The wish fish : a collection of traditional tales.

Es una colección de cuentos tradicionales de China, África, Corea y España, escritos por narradores del pasado que, aunque proceden de muy distintos países y continentes, tienen deseos comunes de un mundo mágico y de un mundo soñado por las personas, independientemente, de donde vivan.

Toby's funfair fish.

A Toby le encanta ir a la feria y está más entusiasmado que de costumbre porque se ha ganado un pez de colores. Nunca tuvo una mascota antes y está muy emocionado con su pescado Moby. Para que Moby sea feliz y se sienta como en casa, le hace en la pecera su propio recinto ferial.

Smelly jelly smelly fish : the seaside book.

Varias historietas de humor absurdo sobre situaciones en la playa. Una chica toma el sol tranquilamente a la orilla del mar en una silla y detrás de ella tiene un amenazador oso pardo. Unos niños hacen en la playa unos enormes castillos de arena utilizando una pala excavadora.

Fish that hide.

En el occeano viven muchos tipos de peces que tienen diferentes colores, formas y características. Algunos se ocultan de sus enemigos para protegerse y mantenerse a salvo. Otros son depredadores, y se ocultan a fin de poder atacar a otros animales.

The fish who could wish.

En el profundo mar azul, vive Swam un pez que quería un deseo y cada deseo se hace realidad. Desea un castillo, un coche, un caballo, desea volar, esquiar. Pero un día, quiere ser igual que los otros peces.

The rainbow fish.

Historia ilustrativa sobre el egoísmo y la vanidad. El pez más bello de todo el océano se niega a compartir sus brillantes escamas. Cuando su avaricia le deja sin amigos o admiradores el pez busca el consejo del sabio pulpo, que le asesora para regalar su belleza y descubrir cómo ser feliz.

Ecological interactions between an invasive fish (Gambusia holbrooki) and native cyprinodonts: the role of salinity

Actualment una de les principals amenaces a la biodiversitat és la introducció d'espècies. Revisant 26 variables de les 69 espècies de peixos continental de la Península Ibèrica concloem que la filogènia, variabilitat i els usos de l'home són necessaris per entendre millor les diferències entres les espècies natives i invasores. Entre les especies més afectades per la introducció de peixos es troben els ciprinodontiformes endèmics del Mediterrani. Aportem les primers dades sobre l'ús d'hàbitats ocasionalment inundats i la selecció de preses del fartet (Aphanius iberus), observant un canvi ontogenètic, clarament relacionat amb el microhàbitat. També demostrem que la salinitat influeix en l'èxit invasor de la gamúsia, afectant la seva densitat i biologia reproductiva. Per altra banda, demostrem experimentalment que amb l'increment de salinitat la gambúsia disminueix la seva agressivitat i captura menys preses, reduint la seva eficàcia competitiva respecte dels ciprinodonts natius.

Ecology of an invasive fish (Silurus glanis) in Catalan reservoirs

L'objectiu d'aquesta tesi és aportar les primeres dades sobre l'ecologia del silur (Silurus glanis) introduït a la Península Ibèrica i estimar els seu impacte ecològic sobre la biota nativa. Es van mostrejar les comunitats de peixos de 14 embassaments catalans. El silur es troba actualment introduït a quatre conques Ibèriques: a la de l'Ebre fa uns 30 anys, a les del Ter i Tajo fa uns pocs anys i recentment al Llobregat. Hem demostrat la utilitat de comparar estadis d'invasió recents i avançats per mirar d'entendre els canvis ecològics causats per espècies invasores: les introduccions recents presenten silurs més joves, de menor mida i amb taxes de creixement superiors a les de les poblacions introduïdes anteriorment i també respecte les poblacions natives; a més, depreden majoritàriament sobre peixos, en contra de les poblacions més antigues que s'alimenten sobretot de cranc. Finalment, aportem les primeres dades publicades de telemetria del silur.

Fish as ecological indicators in Mediterranean freshwater ecosystems

Podeu escriure el text directament o arrossegar-lo des d'un altre document L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir a l'ús dels peixos continentals com a indicadors de l'estat ecològic a la conca Mediterrània. En el primer treball es va detectar que encara que tots els índex biològics estaven correlacionats significativament, els peixos integren i expressen els estressos de manera i a una escala diferents, aportant una informació complementària als altres índexs. Al segon article es van estudiar els cabals de sis conques catalanes. S'ha mostrat que els règims hídrics estan alterats amb una tendència a la disminució del cabal i del nivell dels aqüífers. S'ha detectat quatre mètriques de peixos que es troben significativament afectades en zones més castigades per manca d'aigua degut a l'activitat humana. Es discuteix la necessitat de conèixer en profunditat el règim hídric de cada conca abans d'utilitzar els índex biològics. Al tercer article es va detectar que la composició d'espècies capturades va variar significativament al llarg del buidat amb un augment de l'alburn (A. alburnus) a les aigües pelàgiques durant els dies de pitjor qualitat de l'aigua, confirmant que l'alburn és més tolerant a la mala qualitat de l'aigua que la madrilleta vera (R. rutilus) i suggereix el seu potencial com a bioindicador. La condició d'aquestes dues espècies va canviar significativament al llarg del buidat de manera molt estreta amb la qualitat de l'aigua. Al quart capítol es va estudiar la biologia dels peixos d'un embassament altament contaminat (Flix). El percentatge de DELT anomalies i la presència de paràsits externs era major en la zona impactada que als punts de control i els valors més alts de pes eviscerat i pes del fetge estaven als punts de control. Les respostes van ser diferents per cada espècie i la carpa va ser la que va mostrar més clarament els impactes.