The Effect Of Induced Intraocular Straylight (cataract Simulation) On Sensitivity Measures Of Standard Automated Perimetry, Pulsar Perimetry And Moorfields Motion Displacement Test

Purpose: To investigate the effect of incremental increases in intraocular straylight on threshold measurements made by three modern forms of perimetry: Standard Automated Perimetry (SAP) using Octopus (Dynamic, G-Pattern), Pulsar Perimetry (PP) (TOP, 66 points) and the Moorfields Motion Displacement Test (MDT) (WEBS, 32 points).Methods: Four healthy young observers were recruited (mean age 26yrs [25yrs, 28yrs]), refractive correction [+2 D, -4.25D]). Five white opacity filters (WOF), each scattering light by different amounts were used to create incremental increases in intraocular straylight (IS). Resultant IS values were measured with each WOF and at baseline (no WOF) for each subject using a C-Quant Straylight Meter (Oculus, Wetzlar, Germany). A 25 yr old has an IS value of ~0.85 log(s). An increase of 40% in IS to 1.2log(s) corresponds to the physiological value of a 70yr old. Each WOFs created an increase in IS between 10-150% from baseline, ranging from effects similar to normal aging to those found with considerable cataract. Each subject underwent 6 test sessions over a 2-week period; each session consisted of the 3 perimetric tests using one of the five WOFs and baseline (both instrument and filter were randomised).Results: The reduction in sensitivity from baseline was calculated. A two-way ANOVA on mean change in threshold (where subjects were treated as rows in the block and each increment in fog filters was treated as column) was used to examine the effect of incremental increases in straylight. Both SAP (p<0.001) and Pulsar (p<0.001) were significantly affected by increases in straylight. The MDT (p=0.35) remained comparatively robust to increases in straylight.Conclusions: The Moorfields MDT measurement of threshold is robust to effects of additional straylight as compared to SAP and PP.

Adequació de la infraestructura de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova per a la implantació de S.A.P. (System Application & Products)

En aquesta memòria s'explica com, per la implantació de SAP en l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova s'ha de realitzar una adequació tant de xarxa, com de parc d'ordinadors i impressores, instal·lació d'un nou cpd. Es fa un anàlisi previ de la situació i s'expliqen quins canvis es fan i perquè.

Structural alterations of the coronary arterial wall are associated with myocardial flow heterogeneity in type 2 diabetes mellitus.

PURPOSE: To determine the relationship between carotid intima-media thickness (IMT), coronary artery calcification (CAC), and myocardial blood flow (MBF) at rest and during vasomotor stress in type 2 diabetes mellitus (DM). METHODS: In 68 individuals, carotid IMT was measured using high-resolution vascular ultrasound, while the presence of CAC was determined with electron beam tomography (EBT). Global and regional MBF was determined in milliliters per gram per minute with (13)N-ammonia and positron emission tomography (PET) at rest, during cold pressor testing (CPT), and during adenosine (ADO) stimulation. RESULTS: There was neither a relationship between carotid IMT and CAC (r = 0.10, p = 0.32) nor between carotid IMT and coronary circulatory function in response to CPT and during ADO (r = -0.18, p = 0.25 and r = 0.10, p = 0.54, respectively). In 33 individuals, EBT detected CAC with a mean Agatston-derived calcium score of 44 +/- 18. There was a significant difference in regional MBFs between territories with and without CAC at rest and during ADO-stimulated hyperemia (0.69 +/- 0.24 vs. 0.74 +/- 0.23 and 1.82 +/- 0.50 vs. 1.95 +/- 0.51 ml/g/min; p < or = 0.05, respectively) and also during CPT in DM but less pronounced (0.81 +/- 0.24 vs. 0.83 +/- 0.23 ml/g/min; p = ns). The increase in CAC was paralleled with a progressive regional decrease in resting as well as in CPT- and ADO-related MBFs (r = -0.36, p < or = 0.014; r = -0.46, p < or = 0.007; and r = -0.33, p < or = 0.041, respectively). CONCLUSIONS: The absence of any correlation between carotid IMT and coronary circulatory function in type 2 DM suggests different features and stages of early atherosclerosis in the peripheral and coronary circulation. PET-measured MBF heterogeneity at rest and during vasomotor stress may reflect downstream fluid dynamic effects of coronary artery disease (CAD)-related early structural alterations of the arterial wall.

Morphologic and electroretinographic phenotype of SR-BI knockout mice after a long-term atherogenic diet.

PURPOSE: To evaluate functional and ultrastructural changes in the retina of scavenger receptor B1 (SR-BI) knockout (KO) mice consuming a high fat cholate (HFC) diet. METHODS: Three-month-old male KO and wild-type (WT) mice were fed an HFC diet for 30 weeks. After diet supplementation, plasma cholesterol levels and electroretinograms were analyzed. Neutral lipids were detected with oil red O, and immunohistochemistry was performed on cryostat ocular tissue sections. The retina, Bruch's membrane (BM), retinal pigment epithelium (RPE), and choriocapillaris (CC) were analyzed by transmission electron microscopy. RESULTS: Using the WT for reference, ultrastructural changes were recorded in HFC-fed SR-BI KO mice, including lipid inclusions, a patchy disorganization of the photoreceptor outer segment (POS) and the outer nuclear layer (ONL), and BM thickening with sparse sub-RPE deposits. Within the CC, there was abnormal disorganization of collagen fibers localized in ectopic sites with sparse and large vacuolization associated with infiltration of macrophages in the subretinal space, reflecting local inflammation. These lesions were associated with electroretinographic abnormalities, particularly increasing implicit time in a- and b-wave scotopic responses. Abnormal vascular endothelial growth factor (VEGF) staining was detected in the outer nuclear layer. CONCLUSIONS: HFC-fed SR-BI KO mice thus presented sub-RPE lipid-rich deposits and functional and morphologic alterations similar to some features observed in dry AMD. The findings lend further support to the hypothesis that atherosclerosis causes retinal and subretinal damage that increases susceptibility to some forms of AMD.

Desarrollo de un cuadro de mando para una gran compañía

Una importante empresa, Indra, vino a nosotros para que desarrollaramos un cuadro de mando operativo para una de sus secciones.

Implementació d'un quadre de comandament en una migració

Aquest treball final de carrera pretén donar una àmplia visió de com es realitza una migració de dades en un sistema SAP, explicant des de l'estructura d'un sistema SAP fins els passos a seguir per la migració i finalment un desenvolupament d'un quadre de comandament per portar un control per volum de les dades a migrar.

Desenvolupament de la migració de dades d'un punt de subministrament d'una companyia energètica

El projecte dóna una visió global de l'entorn informàtic d'una multinacional del sector de l'energia, explica les parts que conformen el mòdul ISU del sistema SAP implantat en l'empresa i mostra detalladament l'extracció de dades per realitzar la migració d'una de les entitats del mòdul ISU, concretament, l'entitat punt de subministrament.

Los adverbios oracionales y la periferia izquierda

El objetivo de este trabajo es determinar las posiciones sintácticas de los adverbios oracionales en castellano, así como de las construcciones formadas por un adverbio evidencial y el complementante que (por ejemplo, evidentemente que). Según nuestra hipótesis, los adverbios de enunciado (subgrupo de los adverbios oracionales) se originan en ModP (Rizzi, 2004) y suben a Forceº en LF, mientras que los adverbios de acto de habla se ubican en SAP (Speas y Tenny, 2003). Por otro lado, las construcciones formadas por un adverbio evidencial y el complementante que se ensamblan en ForceP.

Guidelines for the use and interpretation of assays for monitoring autophagy.

In 2008 we published the first set of guidelines for standardizing research in autophagy. Since then, research on this topic has continued to accelerate, and many new scientists have entered the field. Our knowledge base and relevant new technologies have also been expanding. Accordingly, it is important to update these guidelines for monitoring autophagy in different organisms. Various reviews have described the range of assays that have been used for this purpose. Nevertheless, there continues to be confusion regarding acceptable methods to measure autophagy, especially in multicellular eukaryotes. A key point that needs to be emphasized is that there is a difference between measurements that monitor the numbers or volume of autophagic elements (e.g., autophagosomes or autolysosomes) at any stage of the autophagic process vs. those that measure flux through the autophagy pathway (i.e., the complete process); thus, a block in macroautophagy that results in autophagosome accumulation needs to be differentiated from stimuli that result in increased autophagic activity, defined as increased autophagy induction coupled with increased delivery to, and degradation within, lysosomes (in most higher eukaryotes and some protists such as Dictyostelium) or the vacuole (in plants and fungi). In other words, it is especially important that investigators new to the field understand that the appearance of more autophagosomes does not necessarily equate with more autophagy. In fact, in many cases, autophagosomes accumulate because of a block in trafficking to lysosomes without a concomitant change in autophagosome biogenesis, whereas an increase in autolysosomes may reflect a reduction in degradative activity. Here, we present a set of guidelines for the selection and interpretation of methods for use by investigators who aim to examine macroautophagy and related processes, as well as for reviewers who need to provide realistic and reasonable critiques of papers that are focused on these processes. These guidelines are not meant to be a formulaic set of rules, because the appropriate assays depend in part on the question being asked and the system being used. In addition, we emphasize that no individual assay is guaranteed to be the most appropriate one in every situation, and we strongly recommend the use of multiple assays to monitor autophagy. In these guidelines, we consider these various methods of assessing autophagy and what information can, or cannot, be obtained from them. Finally, by discussing the merits and limits of particular autophagy assays, we hope to encourage technical innovation in the field.

Implementació d'un ERP en una empresa d'alimentació

El treball de final de carrera comença en el moment en què una determinada empresa, en aquest cas d'alimentació, encarrega a una empresa de serveis informàtics la implementació d'un dels ERP punters del mercat, en aquest cas SAP. La introducció d'aquest ERP reemplaçarà els programes de gestió que tenien fins ara i unificarà la informació entre departaments.

Biodiversitat de coleòpters i el seu paper com a plagues i com a agents de control biològic en un conreu de cítrics ecològics

El present treball estudiarà la comunitat d’espècies Coleoptera d’un camp de cítrics situat a la Selva de Camp, Tarragona, durant el període de temps dels anys 2002 fins al 2011. Els Coleoptera és l’ordre animal conegut comunament com els “escarabats” i és el més abundant i variat de tot el regne animal. Els estudis realitzats són pocs i, normalment, de les espècies més abundants (sobretot la família Coccinellidae). Totes les espècies d’aquest ordre presenten unes característiques típiques (García et al., 1989). (1) Presenten una cutícula dura, rígida i quitinitzada, amb el primer parell d’ales endurides (èlitres). Gran protecció als traumes físics. (2) Tenen una gran capacitat per retenir la humitat degut a que els estigmes s’obren els èlitres i eviten la pèrdua d’aigua per transpiració. (3) Presenten mandíbules mastegadores, adaptables i utilitzables per a una gran varietat de funcions (Chinery, 1988). (4) Algunes espècies poden acumular substàncies tòxiques a l’organisme. Presenten un règim alimentari fitòfag o micòfag, per norma general, tot i que també es poden trobar espècies sapròfagues o depredadores. És per aquest motiu que les espècies de Coleoptera podrien presentar un paper important com a potencial plagues o com a possible control biològic (Zahradnik, 1990). Durant moltes dècades, els plaguicides han constituït una lluita química contra les plagues dels cultius agrícoles, obtenint molt bons resultats en quant a manteniment i qualitat de les collites. No obstant, la seva utilització deliberada ha constituït en molts casos una important font de contaminació del territori. La seva gran mobilitat i persistència ha originat efectes de bioacumulació i biomagnificació a les xarxes tròfiques dels essers vius presents en aquestes zones. Actualment, per evitar tots aquests problemes ocasionats pels productes sintètics, el control biològic de plagues constitueix un dels principals pilars de la protecció moderna de cultius (Jacas et al., 2005). Se sap que les formigues tenen un doble rol molt important a les comunitats vegetals (poden ser mutualistes o depredadors generalistes), fent que la presència o absència d’aquestes pugui tenir efectes potencials sobre l’abundància d’altres artròpodes (James et al., 1999). És per aquest motiu que al present treball es realitzen experiments amb dos tipus d’arbres, els que presenten formigues i els que les formigues s’han exclòs experimentalment. Així doncs, els objectius del present treball són: - Descriure quantitativament la Comunitat de Coleoptera no Coccinellidae. - Descriure els canvis que s’han produït en la comunitat de Coleoptera al llarg de 10 anys. - Valorar la importància de les diferents espècies i/o famílies com a components de la biodiversitat d’un conreu ecològic. - Descriure els efectes sobre la comunitat de Coleoptera no Coccinellidae de la presència o absència de formgiues. - Valorar la importància de les diferents espècies i/o famílies com a possibles plagues o com a agents de control biològic.

[Recueil. Album de photographies d'une Américaine du Massachusetts]

Collectionneur : Sirot, Georges (1898-1977)

Iniciació a la dinamització del futbol sala als centres penitenciaris

El futbol sala és, sense cap mena de dubte, l’esport d’equip més practicat a tots els centres penitenciaris del nostre territori. I és així, bàsicament, perquè és l’activitat més demanada pels nostres col·lectius d’interns que, a cada centre, troben en aquest esport la millor manera de transmetre les seves habilitats esportives i físiques. És, en definitiva, el “germà petit” de l’esport rei –el futbol– i, per tant, qui més qui menys el sap i el vol practicar. Malgrat que parlem d’un esport relativament conegut per la comunitat de tècnics esportius, no farà cap nosa intentar cercar quins són els aspectes bàsics que s’haurien de tenir en compte a l’hora de dinamitzar una activitat esportiva d’aquesta disciplina. És per aquest motiu que aquest document s’adreça a tots els tècnics esportius que volen dinamitzar una activitat que per a ells potser és desconeguda. No es tracta, doncs, d’aprofundir-hi molt, ans al contrari, es tracta d’una aproximació al món del futbol sala des d’un vessant educatiu. L’objectiu del curs és aconseguir que tots els tècnics esportius obtinguin eines i coneixements per saber planificar, dissenyar, controlar i avaluar els diferents recursos que tenen al seu centre a fi que puguin iniciar qualsevol intern en la pràctica del futbol sala.

Noninvasive functional and structural exploration of human subcortical structures with high resolution

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Max Planck Institute for Human Cognitive and Brain Sciences, Alemanya, entre 2010 i 2012. El principal objectiu d’aquest projecte era estudiar en detall les estructures subcorticals, en concret, el rol dels ganglis basals en control cognitiu durant processament lingüístic i no-lingüístic. Per tal d’assolir una diferenciació minuciosa en els diferents nuclis dels ganglis basals s’utilitzà ressonància magnètica d’ultra-alt camp i alta resolució (7T-MRI). El còrtex prefrontal lateral i els ganglis basals treballant conjuntament per a mitjançar memòria de treball i la regulació “top-down” de la cognició. Aquest circuit regula l’equilibri entre respostes automàtiques i d’alt-ordre cognitiu. Es crearen tres condicions experimentals principals: frases/seqüències noambigües, no-gramatical i ambigües. Les frases/seqüències no-ambigües haurien de provocar una resposta automàtica, mentre les frases/seqüències ambigües i no-gramaticals produïren un conflicte amb la resposta automàtica, i per tant, requeririen una resposta de d’alt-ordre cognitiu. Dins del domini de la resposta de control, la ambigüitat i no-gramaticalitat representen dues dimensions diferents de la resolució de conflicte, mentre per una frase/seqüència temporalment ambigua existeix una interpretació correcte, aquest no és el cas per a les frases/seqüències no-gramaticals. A més, el disseny experimental incloïa una manipulació lingüística i nolingüística, la qual posà a prova la hipòtesi que els efectes són de domini-general; així com una manipulació semàntica i sintàctica que avaluà les diferències entre el processament d’ambigüitat/error “intrínseca” vs. “estructural”. Els resultats del primer experiment (sintax-lingüístic) mostraren un gradient rostroventralcaudodorsal de control cognitiu dins del nucli caudat, això és, les regions més rostrals sostenint els nivells més alts de processament cognitiu

La protection des biotopes en droit suisse : étude de droit matériel

Introduction : Confronter les intérêts de la protection de la nature à d'autres, c'est vouloir faire passer les petites fleurs et les grenouilles avant l'Homme. Hérésie ! C'est en effet parfois l'existence même d'un régime légal de protection des biotopes qui fait sourire. L'étudier en profondeur n'en paraît que plus oiseux. Ce problème d'acceptation est sans doute propre au droit de l'environnement de manière générale : l'intérêt public défendu ici n'est pas rattachable directement à l'intérêt du plus grand nombre. On peut parfois même en être très loin. Si, malgré cela, certains domaines du droit de l'environnement sont actuellement très en vogue, la protection de la nature fait partie de ses aspects moins porteurs. Ce type de préoccupations est pour beaucoup futile, voire inutile ou même déplacé. Il apparaît ainsi important de commencer par se demander pourquoi protéger la nature, et que protéger dans cette nature (chapitre 1). Vient ensuite évidemment la question de la portée de la protection. Il convient pour cela tout d'abord de faire le point sur le droit en vigueur (chapitre 2) : l'histoire des règles topiques en matière de protection des biotopes a été particulièrement mouvementée et son analyse apporte un important éclairage à la compréhension des dispositions actuelles ; cette législation est en outre complétée par une multitude de dispositions connexes ou apparentées, de droit interne et de droit international. Ce contexte général posé, la portée de la protection s'examine plus précisément par l'analyse des articles 18 ss LPN (chapitre 3) : les biotopes protégés de manière générale par l'article 18 LPN lui-même - remarquable exemple d'un droit dynamique -, les biotopes inventoriés et la végétation des rives. Il est enfin nécessaire de se pencher sur le « comment protéger» par une étude des instruments de mise en oeuvre (chapitre 4) et des instruments auxiliaires à la protection (chapitre 5). Ce faisant, la pertinence du régime légal de protection des biotopes sera soulignée, tant sur le fond que sur la forme. En l'introduisant aux subtilités de ce régime et de son intégration dans l'ordre juridique en général, nous espérons ainsi faire passer le lecteur au-delà des idées reçues.