito de este artículo es valorar la eficacia del seguimiento de un protocolo de acción quirúrgica secuenciado, cuando se realiza una técnica quirúrgica de alineación de radios medios, tanto de estructuras blandas como osteoarticulacres a distintosniveles, intentando lograr una correcta alineación con la máxima funcionalidad posible y menores complicaciones quirúrgicas, prueba de ello son ladescripción, en este artículo, de dos casos clínicos revisados Al mismo tiempo se realiza un repaso de la bio-patomecánica de los radios medios así comola etiología de sus alteraciones.