El patrimoni industrial: Conservació i musealització. El cas català

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural

Settlement history of a mountain oasis in Northern Oman

To unravel the settlement history of oases in northern Oman, data on topography, the agricultural setting, water and soil parameters and archaeological findings were collected in the Wadi Bani Awf with its head oasis Balad Seet. Data collection lasted from April 2000 to April 2003 and was based on the establishment of a 3D-georeferenced map of the oasis comprising all its major infrastructural and agronomic features. At today's Balad Seet, a total of 8.8 ha are planted to 2,800 date palms and 4.6 ha are divided into 385 small fields dedicated to wheat, barley, sorghum, oats, alfalfa, garlic, onion, lime and banana. Radiocarbon dating of charcoal in the lower part of the main terrace system determined its age to 911 ± 43 years. Monthly flow measurements of four major aflaj systems showed a total maximum flow of 32 m^3 h^-1 with the largest falaj contributing 78% of the total flow. During drought periods, average water flow decreased by 3% per month, however, with significant differences between the spring systems. The analysis of the tritium/^3helium ratio in the water led to an estimated water age of up to 10 years. In combination with the flow data, this provided insights into the elasticity of the spring flow over time. The use of the natural resources of the Wadi Bani Awf by a pastoral population started probably in the early 3rd millennium BC. The first permanent settlement might have been established at Balad Seet during the first part of the 1st millennium BC. Presumably it was initiated by settlers from al-Hamra, a village at the southern foot of the Hajar mountains. Given an abundant und stable flow of springs, even in periods of drought, the construction of Balad Seet's first irrigation systems may have occurred at this early time. The combination of topographic, agricultural, hydro-pedological and archaeological data allowed assessment of the carrying capacity of this oasis over the three millennia of its likely existence. The changing scarcity of land and water and the eventual optimisation of their use by different aflaj constructions have been major driving forces for the development and apparent relativeley stable existence of this oasis.

Agricultural, architectural and archaeological evidence for the role and ecological adaptation of a scattered mountain oasis in Oman

The recent discovery of the monumental 5000 years old tower tombs on top of the up to 1850 m high Shir plateau has raised numerous questions about the economic and infrastructural basis of the agro-pastoral-piscicultural society which likely has constructed them. The scattered oasis settlement of Maqta, situated just below the towers in a rugged desert environment has therefore been studied from 2001 to 2003 to understand its prehistoric and present role along the ancient trade route which connected the inner-Omani Sharqiya across the southern Hajar mountains with the ocean port of Tiwi. Maqta consists of a central area with 59 buildings and 12 scattered temporary settlements comprising a total of about 200 semi-nomadic inhabitants and next to 900 sheep and goats. The 22 small springs with a flow rate between 5 and 1212-l h^-1 are watering 16 terrace systems totaling 4.5 ha of which 2.9 ha are planted to date palms (Phoenix dactylifera L.), 0.4 ha to wheat landraces (Triticum durum and Triticum aestivum) during the cooler winter months, 0.4 are left fallow and 0.8 h are abandoned. During a pronounced drought period from 2001 to 2003, the springs’ flow rate declined between 38% and 72%. Most of the recent buildings of the central housing area were found empty or used as temporary stores by the agro-pastoral population watching their flocks on the surrounding dry mountains. There is no indication that there ever was a settlement older than the present one. A number of Hafit (3100–2700 BC) and Umm an-Nar (2700–2000 BC) tombs just above the central housing area and further along one of the trade routes to the coast are the only indication of an old pastoral landuse in Maqta territory where oasis agriculture may have entered only well after 1000 AD. With this little evidence of existence during the 3rd millennium BC, Maqta is unlikely to have played any major role favouring the construction of the nearby monumental Shir tower tombs other than providing water for herders and their flocks, early migrant traders or tower tomb constructors.

Memòria d’una indústria desapareguda: la bòbila d’en Soler

En aquest estudi pretenc revalorar el patrimoni cultural, natural i industrial de Vilafant. Tot i que les directrius del meu treball, es centren de manera especial en el patrimoni industrial, ja que en aquests moments l’Ajuntament de Vilafant, té especial interès en potenciar l’estudi de l’activitat rajolera, que va assolir el seu màxim esplendor amb la construcció de la bòbila d’en Soler l’any 1880

Las Herramientas SIG Libre en la investigación histórica

On last years we have seen an increase on the use of GIS technologies as analysis tools on the field of historical research. The study of landscape, and how it has influenced the development of History is a focal point of research fields like archaeology and battlefield analysis, and we are seeing nowadays how its use is spreading. (...)

Socioecologia de los paisajes holocénicos (10000-4000BP) en el valle del Serpis

En la comunicación se presentan los resultados obtenidos por nuestro grupo de investigación en el estudio del poblamiento prehistórico del valle del Serpis (Alacant, Alcoi) gracias a la utilización del Sistema de Información Geográfica GRASS. (...)

Equacions que expliquen el passat

Joaquim Fort és professor de Física a la UdG i ha desenvolupat unes equacions que expliquen com avançava l’agricultura al neolític. L’arqueologia ens diu que aquesta penetració va ser molt lenta a partir de les restes recollides, però és amb les matemàtiques que investigadors com Fort poden establir models d’aplicació general

Un Sistema de prospección arqueológica asistida por SIG libre: diseño, puesta en práctica y perspectivas futuras

Desde 2000 desarrollamos proyectos de prospección arqueológica asistidos por SIG en la comarca de La Serena (Badajoz), con el objetivo principal de comprender la evolución de los paisajes rurales a lo largo de distintos periodos. Uno de los intereses principales de este proyecto es la mejora de los métodos de registro en campo para organizar de una forma rápida y eficaz la gran cantidad de datos de distinto tipo que se obtienen tras una jornada de trabajo. El propio diseño de la prospección arqueológica exige un intercambio de datos constante entre ordenadores y dispositivos móviles, como GPS y PDA, para lo que es necesario un entorno informático que ejecute estas tareas de una forma organizada. (...)

Estudio de la extracción química del fe en madera arqueológica subacuatica tratada previamente con peg 4000

Debido a la gran cantidad de muestras arqueológicas impregnadas con PEG que se encuentran contaminadas por compuestos insolubles de hierro, se plantea la posible extracción y formación de complejos Fe-L (L=PBTC) y sus efectos en (i) la estructura de la matriz orgánica, (ii) la estructura y propiedades físicas del PEG y (iii) el comportamiento de la muestra en la etapa posterior de almacenamiento. El proyecto analiza la formación de compuestos químicos y posibles modificaciones estructurales en el proceso de extracción del hierro. Consiste en un estudio sistemático de un sistema químico y su influencia en los procesos de precipitación de Fe3+ en medio acuoso. El proyecto se fundamenta en: (1) desarrollar un proceso experimental de optimización para la extracción de las sales contaminantes y (2) encontrar las técnicas analíticas óptimas que permitan apreciar modificaciones estructurales de los diferentes sistemas. Se determina la cantidad de hierro extraído mediante A.A. Las interacciones entre PBTC y PEG se analizan por IR. Las modificaciones de determinadas propiedades físicas se determinan por DSC y las estructurales mediante SEM. En las condiciones termodinámicas óptimas se obtiene una extracción superficial del hierro (30-35%). La disolución del PEG origina modificaciones de la masa y el volumen de la muestra

Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis

L'ampliació del cementiri municipal de Sant Julià de Ramis va comportar la realització de diverses obres a la muntanya de Sant Julià on es van localitzar diversos indicis que permetien deduir la presència de restes del poblat ibèric de Sant Julià en l'àrea afectada per les obres. Aquests indicis consistien en la presència de diversos blocs de calcària i algun de sorrenca que pressuposaven l'existència d'un gran mur i d'un estrat d'uns 40 cm. de centenars de fragments de ceràmica superposats uns als altres que semblaven pertànyer a un abocador

La Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, La Garrotxa): Un taller de metal·lúrgia del coure d’ara fa 4000 anys

Descripció de la campanya d’excavació de 1993 en el jaciment arqueològic de La Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, La Garrotxa), en què es van trobar ceràmiques i 2 gresols amb restes de coure, la qual cosa fa pensar en l’existència a Catalunya d’una metal·lúrgia del coure

Reviu la vil·la romana de Tossa

Descripció de les actuacions al jaciment arqueològic de la vil•la romana dels Ametllers de Tossa de Mar, durant l’estiu del 2000. La finalitat d’aquestes actuacions era realitzar un recorregut coherent i atractiu des del punt de vista museístic i turístic, per tal de presentar el jaciment als habitants i als visitants de la vil•la

Roses a l'antiguitat tardana: el cementiri de Santa Maria

Article sobre els resultats de les excavacions a Roses que daten de entre l’antiguitat tardana i els inicis de l’alta edat mitjana, concretament es tracta del cementiri de Santa Maria

Algunes notes a l'entorn de la vil·la del Pla de l'Horta a Sarrià de Dalt (Girona)

Es presenten notes sobre el jaciment arqueològic de la vil·la del Pla d'Horta a Sarrià de Dalt, com ara, la descripció de la situació i planta de l’edifici, els resultats de sondejos de les habitacions i la cronologia del jaciment i les fases d’ocupació

El Graner de Pontós

Descripció del poblat ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà), amb motiu de l’exposició que el Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona va muntar al 1998 a l'església del monestir de Sant Pere de Galligants, seu del museu a Girona, i què durant la primavera de 1999 es va presentar al Museu Arqueològic de Barcelona