Navegant entre narracions: recuperant silencis i subjectivitats. Recursos psicosocials en l’atenció a víctimes de violència de gènere en l’àmbit penal (jutjats i cos policial)

El treball pretén aportar un coneixement de caràcter psicosocial sobre els contextos on els professionals del sistema jurídic-penal ofereixen atenció a les víctimes de violència de gènere, concretament, les unitats i oficines habilitades per recollir la denúncia o atestat dins de les comissaries dels Mossos d’esquadra i els jutjats d´instrucció de la dona. L´àmbit territorial va ser Barcelona i Girona. Es va obtenir informació sobre judicis realitzats a l´Audiència provincial, així com documents legals en relació al tema. S’ha analitzat les necessitats i dificultats juntament amb la identificació dels recursos psicosocials que aporten tant aquests professionals com les dones que han patit o estan patit un procés de maltractament per part de la parella. La pretensió es oferir una mirada particular per suggerir transformacions que facilitin el procés d´atenció en aquests contextos, sovint difícil i, que comporta conseqüències emocionals per part de les víctimes i dels mateixos agents que les atenen. S’ha partit de les narracions de les víctimes i dels agents jurídics, com pràctiques socials a partir de les quals podem detectar valors, posicions, normes, emocions i efectes de gènere que permetrà dirigir la intervenció. Com a eines d´anàlisi s’ha fet ús els repertoris interpretatius els quals han permès analitzar les construccions socials i els seus efectes al voltant del maltracte, de les identitats de les víctimes i els victimaris.

Effects of dexamethasone on hepatic glucose production and fructose metabolism in healthy humans.

This study was designed to determine whether glucocorticoids alter autoregulation of glucose production and fructose metabolism. Two protocols with either dexamethasone (DEX) or placebo (Placebo) were performed in six healthy men during hourly ingestion of[13C]fructose (1.33 mmol.kg-1.h-1) for 3 h. In both protocols, endogenous glucose production (EGP) increased by 8 (Placebo) and 7% (DEX) after fructose, whereas gluconeogenesis from fructose represented 82 (Placebo) and 72% (DEX) of EGP. Fructose oxidation measured from breath 13CO2 was similar in both protocols [9.3 +/- 0.7 (Placebo) and 9.6 +/- 0.5 mumol.kg-1.min-1 (DEX)]. Nonoxidative carbohydrate disposal, calculated as fructose administration rate minus net carbohydrate oxidation rate after fructose ingestion measured by indirect calorimetry, was also similar in both protocols [5.8 +/- 0.8 (Placebo) and 5.9 +/- 2.0 mumol.kg-1.min-1 (DEX)]. We concluded that dexamethasone 1) does not alter the autoregulatory process that prevents a fructose-induced increase in gluconeogenesis from increasing total glucose production and 2) does not affect oxidative and nonoxidative pathways of fructose. This indicates that the insulin-regulated enzymes involved in these pathways are not affected in a major way by dexamethasone.

Prevalence of antibody to hantaviruses in humans and rodents in the Caribbean region of Colombia determined using Araraquara and Maciel virus antigens

We tested sera from 286 agricultural workers and 322 rodents in the department of Córdoba, northeastern Colombia, for antibodies against two hantaviruses. The sera were analysed by indirect ELISA using the lysate of Vero E6 cells infected with Maciel virus (MACV) or the N protein of Araraquara virus (ARAV) as antigens for the detection of antibodies against hantaviruses. Twenty-four human sera were IgG positive using one or both antigens. We detected anti-MACV IgG antibodies in 10 sera (3.5%) and anti-ARAV antibodies in 21 sera (7.34%). Of the 10 samples that were positive for MACV, seven (70%) were cross-reactive with ARAV; seven of the 21 ARAV-positive samples were cross-reactive with MACV. Using an ARAV IgM ELISA, two of the 24 human sera (8.4%) were positive. We captured 322 rodents, including 210 Cricetidae (181 Zygodontomys brevicauda, 28 Oligoryzomys fulvescens and 1 Oecomys trinitatis), six Heteromys anomalus (Heteromyidae), one Proechimys sp. (Echimyidae) and 105 Muridae (34 Rattus rattus and 71 Mus musculus). All rodent sera were negative for both antigens. The 8.4% detection rate of hantavirus antibodies in humans is much higher than previously found in serosurveys in North America, suggesting that rural agricultural workers in northeastern Colombia are frequently exposed to hantaviruses. Our results also indicate that tests conducted with South American hantavirus antigens could have predictive value and could represent a useful alternative for the diagnosis of hantavirus infection in Colombia.

Ús dels recursos web per part dels hospitals americans en la promoció de l'alimentació saludable

Revisió de l'ús que fan els centres hospitalaris americans dels recursos que ofereix Internet, amb l'objectiu de promoure l'alimentació saludable entre la població.

Consideracions ètiques al voltant de la modificació genètica en els éssers humans.

Es defineix la modificació genètica en els éssers humans. S'analitza si això canviarà la naturalesa humana. Es mostren les visions ètiques al respecte.

La importància dels aspectes culturals en les relacions empresarials a la Xina : implicacions per a les empreses espanyoles

La diferència cultural existent entre Espanya i la Xina és gairebé abismal. No es tracta tan sols del llenguatge, sinó que la conducta social d'espanyols i xinesos segueixen camins ben diferents. Quan ens centrem en el món empresarial, observem que la cultura dels negocis també pateix aquestes diferències, les quals, si no se saben salvar poden desembocar en negociacions fallides. El que es pretén en aquest treball de recerca és oferir una primera visió global (encara que una mica superficialment) d'aquesta cultura dels negocis xinesa per tal de facilitar d'acostament d'aquests dos països en l'àmbit comercial.

Culicidae (Diptera) selection of humans, chickens and rabbits in three different environments in the province of Chaco, Argentina

Studies were conducted to determine the selection of humans, chickens and rabbits by Culicidae in three different environments in the province of Chaco, Argentina. Mosquitoes were collected fortnightly using cylindrical metal traps containing animal bait (chickens and rabbits). The mosquitoes were collected between June 2001-May 2002. During the same period and with the same frequency, mosquitoes biting the human operators of the traps were collected during the first 15 min of exposure within different time intervals: from 09:00 am-11:00 am, 01:00 pm-03:00 pm, 05:00 pm-07:00 pm and 09:00 pm-10:00 pm. A total of 19,430 mosquitoes of 49 species belonging to 10 genera were collected. Culex species mainly selected chicken bait and Wyeomyia species selected rabbit bait. Ochlerotatus and Psorophora species were more abundant in rabbit-baited traps. Anopheles triannulatus, Coquillettidia nigricans, Ochlerotatus scapularis, Mansonia titillans and Psorophora albigenu showed a strong attraction for human bait. The Anopheles, Coquillettidia, Culex and Mansonia species were more active between 05:00 pm-09:00 pm, while Ochlerotatus, Psorophora, Haemagogus and Wyeomyia were most active from 09:00 am-07:00 pm. This study provides additional information about the biology and ecology of arbovirus vectors in Chaco.

VAX1 mutation associated with microphthalmia, corpus callosum agenesis and orofacial clefting-the first description of a VAX1 phenotype in humans.

Vax1 and Vax2 have been implicated in eye development and the closure of the choroid fissure in mice and zebrafish. We sequenced the coding exons of VAX1 and VAX2 in 70 patients with anophthalmia/microphthalmia. In VAX1, we observed homozygosity for two successive nucleotide substitutions c.453G>A and c.454C>A, predicting p.Arg152Ser, in a proband of Egyptian origin with microphthalmia, small optic nerves, cleft lip/palate and corpus callosum agenesis. This mutation affects an invariant residue in the homeodomain of VAX1 and was absent from 96 Egyptian controls. It is likely that the mutation results in a loss of function, as the mutation results in a phenotype similar to the Vax1 homozygous null mouse. We did not identify any mutations in VAX2. This is the first description of a phenotype associated with a VAX1 mutation in humans and establishes VAX1 as a new causative gene for anophthalmia/microphthalmia. ©2011 Wiley Periodicals, Inc.

Selective integration of auditory-visual looming cues by humans.

An object's motion relative to an observer can confer ethologically meaningful information. Approaching or looming stimuli can signal threats/collisions to be avoided or prey to be confronted, whereas receding stimuli can signal successful escape or failed pursuit. Using movement detection and subjective ratings, we investigated the multisensory integration of looming and receding auditory and visual information by humans. While prior research has demonstrated a perceptual bias for unisensory and more recently multisensory looming stimuli, none has investigated whether there is integration of looming signals between modalities. Our findings reveal selective integration of multisensory looming stimuli. Performance was significantly enhanced for looming stimuli over all other multisensory conditions. Contrasts with static multisensory conditions indicate that only multisensory looming stimuli resulted in facilitation beyond that induced by the sheer presence of auditory-visual stimuli. Controlling for variation in physical energy replicated the advantage for multisensory looming stimuli. Finally, only looming stimuli exhibited a negative linear relationship between enhancement indices for detection speed and for subjective ratings. Maximal detection speed was attained when motion perception was already robust under unisensory conditions. The preferential integration of multisensory looming stimuli highlights that complex ethologically salient stimuli likely require synergistic cooperation between existing principles of multisensory integration. A new conceptualization of the neurophysiologic mechanisms mediating real-world multisensory perceptions and action is therefore supported.

Incidence of liver damage of uncertain origin in HIV patients not co-infected with HCV/HBV.

BACKGROUND AND AIMS Several studies have reported that a significant number of HIV patients not co-infected with HCV/HBV develop liver damage of uncertain origin (LDUO). The objective of our study was to evaluate the incidence of and risk factors for the development of LDUO in HIV infected patients not co-infected with HCV/HBV. METHODS Prospective longitudinal study that included HIV-infected patients free of previous liver damage and viral hepatitis B or C co-infections. Patients were followed up at 6-monthly intervals. Liver stiffness was measured at each visit. Abnormal liver stiffness (ALS) was defined as a liver stiffness value greater than 7.2 kPa at two consecutive measurements. For patients who developed ALS, a protocol was followed to diagnose the cause of liver damage. Those patients who could not be diagnosed with any specific cause of liver disease were diagnosed as LDUO and liver biopsy was proposed. RESULTS 210 patients matched the inclusion criteria and were included. 198 patients completed the study. After a median (Q1-Q3) follow-up of 18 (IQR 12-26) months, 21 patients (10.6%) developed ALS. Of these, fifteen patients were diagnosed as LDUO. The incidence of LDUO was 7.64 cases/100 patient-years. Histological studies were performed on ten (66.6%) patients and all showed liver steatosis. A higher HOMA-IR value and body mass index were independently associated with the development of LDUO. CONCLUSION We found a high incidence of LDUO in HIV-infected patients associated with metabolic risk factors. The leading cause of LDUO in our study was non-alcoholic fatty liver disease.

Intrinsically photosensitive retinal ganglion cell function in relation to age: a pupillometric study in humans with special reference to the age-related optic properties of the lens.

BACKGROUND: The activity of melanopsin containing intrinsically photosensitive ganglion retinal cells (ipRGC) can be assessed by a means of pupil responses to bright blue (appr.480 nm) light. Due to age related factors in the eye, particularly, structural changes of the lens, less light reaches retina. The aim of this study was to examine how age and in vivo measured lens transmission of blue light might affect pupil light responses, in particular, mediated by the ipRGC. METHODS: Consensual pupil responses were explored in 44 healthy subjects aged between 26 and 68 years. A pupil response was recorded to a continuous 20 s light stimulus of 660 nm (red) or 470 nm (blue) both at 300 cd/m2 intensity (14.9 and 14.8 log photons/cm2/s, respectively). Additional recordings were performed using four 470 nm stimulus intensities of 3, 30, 100 and 300 cd/m2. The baseline pupil size was measured in darkness and results were adjusted for the baseline pupil and gender. The main outcome parameters were maximal and sustained pupil contraction amplitudes and the postillumination response assessed as area under the curve (AUC) over two time-windows: early (0-10 s after light termination) and late (10-30 s after light termination). Lens transmission was measured with an ocular fluorometer. RESULTS: The sustained pupil contraction and the early poststimulus AUC correlated positively with age (p=0.02, p=0.0014, respectively) for the blue light stimulus condition only.The maximal pupil contraction amplitude did not correlate to age either for bright blue or red light stimulus conditions.Lens transmission decreased linearly with age (p<0.0001). The pupil response was stable or increased with decreasing transmission, though only significantly for the early poststimulus AUC to 300 cd/m2 light (p=0.02). CONCLUSIONS: Age did not reduce, but rather enhance pupil responses mediated by ipRGC. The age related decrease of blue light transmission led to similar results, however, the effect of age was greater on these pupil responses than that of the lens transmission. Thus there must be other age related factors such as lens scatter and/or adaptive processes influencing the ipRGC mediated pupil response enhancement observed with advancing age.

Identificació de paisatges funcionals mitjançant anàlisi cluster

El terme paisatge i les seves aplicacions són cada dia més utilitzats per les administracions i altres entitats com a eina de gestió del territori. Aprofitant la gran quantitat de dades en bases compatibles amb SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) existents a Catalunya s’ha desenvolupat una síntesi cartogràfica on s’identifiquen els Paisatges Funcionals (PF) de Catalunya, concepte que fa referència al comportament fisico-ecològic del terreny a partir de variables topogràfiques i climàtiques convenientment transformades i agregades. S’ha utilitzat un mètode semiautomàtic i iteratiu de classificació no supervisada (clustering) que permet la creació d’una llegenda jeràrquica o nivells de generalització. S’ha obtingut com a resultat el Mapa de Paisatges Funcionals de Catalunya (MPFC) amb una llegenda de 26 categories de paisatges i 5 nivells de generalització amb una resolució espacial de 180 m. Paral·lelament, s’han realitzat validacions indirectes sobre el mapa obtingut a partir dels coneixements naturalistes i la cartografia existent, així com també d’un mapa d’incertesa (aplicant lògica difusa) que aporten informació de la fiabilitat de la classificació realitzada. Els Paisatges Funcionals obtinguts permeten relacionar zones de condicions topo-climàtiques homogènies i dividir el territori en zones caracteritzades ambientalment i no políticament amb la intenció que sigui d’utilitat a l’hora de millorar la gestió dels recursos naturals i la planificació d’actuacions humanes.

De Tàrraco a Bàrcino : Factors econòmics, polítics i socials decisius pel canvi de capitalitat a la futura Catalunya

Anàlisi de les causes per les quals la magnífica Tàrraco romana, capital de la província Tarraconense, va entrar en un procés de decadència que va permetre l'auge de Bàrcino, una petita ciutat que va esdevenir en el futur la capital de Catalunya. L'anàlisi abarca des de la fundació de les dues ciutats romanes fins a l'entrada i domini dels visigots.

L'explotació de recursos forestals en el nord i en el sud des del punt de vista de la sostenibilitat

El present projecte té com a objectiu l’estudi de la sostenibilitat de l’explotació forestal que es realitza en l’hemisferi nord i en el sud. Per això, s’han escollit quatre països que disposen, dins de les seves fronteres, de grans extensions boscoses, cada un d’ells amb un tipus de bosc diferent: Brasil (Selva Amazònica), República Democràtica del Congo (Selva Equatorial), Canadà (Bosc Boreal) i Espanya (Bosc Mediterrani). Amb aquests països s’ha realitzat una comparativa tant de forma qualitativa com quantitativa. Pel que fa a l’anàlisi qualitatiu, s’han recollit dades del PIB per càpita dels diferents països de l’any 2010 i les principals metodologies d’explotació forestal que aquests realitzen. Així, els països amb més PIB per càpita eren també els països que utilitzaven mètodes d’explotació menys agressius i es consideren, per tant, els països amb una extracció dels seus recursos més sostenible. En quant a l’anàlisi quantitatiu, s’han utilitzat les dades de PIB per càpita, taxa de desforestació (ha/any) i taxa de creixement del bosc (ha/any) de cada tipus de bosc. Amb aquestes dades s’ha construït un índex, l’índex de sostenibilitat d’extracció, que pretén ser una eina d’estandardització per a la comparativa entre països i/o boscos diferents. El resultat ha estat el mateix en les dues anàlisis.

Estudi preliminar per la creació d'una nova categoria d'impacte ambiental dins el marc de l'ACV: la dimensió natural del paisatge

L’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) és una eina emprada per gestionar els impactes ambientals i els recursos usats al llarg del cicle de vida d’un bé o servei. Existeixen reptes de futur en el desenvolupament de l’ACV, tals com la introducció de noves categories d’impacte ambiental, que permetin una anàlisi més específica dels impactes sobre determinats elements del medi, com ara el paisatge. En el present estudi s’analitza la dimensió natural del paisatge per tal de proposar la creació d’un índex de paisatge. Així doncs, s’han revisat les noves propostes de categories d’impacte en ACV que inclouen directament o indirecta el paisatge i s’ha analitzat una mostra de 33 estudis d’indicadors de paisatge. Aquesta cerca deriva en l’elecció de 6 indicadors: els usos del sòl, la diversitat paisatgística, la fragmentació, la connectivitat, la riquesa d’espècies i la densitat de carreteres. En la determinació dels seus respectius mètodes de càlcul s’ha detectat la importància de l’ús dels SIG, l’elecció d’una base de dades d’usos del sòl comuna (CORINE) i les interrelacions que existeixen entre indicadors. La proposta de l’índex hauria de poder ésser un punt de partida per a futurs estudis en aquest àmbit i derivar en una nova categoria d’impacte de paisatge, donat que caldrà estudiar alguns elements, com la interrelació entre indicadors.