Nuevas tecnologías, trabajo y paternidad: Las nuevas formas de flexibilidad laboral y sus efectos sobre la implicación de los hombres en el cuidado de los hijos

Los estudios sobre el uso de las tecnologías de la información y comunicación (TIC) para organizar el trabajo y sobre su incidencia en la conciliación entre vida laboral y familiar arrojan resultados ambiguos o contradictorios. Sin embargo, la aparición y la difusión de TIC inalámbricas están provocando intensos cambios en las prácticassociales, incluidas las relaciones entre vida personal y trabajo. Mediante entrevistas en profundidad, un grupo de padres en situaciones laborales diversas han reflexionado sobre cómo utilizan el potencial de movilidad, conectividad y flexibilidad que les ofrecen las nuevas TIC y sobre cómo modula dicho uso la implicación de los hombres en su rol de padres. En línea con trabajos realizados en otros países, los resultados preliminares sugieren que el papel que se atribuye a las TIC como herramientas para la emancipación del rol de género de los hombres mediante su mayor implicación en el cuidado material y afectivo de los hijos depende muchas veces de factores ajenos al uso de estas tecnologías: motivación personal, actitud y percepción de la pareja respecto a la competencia hombre para ejercer de padre, o macro y micro políticas de conciliación existentes en las organizaciones.

Escola, llengua i immigració a Catalunya. Algunes reflexions

L’article planteja que el model d’immersió lingüística que ha produït excel·lents resultats sobre la competència lingüística dels alumnes autòctons, presenta problemes a l’hora d’aplicar-lo a l’alumnat d’origen estranger, independentment de quina sigui la seva llengua inicial. Això és així perquè, d’una banda, aquests estudiants presenten un escenari d’escolarització molt diversificat, i de l’altra, perquè les seves actituds lingüístiques són diferents de les que s’havien conegut fins ara. Tot plegat comporta que, pel que fa a les habilitats lingüístiques, assoleixin uns resultats més baixos que els autòctons

Driver costs in small firms: Empirical analysis for farms

The agricultural sector has always been characterized by a predominance of small firms. International competition and the consequent need for restraining costs are permanent challenges for farms. This paper performs an empirical investigation of cost behavior in agriculture using panel data analysis. Our results show that transactions caused by complexity influence farm costs with opposite effects for specific and indirect costs. While transactions allow economies of scale in specific costs, they significantly increase indirect costs. However, the main driver for farm costs is volume. In addition, important differences exist for small and big farms, since transactional variables significantly influence the former but not the latter. While sophisticated management tools, such ABC, could provide only limited complementary useful information but no essential allocation bases for farms, they seem inappropriate for small farms

Driver costs in small firms: Empirical analysis for farms

The agricultural sector has always been characterized by a predominance of small firms. International competition and the consequent need for restraining costs are permanent challenges for farms. This paper performs an empirical investigation of cost behavior in agriculture using panel data analysis. Our results show that transactions caused by complexity influence farm costs with opposite effects for specific and indirect costs. While transactions allow economies of scale in specific costs, they significantly increase indirect costs. However, the main driver for farm costs is volume. In addition, important differences exist for small and big farms, since transactional variables significantly influence the former but not the latter. While sophisticated management tools, such ABC, could provide only limited complementary useful information but no essential allocation bases for farms, they seem inappropriate for small farms

Rationing problems with payoff thresholds

An extension of the standard rationing model is introduced. Agents are not only identi fied by their respective claims over some amount of a scarce resource, but also by some payoff thresholds. These thresholds introduce exogenous differences among agents (full or partial priority, past allocations, past debts, ...) that may influence the final distribution. Within this framework we provide generalizations of the constrained equal awards rule and the constrained equal losses rule. We show that these generalized rules are dual from each other. We characterize the generalization of the equal awards rule by using the properties of consistency, path-independence and compensated exemption. Finally, we use the duality between rules to characterize the generalization of the equal losses solution.

La evaluación de la actividad reflexiva a partir del portafolio del estudiante

Reflective competence is considered one of the key competencies of students‟ education in all teaching levels and in the daily practice of professionals. A lack of conceptual clarity can lead to critical difficulties for teachers when designing activities that promote reflective skills and also to confusion on the part of the students who have to put them into practice. A short introduction to the scientific study of reflective activity which tries to set the stage of the investigation as well as an innovative experience within the framework of the first year of the Degree in Psychology Studies are presented here. This study presents the work on the reflective skills through a reflective portfolio. Five hierarchical levels of reflection are specified as a guide for the making of the portfolio for the students, and as a support for the mentoring and assessment tasks of teachers. As a conclusion, a three-step model for the training of „reflective beginners‟ is outlined

LUDOLITERACY Informe sobre la alfabetización mediática en el juego digital. Experiencias en Europa

El informe que a continuación presentamos recoge 18 experiencias, proyectos, actividades,investigaciones o políticas más significativas que se realizan en Europa relacionadas con la alfabetización mediática en el contexto de los videojuegos (ludoliteracy). La ludoliteracy tiene como finalidad potenciar las capacidades y competencias analíticas, reflexivas y creativas alrededor del juego digital. Se trata, en conjunto, de propuestas que permiten al ciudadano (joven o adulto, profesional o usuario) y a la sociedad en general ser más conscientes de nuestros propios placeres, tener capacidad crítica y competencia creativa en el campo específico de los juegos digitales.El objetivo final del informe es ofrecer recomendaciones en un campo socialmente controvertido y económicamente situado a la cabeza de las industrias culturales pero institucionalmente emplazado en los márgenes de las políticas educativas estatales y europeas.

Caracterització de la població de Bradypus variegatus i Choloepus hoffmanni a INBioparque, Costa Rica

Estudi centrat en la caracterització de la població de peresosos (Choloepus Hoffmanni i Bradypus variegatus) d’INBioparque (Costa Rica) per tal de donar continuïtat al projecte de Casalé i Delclòs, 2010. S’ha determinat en 15 el nombre d’individus amb els que compta el parc i que les seves estructures poblacionals s’han vist alterades degut a la disminució d’individus respecte al 2010. S’han definit diferències significatives en la localització dels individus, essent els més freqüentats els hàbitats de bosc V.Central i bosc Humit, i detectat una gran variabilitat d’espècies arbòries tant ingerides com freqüentades, destacant el gènere Cecròpia. Pel que fa als registres d’activitat, tot hi la gran variabilitat i diferències entre espècies i sexes, és majoritàriament nul·la. També s’ha estudiat la població d’Iguana iguana com a limitadora de la població de peresosos d’INBioparque, sense obtenir uns resultats que permetin assegurar cap tipus de competència interespecífica.

La ley catalana de consultas populares por vía de referéndum

El artículo expone la competencia en materia de consultas populares que Cataluña asume como competencia exclusiva 'con excepción de lo previsto en el artículo 149.1.32 de la Constitución'.

Filantropía corporativa

Este artículo focaliza su atención en las relaciones que la empresa establece con la comunidad y que van más allá del respeto a la normativa vigente; es lo que se denomina la agenda social. Se recomienda que su gestión dé respuesta a las necesidades de negocio de la empresa. Filantropía orientada a conseguir impactos y resultados exige que la empresa haya diseñado previamente su propia estrategia en sus relaciones con la comunidad: qué impacto desea obtener, qué resultados y, a continuación, qué productos va a realizar, mediante qué proceso, con qué recursos económicos, financieros y humanos, cómo la agenda social va a fortalecerse y beneficiarse de los recursos internos de la empresa. Los proyectos y actividades que la empresa realice en cooperación estratégica con la comunidad se deben evaluar periódicamente.

Dinamitzar sectors d'alt valor afegit evitarà crisis

Segons dades de Biocat, Catalunya té el 21% de les empreses del sector biotecnològic espanyol que mouen més de 15.000 milions d'euros i ocupen més de 22.000 persones. A final del 2011, en el sector hi constaven 1.156 empreses i entitats, incloent-hi centres de recerca. De les 481 empreses, un 84% són d'origen català. Una part important són d'R+D+I i d'àmbit en què les universitats i centres de recerca catalans estan més ben situats en els rànquings internacionals

Reformar la Universitat és clau per a la competitivitat

Ara com ara el govern espanyol es proposa reformar la Universitat i per això ha creat una comissió d'experts. Curiosament, per justificar la reforma, en lloc de basar-se en fets objectius es basa en dades que no es corresponen amb la realitat. Cal reformar la Universitat, sí. En el que tinc dubtes és en les solucions que proposarà el govern espanyol si parteix d'idees tan estranyes com dir que sobren universitats. Un argument per justificar-ho és dir que ha Califòrnia n'hi ha deu. Resulta que n'hi ha cent quaranta-sis. Si ens centrem a Catalunya, no hi sobren universitats, el que cal és no repetir titulacions amb poca demanda i impulsar el seu encaix en el teixit productiu

La universitat del futur estat català

Que és una Universitat millor? Estaríem d'acord que una universitat millor que l'actual seria una Universitat que proporcionés docència de més qualitat, amb la recerca més reconeguda internacionalment i que dels seus resultats se'n derivés innovació i noves empreses, que figurés en posicions destacades en els rànquings i que fos atractiva per als estudiants i investigadors d'altres països. Potser una Universitat millor seria com la britànica, que figura en posicions destacades en els rànquings

La força de la indústria

He defensat reiteradament que per poder transformar el país i fer-lo competitiu, Catalunya ha d'optar per l'economia del coneixement. Això no és només produir amb menys cost, que ho és, és produir coses amb noves característiques, amb valor afegit, i arribar a més gent a preus assequibles. La manera de fer això és optar per la recerca, el desenvolupament, la innovació i la transferència del coneixement entre els sectors públic i privat

Els graus universitaris

Si jo pogués decidir, tornaria a fer un curs preparatori per a la Universitat, per aquells que hi volguessin accedir, amb carreres de tres, quatre i cinc anys, i màsters d'un i dos anys. Combinacions diverses haurien de ser possibles. Res no hauria d'impedir que en un mateix territori, l'àrea de Barcelona, per concretar, hi pogués haver químics de tres, químics de quatre i químics de cinc. Caldria, però, fer un pas més i parlar de nivell i competència. Un altre dia ho farem.