Desenvolupament d'un videojoc en 3D

La industria de los videojuegos crece exponencialmente y está ya superando a otras industrias punteras del ocio. En este proyecto, nos hemos planteado la realización de un videojuego con visualización en el espacio real 3D. Para la realización del videojuego se ha usado el siguiente software: Blender para diseñar los modelos 3D, C++ como lenguaje de programación para desarrollar el código y un conjunto de librerías básicas para desarrollar un videojuego llamadas Ogre3d (Motor Gráfico). La lógica del movimiento 3D y los choques entre las partículas del juego ha sido diseñada enteramente en este proyecto acorde con las necesidades del videojuego, y de forma compatible a los ficheros de Blender y a las librerías OGRE3D.

Desenvolupament d'una plataforma web per a integrar serveis de neuroimatge al PIC (Port d'Informació Científica)

El projecte ha consistit en el disseny i implementació d'una arquitectura/plataforma d'integració dels serveis d'emmagatzemament i postprocessament d'imatge mèdica que oferix el grup així com la visualització, anonimització, transferència d'arxius... basat en una interfície web com a frontend de la plataforma. Els servis que requereixen interacció gràfica han estat implementats mitjançant tècniques d'exportació d'escriptori remotament a la web i altres s'han implementat per tal que funcionin amb el cluster de màquines del que disposa el PIC.

Desenvolupament d'un gestor únic de certificats digitals

Aquest projecte s’ha desenvolupat en l’àmbit de la seguretat informàtica i té com a objectiu la creació d’una aplicació que permeti la gestió dels certificats digitals de diferents aplicacions i tecnologies a la vegada i de forma conjunta, estalviant a l’usuari gestionar-los de forma individual. Al mateix temps aquest projecte pretén disminuir la complexitat d’alguns aspectes de la seguretat als que no tots els usuaris dels certificats digitals hi estan familiaritzats.

Juguem amb la Wii!: telemesura d'acceleracions en 3D : desenvolupament d'un projecte informàtic de codi lliure

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball de recerca és un projecte sobre el disseny i la creació d’un programa informàtic de codi obert amb l’objectiu de mesurar acceleracions en tres dimensions utilitzant el comandament de la wii, també conegut com a wiimote. Per tant, s'ha creat un programa que es connecta amb el wiimote, en rep les dades, les guarda i les representa per analitzar posteriorment diversos tipus de moviments i les seves acceleracions. Per tal de fer això es va aprofitar una biblioteca de funcions de codi obert ja existent que aporta les funcions principals per a la comunicació i control del comandament. El codi obert és un concepte que s’utilitza per als projectes informàtics, el codi dels quals està a la disposició de qui el necessiti. La biblioteca utilitzada està escrita en llenguatge C i per a plataforma Linux, i per tal d’aprofitar-la es va haver d’aprendre a utilitzar tant el llenguatge com la plataforma ja que no s'hi havia treballat mai abans. Gràcies a aquest projecte s'ha tingut la possibilitat de veure el funcionament d’algunes tecnologies alternatives i veure’n els avantatges sobre les convencionals o propietàries. Així doncs, des del punt de vista de l'autor, ha estat útil i enriquidor el fet de realitzar-lo.

Web per a un club esportiu

Aquest Projecte Final de Carrera va sorgir per la necessitat que tenia el Club Esportiu Escola Sant Gervasi per poder tenir un control de la seva gestió esportiva mitjançant una aplicació web i poder també emmagatzemar les valoracions que es fan sobre els esportistes del Club. L’aplicació inclou altres funcionalitats com les de poder consultar horaris d’entrenament, calendaris o classificacions. Fent servir tecnologies tals com PHP, HTML, JavaScript i AJAX, s’ha implementat aquesta aplicació que serà de gran utilitat per als coordinadors, entrenadors i jugadors que formen part del Club.

Moro, Robespierre i Hitler: paradigmes sobre el procés comunicatiu d'utopies polí­tiques en diferents entorns socials

Investigació acadèmica que proposa un estudi hermenèutic de les utopies polítiques de Tomàs Moro, Maximilien Robespierre i Adolf Hitler, i que hi aprofundeix amb un anàlisi teòric dels mitjans de comunicació contemporanis als autors per tal d’entendre la relació entre utopia, poder i comunicació en diversos contextos històrics i entorns socials.

Las primeras damas como relaciones públicas: el caso de Michelle Obama

La falta de confiança en la política ha provocat una major presència de les relacions públiques en aquest terreny. El desenvolupament d’aquesta disciplina permet establir conexions amb els públics objectiu, despertant en ells sentiments de convicció, simpatia i afinitat. En moltes ocasions, aquest tipus de maniobres es dut a terme per l’esposa de presidents com el d’EE.UU.. La primera dama té una capacitat de representació i proximitat molt apropiada per integrar els seus públics i el mitjà social en un ambient favorable a l’administració que lidera el seu marit

Classificació i importància dels elements paisatgístics del territori Tsimane' segons la percepció local

En aquesta tesis es presenten els resultats de la investigació duta a terme a les comunitats indígenes Tsimane’ de l’Amazònia boliviana. La investigació estudia la percepció dels indígenes sobre l’etnoclassificació del seu territori. S’estableix una clau de classificació i es determina la importància dels elements paisatgístics del territori Tsimane’ segons la percepció local. Aquesta informació permetrà integrar el coneixement local dins dels programes de desenvolupament integral i de planificació territorial en l’Amazònia Boliviana. L’estudi conclou que la població Tsimane’ classifica els elements paisatgístics del seu entorn en 89 taques conformades per una espècies arbòria dominant i que estan incloses en un o més dels nou paisatges identificats: Därsi Därä, Sajras, Sinues Ojñi’, Mayes, Múcúya, Tsäquis Därä, Cum, Tajñi’ i Jaman. A partir d’un anàlisi multicriteri s’ha determinat una importància total per cada paisatge segons els següents criteris d’importància: diversitat de taques, activitats econòmiques realitzables, presència espiritual, percepció individual i importància relativa segons els altres paisatges. Així doncs s’ha trobat que el paisatge més important és el Därsi Därä (bosc primari caracteritzat per un estrat arbori superior a 50 metres d’altura). També s’han analitzat les dades discernint segons el gènere de l’entrevistat i segons la proximitat de les comunitats estudiades a la ciutat més propera.

Disseny d'un mètode de valoració d'itineraris d'educació ambiental i aplicació a l'àmbit Parc Natural de l'Alt Pirineu - Alt Urgell

El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) està creant una xarxa d’itineraris d’educació ambiental amb l’objectiu de divulgar els valors del parc i conscienciar els seus visitants sobre la importància de conservar el medi ambient. El desenvolupament de mètodes de valoració de l’aptitud de potencials itineraris d’educació ambiental pot servir per crear eines de gestió molt útils a l’hora d’ampliar aquesta xarxa de senders. Per aquest motiu, un grup anterior de la llicenciatura de Ciències Ambientals va desenvolupar el preprotocol Neret, que permet obtenir una puntuació numèrica per a un itinerari, responent a una sèrie de preguntes senzilles. En el present projecte, s’ha aplicat el protocol anterior a tres itineraris de muntanya per tal d’estudiar-ne el funcionament en un tipus d’itinerari diferent dels de fons de vall, on va ser dissenyat. L’anàlisi del preprotocol s’ha efectuat mitjançant una matriu DAFO, a partir de la qual s’han proposat una sèrie d’estratègies de millora i, a partir d’aquestes, s’ha desenvolupat un nou mètode de valoració. Els principals aspectes negatius del preprotocol són la seva manca de flexibilitat, la sobrevaloració dels criteris relacionats amb la dificultat del recorregut, la manca de detall en l’anàlisi del potencial interpretatiu dels itineraris a més del poc pes que té aquest criteri en la puntuació global i, finalment, l’absència d’un criteri que valori els potencials impactes que es podrien derivar de l’ús de l’itinerari. Aquestes mancances s’han mirat de corregir al mètode de valoració dissenyat en el present projecte mitjançant les següents aportacions: una estructura transversal dividida en quatre factors avaluats per separat, sense criteris de valoració excloents i amb una ponderació final dels quatre principals criteris modificable segons els objectius dels gestors; una valoració més detallada dels continguts de l’itinerari, i finalment, la inclusió d’un nou criteri que considera la vulnerabilitat del medi a qualsevol tipus d’impacte.

Gestextil. Sistema de planificación de recursos empresariales (ERP)

Este proyecto se basa en la implementación de un sistema ERP. Para ello, se desarrolla la base principal del sistema, la cual es genérica para todas las empresas. A partir de aquí se realiza el estudio personalizado e individual de los módulos necesarios para una PYME que ofrece servicio en el sector del téxtil y se implementan algunos de estos módulos acorde con las necesidades particulares. Para su desarrollo se aplica una arquitectura basada en tecnologías Java. Se tienen en cuenta factores como el coste económico de implantación, plataforma necesaria e incluso el rendimiento del propio sistema.

Recursos digitals a la URV : ús actual i estratègies de futur

La Biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili, en el marc dels projectes de cooperació que desenvolupa el CBUC, ha aconseguit augmentar d’una forma molt important els recursos digitals als quals té accés. Com ja es conegut per tots, un avantatge addicional dels recursos electrònics és la possibilitat de rebre informació detallada sobre l’ús dels esmentats recursos, ja sigui en funció dels diversos col·lectius universitaris o dels diferents recursos utilitzats. L’experiència que presentarem des de la Biblioteca de la URV es deriva de l’anàlisi de les dades d’ús dels recursos digitals a la nostra universitat, que ens porten a emprendre una sèrie d’accions per incentivar el coneixement i l’explotació d’aquests recursos. En concret, explicarem les accions que es duran a terme al llarg del 2005, que tenen en compte diversos canals de difusió així com diferents tipus d’usuaris. Algunes d’aquestes accions són augmentar l’amplitud i la qualitat de la informació subministrada per l’OPAC i la pàgina web; aconseguir un accés únic i simple als recursos d’informació electrònica; augmentar la formació i les habilitats del personal en aquest àmbit i, en darrer lloc, dissenyar campanyes de marquèting que vagin dirigides a col·lectius concrets en els quals cal reforçar la utilització dels recursos digitals.

La formación competencial del niño/a: Bases para una propuesta articulada entre familia y escuela

El present treball vol constatar un fet, que alhora ha resultat motor d'aquest. La realitat tal com se'ns planteja és la següent: sembla que no existeix un model organitzat i globalizador de competències, a manera de paradigma integrat, que relacioni els processos educatius que s'esdevenen en el si de la família i de l'escola. La definició d'aquesta problemàtica tan estretament relacionada amb la tasca docent ens ha conduït a plantejar una hipòtesi d'investigació, que pot formular-se d'aquesta manera. El nostre sistema educatiu preveu la implicació de la institució familiar en la formació competencial dels escolars?, i si és així, ens plantegem la segona qüestió: és possible elaborar un model de formació competencial que articuli els processos educatius que s'esdevenen en el si de la família i de l'escola de forma operativa i integrada? Per aconseguir respondre a aquestes qüestions s'inicia el treball amb l'estudi i posterior exposició dels següents punts: el marc legislatiu més recent, (des de la primera norma postconstitucional que va regular la participació dels pares a l'escola fins als nostres dies), les propostes formulades pels Consells Escolars Autonòmics i de l'Estat en les seves trobades anuals i les dades obtingudes de diversos informes realitzats pel INCE sobre la participació dels pares a l'escola. Tenint en compte que el nucli de la recerca gira al voltant de la relació família-escola a nivell competencial, s’exposa -més endavant- el marc legal i institucional, que actualment sembla favorable a la viabilitat d'un desenvolupament competencial comú entre família i escola . A continuació, es mostren unes taules amb indicadors que facilitaran l'estudi de la potencial relació entre les competències que es desenvolupen a l'escola i les que es donen en la família. Els aspectes relacionats amb la família els obtindrem de les aportacions trobades en obres i documents de pedagogs rellevants com Pestalozzi, Froebel, Montessori i Decroly. Al final del treball podem trobar -mitjançant l'assignació d'indicadors o descriptors- la relació que s'estableix entre les accions familiars i les competències escolars. Aquest treball permet postular que no només és possible articular una formació competencial del nen / a en la família i l'escola, sinó que les dues institucions educatives són articulables i sinèrgiques en aquest desenvolupament, optimitzant la formació competencial.

El marketing de valores

El present treball pretén aportar una definició del “màrqueting de valors” distingint-lo d'altres tipus de màrqueting que es podrien prestar a confusió: el màrqueting comercial, el màrqueting social, el màrqueting amb causa, i el màrqueting no lucratiu. Posteriorment ens endinsem en la filosofia postmoderna amb els corrents relativistas i nihilistas sobre la pèrdua dels valors tradicionals per a demostrar que, encara remanent en la nostra societat les visió del relativisme moral, no significa que hagi un relativisme ètic, legitimant així la nomenclatura de “màrqueting de valors”. En un segon capítol, s'analitzen vuit casos de projectes reals en països en vies de desenvolupament com exemples de màrqueting de valors. Acarem la viabilitat de la nostra proposta de definició de màrqueting de valors amb cadascun dels exemples, arribant a la conclusió que la definició és viable i defineix un tipus de màrqueting particular.

Like milk or wine: Does firm performance improve with age?

Our empirical literature review shows that little is known about how firm performance changes with age, presumably because of the paucity of data on firm age. For Spanish manufacturing firms, we analyse the firm performance related to firm age between 1998 and 2006. We find evidence that firms improve with age, because ageing firms are observed to have steadily increasing levels of productivity, higher profits, larger size, lower debt ratios, and higher equity ratios. Furthermore, older firms are better able to convert sales growth into subsequent growth of profits and productivity. On the other hand, we also found evidence that firm performance deteriorates with age. Older firms have lower expected growth rates of sales, profits and productivity, they have lower profitability levels (when other variables such as size are controlled for), and also that they appear to be less capable to convert employment growth into growth of sales, profits and productivity.