1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Auditing and Integration of Management Systems Research Laboratory de la Universitat dAlberta, Canad, des de maig fins a setembre del 2007. Aquest centre porta a terme recerca de caire terica i bsica aplicada a lassegurament de la qualitat, i ms concretament a lestandarditzaci i integraci de sistemes de gesti. En primer lloc, shan analitzat les dades obtingudes en lestudi empric descriptiu realitzat a Catalunya durant lany 2005, focalitzat en els estndards de gesti ms utilitzats per les empreses catalanes, en que shi incloen les normes ISO 9001, ISO 14001, OSHAS 18001 aix com els nous estndards de suport de la srie ISO 10000. En segon terme, i a partir daquest anlisis previ, sha iniciat el disseny duna metodologia flexible per a la integraci dels sistemes de gesti basats en estndards internacionals.
Resumo:
Lobjecte daquest estudi s fer la proposta del perfil dun professional de la comunicaci a lAdministraci Pblica, dins lmbit de Barcelona, en funci duna gesti per competncies. A lAdministraci Pblica es dna un buit important respecte al concepte de competncies, aix com en el marc acadmic estan definides i classificades, en el mn laboral, es troben a laire, encara no sn una realitat, sn competncies latents. La nostra aportaci, s la traducci de les funcions exigides en competncies per tal dintentar unificar el perfil dun professional de la comunicaci a lAdministraci Pblica.
Resumo:
El present estudi analitza la competitivitat del sector hoteler entre les ciutats de Barcelona i Madrid. Consisteix en un anlisi sobre loferta i demanda hotelera de les dos ciutats. Tamb sestudia el mercat inversor hoteler, doncs en aquests moments de crisis, es molt important tenir-ho en compte. A fi de poder analitzar les diferents alternatives estratgiques, s'ha definit un producte-hotel de negocis per poder estimar uns preus i una inversi, ja que aquestes variables afecten la rendibilitat del negoci. Finalment s'analitza les diferents frmules d'explotaci hotelera, i com aquestes afecten al compte d'explotaci, i conseqentment a la rendibilitat del projecte.
Resumo:
El projecte pretenia analitzar com l's de les noves tecnologies incideixen en un procs de formaci permanent per afavorir la participaci i lapropiaci de les noves mirades als fenmens, la innovaci en didctica de les cincies experimentals i les cincies socials. El projecte ha tingut una durada d'un any i s'ha realitzat a Catalunya. En el projecte han intervingut tres formadors de la UAB i els Camps d'Aprenentatge depenents del Departament d'Educaci. El desenvolupament del projecte ha tingut lloc en base als materials elaborats o transcrits durant diferents sessions virtuals, en les que s'ha utilitzat una plataforma sincrnica, i en diferents sessions presencials. Els resultats del projecte mostren que tot i que el canvi de les mirades sobre els fenmens del mn s un procs lent, l'us de la plataforma combinada amb sessions presencials, i l'anlisi i la discussi dels resultats amb els formadors, afavoreix aquest procs de canvi.
Resumo:
La finalitat del projecte CESCA s proporcionar a la comunitat educativa, al mn editorial, a pedagogs, lingistes i sociolingistes informaci sobre aspectes clau de la llengua escrita activa dels escolars de Catalunya al llarg de leducaci obligatria. Amb aquest objectiu shan recollit i processat 2.396 textos produts per nens i nenes des de lltim curs deducaci infantil (P5) fins a lltim curs deducaci obligatria (4t dESO). Els alumnes participants provenen de 30 escoles repartides per tota lrea geogrfica de Catalunya, majoritriament de centres pblics, encara que tamb han participat alguns centres concertats. Els vocabularis, aix com els textos de diferents gneres, estan digitalitzats i organitzats en la base de dades CesCa. Les dades derivades del processament dels vocabularis sn consultables a la pgina web daccs pblic: http://clic.ub.edu/cesca/. Una vegada lematitzades les realitzacions dels cinc dominis semntics aliments, activitats de lleure, peces de roba, trets de carcter i fenmens de la natura- representats en el vocabulari, sha observat que el nombre de lemes augmenta amb el curs escolar de manera sostinguda fins al comenament de la secundria per disminuir posteriorment. El domini de trets de carcter s el ms ric en producci de lemes diferents i el domini dactivitats s el que presenta una ms gran diversitat de variants. Dos dels resultats obtinguts posen de manifest una certa avantatge del bilingisme installat al nostre entorn: la ms gran quantitat de lemes diferents es troba entre els informants que parlen castell i catal i que diuen parlar catal des de sempre. Moltes de les distincions acceptades dins del domini lexicogrfic sn difcils daplicar a mostres de llengua produda per parlants en procs daprenentatge en un entorn plurilinge.
Resumo:
Aquest projecte de recerca ha consistit, en primer lloc, en l'elaboraci prvia de materials en suport paper combinats amb una presentaci de powerpoint per a l'aprenentatge del tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) d'acord amb les prescripcions del currculum corresponent a l'alumnat de 4t d'ESO. En aquesta primera fase hi han collaborat professors de Secundria de l'equip de recerca.(...)
Resumo:
El projecte sorgeix duna necessitat que ens han fet arribar professorat de cincies socials de centres del nostre entorn: la inexistncia de material adequat sobre la histria i la cultura catalana per utilitzar en lensenyament dels joves a lESO. Davant daquest context, el projecte de recerca i innovaci docent sinserta en una lnia centrada en els aportacions de lensenyament-aprenentatge de la histria en general, i de la histria de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcci didentitats i la formaci de la ciutadania democrtica. Aix mateix, es basa en una concepci de lensenyament que posa lmfasi en el desenvolupament de la conscincia histrica i les competncies narratives. Els supsits de lalumnat sobre la histria i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, sn molt similars als que es plantegen investigacions daquest mbit: a) la Histria s un recull de fets del passat dun lloc especfic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Histria s una narraci objectiva, i c) les representacions/interpretacions histriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis tics, La nostra recerca considera la importncia dinsistir en el fet que la finalitat de tota educaci hauria de ser la interculturalitat, perqu la societat s plural i diversa i, per tant, leducaci i la formaci haurien de donar respostes positives a aquest fet. Leducaci intercultural no hauria de ser noms un discurs, sin que hauria de ser una prctica.(...)
Resumo:
Aquest projecte de recerca es proposa construir coneixement sobre les diverses formes en qu els adolescents de famlia immigrada elaboren la seva identitat cultural, amb la finalitat destablir pautes i propostes dintervenci educativa que els ajudin a evitar, a causa de la interacci social en contextos multiculturals, lexclusi social per motius dtnia o cultura. La recerca es du a terme en quatre fases. Una primera fase est destinada a recollir informaci qualitativa sobre com construeixen aquests adolescents la seva identitat cultural. La segona fase consisteix en elaborar, de forma fonamentada i dacord amb la informaci obtinguda, un programa dactivitats educatives per aplicar. Aquesta fase es complementa amb una tercera dexperimentaci del programa i avaluaci dels resultats obtinguts, per poder dedicar-se posteriorment a la quarta i ltima, centrada en la difusi entre tots els centres de secundria vinculats a lInstitut de Cincies de lEducaci de la UAB. El projecte es desenvolupa en el marc del Campus taca, una iniciativa de la UAB per acostar-se a lalumnat que cursa estudis dESO. El Campus taca pretn, mitjanant el desenvolupament de diverses activitats, que els alumnes de secundria es motivin a continuar els seus estudis en etapes postobligatries. Es treballa, per tant, amb lalumnat immigrat dels centres de secundria que hi participen.
Resumo:
En els darrers anys Espanya, i concretament Catalunya, s'ha convertit en el pas amb major nombre d'adopcions per habitant del mn. Aquest fet ens duu a plantejar-nos quines sn les motivacions que impulsen als sollicitants a voler adoptar. En aquest estudi fem una categoritzaci de les principals motivacions inicials de l'adopci internacional manifestades en els processos de valoraci per a l'obtenci del Certificat d'Idonetat en una mostra catalana de 331 persones. Els resultats obtinguts ens indiquen que la majoria de sollicitants adopta pensant en les seves necessitats i en les seves dificultats per a procrear i no tant en el menor que volen adoptar.
Resumo:
Lemissi de GEH generats per processos relacionats amb lactivitat antropognica ha provocat que la temperatura mitjana de la Terra augmenti, originant el que es coneix com escalfament global. Les possibles conseqncies negatives per al conjunt de la biosfera han portat a ladopci dacords internacionals que obliguen als diferents Estats a realitzar Inventaris Nacionals dEmissions a lAtmosfera. El CH4, que s exhalat o eructat com a resultat del procs de fermentaci entrica dels remugants, genera un impacte que ha de ser quantificat en els diferents inventaris. En aquest projecte sha realitzat lestimaci del CH4 generat per la fermentaci entrica dels bovins a Catalunya. Per aquest objectiu shan utilitat les equacions explicitades a les directrius del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climtic (IPCC), aix com lequaci de Cambra, L. et al. (2008) per a la determinaci del factor de conversi Ym. El resultat final rebaixa les quantitats inventariades tant per ladministraci catalana com per lespanyola.
Resumo:
Aquest es un estudi de la contribuci dun ramat mixt dov i cabrum a la gesti de les masses forestals per a la prevenci dincendis al municipi de Matadepera. Lavaluaci de lacci del ramat sha efectuat mitjanant un estudi integrat a traves del coneixement local i lestudi ecolgic de les zones pasturades. La ramaderia extensiva i especialment els ramats dovelles i cabres han contribut durant segles a la neteja del sotabosc mitjanant laprofitament productiu daquestes zones, per tant no es quelcom nou, sin un reconeixement als serveis ecolgics no productius de la ramaderia extensiva i com aquesta es efica en la prevenci dincendis forestals.
Resumo:
Una de les novetats que ha comportat laprovaci del nou Estatut dAutonomia de Catalunya ha estat la introducci dun Ttol dedicat als drets, deures i principis rectors. Analitzem les diferents visions que sobre aquesta carta de drets shan donat des de la doctrina i estudiem en quin sentit sha pronunciat el Tribunal Constitucional respecte a aquesta qesti. Analitzem el perqu sinclou a lEstatut dAutonomia una taula de drets i deures i ens qestionem si, tcnicament, s una declaraci de drets completa i sistemtica. Repassem la veritable voluntas legislatoris del legislador catal mitjanant lextracte de les intervencions dels diferents grups en relaci al Ttol I de lEstatut, que fou objecte de votaci separada. Ens aturem a analitzar la ra de ser, labast i la naturalesa de la Carta de Drets i Deures prevista a lEstatut dAutonomia de Catalunya i las seva diferenciaci de les lleis que han de desenvolupar els drets estatutaris. Tamb ens centrem en la configuraci dels drets que reconeix lEstatut i la seva diferenciaci amb els principis rectors de la poltica social i econmica, basada en la seva exigibilitat, tot i que no poques vegades la diferncia no s tant clara. Finalment, la tutela dels drets mereix una atenci especial, centrada fonamentalment en el Consell de Garanties Estatutries que substitueix el Consell Consultiu. Aquest rgan es configura com quelcom ms que un simple rgan consultiu ja que pot emetre dictmens vinculants sobre lleis que desenvolupin o afectin els drets estatutaris, juntament amb els dictmens no vinculants, que poden ser preceptius o facultatius, segons els casos.
Resumo:
Aquest treball de recerca del doctorand Bartomeu Martnez Oliver titulat Art i Esglsia a la Mallorca del segle XVI a travs de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique (1573-1604) s innovador pel tema, per tamb per lenfocament metodolgic, ja que obre noves vies per conixer millor lart eclesistic, en el seu cas de Mallorca al tombant del segle XVII, mitjanant lanlisi rigors de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique conservades a larxiu dioces de Mallorca. Bartomeu Martnez Oliver centra linters en la personalitat dun prelat extraordinari que govern la dicesi de mallorquina durant ms de trenta anys. A ms de lenrgica aplicaci dels principis reformadors del Concili de Trento (1545-1563), aquest bisbe valenci (que gaudia duna conspcua cultura, no debades era nt de Jeroni Vich i Vallterra, ambaixador de Ferran el Catlic a Roma i important colleccionista de pintura renaixentista) va ser lintroductor de noves devocions a lilla, per exemple la Immaculada Concepci, i va afavorir els intercanvis artstics entre Mallorca i Valncia. Finalment, dins la novetat del tema a Mallorca, cal dir que la investigaci de Bartomeu Martnez connecta amb les investigacions sobre el pontificat immediatament anterior del bisbe Diego de Arnedo (1562-1572) i tamb, amb els treballs que shan fet en altres dicesis de lEstat espanyol, i especficament a Catalunya. En aquest sentit, aquell treball de recerca ampliar el coneixement real de laplicaci conciliar que ha suscitat molts de tpics dins la historiografia
Resumo:
A les Valls dneu la producci ramadera de bov ecolgic s molt important, ja que, actualment, el 22% de les explotacions sn ecolgiques i es preveu que aquest percentatge augmenti fins al 50% en els propers dos anys. Malgrat aix, la motivaci principal per a convertir les explotacions convencionals en ecolgiques s el factor econmic, no la conscincia ambiental. En lanlisi del cicle productiu carni del bov ecolgic procedent de les Valls dneu sha observat que no hi ha diferncies substancials entre la producci ecolgica i la convencional. Tot i aix, el producte carni de bov ecolgic no t gran sortida al mercat, ja que aquest s incipient i, a ms, el preu del producte ecolgic s molt ms elevat que el del convencional. Un aspecte crtic de la producci ramadera ecolgica s que la seva normativa no considera els impactes ambientals que genera, com sn els derivats del transport, la generaci de residus denvasos, etc. En aquest estudi es presenta una aproximaci quantitativa dels impactes generats en el cicle productiu carni de bov ecolgic de les Valls dneu.
Resumo:
Els arbres monumentals formen part del patrimoni natural, cultural i histric dun pas i com a tals sn mereixedors de protecci. La Generalitat de Catalunya, sensible a aquest fet, ha regulat diferents figures de protecci per arbres que destaquen per algun motiu. Es tracta dels arbres monumentals, arbres dinters comarcal i arbres dinters local. Dels 194 arbres identificats i catalogats com a monumentals a Catalunya noms 3 es troben a la comarca del Pallars Sobir, en front dels, per exemple, 29 arbres catalogats a Osona. No hi ha cap arbre inventariat a la Vall dneu, malgrat que s aqu on es troben la majoria de boscos vells amb exemplars de conferes de grans dimensions. Cal destacar tamb que al Parc Natural de lAlt Pirineu no hi trobem cap arbre catalogat com dinters comarcal o dinters local. Per aquest motiu sha cregut convenient aprofundir en lestudi dels arbres monumentals, inventariant-ne els exemplars ms destacats de la Vall dneu i proposant-ne una categoria de protecci segons les seves caracterstiques.
