Avaluació de la formació inicial dels mestres de música de la UAB en l’àmbit de la direcció musical

En aquest treball analitzem el procés de formació dels mestres de música de la UAB en l’àmbit de la direcció musical i avaluem si allò que han après els serveix per donar resposta a les necessitats que tindran com a professionals de l’educació. Igualment deixem les portes obertes a possibles estudis en altres universitats.

Medidas cautelares en la Ley Concursal en relación con la calificación del concurso y la responsabilidad concursal: el embargo preventivo de bienes de los administradores o liquidadores de la persona jurídica

S’aborda, des d’una òptica processal, l’estudi de l’article 48.3 de la Llei Concursal relatiu a l’embargament preventiu dels béns dels administradors i liquidadors de la persona jurídica declarada en concurs de creditors. En particular, s’analitzen els problemes derivats de la connexió d’aquest precepte amb l’específic règim de responsabilitat d’administradors previst en l’article 172.3 de la Llei Concursal, i es fa referència a les diferents solucions interpretatives aportades pels òrgans judicials, doncs la de l’article 48.3 LC depèn en gran mesura de la concepció que es tingui respecte a la naturalesa i pressupostos de la responsabilitat concursal. Transcorreguts cinc anys des del començament de la vigència de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, i de la seva coetània, la Llei Orgànica 8/2003, per la Reforma Concursal i per la que es modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial sembla adequat referir quin és l’estat de la nova legislació, reflectir com s’ha posat en pràctica, quins problemes ha suscitat i quines interpretacions han efectuat els diferents operadors jurídics. Centrem aquest anàlisi en una matèria concreta: dins dels efectes que produeix la declaració de concurs sobre el deutor persona jurídica, la nova font de responsabilitat que instaura sobre els seus administradors i liquidadors, i les mesures que propicia per assegurar la seva efectivitat, qualificades per la seva indubtable transcendència com una de les novetats més importants introduïdes en el nostre Dret per la Llei Concursal. S’estudia l’embargament de béns dels administradors societaris per assegurar la cobertura del dèficit resultant de la liquidació de la massa activa.

El subjetivismo moderno ante el concepto de persona

Tras la formulación del concepto “persona” en la antigüedad y su culminación en cuanto a significado en la tradición cristiana, se apunta en este trabajo cómo el subjetivismo característico de la modernidad ha ido modificando y degradando el contenido del concepto “persona” hasta llegar a nuestros días prácticamente reducido a nada y habiendo perdido su fundamento ontológico.

La investigación del patrimonio del ejecutado

L'eficàcia del procés judicial només es visualitza quan s'executa el que s’ha jutjat. Però si la part que ha perdut el judici decideix mantenir la seva resistència fins al límit, fins i tot fins després del moment en què aquesta havia de cessar, sorgeix la necessitat de la investigació patrimonial. L'executat no donarà a conèixer fàcilment els elements del seu patrimoni, per dificultar al màxim l'embargament judicial. L'èxit de la fase executiva del procés passa necessàriament per conèixer el patrimoni de l'executat. En la nostra ordenació jurídica, la jurisdicció és la potestat pública que té com a missió l'actuació o realització del dret objectiu en el cas concret. Aquesta potestat pública és l'encarregada de dur a terme la funció del Dret. És el que en diem administrar Justícia. La funció del Jutge en la nostra societat és la de impartir Justícia aplicant el Dret, és a dir, donar a cadascú el seu. Difícilment podrem donar per complerta aquesta funció si no s'executa de forma eficaç la sentència ferma per ell dictada. L'article 24 CE estableix el dret a la tutela efectiva dels jutges. En aquest dret s'inclou l'execució de la sentència. En l'execució de la sentència s'inclou la investigació patrimonial de l'executat. La LEC reconeix el dret de l'executant a conèixer el patrimoni de l'executat. Tanmateix, l'executant ha d'evitar que en aquestes accions d'investigació puguin conculcar els drets fonamentals de l'executat. L'executat té al seu favor un conjunt de normes que desenvolupen el dret fonamental a la seva intimitat personal. Com són l'article 18 CE o la Llei Orgànica de Protecció de Dades. A la pràctica, serà molt poca la informació important per a l’execució que provingui només de la investigació privada. Quan l'executant no pot disposar d'informació patrimonial suficient de l'executat per cobrir la quantia de l'execució, només ens queda l'actuació pública del Tribunal per aspirar a un procés executiu eficaç. La LEC estableix, subsidiàriament a la designació de béns per part de l'executant, tres formes perquè la informació patrimonial de l'executat pugui arribar al Jutge. La manifestació de béns de l'executat, que determina el final del dret de resistència de l'executat. La investigació judicial. La col·laboració obligatòria de tercers en la investigació. El requeriment judicial d'informació patrimonial té una legitimitat absoluta i la cessió a tercers d'informació patrimonial de l'executat, a requeriment judicial, mai no suposa cap vulneració del dret fonamental de l'executat a la protecció de les seves dades personals. Hauria d'existir un servei públic d'investigació patrimonial, tutelat per l'administració de justícia, que pogués solucionar els actuals problemes d'ineficàcia d'algunes resolucions judicials. Sens dubte, ajudaria a impartir justícia i facilitaria donar a cadascú el seu.

Serum factors inhibitory for in vitro development of Plasmodium falciparum blood-stage parasites

Sera from 29 individuals residing in a malaria-endemic region of Colombia were evaluated by an inhibition assay for their capacity to retard the growth of Plasmodium falciparum in vitro. The inhibitory activity was found to be independent of antibody activity. Furthermore, the degree of inhibition of parasite development was variable, depending on the parasite isolate used for the assay and the season of malaria transmission. We selected sera with high inhibitory activity and carried out partial analytical characterization by anion exchange fast protein liquid chromatography (FPLC) to identify the chemical nature of the inhibitory factor(s). The results suggested that the in vitro inhibitory activity might result from the additive effect of different molecules. It appears that these molecules could be non-specifically induced by stimulation of the immune system, they seem to play a role in the immunity to malaria.

Naturally acquired antibodies against the major merozoite surface coat protein (MSP-1) of Plasmodium falciparum acquired by residents in an endemic area of Colombia

A preliminary baseline epidemiological malaria survey was conducted in the village of Punta Soldado, Colombia. Parasite prevalence and density as well as serological data were obtained from 151 asymptomatic children and adults. Fifty individuals were infected with Plasmodium falciparum. The mean parasite density was 184 parasites/mm3. Greater than 90 of the sample population were P. falciparum antibody positive as detected by the indirect immunofluorescent antibody test (IFAT). The enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA) was used to detect antibodies against the major merozoite surface protein (MSP-1) of P. falciparum. In this population, anti-MSP-1 antibody concentration is acquired in an age dependent manner with equal immunogenicity to both the N- and C-terminal regions of the molecule. Infection at the time of sampling was associated with a higher anti-MSP-1 antibody concentration than that found in non-infected individuals. Further studies are planned to assess the role of immune and non-immune factors in limiting the number of cases of severe malaria seen in this population.

Immunogenicity of multiple antigen peptides containing Plasmodium vivax CS epitopes in BALB/c mice

Multiple antigen peptide systems (MAPs) allow the incorporation of various epitopes in to a single synthetic peptide immunogen. We have characterized the immune response of BALB/c mice to a series of MAPs assembled with different B and T cell epitopes derived from the Plasmodium vivax circumsporozoite (CS) protein. A B-cell epitope from the central repeat domain and two T-cell epitopes from the amino and carboxyl flanking regions were used to assembled eight different MAPs. An additional universal T cell epitope (ptt-30) from tetanus toxin protein was included. Immunogenicity in terms of antibody responses and in vitro T lymphocyte proliferation was evaluated. MAPs containing B and T cell epitopes induced high titers of anti-peptides antibodies, which recognized the native protein on sporozoites as determined by IFAT. The antibody specificity was also determined by a competitive inhibition assay with different MAPs. A MAP containing the B cell epitope (p11) and the universal epitope ptt-30 together with another composed of p11 and the promiscuous T cell epitope (p25) proved to be the most immunogenic. The strong antibody response and specificity for the cognate protein indicates that further studies designed to assess the potential of these proteins as human malaria vaccine candidates are warranted.

The value of selected in vitro and in silico methods to predict acute oral toxicity in a regulatory context: results from the European Project ACuteTox.

ACuteTox is a project within the 6th European Framework Programme which had as one of its goals to develop, optimise and prevalidate a non-animal testing strategy for predicting human acute oral toxicity. In its last 6 months, a challenging exercise was conducted to assess the predictive capacity of the developed testing strategies and final identification of the most promising ones. Thirty-two chemicals were tested blind in the battery of in vitro and in silico methods selected during the first phase of the project. This paper describes the classification approaches studied: single step procedures and two step tiered testing strategies. In summary, four in vitro testing strategies were proposed as best performing in terms of predictive capacity with respect to the European acute oral toxicity classification. In addition, a heuristic testing strategy is suggested that combines the prediction results gained from the neutral red uptake assay performed in 3T3 cells, with information on neurotoxicity alerts identified by the primary rat brain aggregates test method. Octanol-water partition coefficients and in silico prediction of intestinal absorption and blood-brain barrier passage are also considered. This approach allows to reduce the number of chemicals wrongly predicted as not classified (LD50>2000 mg/kg b.w.).

Present development concerning antimalarial activity of phospholipid metabolism inhibitors with special reference to in vivo activity

The systematic screening of more than 250 molecules against Plasmodium falciparum in vitro has previously shown that interfering with phospholipid metabolism is lethal to the malaria parasite. These compounds act by impairing choline transport in infected erythrocytes, resulting in phosphatidylcholine de novo biosynthesis inhibition. A thorough study was carried out with the leader compound G25, whose in vitro IC50 is 0.6 nM. It was very specific to mature parasites (trophozoïtes) as determined in vitro with P. falciparum and in vivo with P. chabaudi -infected mice. This specificity corresponds to the most intense phase of phospholipid biosynthesis activity during the parasite cycle, thus corroborating the mechanism of action. The in vivo antimalarial activity (ED50) against P. chabaudi was 0.03 mg/kg, and a similar sensitivity was obtained with P. vinckei petteri, when the drug was intraperitoneally administered in a 4 day suppressive test. In contrast, P. berghei was revealed as less sensitive (3- to 20-fold, depending on the P. berghei-strain). This difference in activity could result either from the degree of synchronism of every strain, their invasion preference for mature or immature red blood cells or from an intrinsically lower sensitivity of the P. berghei strain to G25. Irrespective of the mode of administration, G25 had the same therapeutic index (lethal dose 50 (LD50)/ED50) but the dose to obtain antimalarial activity after oral treatment was 100-fold higher than after intraperitoneal (or subcutaneous) administration. This must be related to the low intestinal absorption of these kind of compounds. G25 succeeded to completely inhibiting parasitemia as high as 11.2% without any decrease in its therapeutic index when administered subcutaneously twice a day for at least 8 consecutive days to P. chabaudi -infected-rodent model. Transition to human preclinical investigations now requires a synthesis of molecules which would permit oral absorption.

Development of sporogonic cycle of Plasmodium vivax in experimentally infected Anopheles albimanus mosquitoes

The sporogonic cycle of Plasmodium vivax was established and maintained under laboratory conditions in two different strains of Anopheles albimanus mosquitoes using as a parasite source blood from human patients or from Aotus monkeys infected with the VCC-2 P.vivax colombian isolate. Both the Tecojate strain isolate from Guatemala and the Cartagena strain from the colombian Pacific coast were susceptible to infections with P.vivax. A higher percentage of Cartagena mosquitoes was infected per trial, however the Tecojate strain developed higher sporozoite loads. Intravenous inoculation of Aotus monkeys with sporozoites obtained from both anopheline strains resulted in successful blood infections. Animals infected with sporozoites from the Tecojate strain presented a patent period of 21-32 days whereas parasitemia appeared between days 19-53 in monkeys infected with sporozites from Cartagena strain.

Normal glucagon signaling and β-cell function after near-total α-cell ablation in adult mice.

OBJECTIVEEvaluate whether healthy or diabetic adult mice can tolerate an extreme loss of pancreatic α-cells and how this sudden massive depletion affects β-cell function and blood glucose homeostasis.RESEARCH DESIGN AND METHODSWe generated a new transgenic model allowing near-total α-cell removal specifically in adult mice. Massive α-cell ablation was triggered in normally grown and healthy adult animals upon diphtheria toxin (DT) administration. The metabolic status of these mice was assessed in 1) physiologic conditions, 2) a situation requiring glucagon action, and 3) after β-cell loss.RESULTSAdult transgenic mice enduring extreme (98%) α-cell removal remained healthy and did not display major defects in insulin counter-regulatory response. We observed that 2% of the normal α-cell mass produced enough glucagon to ensure near-normal glucagonemia. β-Cell function and blood glucose homeostasis remained unaltered after α-cell loss, indicating that direct local intraislet signaling between α- and β-cells is dispensable. Escaping α-cells increased their glucagon content during subsequent months, but there was no significant α-cell regeneration. Near-total α-cell ablation did not prevent hyperglycemia in mice having also undergone massive β-cell loss, indicating that a minimal amount of α-cells can still guarantee normal glucagon signaling in diabetic conditions.CONCLUSIONSAn extremely low amount of α-cells is sufficient to prevent a major counter-regulatory deregulation, both under physiologic and diabetic conditions. We previously reported that α-cells reprogram to insulin production after extreme β-cell loss and now conjecture that the low α-cell requirement could be exploited in future diabetic therapies aimed at regenerating β-cells by reprogramming adult α-cells.

Estudi de la configuració magnètica de l'experiment LTP (LISA Technology Package)

La Teoria de la Relativitat General preveu que quan un objecte massiu és sotmès a una certa acceleració en certes condicions ha d’emetre ones gravitacionals. Es tracta d’un tipus d’on altament energètica però que interacciona amb la matèria de manera molt feble i el seu punt d’emissió és força llunyà. Per la qual cosa la seva detecció és una tasca extraordinàriament complicada. Conseqüentment, la detecció d’aquestes ones es creu molt més factible utilitzant instruments situats a l’espai. Amb aquest objectiu, neis la missió LISA (Laser Interferometer Space Antenna). Es tracta aquesta d’una missió conjunta entre la NASA i l’ESA amb llançament previst per 2020-2025. Per reduir els riscs que comporta una primera utilització de tecnologia no testejada, unit a l’alt cost econòmic de la missió LISA. Aquesta missió contindrà instruments molt avançats: el LTP (LISA Technoplogy Package), desenvolupat per la Unió Europea, que provarà la tecnologia de LISA i el Drag Free flying system, que s’encarregarà de provar una sèrie de propulsors (thrusters) utilitzats per al control d’actitud i posició de satèl•lit amb precisió de nanòmetres. Particularment, el LTP, està composat per dues masses de prova separades per 35 centímetres, i d’un interferòmetre làser que mesura la variació de la distància relativa entre elles. D’aquesta manera, el LTP mesurarà les prestacions dels equips i les possibles interferències que afecten a la mesura. Entre les fonts de soroll es troben, entre d’altres, el vent i pressió de radiació solar, les càrregues electrostàtiques, el gradient tèrmic, les fluctuacions de voltatge o les forces internes. Una de les possibles causes de soroll és aquella que serà l’objecte d’estudi en aquest projecte de tesi doctoral: la presència dintre del LTP de camps magnètics, que exerceixen una força sobre les masses de prova, la seva estimació i el seu control, prenent en compte les caracterírstiques magnètiques de l’experiment i la dinàmica del satèl•lit.

Regulación de la movilidad celular por Profilina 1

Mi proyecto de tesis se basaba en el estudio del papel de profilina 1 en la formación de lamelas, para ello generamos una proteína recombinante y transducible, con el objetivo de poder modificar los niveles endógenos de profilina. Objetivos: i-caracterización bioquímica los tres sitios de union conocidos de la proteína de transducción, el sitio de unión a fosfo-inocitoles (PIP), el de unión a actina (Ac) y el de unión a poli-prolinas (PLP). ii-estudio de la polimerización in-vitro de actina - PTD4-Profilina1 iii-estudio de las proteínas componentes de lamelas inducidas por PTD4-Profilina1. Plan de trabajo: i-Para comprobar la funcionalidad los 3 sitios de unión fueron necesarias las primeras 6 semanas, ya que en primer lugar había que expresar y purificar el peptido Srv2, necesario para el ensayo de PLP. En segundo lugar, se obtuvieron los datos de las concentraciones adecuadas de lípidos para el ensayo de fosfo-inocitoles y por ultimo, se purifico la actina necesaria para el ensayo de unión a actina. Una vez establecida la funcionalidad de la proteína, se procedió a: ii-el estudio de polimerización in-vitro, que llevo 2 semanas. Demostrando que in-vitro era capaz de inhibir la polimerización de una manera similar a la endógena. Una vez terminados estos ensayos, se procedio a: iii-la caracterización inmunohistoquímica de las proteínas componentes de la lamela que fue llevado a cabo en 4 semanas. Para ello se usaron anticuerpos contra: alfa-actinina, talina, vinculina, ENA/Vasp y paxillina. Conclusiones: i-las propiedades bioquímicas de la PTD4-Profilina1 son similares a las de la profilina endógena. ii-los estudios de polimerización indican que la polimerización se produce de manera similar a la endogena. iii-los ensayos de inmunohistoquímica sugieren que, talina esta ausente y que las demás están presentes aunque en menor concentración y con otra distribución comparadas con los controles.

PPARβ/δ affects pancreatic β cell mass and insulin secretion in mice.

PPARβ/δ protects against obesity by reducing dyslipidemia and insulin resistance via effects in muscle, adipose tissue, and liver. However, its function in pancreas remains ill defined. To gain insight into its hypothesized role in β cell function, we specifically deleted Pparb/d in the epithelial compartment of the mouse pancreas. Mutant animals presented increased numbers of islets and, more importantly, enhanced insulin secretion, causing hyperinsulinemia. Gene expression profiling of pancreatic β cells indicated a broad repressive function of PPARβ/δ affecting the vesicular and granular compartment as well as the actin cytoskeleton. Analyses of insulin release from isolated PPARβ/δ-deficient islets revealed an accelerated second phase of glucose-stimulated insulin secretion. These effects in PPARβ/δ-deficient islets correlated with increased filamentous actin (F-actin) disassembly and an elevation in protein kinase D activity that altered Golgi organization. Taken together, these results provide evidence for a repressive role for PPARβ/δ in β cell mass and insulin exocytosis, and shed a new light on PPARβ/δ metabolic action.