Josep Claret: arquitectura i societat

El gironí Josep Claret Rubira (1908-1988), arquitecte de professió i artista-dibuixant de vocació, va obtenir el títol l'any 1933, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. D'ençà d'aquella data i fins a mitjan dels anys 70, va projectar una quantitat enorme d'edificis de múltiples tipologies i nombrosos plans d'urbanització, arreu de les comarques gironines i menorquines. Amb ideologia primerenca propera a les esquerres catalanistes, es va haver d'adaptar al règim franquista, per poder continuar treballant i vivint a Catalunya. Malgrat que inicialment li deuria costar un gran esforç, el procés d'amotllament el va tenir planer (almenys aparentment), gràcies al seu parentiu -per via matrimonial- amb una família que hi estava estretament vinculada. És autor d'obres d'elevat nivell arquitectònic -amb poques que siguin conegudes i reconegudes- i un clar conformador del paisatge de les seves contrades, fet influent en la societat que hi ha estat habitant i que hi viu encara avui dia. La seva arquitectura és un magnífic exemple del que agradava a les generacions de durant cinc dècades. És també autor d'obres que, moltes vegades, no s'adiuen gens amb el que la Història de l'Arquitectura dóna per bones, però que reflecteixen el gust, les preferències i les prioritats d'una societat determinada.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

Culturally appropriate activities for Spanish speaking families and educators of children who are deaf or hard of hearing

A look at teaching language to a child who is deaf or hard of hearing from a Spanish speaking home. A guide, including songs, activities and wordlists for families and teachers of the deaf.

Las independencias: [respuesta al cuestionario de Manuel Chust] (Dossier: Bicentenario, rastros y revelaciones de la Independencia)

Enrique Ayala es entrevistado por el historiador catalán Manuel Chust sobre la independencia de Hispanoamérica. Ayala plantea que la crisis de 1808 afectó la economía de la metrópoli, pero también posibilitó cambios en las relaciones de poder en las colonias: fue instalándose el control de los señores criollos sobre la tierra y de los comerciantes sobre las economías locales y regionales, la burocracia española debilitada conservó solo el manejo político, lo cual favoreció a las clases dominantes locales. Insiste en que las independencias deben ser vistas como procesos, cuyo éxito fue posible al convocarse a los actores populares e integrarse los esfuerzos de diversas colonias. Visualizar eso, afirma, fue uno de los mayores aportes de Simón Bolívar. Finalmente, no se llega a la Independencia por actos de personalidades determinantes, sino por el peso de protagonistas colectivos: notables criollos, grandes latifundistas y comerciantes de los puertos de primer orden, jefes de los ejércitos e intelectuales, la jerarquía de la Iglesia, y el apoyo británico a los insurgentes.

Entre la nostalgia y la melancolía (Glosas sobre un pasillo y su alcance en la construcción simbólica de una comunidad) [Dossier: Literaturas de la integración, el Sur y su diversidad]

El autor examina un pasillo ecuatoriano, “Manabí”, con el propósito de llamar la atención a los varios componentes que una canción popular puede tener en la creación simbólica del imaginario social de una comunidad. Entre los factores que indaga están: el lugar de origen, la historia, la presencia de los usos sociales y de familia, el repertorio nacional de sones y su función en la creación de identidades locales, elementos que en conjunto contribuyen al inescapable “peso” de la tradición. Peso evidente en la tensión entre lo regional y lo de allende que se produce no solo en “Manabí” (homenaje de Elías Cedeño Jerves a su provincia natal), sino en latitudes continentales (López Velarde, Borges, Rulfo). Concluye el autor con una lectura crítica de “Manabí” en la que puntualiza la soledad infecunda que conllevan los desencuentros del exilio interior y exterior, de la nostalgia y la melancolía, de la tradición y las expectativas.

Ted Hughes: the development of a children's poet

This article looks at how Ted Hughes' poetry for children developed over more than 30 years of publication. It traces the movement from his earlier, more conventional rhyming poems, such as Meet My Folks! (1961) and Nessie the Mannerless Monster (1964), to the mature, free verse "animal poems" for older readers of Season Songs (1976c), Under the North Star (1981) and the "farmyard fable" What is the Truth? (1984). The article argues that the later lyrical poems for younger readers where Hughes returned to rhyme, The Cat and the Cuckoo (1987) and The Mermaid's Purse (1993), represent an undervalued final phase of Hughes' work for children which is rarely discussed by critics. The discussion considers Hughes' changing attitude to the concept of the "children's poet" at different periods of his career. Reference is made throughout to Hughes' own writing about children and poetry, such as Poetry in the Making (1967), and to parallel developments in his poetry for adults.

WE

Inspired by the dystopian fiction of Yevgeny Zamyatin and the minimal synthesiser music of the early 80s, London-based artist duo Pil and Galia Kollectiv are joined by Victor M. Jakeman and Ruth Angel Edwards to present popular chart hits in new versions, turning songs about 'me' and 'you' into songs about 'us', and replacing the individual 'I' with the collective 'WE'. The performance WE reveals the latent politics of the love song by annihilating its liberal subject; through the simple substitution of the plural for the singular, intimacy becomes a form of collective action and the unique the universal. Sonically, WE follows in the footsteps of bands like The Better Beatles, who sought to improve on the canon of popular music by stripping it bare, even. WE, performed at Kunsthall Oslo, Royal Standard Liverpool and ICA London, is also released on a 10" vinyl record and accompanied by a music video commissioned by Tate Britain for Tate Shots.

Svetlana

Svetlana is a series of photographs documenting rehearsals for an opera that was never performed. Written by Waw Pierogi, founder of the 1980s group Xex, little is known of the opera, only that it was inspired by Svetlana, a character from one of their songs and the daughter of Stalin, who defected from the Soviet Union twice. A fictional Svetlana and a bogus Leon Theremin - inventor of the eponymous hands-free electronic musical instrument who was later kidnapped by the KGB - inhabit an archive of photographs from a session of stage rehearsals and location shots. Combining Svetlana’s narrative with a conspiracy to create sound weapons, this documentation of theatre workshops, styled after Bauhaus drama class exercises, produces an entirely spurious story of espionage, sonic weaponry and the clash between love and ideology. The performers sport geometric military costumes, brandishing sculptural forms fashioned after the acoustic locators that preceded radar technology. These redundant locators were still kept in use as props, concealing the introduction of radar from the Germans. They perfectly capture the theatricality of military might and suggest the rhetorical force of sound or even the political power of art. Svetlana was originally produced as part of a residency at S1 Artspace, Sheffield, and was later shown at Tatty Devine, alongside a special capsule collection of jewellery made by Tatty Devine.

What An Collins was reading

An Collins’s 1653 collection of poems, Divine Songs and Meditacions, contain all that we know about the writer. But in these poems she tells us much about the books that she had read, and about her indebtedness to the catechetical works of the Elizabethan puritan theologian William Perkins in particular.

Terminal: a miracle play with popular music from the end of the world

Terminal: A Miracle Play with Popular Music from the End of the World is a film and live performance project exploring the politics of post-apocalyptic fiction. A theatrical staging of a morality play for end times and future folk music, it recasts eschatology, as a foundational myth for a future society. Post-apocalyptic writing and cinema are grounded in an ethos of survivalism. Invoking Rousseau’s state of nature, or time before government, these fictions propose violent scenarios in which nuclear holocaust, environmental catastrophe and other disasters generate an individualistic politics of pure pragmatism, negating the possibility of democratic deliberation. Terminal narrates this familiar scenario, but at the same time questions its validity. The film, shot on black and white VHS at Kurt Schwitters’ Merzbarn in Cumbria, dramatises a series of conversations between future-historical archetypes about the needs and pressures of the situation in which they find themselves at the end of the world. The performers then gather to play worshipful songs about acid rain, radiation sickness and eating the dog, using a mix of conventional, obscure and makeshift instruments In the tradition of books such as Russell Hoban’s Riddley Walker and Arthur M. Miller Jr.’s A Canticle for Liebowitz, Terminal imagines artistic expression and new folk traditions for a world to come after the apocalypse. If, as Slavoj Žižek would have it, it is easier to imagine the end of the world than to think of the end of capitalism, the project juxtaposes these two endpoints to test out how alternative scenarios might emerge from the collaborative practice of making theatre and music against a setting of social collapse.

Storytelling in song: television music, narrative and allusion in 'The O.C.'

Television’s long-form storytelling has the potential to allow the rippling of music across episodes and seasons in interesting ways. In the integration of narrative, music and meaning found in The O.C. (Fox, FOX 2003-7), popular song’s allusive and referential qualities are drawn upon to particularly televisual ends. At times embracing its ‘disruptive’ presence, at others suturing popular music into narrative, at times doing both at once. With television studies largely lacking theories of music, this chapter draws on film music theory and close textual analysis to analyse some of the programme's music moments in detail. In particular it considers the series-spanning use of Jeff Buckley’s cover of ‘Hallelujah’ (and its subsequent oppressive presence across multiple televisual texts), the end of episode musical montage and the use of recurring song fragments as theme within single episodes. In doing so it highlights music's role in the fragmentation and flow of the television aesthetic and popular song’s structural presence in television narrative. Illustrating the multiplicity of popular song’s use in television, these moments demonstrate song’s ability to provide narrative commentary, yet also make particular use of what Ian Garwood describes as the ability of ‘a non-diegetic song to exceed the emotional range displayed by diegetic characters’ (2003:115), to ‘speak’ for characters or to their feelings, contributing to both teen TV’s melodramatic affect and narrative expression.

In silico identification and three-dimensional modelling of the missense mutation in ADAMTS2 in a sheep flock with dermatosparaxis

Background Dermatosparaxis (Ehlers–Danlos syndrome in humans) is characterized by extreme fragility of the skin. It is due to the lack of mature collagen caused by a failure in the enzymatic processing of procollagen I. We investigated the condition in a commercial sheep flock. Hypothesis/Objectives Mutations in the ADAM metallopeptidase with thrombospondin type 1 motif, 2 (ADAMTS2) locus, are involved in the development of dermatosparaxis in humans, cattle and the dorper sheep breed; consequently, this locus was investigated in the flock. Animals A single affected lamb, its dam, the dam of a second affected lamb and the rams in the flock were studied. Methods DNA was purified from blood, PCR primers were used to detect parts of the ADAMS2 gene and nucleotide sequencing was performed using Sanger's procedure. Skin samples were examined using standard histology procedures. Results A missense mutation was identified in the catalytic domain of ADAMTS2. The mutation is predicted to cause the substitution in the mature ADAMTS2 of a valine molecule by a methionine molecule (V15M) affecting the catalytic domain of the enzyme. Both the ‘sorting intolerant from tolerant’ (SIFT) and the PolyPhen-2 methodologies predicted a damaging effect for the mutation. Three-dimensional modelling suggested that this mutation may alter the stability of the protein folding or distort the structure, causing the protein to malfunction. Conclusions and clinical importance Detection of the mutation responsible for the pathology allowed us to remove the heterozygote ram, thus preventing additional cases in the flock.

80,000,000 hooligans. Discourses of resistance to racism and xenophobia in German punk lyrics 1991-1994

The late eighties and early nineties in Germany were not only marked by the fall of the Wall and German unification, but also by the dramatization of the political issue of asylum, resulting in outbreaks of xenophobic violence. In the context of the asylum debate of the early nineties, a number of punk bands produced songs between 1991 and 1994 which criticise the xenophobic climate created by the asylum debate and undermine an exculpatory official discourse about the violent attacks. The lyrics of these songs will be analysed as instances of counter-discourse emerging from a subcultural sphere that nurtures a critical distance towards hegemonic public and political discourse, arguing that Critical Discourse Analysis should pay more attention to defiance of hegemonic discourse.

Volatile profile of Spanish Cistus plants as sources of antimicrobials for industrial applications

Cistus is a plant genus traditionally used in folk medicine as remedy for several microbial disorders and infections. The abundance of Cistus spp. in the Iberian Peninsula together with their ability to renew after wildfire contribute to their profitability as suppliers of functional ingredients. The aim of this study was to provide a comprehensive characterization of the volatile profile of different Cistus plants grown in Spain:Cistus ladanifer L., Cistus albidus L., Cistus salviifolius L., and Cistus clusii Dunal (the latter has not been studied before). A system combining headspace solid-phase microextraction and gas chromatography coupled to mass spectrometry (HS-SPME-GC–MS) was implemented; thereby, the volatile compounds were extracted and analyzed in a fast, reliable and environment-friendly way. A total of 111 volatile compounds were identified, 28 of which were reported in Cistus for the first time. The most abundant components of the samples (mono and sesquiterpenes) have been previously reported as potent antimicrobial agents. Therefore, this work reveals the potential use of the Cistus spp. studied as natural sources of antimicrobial compounds for industrial production of cosmeceuticals, among other applications.