Internet y la red de universidades catalanas. Informe de investigación (documento de síntesis)

El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) durant els darrers quaranta anys del segle XX i la seva incorporació en els diferents àmbits de l'activitat humana ens porten a plantejar-nos, al començament del segle XXI, quines són les transformacions profundes que acompanyen aquests fets i quines són les conseqüències que, com a mínim a curt termini, comporten. El focus d'aquest projecte és l'anàlisi dels processos de transformació de la vida acadèmica universitària en l'àmbit català, la seva vinculació amb la realitat actual i les repercussions que els processos esmentats tenen en la societat en general. De manera més específica, l'objectiu és, en primer lloc, explorar amb una perspectiva global la incorporació d'Internet a les universitats catalanes i, en segon lloc, analitzar els processos de canvi que aquest fet comporta en els processos de formació i recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest informe presenta els resultats de tres estudis concrets, cadascun dels quals té uns objectius, una metodologia i una discussió particulars: Configuració de la xarxa d'universitats catalanes: connexió física i projectes compartits, Presència de les universitats catalanes a Internet, i Estudi de cas: la URV.

Internet i la xarxa d'universitats catalanes. Informe de recerca

El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) durant els darrers quaranta anys del segle XX i la seva incorporació en els diferents àmbits de l'activitat humana ens porten a plantejar-nos, al començament del segle XXI, quines són les transformacions profundes que acompanyen aquests fets i quines són les conseqüències que, com a mínim a curt termini, comporten. El focus d'aquest projecte és l'anàlisi dels processos de transformació de la vida acadèmica universitària en l'àmbit català, la seva vinculació amb la realitat actual i les repercussions que els processos esmentats tenen en la societat en general. De manera més específica, l'objectiu és, en primer lloc, explorar amb una perspectiva global la incorporació d'Internet a les universitats catalanes i, en segon lloc, analitzar els processos de canvi que aquest fet comporta en els processos de formació i recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest informe presenta els resultats de tres estudis concrets, cadascun dels quals té uns objectius, una metodologia i una discussió particulars: Configuració de la xarxa d'universitats catalanes: connexió física i projectes compartits, Presència de les universitats catalanes a Internet, i Estudi de cas: la URV.

Internet and the Catalan Universities Network. Research report (synthesis document)

El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) durant els darrers quaranta anys del segle XX i la seva incorporació en els diferents àmbits de l'activitat humana ens porten a plantejar-nos, al començament del segle XXI, quines són les transformacions profundes que acompanyen aquests fets i quines són les conseqüències que, com a mínim a curt termini, comporten. El focus d'aquest projecte és l'anàlisi dels processos de transformació de la vida acadèmica universitària en l'àmbit català, la seva vinculació amb la realitat actual i les repercussions que els processos esmentats tenen en la societat en general. De manera més específica, l'objectiu és, en primer lloc, explorar amb una perspectiva global la incorporació d'Internet a les universitats catalanes i, en segon lloc, analitzar els processos de canvi que aquest fet comporta en els processos de formació i recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest informe presenta els resultats de tres estudis concrets, cadascun dels quals té uns objectius, una metodologia i una discussió particulars: Configuració de la xarxa d'universitats catalanes: connexió física i projectes compartits, Presència de les universitats catalanes a Internet, i Estudi de cas: la URV.

Pre-hospital antibiotic treatment and mortality caused by invasive meningococcal disease, adjusting for indication bias.

Background: Mortality from invasive meningococcal disease (IMD) has remained stable over the last thirty years and it is unclear whether pre-hospital antibiotherapy actually produces a decrease in this mortality. Our aim was to examine whether pre-hospital oral antibiotherapy reduces mortality from IMD, adjusting for indication bias. Methods: A retrospective analysis was made of clinical reports of all patients (n = 848) diagnosed with IMD from 1995 to 2000 in Andalusia and the Canary Islands, Spain, and of the relationship between the use of pre-hospital oral antibiotherapy and mortality. Indication bias was controlled for by the propensity score technique, and a multivariate analysis was performed to determine the probability of each patient receiving antibiotics, according to the symptoms identified before admission. Data on in-hospital death, use of antibiotics and demographic variables were collected. A logistic regression analysis was then carried out, using death as the dependent variable, and prehospital antibiotic use, age, time from onset of symptoms to parenteral antibiotics and the propensity score as independent variables. Results: Data were recorded on 848 patients, 49 (5.72%) of whom died. Of the total number of patients, 226 had received oral antibiotics before admission, mainly betalactams during the previous 48 hours. After adjusting the association between the use of antibiotics and death for age, time between onset of symptoms and in-hospital antibiotic treatment, pre-hospital oral antibiotherapy remained a significant protective factor (Odds Ratio for death 0.37, 95% confidence interval 0.15–0.93). Conclusion: Pre-hospital oral antibiotherapy appears to reduce IMD mortality.

Mitochondrial haplogroups and polymorphisms reveal no association with sporadic prostate cancer in a southern European population.

BACKGROUND It is known that mitochondria play an important role in certain cancers (prostate, renal, breast, or colorectal) and coronary disease. These organelles play an essential role in apoptosis and the production of reactive oxygen species; in addition, mtDNA also reveals the history of populations and ancient human migration. All these events and variations in the mitochondrial genome are thought to cause some cancers, including prostate cancer, and also help us to group individuals into common origin groups. The aim of the present study is to analyze the different haplogroups and variations in the sequence in the mitochondrial genome of a southern European population consisting of subjects affected (n = 239) and non-affected (n = 150) by sporadic prostate cancer. METHODOLOGY AND PRINCIPAL FINDINGS Using primer extension analysis and DNA sequencing, we identified the nine major European haplogroups and CR polymorphisms. The frequencies of the haplogroups did not differ between patients and control cohorts, whereas the CR polymorphism T16356C was significantly higher in patients with PC compared to the controls (p = 0.029). PSA, staging, and Gleason score were associated with none of the nine major European haplogroups. The CR polymorphisms G16129A (p = 0.007) and T16224C (p = 0.022) were significantly associated with Gleason score, whereas T16311C (p = 0.046) was linked with T-stage. CONCLUSIONS AND SIGNIFICANCE Our results do not suggest that mtDNA haplogroups could be involved in sporadic prostate cancer etiology and pathogenesis as previous studies performed in middle Europe population. Although some significant associations have been obtained in studying CR polymorphisms, further studies should be performed to validate these results.

Recueil de textes divers

1.° Gothefridi Viterbiensis pantheon : praemittitur fragmentum ad historiam Romanam pertinens, ab Urbe condita ad Tarquinium Superbum. — 2.° Libellus de ortu Pilati et Judae Iscariotis : authore anonymo. — 3.° Anonymi libellus de origine Saxonum et Suevorum. — 4.° Methodii, Patarensis Episcopi, liber de principio et fine saeculi. — 5.° Anonymi liber de sanctitate B. Caroli Magni, Imperatoris. — 6.° Turpini historia de vita Caroli Magni. — 7.° Sanctae Hildegardis epistola ad Colonienses, de futura tribulatione Clericorum. — 8.° Ejusdem epistola ad Treverenses, de eodem tempore. — 9.° Gebinonis, Prioris de Eburbach, epistola ad filias sanctae Hildegardis. — 10.° Hildegardis de quibusdam haereticis. — 11.° Ejusdem prophetia de quinque futuris temporibus. — 12.° Catalogus summorum Pontificum à Coelestino III. ad Nicolaum IV. — 13.° Catalogus Romanorum Imperatorum ab Henrico VI. ad Rudolphum de Hapsbourg. — 14.° Ottonis de S. Blasio chronicon ab anno Christi 1153. ad annum 1209. — 15.° Excerpta ex opusculis sanctae Hildegardis ; per Gebinonem, Priorem Eburbachensem.

Aptasensores impedimétricos para la detección de trombina

En el presente trabajo se ha desarrollado el primer aptasensor (biosensor de aptámero) en nuestro grupo de investigación, Grup de Sensors i Biosensors de la Universidad Autònoma de Barcelona. En concreto se han desarrollado dos aptasensores para la detección de la proteína trombina, uno basado en la inmovilización de aptámeros por adsorción física, y otro basado en la inmovilización de aptámeros por enlace covalente mediante la reacción EDAC-NHS. El aptasensor utiliza la afinidad específica de la cadena de DNA (aptámero) por la proteína con la que interacciona. Los cambios de carga y estéricos del complejo aptámero proteína alteran la capacidad y la resistencia de transferencia interfacial de electrones en la superficie del electrodo. El principio de detección se basa en la detección de cambios de estas propiedades de interfase del electrodo con el marcador redox [Fe(CN)6]3- / [Fe(CN)6]4-, utilizando mediciones de Espectroscopia Electroquímica de Impedancia. El aptasensor basado en adsorción física del aptámero mostró una respuesta lineal a trombina en el rango de 7.5 a 75 pM y un límite de detección de 5pM, después de optimizar todas las condiciones experimentales. Posteriormente se estudió la especificidad del sistema respecto proteínas potencialmente interferentes presentes en suero sanguíneo, obteniendo cierta interferencia por parte de fibrinógeno e inmunoglobulina G, pero no por parte de albúmina. El sensor demostró ser regenerable mediante la ruptura del complejo formado entre el aptámero y la trombina con una solución de NaCl 2.0 M, aumento de la temperatura y agitación. El segundo aptasensor, basado en enlace covalente del aptámero mostró una respuesta lineal a trombina y limite de detección mejor que el anterior sensor; de 2.5 a 100 pM y 1.5 pM respectivamente. Aunque cabe destacar que este aptasensor está siendo optimizado actualmente.

El proyecto de Tratado Constitucional: la participación regional en el control de subsidiariedad

La subsidiarietat és el principi filosòfic que es nodreix de diferents fonts teòriques. Una de les definicions més comunes és la que sosté que la presa de decisions s'ha de fer el més a prop possible dels ciutadans de manera que els nivells superiors de govern s'ocupin només del que els nivells inferiors no estiguin en condicions de dur a terme eficaçment per si sols. Partint d'aquesta premissa, aquest treball es divideix en tres apartats. El primer repassa l'evolució del principi de subsidiarietat a la UE des del Tractat de Maastricht. El segon analitza el debat que va tenir lloc a la Convenció Europea voltant d'aquest principi i la proposta final recollida en el projecte de Tractat Constitucional. El tercer i últim estudia les implicacions institucionals que podrien derivar d'aquesta per les regions amb competències legislatives i, en particular, per les Comunitats Autònomes

Europa hermafrodita

Híbrid i hermafrodita són les paraules clau de la presentació. En els anys cinquanta, mitjançant un tractat internacional, vam crear una organització que, des del principi, no era només internacional, sinó alguna cosa més. Era un tractat internacional i, com a tal, afectava als Estats però, també, als ciutadans i, ja el 1964, el TJCE va sentenciar que creava un ordre constitucional per a Europa. Aquesta doble naturalesa internacional i constitucional, es troba en els cromosomes europeus des de l'inici de la nostra història comuna: Europa va néixer ja hermafrodita

II Cumbre UE-ALC: un encuentro sin estrategia

El proceso de asociación estratégica birregional entre la Unión Europea y América Latina y el Caribe es un ejemplo claro de un intento de cooperación encuadrado en la óptica del neoliberalismo institucional, tanto en su forma –el establecimiento de un mecanismo de acercamiento entre dos regiones del mundo- como en su contenido, manifiesto en el amplio y variado temario plasmado en los acuerdos del Compromiso de Madrid. Sin embargo, si se abordan los resultados del encuentro desde esta misma óptica encontramos que en la Cumbre se desaprovechó una oportunidad de afianzar las relaciones entre ambas regiones, poniendo en riesgo el soft power que ejerce la UE respecto a ALC, a raíz de la decepción de las administraciones latinoamericanas en función de la satisfacción de sus demandas, que ha sido baja.

Chipre: escenarios para un futuro incierto

Fa més d'un quart de segle que Xipre està dividit, després que l'exèrcit turc intervingués a l'illa, davant l'intent de cop d'estat greco-xipriota recolzat per Grècia. Aquest episodi va concloure amb l'ocupació turca de la part nord de l'illa i el transvasament de població entre nord i sud fins a configurar dos territoris ètnicament homogenis i separats físicament per la "Línia verd" de Nacions Unides. Aquest conflicte que secciona l'illa ha quedat congelat fins als nostres dies, tot i els repetits intents i propostes de pau promoguts per la comunitat internacional1. L'11 de novembre de 2002, el Secretari General de Nacions Unides, Kofi Annan, va presentar un nou pla als líders xipriotes i als governs dels estats garants Grècia, Turquia i el Regne Unit. Donada la conjuntura actual, sobretot arran del procés d'ampliació europea, aquesta proposta constitueix una oportunitat "històrica" per desbloquejar la situació i arribar a un acord definitiu. En aquestes pàgines, plantegem els possibles escenaris de futur per Xipre, tenint en compte els diferents elements que poden condicionar les polítiques exteriors dels actors implicats en el contenciós.

El Instrumento Europeo de Vecindad y Asociación: Conteniendo expectativas en tiempos de escasez

El Instrumento Europeo de Vecindad y Asociación (IEVA), en vigor desde el 1 de enero de 2007, forma parte del conjunto de nuevos instrumentos financieros de la acción exterior de la UE previstos para el periodo 2007-2013. El IEVA debería constituir, en principio, un incentivo substancial para los estados vecinos de la UE para reforzar sus procesos de adaptación en la dirección de los objetivos planteados en el marco de la Política Europea de Vecindad (PEV). No obstante, coincidiendo con la fecha de puesta en marcha del IEVA, la Comisión Europea ya indicó, con cierto encogimiento, que “pese a los ambiciosos objetivos de la PEV en el ámbito de las reformas, la financiación destinada a éstas seguirá siendo relativamente modesta”. Estas consideraciones reflejan la tendencia que ya se había ido apuntando de que la Comisión Europea y otros representantes de las instituciones europeas han intentado mantener el IEVA en un segundo plano en la estructura de incentivos previstos en el marco de la PEV.

Effectiveness of glatiramer acetate compared to other multiple sclerosis therapies.

OBJECTIVE To assess the effectiveness of glatiramer acetate (GA) compared to other multiple sclerosis (MS) therapies in routine clinical practice. MATERIALS AND METHODS Observational cohort study carried out in MS patients treated with GA (GA cohort) or other MS therapies -switched from GA- (non-GA cohort). Study data were obtained through review of our MS patient database. The primary endpoint was the Expanded Disability Status Scale (EDSS) scores reached at the end of treatment/last check-up. RESULTS A total of 180 patients were included: GA cohort n = 120, non-GA cohort n = 60. Patients in the GA cohort showed better EDSS scores at the end of treatment/last check-up (mean ± SD, 2.8 ± 1.8 vs. 3.9 ± 2.2; P = 0.001) and were 1.65 times more likely to show better EDSS scores compared to the non-GA cohort (odds ratio, 0.606; 95%CI, 0.436-0.843; P = 0.003). Patients in the GA cohort showed longer mean time to reach EDSS scores of 6 (209.1 [95%CI, 187.6-230.6] vs. 164.3 [95% CI, 137.0-191.6] months; P = 0.004) and slower disability progression (hazard ratio, 0.415 [95%CI, 0.286-0.603]; P < 0.001). The annualized relapse rate was lower in the GA cohort (mean ± SD, 0.5 ± 0.5 vs. 0.8 ± 0.5; P = 0.001) and patients' quality of life was improved in this study cohort compared to the non-GA cohort (mean ± SD, 0.7 ± 0.1 vs. 0.6 ± 0.2; P = 0.01). CONCLUSIONS GA may slow down the progression of EDSS scores to a greater extent than other MS therapies, as well as achieving a greater reduction in relapses and a greater improvement in patients' quality of life. Switching from GA to other MS therapies has not proved to entail a better response to treatment.

El llarg silenci : Una lectura de Càmfora, de Maria Barbal

Aquest treball de final de carrera proposa una interpretació de Càmfora, de Maria Barbal. Els objectes de l'estudi són l'anàlisi de la construcció psicològica i l'evolució dels personatges (sobretot els femenins) en un context de la migració rural dels anys seixanta cap a les ciutats i l'efecte que té aquest viatge en cadascun dels personatges, atenent al desarrelament, el trencament de l'estructura familiar, del canvi de paradigma relacional, del sistema de valors i l'oportunitat que representa la ciutat per a la protagonista. Així mateix, s'estudia la construcció de la novel·la a través de les diverses veus narratives i l'adscripció de l'obra al Cicle de Pallars, així com la seva recepció.

Desarrollo de aplicaciones para dispositivos móviles : copy2Cloud

Copy2Cloud, que es como he denominado en un principio mi aplicación, básicamente realizará varias copias de elementos indispensables de nuestro dispositivo móvil en un servicio de ficheros tipo nube. Como bien sabemos el espacio físico de los dispositivos es cada vez más limitado, las aplicaciones y datos cada vez ocupan más, y esto nos lleva a tener descontrol sobre el almacenaje y veracidad de éstos, es decir, tenemos tal cantidad de fotos y videos personales en nuestros terminales que en caso de desastre la mayoría de las personas sin conocimientos técnicos darían por perdida toda esa acumulación de nuestros recuerdos, de parte de nuestras vidas.