Corte Interamericana Crímenes contra la Humanidad y Construcción de la Paz

En el presente trabajo se efectúa un estudio genérico de las sentencias de la Corte Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) donde se ha reconocido la preexistencia consuetudinaria y el carácter imprescriptible, inamnistiable e inindultable de los crímenes contra la humanidad, resaltando las consecuentes restricciones y oportunidades que ofrecen dichos fallos a estados como Argentina, Chile, Uruguay y Perú que se hallan en procesos de transición postconflictiva y donde se ha negociado la paz con determinados grupos y estructuras estatales responsables de la comisión de crímenes contra la humanidad. Para ello se resalta el impacto del reconocimiento de la naturaleza misma de los crímenes contra la humanidad sobre la noción del principio de legalidad stricto sensu, sobre el desarrollo y evolución dogmática y práctica del derecho internacional de los derechos humanos, en lo que al ámbito interamericano respecta, y finalmente, sobre los mencionados procesos de justicia transicional.

Inter-American Court, Crimes Against Humanity and Peacebuilding in South America

The present work contains a general overview of the sentences of the Inter-American Court of Human Rights (IACtHR), which have recognised that crimes against humanity are pre-existing in customary law, and do not prescribe, nor can they be subject to amnesty or pardon. Specific attention is paid to the consequent restrictions and opportunities offered by said verdicts to countries such as Argentina, Chile, Uruguay and Peru, which find themselves in postconflict transition processes and where peace has been negotiated with certain groups and state structures that are responsible for carrying out crimes against humanity. In doing so, special attention is paid to the impact of the recognition of the nature of crimes against humanity on the notion of the principle of legality, stricto sensu; on the development and evolution of the doctrine and the practice of international human rights law in the inter-American context; and finally on the aforementioned processes of transitional justice.

The Peace Processes in the Basque Country and Northern Ireland (1994-2006): a Comparative Approach

The peace process in Northern Ireland demonstrates that new sovereignty formulas need to be explored in order to meet the demands of the populations and territories in conflict. The profound transformation of the classic symbolic elements of the nation-state within the context of the European Union has greatly contributed to the prospects for a resolution of this old conflict. Today’s discussions are focused on the search for instruments of shared sovereignty that are adapted to a complex and plural social reality. This new approach for finding a solution to the Irish conflict is particularly relevant to the Basque debate about formulating creative and modern solutions to similar conflicts over identity and sovereignty. The notion of shared sovereignty implemented in Northern Ireland –a formula for complex interdependent relations– is of significant relevance to the broader international community and is likely to become an increasingly potent and transcendent model for conflict resolution and peace building.

Living in the Wrong Neighbourhood: State Failure and its Implications for Neighbouring Countries

Why and how do failed states affect neighbouring countries? The attention of the international community towards state failure has grown significantly in recent years, improving the understanding of this phenomenon; nevertheless, the knowledge about the influence of state failure on neighbouring countries remain scarce. This research aims at contributing to filling up the existing gap by analyzing two different cases of state failure –Liberia and Afghanistan– and its consequences on four of their neighbours –Sierra Leone, Guinea, Pakistan and Tajikistan. More concretely, this research investigates the importance of insurgency movements in the relationship between these countries. The research argues that failed states generate conflict-enhancing mechanisms –which might lead to conflict outbreak– in their neighbours through the creation of informal networks. The empiric evidence shows how insurgency-based informal networks have a decisive role in the outbreak of conflict.

Viure en un mal veïnat: La fallida de l'Estat i les seves implicacions per a estats veïns. Els casos de Libèria i l'Afganistan

Per què i de quina manera afecten els estats fallits als seus països veïns? L’atenció dedicada als estats fallits per la comunitat internacional s’ha incrementat significativament en els darrers anys i ha millorat la nostra comprensió del fenomen; tanmateix, encara sabem molt poc sobre la influència de la fallida dels estats en els seus estats veïns. Aquesta recerca té l’objectiu de contribuir a cobrir aquest buit mitjançant l’anàlisi de dos casos diferents de fallida estatal –Libèria i l’Afganistan– i de les seves conseqüències en quatre dels seus veïns –Sierra Leone, Guinea, el Pakistan i el Tadjikistan. Més concretament, aquesta recerca investiga la importància dels moviments d’insurgència en la relació entre aquests països. Aquest treball sosté que els estats fallits creen mecanismes generadors de conflicte, que podrien causar-ne un esclat, als estats veïns per la creació de xarxes informals. Les dades empíriques mostren de quina manera les xarxes informals basades en la insurgència tenen un paper decisiu en l’esclat del conflicte.

The Evolution of the Climate Change Regime: Beyond a North-South Divide?

This research primarily analyses relevant climate bargaining dynamics that have been informed by a North-South impasse. This working paper argues that the first stage of negotiations for a climate convention indeed witnessed a North-South divide which became institutionalized in the Framework Convention on Climate Change. However, in subsequent negotiation rounds the key loci of bargaining struggles was centered between developed countries, in which relevant North-South cooperation dynamics were also present. Finally, this paper assesses the unfinished post-Kyoto bargaining process in which two trends are already being observed: both the emergence of a new geopolitics between the United States and major developing countries, and a fragmentation process within the South, in which the Copenhagen Accord itself has begun to institutionalize such fragmentation.

La OEA y la promoción de la democracia en las Américas: un objetivo en construcción

Este artículo defiende que, desde el final de la guerra fría, la democracia se ha convertido en uno de los objetivos esenciales del proyecto de integración hemisférica de las Américas. Sin embargo, este objetivo aún está en construcción en lo referente a la acción. Esta idea principal se demostrará a través de otras dos secundarias: por una parte, definiremos el complejo normativo a favor de la democracia albergado en la OEA, a través del estudio de sus normas e instituciones; y por otra, analizaremos dos intervenciones de la OEA en situaciones de crisis democráticas: la intervención durante la desestabilización democrática de Venezuela (2002-2004) y la intervención durante la crisis política de Honduras (junio 2009-enero 2010). Gracias al desarrollo de estos dos argumentos, estaremos en condiciones de examinar la puesta en práctica de los objetivos en materia democrática de la OEA y de determinar su grado de cumplimiento a escala nacional.

The Barcelona Forum: on decentralized governance and conflict prevention 6-8 july 2009

The Barcelona Forum aimed to generate both a theoretical and practical discussion on decentralized governance and its capacity to promote peace, prevent conflict, advance human security and ensure greater governmental accountability. The Forum intended to review the theoretical strength of decentralization as a political tool and discuss how it can be properly implemented. Eight case studies were selected to be covered during the two days in order to draw conclusions and offer proposals for the future implementation of decentralization. The case of Catalonia and the decentralized experience of Spain was given special attention, as an example of successful decentralization. The other cases presented achievements and challenges and prompted discussions on both the validity and universality of decentralization as a way to promote and preserve peace. Topics such as ethnic and territorial divisions, democratic accountability, financial decentralization and distribution, resource sharing, and external implementation of decentralization through peace processes were discussed.

Midiendo la paz. Iniciativas, limitaciones y propuestas. Relatoría del seminario Barcelona, Marzo 2010

Esta relatoría corresponde al seminario internacional "Mesuring Peace. Initiatives, Limitations and Proposals" organizado por el Institut Català Internacional per la Pau, y que tuvo lugar en Barcelona durante los días 4-5 de marzo de 2010. El Índice de Desarrollo Humano es el más visible de los esfuerzos de los últimos años para tratar de mejorar las herramientas estadísticas, de tal manera que ofrezcan resultados más próximos a las realidades sociales. En el ámbito de la paz los intentos por crear nuevos mecanismos de medición no han logrado avanzar más allá de la concepción negativa de la paz, es decir, tan solo se ha llevado a cabo considerándola como ausencia de conflictos violentos. En este contexto el seminario organizado por el ICIP trataba de recoger las aportaciones de diferentes centros de investigación que en los últimos años se han centrado en conceptualizar la paz positiva y las formas en que ésta podría medirse.

Measuring peace. Initiatives, limitations and proposals. Seminar proceedings Barcelona, March 2010

These proceedings correspond to the international seminar “Measuring Peace. Initiatives, Limitations and Proposals” organized by the International Catalan Institute for Peace, which took place in Barcelona on the 4th and the 5th of March 2010. The Human Development Index is the most visible attempt over the last years to improve the statistical tools so that they offer results which are closer to social realities. In the field of Peace the attempts to create new measuring mechanisms have not been able to move beyond the negative conception of peace, which means that it has just been considered as an absence of violent conflicts. In this context, the international seminar organized by the ICIP was an attempt to compile recent contributions of different investigation centres which have focused in conceptualizing positive peace and new ways to measure it.

Conditions pour la consolidation de la paix en Côte d'Ivoire. Rapport narratif du séminaire Abidjan, septembre 2010.

Aquesta relatoria correspon al seminari internacional “Conditions pour la consolidation de la Paix en Côte d’Ivoire” coorganitzat per l’Institut Català Internacional per la Pau, el Centre de Recherche et Action pour la Paix (CERAP), l’Université de Bouaké, i la missió del PNUD a Costa d’Ivori, que es va realitzar a Abidjan entre el 27 i el 29 de setembre de 2010. La situació al país en el moment de la realització del seminari era difícil davant la celebració d’eleccions presidencials pocs mesos després. A la relatoria es recullen diferents aspectes sociopolítics que indicaven les greus fractures a les que s’enfrontava el país, així s’analitzen les qüestions relatives a la propietat de la terra, els problemes relacionats amb la nacionalitat i ciutadania ivoriana, les possibilitats de reorganització de l’estat i la situació del jovent, majoritari a la població ivoriana. Malauradament, les dificultats prèvies a les eleccions és van agreujar amb un resultat ajustat i la proclamació dels dos candidats com a guanyadors. Aquest desafortunat escenari ha fet encara més valuosa la present relatoria.

Reflexiones sobre la categoría de víctima de violencia política con mirada de género

Aquest informe és fruit del treball de recerca de Maria Truñó en el marc del curs de doctorat de Psicologia Social a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’estudi estableix un marc d’investigació per tal d’analitzar tant els conflictes armats, en aquest cas el colombià, des de la perspectiva del paper que s’atorga a les víctimes, i més concretament a les dones. En la segona part, l’autora repassa els discursos sobre gènere i víctimes del conflicte armat, i de la violència política a Colòmbia, un discurs que sovint es troba ple d’estigmatitzacions i prejudicis que no faciliten gens l’apropament a la realitat. Per últim exposa una sèrie de conclusions relatives a les víctimes de la violència política i les possibilitats de transformació social.

Conflict, Peace and Security in Africa: an Assessment and New Questions After 50 Years of African Independence

Since the independence processes in the African continent, armed conflicts, peace and security have raised concern and attention both at the domestic level and at the international scale. In recent years, all aspects have undergone significant changes which have given rise to intense debate. The end of some historical conflicts has taken place in a context of slight decrease in the number of armed conflicts and the consolidation of post-conflict reconstruction processes. Moreover, African regional organizations have staged an increasingly more active internal shift in matters related to peace and security, encouraged by the idea of promoting “African solutions to African problems”. This new scenario, has been accompanied by new uncertainties at the security level and major challenges at the operational level, especially for the African Union. This article aims to ascertain the state of affairs on all these issues and raise some key questions to consider.

L'evolució del règim del canvi climàtic: més enllà d'una divisió nord-sud?

Aquesta recerca se centra en les grans dinàmiques de les negociacions sobre el canvi climàtic, caracteritzades per un punt mort Nord-Sud. El working paper sosté que la primera fase de les negociacions va ser l’escenari d’una divisió Nord-Sud que s’institucionalitzà en la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic. Tanmateix, en rondes posteriors de negociació, els principals antagonismes passaren a tenir el seu centre entre els països desenvolupats, amb una presència de dinàmiques de cooperació Nord-Sud. Finalment, aquest article avalua el procés inacabat post-Kyoto, caracteritzat per dues tendències que ja s’han posat de manifest: d’una banda, el sorgiment d’una nova geopolítica entre els Estats Units i els principals països en vies de desenvolupament i, de l’altra, entre els països del Sud, un procés de fragmentació que el mateix Acord de Copenhaguen ha començat a institucionalitzar.

School composition effects in Spain

Drawing on PISA data of 2006, this study examines the impact of socio-economic school composition on science test score achievement for Spanish students in compulsory secondary schools. We define school composition in terms of the average parental human capital of students in the same school. These contextual peer effects are estimated using a semi-parametric methodology, which enables the spillovers to affect all the parameters of the educational production function. We also deal with the potential problem of self-selection of student into schools, using an artificial sorting that we argue to be independent from unobserved student’s abilities. The results indicate that the association between socio-economic school composition and test score results is clearly positive and significantly higher when computed with the semi-parametric approach. However, we find that the endogenous sorting of students into schools plays a fundamental role, given that the spillovers are significantly reduced when this selection process is ruled out from our measure of school composition effects. Specifically, the estimations suggest that the contextual peer effects are moderately positive only in those schools where the socio-economic composition is considerably elevated. In addition, we find some evidence of asymmetry of how the external effects and the sorting process actually operate, which seem affect in a different way males and females as well as high and low performance students.