L'aprenentatge basat en problemes en models híbrids de docència-aprenentatge

La Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida ha utilitzat des de 2004 la metodologia d'aprenentatge basat en problemes (en endavant ABP) com a mètode docent en els seus estudis de Biologia. En aquest període hem après algunes de les claus de l'aplicació del mètode en els nostres estudis. En primer lloc, cal disposar d'elements formatius que afavoreixin la formació dels tutors que participin en el projecte. Per assolir aquest objectiu hem dissenyat un portal on els nostres professors poden disposar de materials útils per a la seva activitat, així com de documents que permetin entendre millor el que suposa l'ABP. En segon lloc, el projecte tenia l'objectiu de dissenyar i avaluar activitats que permetessin integrar les pràctiques de laboratori en la lògica de la resolució de problemes pròpia de l'ABP. En aquest sentit vam dissenyar dues activitats en el tercer curs de la llicenciatura que anomenaren aprenentatge basat en el laboratori (ABL). Per aquest motiu es van dissenyar problemes que tinguessin una primera part de resolució a l'aula en grup de tutoria i una segona que obligués els estudiants a realitzar experiments de laboratori dirigits a entendre i resoldre les qüestions plantejades al grup de tutoria. L'ABL-1 fou un projecte de biologia cel·lular i destinat a aprofundir en els mecanismes implicats en els fenòmens de diferenciació dels miòcits. L'ABL-2 era un projecte conjunt dels professors de Fisiologia vegetal, Bioestadística i Microbiologia. En aquest cas es desitjava que els estudiants plantegessin la resolució a un problema que suposava la manipulació genètica de cèl·lules vegetals per fer possible que produïssin una substància específica, l'escopolamina. Finalment els estudiants havien d'escriure un article original com a projecte final de cada ABL. Els resultats dels dos anys d'experimentació han esta altament satisfactoris, d'acord amb les enquestes completades per alumnes i professors.

Estudio del bypass gástrico en Y de Roux y de la gastrectomía tubular sobre el metabolismo de la glucosa y la secreción de hormonas intestinales. Estudio prospectivo y randomizado

Introducció: El bypass gàstric en Y de Roux laparoscòpic (BGYRL) és la tècnica quirúrgica d’elecció per al tractament de l’obesitat mòrbida. La gastrectomia tubular laparoscòpica (GTL) és una tècnica bariàtrica restrictiva amb resultats molt prometedors en relació a la pèrdua de pes, però se’n desconeixen els efectes metabòlics i endocrins. L’objectiu d’aquest estudi és l’avaluació de les diferències en la resposta del metabolisme de la glucosa i la secreció d’hormones intestinals entre ambdós procediments. Material i mètodes: Es va dissenyar un estudi prospectiu i aleatoritzat per la realització del BGYRL i la GTL, ambdós realitzats via laparoscòpica. Totes les pacients es varen avaluar abans, i als 3 i 12 mesos de la intervenció. Se’ls va prendre una mostra de sang venosa després d’un dejuni de 12 hores i als 10 i 60 minuts després de la ingesta d’Ensure® 420 kcal per realitzar les determinacions dels nivells plasmàtics de glucosa, insulina, grelina, leptina, pèptid relacionat amb glucagó (GLP-1), pèptid YY (PYY) i polipèptid pancreàtic (PP). Resultats: Es varen incloure 15 pacients (totes de gènere femení, edat mitja de 48±9 anys, IMC de 44±2.7 kg/m2 amlitat preoperatòria) dels quals 7 van ser aleatoritzats a BGYRL i 8 a GTL. No hi van haver diferències entre ambdós grups en edat, IMC preoperatori, classificació ASA i determinacions hormonals preoperatòries. Després de la cirurgia, s’observa un descens de la glicèmia i insulinèmia, amb una reducció de l´índex HOMA-IR en ambdós grups. Postoperatòriament, es detecta una disminución de les concentracions de la leptina en dejú i després de la ingesta, significativament menor en el grup de BGYRL. Mentre que els nivells de grelina en dejú només descendeixen de forma significativa en el grup de la GTL. Després de la ingesta es produeix una augment dels nivells de GLP-1, significativament major en el grup de BGYRL. Conclusions: Tan el BGYRL como la GTL s’associen a una significativa pèrdua de pes, encara que aquesta fou significativament superior en el BGYRL. Ambdós procediments han millorat notablement l’homeostasi de la glucosa. Només la GTL va rehuir els nivells de grelina tan en dejú com després de la ingesta, mentre que els nivells de GLP-1 i PYY s’elevaren després de la cirurgia, sense diferències estadísticament significatives entre ambdues tècniques.

Adipocitocinas, inflamación y resistencia insulínica en la insuficiencia renal crónica

: La insuficiencia renal crónica (IRC) condiciona disfunción del tejido adiposo y desequilibrio de las adipocitocinas relacionadas con la inflamación y metabolismo de la glicemia. Objetivo: describir la relación entre los marcadores de inflamación (IL6, TNFα, PCR, RIL2), las adipocitocinas (adiponectina, leptina) y las alteraciones de la glicemia en 336 pacientes con IRC en diferentes grupos de IRC (sin terapia renal sustitutiva, hemodiálisis, diálisis peritoneal). Conclusiones: Pacientes con IRC sin terapia renal sustitutiva, presentan menor estado inflamatorio y adipocitocinas que los pacientes en diálisis. Existe una relación inversa entre adiponectina, inflamación y filtrado glomerular. Las adipocitocinas son un factor de riesgo independiente de hiperglicemia

Estudio de la estructura y composición de carbonales (Acacia pennatula) en dos estadios de desarrollo. Diseño de protocolo para el seguimiento de la dinámica de la vegetación en el CIEA "El Limón", Estelí (Nicaragua)

Los carbonales son un tipo de bosque secundario originados por el abandono de un sistema de producción silvopastoril. Estos parches de bosque ocupan una superficie importante de la zona de amortiguamiento de la Reserva Natural del Tisey-La Estanzuela, área del bioma más amenazado del mundo, el Bosque Seco Tropical. La principal especie que compone esta comunidad vegetal es la Acacia pennatula, conocida comúnmente como carbón. Actualmente no hay muchos estudios sobre los carbonales, por lo que el presente proyecto pretende caracterizar la estructura y composición de la comunidad y describir algunos índices ecológicos básicos, en dos estadios diferentes. El análisis de los datos proporciona información de las principales diferencias en cuanto a estructura y composición que tienen lugar en los carbonales. La disminución natural de la densidad de individuos de A. pennatula con los años, parece tener un efecto positivo sobre la diversidad, composición y estructura de la comunidad. En base a estos datos, se ha diseñado un protocolo para realizar un estudio experimental de estas comunidades en el CIEA “El Limón”. En el protocolo, mediante diferentes tratamientos de tala en estadios tempranos, se obtendrán áreas de estudio que presenten un gradiente en la variable densidad de individuos de A. pennatula. El objetivo principal es describir y comparar la estructura, composición y dinámica del carbonal a lo largo del tiempo, y determinar que efecto tiene sobre la comunidad modificar esta variable. Los resultados obtenidos en el protocolo pueden utilizarse como base para desarrollar un plan de manejo para los carbonales que facilite la restauración del Bosque Tropical Seco y el aprovechamiento forestal.

Causas específicas de mortalidad en una cohorte de pacientes con diabetes mellitus tipo 2

La diabetis mellitus és un trastorn metabòlic a causa del dèficit de secreció d'insulina i a un augment de la seva resistència perifèrica. En el present estudi es van determinar les causes específiques de mortalitat en pacients amb diabetis mellitus. Es va observar que la mortalitat cardiovascular segueix sent la principal causa de mort en pacients amb diabetis metllitus tipus 2, seguida de la mortalitat per neoplàsies. La mortalitat total i específica per patologia cardiovascular o per neoplàsies va ser significativament superior en els pacients homes.

Alteraciones en la glucemia después del parto en mujeres controladas por Diabetes Gestacional en la consulta de Endocrinología del Hospital Arnau de Vilanova de Valencia

El present estudi és de tipus observacional, descriptiu i analític, retrospectiu i longitudinal. Pretén analitzar-ne en dones del departament de Salut 6 de la Comunitat Valenciana diagnosticades de diabetis gestacional, la alteració en la tolerancia a la glucosa en una mitjana d'1,5 anys després del part. La mostra presa va ser de 128 pacients. El 22, 66% va mostrar alteració glucèmica postpart; les dones amb antecedents familiars de diabetis eren més jóvens (32,06 front a 34,93, amb p=0,04).Ninguna dona tractada amb dieta va desenvolupar diabetis; de les tractades amb insulina ho va fer el 8,16% (p=0,02) i tenien major glucèmia basal (p=0,048).

Molluscicidal action of the latex of Euphorbia splendens var. hislopii N.E.B. ("Christ's Crown") (Euphorbiaceae) against Lymnaea columella (Say, 1817) (Pulmonata: Lymnaeidae), intermediate host of Fasciola hepatica Linnaeus, 1758 (Trematode: Fasciolidae): 1- test in laboratory

The latex action of Euphorbia splendens var. hislopii (Christ's Crown) against snails Lymnaea columella, intermediate host of Fasciola hepatica, derived from irrigation ditches of the Station of Pisciculture at Universidade Federal Rural do Rio de Janeiro, was studied in the laboratory. Lab bioassays, using aqueous solutions of the latex, varying between 0.1 and 10 mg/l, have proven molluscicidal activity of the product collected on the same day the tests were performed, during the four seasons of the year, finding the following lethal concentrations (LC90): 1.51 mg/l in the spring; 0.55 mg/l in the summer; 0.74 mg/l in the fall and 0.93 mg/l in winter, after 24 h exposure of the snails, showing significant differences among the seasons of the year (ANOVA test, F = 11.01, G.L.= 3/33, p < 0.05), as well as among the concentrations (ANOVA test, F = 27.38, G.L.= 11/33, p < 0.05). In the summer, mortality reached 100% from concentration at 0.6 mg/l, the same during fall and in winter as of 1 mg/l, while in spring it only reached 100% mortality as of 2 mg/l. Mortality in the controls was low, reaching 5% in the summer and winter and 10% in the fall and spring. None of the samples died. During the assay, with an aqueous solution of the latex at a concentration of 5 mg/l, in order to check the time of duration of the product effect, in the laboratory, it was observed that the molluscicidal activity remained stable up to the 15th day after the beginning of the test with 100% mortality of L. columella, gradually losing its effect until the 23rd day, when we no longer observed animal mortality. In the control group, there was a random daily variation in mortality rate ranging 0-50% after 48 h of observation for 30 days.

Description of Pintomyia (Pifanomyia) brazilorum sp. nov. a new fossil species from the Dominican Republic (Diptera: Psychodidae: Phlebotominae)

A sand fly fossil was found in amber, a vegetal resin, which allows all the external phlebotomine structures to be seen. The piece that contains the new species is 14 mm long ´ 8 mm wide ´ 3 mm high. All the structures from the head, thorax, and abdomen were examined under the microscope and measured with a calibrated micrometric eye-piece. The morphological aspects of the new species suggest its inclusion in the Pintomyia genus, Pifanomyia subgenus though it is not possible to include it in any of the series known for this subgenus. The presence of two atrophied spines on the gonostyles and gonocoxites without tufts of setae permit the exclusion of the new species from the other species of the subgenus Pifanomyia. The new species is named Pintomyia (Pifanomyia) brazilorum sp. nov.

ContrlD Aplicació Web de seguiment remot dels autocontrols de malalts diabètics.

Es proposa, amb aquest projecte, dissenyar i implementar un aplicació en la que els pacients puguin introduir aquests valors en un ordinador des de la seva, accedint, per ferho, a una web per a tal efecte. Aquesta mateixa aplicació ha de permetre als metgesconsultar aquests controls i tenir una visió més actualitzada dels controls que es fan elspacients entre visites, i si es necessari, canviar les dosis d'insulina.

The chemokine CCL2 protects against methylmercury neurotoxicity.

Industrial pollution due to heavy metals such as mercury is a major concern for the environment and public health. Mercury, in particular methylmercury (MeHg), primarily affects brain development and neuronal activity, resulting in neurotoxic effects. Because chemokines can modulate brain functions and are involved in neuroinflammatory and neurodegenerative diseases, we tested the possibility that the neurotoxic effect of MeHg may interfere with the chemokine CCL2. We have used an original protocol in young mice using a MeHg-contaminated fish-based diet for 3 months relevant to human MeHg contamination. We observed that MeHg induced in the mice cortex a decrease in CCL2 concentrations, neuronal cell death, and microglial activation. Knock-out (KO) CCL2 mice fed with a vegetal control food already presented a decrease in cortical neuronal cell density in comparison with wild-type animals under similar diet conditions, suggesting that the presence of CCL2 is required for normal neuronal survival. Moreover, KO CCL2 mice showed a pronounced neuronal cell death in response to MeHg. Using in vitro experiments on pure rat cortical neurons in culture, we observed by blockade of the CCL2/CCR2 neurotransmission an increased neuronal cell death in response to MeHg neurotoxicity. Furthermore, we showed that sod genes are upregulated in brain of wild-type mice fed with MeHg in contrast to KO CCL2 mice and that CCL2 can blunt in vitro the decrease in glutathione levels induced by MeHg. These original findings demonstrate that CCL2 may act as a neuroprotective alarm system in brain deficits due to MeHg intoxication.

Active transport of proton and calcium in higher plant cells.

Membrane transport of proton and calcium (Ca2+) plays a fundamental role in growth and developmental processes in higher plant cells. The plasma membrane contains an ATPase (P-ATPase) that pumps protons into the extracellular space, whereas two proton pumps, a vacuolar-type ATPase (V-ATPase) and a pyrophosphatase (H+-PPase) are associated with the tonoplast and pump protons into the vacuole. The P-ATPase, V-ATPase and H+-PPase catalyse electrogenic H+-translocation, giving rise to a proton motive force used to transport different molecules, via specific transport proteins (channels or carriers: H+-symport or H+-antiport), across the plasma membrane and the tonoplast

Association analysis of urotensin II gene (UTS2) and flanking regions with biochemical parameters related to insulin resistance.

Background. Urotensin II (UII) is a potent vasoconstrictor peptide, which signals through a G-protein coupled receptor (GPCR) known as GPR14 or urotensin receptor (UTR). UII exerts a broad spectrum of actions in several systems such as vascular cell, heart muscle or pancreas, where it inhibits insulin release. Objective. Given the reported role of UII in insulin secretion, we have performed a genetic association analysis of the UTS2 gene and flanking regions with biochemical parameters related to insulin resistance (fasting glucose, glucose 2 hours after a glucose overload, fasting insulin and insulin resistance estimated as HOMA). Results and Conclusions. We have identified several polymorphisms associated with the analysed clinical traits, not only at the UTS2 gene, but also in thePER3 gene, located upstream from UTS2. Our results are compatible with a role for UII in glucose homeostasis and diabetes although we cannot rule out the possibility that PER3 gene may underlie the reported associations.

Caracterización funcional de las HERC ubiquitina ligasas en modelos in vivo

La família de proteïnes HERC contenen dos dominis característics: HECT i RLD (RCC1-like). Proteïnes amb dominis HECT funcionen com ubiquitina ligasas i proteïnes amb dominis RLD actuen com a reguladors de GTPases. En humans, la família HERC està formada per sis membres: les gegants (HERC1-2) i les petites (HERC3-6). HERC1 va ser la primera a identificar-se, conté dos dominis RLD (RLD1 i RLD2) i ha estat implicada en tràfic de membrana, proliferació i creixement cel.lular per les seves interaccions amb clatrina, M2-piruvat quinasa i tuberina (TSC2). Aquí es descriu la caracterització del ratolí "rescat" d'una mutació espontània i recessiva anomenada tambaleante, que causa una degeneració progressiva de les cèl.lules de Purkinje amb atàxia severa, un creixement reduït i una menor supervivència. Aquest rescat va ser realitzat amb un transgèn de cDNA de HERC1 humà i demostra que HERC1 és el responsable del fenotip oscil.lant. Hem generats animals knock-outs de HERC1 que no expressen el extremo ubiquitina ligasa de la proteïna, i que no mimetitzen el fenotip tambaleante. La resposta de MEFs de tambaleante a insulina tampoc mimetitza l'activació reduïda dels substrats de mTOR, ni l'autofàgia observats en l'animal tambaleante. Els nostres resultats suggereixen que HERC1 podria estar implicada en la regulació de la biogènesi ribosomal. Aquestes observacions contribueixen a la caracterització funcional de la ubiquitina ligasa HERC1 i demostren un paper fins ara desconegut de HERC1 en creixement i neurodegeneració.

ELOVL6 Genetic Variation Is Related to Insulin Sensitivity: A New Candidate Gene in Energy Metabolism

BACKGROUND: The elongase of long chain fatty acids family 6 (ELOVL6) is an enzyme that specifically catalyzes the elongation of saturated and monounsaturated fatty acids with 12, 14 and 16 carbons. ELOVL6 is expressed in lipogenic tissues and it is regulated by sterol regulatory element binding protein 1 (SREBP-1). OBJECTIVE: We investigated whether ELOVL6 genetic variation is associated with insulin sensitivity in a population from southern Spain. DESIGN: We undertook a prospective, population-based study collecting phenotypic, metabolic, nutritional and genetic information. Measurements were made of weight and height and the body mass index (BMI) was calculated. Insulin resistance was measured by homeostasis model assessment. The type of dietary fat was assessed from samples of cooking oil taken from the participants' kitchens and analyzed by gas chromatography. Five SNPs of the ELOVL6 gene were analyzed by SNPlex. RESULTS: Carriers of the minor alleles of the SNPs rs9997926 and rs6824447 had a lower risk of having high HOMA_IR, whereas carriers of the minor allele rs17041272 had a higher risk of being insulin resistant. An interaction was detected between the rs6824447 polymorphism and the intake of oil in relation with insulin resistance, such that carriers of this minor allele who consumed sunflower oil had lower HOMA_IR than those who did not have this allele (P = 0.001). CONCLUSIONS: Genetic variations in the ELOVL6 gene were associated with insulin sensitivity in this population-based study.

Use of Sensors in the Treatment and Follow-up of Patients with Diabetes Mellitus

Glucose control is the cornerstone of Diabetes Mellitus (DM) treatment. Although self-regulation using capillary glycemia (SRCG) still remains the best procedure in clinical practice, continuous glucose monitoring systems (CGM) offer the possibility of continuous and dynamic assessment of interstitial glucose concentration. CGM systems have the potential to improve glycemic control while decreasing the incidence of hypoglycemia but the efficiency, compared with SRCG, is still debated. CGM systems have the greatest potential value in patients with hypoglycemic unawareness and in controlling daily fluctuations in blood glucose. The implementation of continuous monitoring in the standard clinical setting has not yet been established but a new generation of open and close loop subcutaneous insulin infusion devices are emerging making insulin treatment and glycemic control more reliable.