La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: paràmetres de l'H2O, fangs produïts, costos capitals i d'explotació, personal

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de paràmetres de l’aigua, producció de fangs, costos i personal entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per na Susana Forero Sánchez, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que tant els costos d’explotació com la producció de fangs i el personal donen avantatge als aiguamolls construïts, però els costos capitals i el tractament de nutrients són favorables per a la depuradora actual. Amb el projecte de Susana Forero Sánchez, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra segons els vectors estudiats indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: superfície, consum energètic, integració en el medi

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de superfície, consum energètic i integració en el medi entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per en Jordi Gómez Castillo, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que els aiguamolls construïts fan un ús més productiu del sòl però ocupen l’espai de reserva disponible amb el sistema de reactor biològic. A més, consumeixen 50kWh/dia menys que l’altra instal·lació, fet que implica un 7% menys d’emissions de CO2 anuals. Finalment, tenen una millor integració en el medi i proporcionen uns beneficis auxiliars afegits. Amb el projecte d’en Jordi Gómez Castillo, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

Anàlisi ambiental de les platges de Sitges: evolució de la qualitat del litoral i estudi d'impactes

L’explosió del sector turístic experimentat en les costes catalanes des de principis dels anys 60 ha provocat un important impacte sobre el medi litoral català i el seu principal atractiu turístic, les platges. Sitges és un municipi annex a una important zona urbana (Barcelona), i s'ofereix com a indret de segona residència i ciutat de vacances, sobretot a l’estiu, incrementant fortament la pressió sobre el medi. L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat estudiar les pertorbacions sobre alguns aspectes del sistema litoral Sitgetà: el perfil litoral i la dinàmica sedimentària, la qualitat microbiològica de les aigües i la sorra, els cabals d'aigües residuals tractades i els residus de les platges. A partir dels registres de neteja en platges, proposem el rebuig i envasos en sorra (concentració de residus, kg/m2) com a nou indicador de presència d’usuaris a les platges (usuaris/m2). La diagnosi realitzada indica que l'estat físic de les platges de Sitges respon a les actuacions en matèria d'obres marítimes en interacció amb les dinàmiques sedimentaries. Pel que fa als anàlisis microbiològics de l'aigua i la sorra trobem una situació regulada a excepció de pics provocats per pluges puntuals. Malauradament hem vist com es podrien potenciar el valors ambientals de totes les parts treballades si es fomentessin figures de protecció del medi, la regeneració d’espècies vegetals tan fora com dins de l'aigua i es garantís una gestió de l’aigua 100% eficient i sense causar intromissions en el desenvolupament dels ecosistemes.

Epidemiological study of bancroftian filariasis in Recife, Northeastern Brazil

Wuchereria bancrofti in Pernambuco was first documented in 1952 (Azevedo & Dobbin 1952), and since then it has been reported in surveys carried out in selected areas of Recife. Several surveys were carried out from 1981 to 1991 by SUCAM. In the 1985 SUCAM's report the disease is considered under control. The CPqAM Filariasis Research Program was established in 1985 and a filarial survey was carried out in the town of Olinda, Greater Recife. In order to verify the real epidemiological situation, a study was conducted in the city of Recife. 21/36 of the Special Zones of Social Interest (ZEIS), were randomly selected for the present study. From 10,664 persons screened, 683 were positive and the prevalence rate for microfilaraemia (mf) varied from 0.6% to 14.9%. A mean mf prevalence of 6.5%, showed that the infection occurs in a wide geographic distribution in Greater Recife and that the intensity of transmission is a real and potential threat to public health in affected communities. Mf rate among males and females differed significantly. Due to the rapid increase in population, unplanned urban settlements, poor sanitary facilities and the favorable geographical conditions to the development of the vector, filariasis may actually be increasing in Recife.

Anàlisi dels fluxos d'aigua, energia i mobilitat a cinc nuclis turístics de Menorca

Menorca és una illa del Mediterrani occidental i una important destinació turística. El turisme estival és un pilar de l’economia de l’illa i té implicacions en tots els aspectes d’aquesta. Una bona part dels turistes es concentren en nuclis turístics costaners dedicats a una única activitat (l’allotjament de turistes). En aquest projecte s’estudien els consums i els potencials de captació d’aigua i energia de cinc nuclis turístics menorquins i alguns dels seus establiments turístics i se n’avalua el potencial d’autosuficiència. També es fa un estudi de mobilitat dels turistes, a partir del qual es quantifica el cost energètic de la mobilitat i les emissions de CO2 que se’n deriven. Les eines utilitzades han estat enquestes i Sistemes d’Informació Geogràfica. Els resultats mostren que el consum hídric per persona és molt variable (de 98 a 466 litres diaris). El consum elèctric per persona és més homogeni que el d’aigua (entre 5 i 10 kWh·persona-1·dia-1 a nivell de nucli turístic) i presenta valors superiors en allotjaments del tipus hotel que del tipus apartaments. Els trajectes d’anada i tornada a l’illa amb avió o vaixell representen més del 80% del cost energètic total de les vacances a Menorca (aprox. 1 MWh per estada) i de les emissions de CO2 associades. Els turistes espanyols recorren un 180% més de distància en desplaçaments a l’interior de l’illa que els d’altres nacionalitats. L’aprofitament d’aigües pluvials podria cobrir menys del 25% de les necessitats hídriques de la majoria d’allotjaments turístics i entre el 28 i el 36% de les necessitats hídriques totals dels nuclis turístics, mantenint-se els nivells actuals de consum. La captació d’energia solar fotovoltaica in situ podria arribar a suplir entre el 50 i el 90% del consum d’energia elèctrica en els nuclis turístics i fins al 100% del mateix en alguns allotjaments turístics.

Anàlisi del sistema agroecològic de Vila-seca: proposta de guia per a la descoberta del medi

S’ha elaborat una anàlisi del sistema agroecològic del municipi de Vila-seca (Tarragonès) per tal de realitzar en segon lloc, una proposta de guia per a la descoberta del medi per a infants d’entre 8 i 10 anys. A partir del treball de camp realitzat a la zona d’estudi s’han inventariat diferents elements del patrimoni socioecològic que es consideren de rellevada importància al terme. Entre ells destaquen oliveres, garrofers, avellaners, arbres singulars, masos, basses, marges de pedra seca i trones, els quals s’integren en el medi formant un veritable sistema agroecològic, fruit de la interacció entre vectors biofísics i socioeconòmics. D’altra banda, per tal de donar a conèixer aquest sistema s’ha realitzat una proposta de descoberta del medi agrícola a partir d’un itinerari d’educació ambiental per la zona estudiada, on s’engloben tots aquells elements d’especial interès en un recorregut de 2,9 quilòmetres. La guia disposa a més d’una sèrie d’activitats a realitzar a l’entorn per tal de motivar el sentiment de descoberta d’aquest sistema. D’aquesta manera, considerant les fortes pressions que aquest territori pateix per part de les infraestructures i les urbanitzacions és destriable la necessitat de conservació i l’addició dels elements inventariats al catàleg del Patrimoni del municipi.

Lymphatic Filariasis in Brazilian Urban Area (Maceió, Alagoas)

A cross-sectional survey conducted among evening students was used to determine the prevalence of Wuchereria bancrofti infection in Maceió, capital of the State of Alagoas, northeast Brazil. A single thick-blood smear was used, being collected between 10 p.m. and 12 a.m. From a total of 29,551 students enrolled at evening elementary schools in the 33 city sectors, 16,569 (56.4%) were random selected for inclusion in the study. From those, 10,857 (65.5%) were interviewed and examined and 73 (0.7%) were found to have microfilaraemia. Autochthonous W. bancrofti carriers live in 10 of the 33 city sectors, suggesting a focal distribution. Moreover, 84% of infections were diagnosed among 29% of all students examined, inhabiting three contiguous sectors at the city central area, presenting infection rates up to 5.3%. Students living in city sectors with prevalence of microfilariae carriers greater than 1% were found to have a higher risk for infection when compared to students from the rest of the town [Relative Odds (RO) 12.8, 95% CI 6.7 - 25.1]. Eleven positive individuals from non endemic areas were living in Maceió for more than 10 years; time of residence in the area was a major risk factor for infection among students not born in the region (p<0.01). Regarding sex, male students presented a higher proportion of positive (RO 1.7, 95% CI 1.1 - 2.9).

Analisi de compostos orgànics persistents i estudi de la procedència d'hidrocarburs en sediments del mar Mediterrani català

Els sediments del fons marí són molt importants en els ecosistemes aquàtics. Aquests sediments són considerats absorbents naturals, ja que s’hi acumulen moltes substàncies nocives, com ara metalls pesants i contaminants orgànics persistents (COPs). En aquest estudi s’han analitzat mostres de sediments del mar Mediterrani amb la finalitat d’examinar els COPs i la possible procedència d’hidrocarburs derivats del petroli. Les mostres han estat extretes davant de la desembocadura del riu Besòs (se n’ha fet una extracció a 8 km i una altra a 54 km de distància respecte la costa) i davant del municipi català anomenat Vilanova i la Geltrú (se n’ha fet, també, una extracció a 8-10 km i una altra a 30-40 km de distància respecte la costa). D’aquestes mostres, obtingudes per perforació, se n’han analitzat el primer i segon centímetres. S’han quantificat els hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs), els bifenils policlorats (PCBs) i els compostos organoclorats (OCPs) utilitzats antigament com a pesticides. S’ha posat de manifest que en les zones més properes a la costa, les concertacions COPs són més elevades a la regió més meridional, tot i estar davant de la desembocadura del riu Besòs. Segurament això és degut a la influència de la deriva litoral (corrent costaner marí en direcció NE-SW). Finalment, l’índex Phytane/Pristane, l’índex de preferència de carboni o, en anglès Carbon Preference Index (CPI) i la barreja complexa sense resoldre o, en anglès, Unresolved Complex Mixture (UCM) apunten a la conclusió que l’origen dels hidrocarburs analitzats (n-alcans) podria ser petrogènic.

Parasitic diseases: opportunities and challenges in the 21st century

The opportunities and challenges for the study and control of parasitic diseases in the 21st century are both exciting and daunting. Based on the contributions from this field over the last part of the 20th century, we should expect new biologic concepts will continue to come from this discipline to enrich the general area of biomedical research. The general nature of such a broad category of infections is difficult to distill, but they often depend on well-orchestrated, complex life cycles and they often involve chronic, relatively well-balanced host/parasite relationships. Such characteristics force biological systems to their limits, and this may be why studies of these diseases have made fundamental contributions to molecular biology, cell biology and immunology. However, if these findings are to continue apace, parasitologists must capitalize on the new findings being generated though genomics, bioinformatics, proteomics, and genetic manipulations of both host and parasite. Furthermore, they must do so based on sound biological insights and the use of hypothesis-driven studies of these complex systems. A major challenge over the next century will be to capitalize on these new findings and translate them into successful, sustainable strategies for control, elimination and eradication of the parasitic diseases that pose major public health threats to the physical and cognitive development and health of so many people worldwide.

Teacher training in "multicultural" Sweden

This paper builds on the experience of the on-going, mainly ethnographic, research project called Teacher training in’ multicultural’ Sweden. Class, gender and ethnicity. In this multi-disciplinary project a number of scholars conduct research through participant observation in, and through the study and analysis of documents from, a number of teacher training colleges in Sweden. In this paper I will use empirical material gathered from two teacher training colleges to discuss this basic issue. One college is situated in a suburb outside Stockholm and it consciously portrays itself as a college for ‘multicultural’ students who will later teach in ‘multicultural’ suburbs. The other college is situated in a small town and although ‘multiculturalism’ is seen as important in the educational system students with mainly ‘Swedish’ background are recruited. In the first college ‘differences’ are lauded and students are encouraged to ponder upon and develop their ethnic profile. In the second ‘similarities’ are more taken for granted. I will argue, however, that within these colleges ‘differences’ and ’similarities’ are not only discussed but actually created against a backdrop of macro-constraints which are not much scrutinized within these colleges.

Reappearance of Aedes aegypti (Diptera: Culicidae) in Lima, Peru

We report here the reappearence of Aedes aegypti in the Rimac district, and summarize the history of this mosquito species in Peru since its first detection in 1852. On March 17 2000 were found Ae. aegypti and Culex quinquefasciatus in Mariscal Castilla town, Flor de Amancaes, San Juan de Amancaes, El Altillo and Santa Rosa in the Rimac district, Lima Province.

Eptingiacea and Saturnaliacea (Radiolaria) from the middle Carnian of Turkey and some late Ladinian to early Norian samples from Oman and Alaska

This article is a taxonomic study of the radiolarian species of the superfamilies Eptingiacea and Saturnaliacea occurring in the middle Carnian fauna from the Koseyahya section, near the town of Elbistan, southeastern Turkey. This fauna is characteristic of the Tetraporobrachia haeckeli Radiolarian Zone as defined in Austria and later found also in Turkey and Oman. It comes from an 8 m thick succession of clayey/cherty limestones from the lower part of the section. In addition, a few species from the late Ladinian and Carnian from Oman and the early Norian from Alaska have also been included in this study, in order to improve some generic diagnoses and to show the diversity and evolutionary trends of some genera. 32 radiolarian species of which 22 are new are described and illustrated, and assigned to 16 genera of which three are new (Capnuchospyris, Veleptingium, and Triassolaguncula). The diagnoses of some species, genera, subfamilies and families have been revised, and the family Eptingiidae has been raised to the rank of superfamily.

Estudi dels arbres i conjunts remarcables del municipi de Sitges

Aquest estudi s’ha realitzat amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement dels arbres i conjunts remarcables del municipi de Sitges, a la comarca del Garraf. S’ha fet un inventari dels arbres i conjunts estudiats, tot diferenciant els situats en la zona urbana (urbans) i els que es troben fora d’aquest àmbit (no urbans), i s’ha analitzat el seu estat de conservació i importància socioambiental. També se n’ha elaborat una base cartogràfica amb la seva localització. S’ha donat continuïtat a la metodologia aplicada en treballs anteriors sobre arbres monumentals, notables i singulars, amb algunes variants. S’han inventariat trenta-nou arbres i conjunts remarcables (pertanyents a vint-i-cinc espècies), dels quals trenta són urbans i nou són no urbans. Tots ells, excepte un exemplar considerat notable, s’han qualificat com a singulars. A banda, s’han inventariat tres conjunts remarcables sense contenir cap exemplar remarcable, els quals s’han treballat a part. Durant el treball de camp, realitzat a la tardor i al hivern de 2011 a Sitges, s’han pres dades de trenta-cinc variables sobre els arbres inventariats, les quals s’han sintetitzat en sis paràmetres qualitatius indicatius de l’estat de conservació i importància socioambiental dels arbres i conjunts inventariats. Aquesta simplificació ha permès fer un estudi comparatiu dels arbres, extreure conclusions i elaborar propostes de millora per a vetllar per a la seva conservació. El present estudi posa de manifest la necessitat de declarar els arbres inventariats d’interès local o comarcal d’acord amb les figures legislatives de protecció de l’administració competent, posant èmfasi en la incorporació a l’existent Catàleg d’Arbres Singulars de Sitges dels arbres no urbans inventariats i d’altres urbans que no hi són presents.

Implantación del distintivo de garantía de calidad ambiental en hoteles de 3*, 4* y 5* de Sitges

Este proyecto tiene como objetivo estudiar la viabilidad de la implantación del Distintivo de Garantía de Calidad Ambiental (DGQA) en los hoteles de 3*, 4* y 5* del municipio de Sitges, perteneciente a la comarca del Garraf. El criterio de selección se ha basado en el estado del hotel (abierto o cerrado) en que se encontraba en el momento del estudio. Para conocer la gestión ambiental de los establecimientos hoteleros se llevó a cabo la realización de unas encuestas elaboradas a partir de los criterios requeridos por el DGQA, tanto obligatorios como opcionales. Los resultados obtenidos muestran un elevado cumplimiento de la puntuación obligatoria, así como la totalidad de los criterios opcionales requeridos. No se han detectado diferencias significativas entre las tres categorías hoteleras. Sin embargo, sí que aparecen diferencias entre los ámbitos propuestos por el DGQA, destacando el elevado cumplimiento en integración paisajística, ruidos y vibraciones, y diseño de espacios exteriores. Por el contrario se observa una carencia relevante en los ámbitos de compras y residuos. Finalmente se han propuesto las acciones de mejora necesarias para dicha obtención, obteniendo así un presupuesto aproximado para la consecución del distintivo por cada uno de los hoteles.

Occurrence of Cryptosporidial Oocysts and Giardia Cysts in Bottled Mineral Water Commercialized in the City of Campinas, State of São Paulo, Brazil

The consumption of bottled mineral water has significantly increased in Brazil so that it is in the interest of public health to determine the parasitological and microbiological status of some brands of Brazilian mineral water available in the town of Campinas, São Paulo, Brazil. For this purpose, detection of protozoa by direct immunofluorescence technique and microbiological parameters were determined for each specimen after membrane filtration. Giardia cysts were not present while cryptosporidial oocysts were detected in two samples. The counts of protozoa varied from 0.2 to 0.5 oocysts/l. The detected level of Pseudomonas aeruginosa and heterotrophic bacteria reflected the level of organic enrichment of the water.